EL TORDERA NO AFLUIXA
COMPETICIÓ: Lliga Primera Divisió estatal 2010-11,
jornada 9.
LLOC/DIA/HORA: Pavelló Parroquial, Tordera. Dissabte, 27 de
novembre de 2010, 19:00 h.
CP TORDERA (3+2): Luzón, Pujol, García,
Piera i Uribe -equip inicial-, Sánchez i Valverde.
Entrenador: Xavi Albet
CAIXA PENEDÈS CP VILAFRANCA
(2+1): Campor, Palau, Vergés,
Riba, Ramon -equip inicial-, Sabaté i Aguarón.
Entrenador: Ricard Muñoz
GOLS:
PRIMER TEMPS: 1-0 (2’) Pujol / 1-1 (7’) Vergés / 2-1 (15’) Sánchez / 2-2 (18’) Riba / 3-2 (25’) Pujol.
SEGON TEMPS: 4-2 (32’) Piera / 5-2 (45’) Valverde / 5-3 (46’) Riba, de falta directa.
ÀRBITRES: G. Sánchez i M. Quintero.
TARGETES BLAVES: Xavi Albet (CP Tordera, entrenador)
FALTES: CP Tordera: 11 / CP Vilafranca: 8
PÚBLIC: Uns 200 espectadors.
INCIDÈNCIES:
- Miquel Àngel Sànchez (CP Tordera) es va retirar en el primer temps per
culpa d’un ressentiment d’una lesió muscular a la cama. El jugador estarà dues
setmanes de baixa.
- Durant el segon temps, el partit va quedar aturat més vint minuts
degut a que el jugador local Roger Pujol va necessitar assistència sanitària en
la mateixa pista, al patir una luxació d’espatlla per culpa d’una topada. El
jugador estarà uns dos mesos de baixa.
CRÒNICA:
La novena jornada de la Primera Divisió Estatal ens deparava un duel
entre dos del clubs històrics de l’hoquei patins català que, lluny de la seva
etapa més gloriosa, ara es troben immersos per les categories inferiors, però
amb situacions ben diferents. El CP Tordera, desprès de vàries temporades
movent-se per la Primera Divisió,
ha anat perfilant el seu projecte, fins al dia d’avui, que sembla que està
donant el seus fruits. El CP Vilafranca, en canvi, es un recent descendit d’OK
Lliga, que s’ha vist obligat a refer part de la seva plantilla, per el que
encara esta en procés d’incubació.
El Tordera es presentava al partit amb la clara intenció de mantenir el
Parroquial com un fortí -on aquesta temporada encara no ha deixat escapar ni un
punt- per continuar una jornada més liderant la classificació, refermant que el
seu bon inici de temporada es un fet, i apuntalant-se com a candidat a un dels
llocs d’ascens a la OK Lliga. Per
a tal fi, els maresmencs rebien a un CP Vilafranca situat en la part alta de la
taula, a pocs punts dels líders desprès d’un inici de temporada un punt
irregular, però amb moltes ganes de refer-se i mirar cap a dalt.
Una entretinguda i igualada
primera part
Amb molta gent que encara no s’havia assegut a la seva localitat, el
Tordera va avançar-se en el marcador. I es que havien passat només 90 segons des del xiulet inicial, quan
una jugada atacant dels locals la va culminar Roger Pujol enviant la bola al
fons de la porteria vilafranquina desprès de que rebotés en un defensor.
El matiner gol no va fer canviar els propòsits de cap dels dos equips,
que van continuar en el seu setge a la porteria rival. Així dons, el segon gol
no va trigar en arribar, i als set minuts de joc, el Vilafranca posava les
taules en el marcador quan Vergés batia a Luzón amb un xut des de fora de l’àrea,
materialitzant una bonica combinació dels jugadors visitants. El partit va anar
pujant d’intensitat, i els dos equips van anar en busca del gol que
desequilibrés el resultat. Una providencial intervenció de Luzón va evitar que
el Vilafranca fes el segon, i poc desprès, el local Berna García tenia que ser
substituït per ser atès d’un tall a la cara, fruit d’una acció fortuïta del
joc. Xavi Albet va donar entrada al seu màxim golejador, Miquel Àngel Sànchez,
cosa que va donar un punt més perill a l’atac torderenc.
La presència de Sánchez a la pista va ser providencial, ja que ell va
ser l’autor de 2-1 amb una bonica mitja volta als 15 minuts de partit, a
continuació de que Vergés posés l’ai al cor de la graderia al quedar-se sol
davant Luzón. Poc desprès del gol, Sánchez es va ressentir d’una lesió muscular
que arrossegava i ja no va tornar a jugar.
Ricard Muñoz va fer servir un temps mort per redreçar el rumb el seu
equip, i va fer les seves primeres rotacions de banqueta. La cosa sembla que li
va anar bé, ja que desprès de que Campor i Luzón fessin exhibició dels seus
reflexes desbaratant sendes jugades d’atac, Roger Riba va fer l’empat a dos.
Gol psicològic del Tordera
abans del descans
Tant el Tordera com el Vilafranca van continuar insistint amb l’objectiu
de decantar el marcador cap el seu bàndol. El públic, per la seva banda, s’ho
estava passant d’allò més bé, i va començar a animar cada cop més intensament
al seu equip, creant un gran ambient dins del pavelló, que es va tornar en una
olla a pressió per als jugadors vilafranquins. Algunes rigoroses decisions
arbitrals van crispar els ànims dels dos bàndols, i tot i que el partit en si
no va ser dur, la tensió regnant es palpava sobre la pista.
Quan tothom donava per segur que s’arribaria al descans amb l’empat a 2,
en els darrers segons de la primera part, Roger Pujol va treure petroli d’una
embolicada jugada dins de l’àrea vilafranquina i va fer el 3-2 que permetia al
Tordera marxar amb un mínim avantatge cap als vestidors. El gol va ser un cop
baix per els jugadors i afició visitants, tot i que encara veien possible
marxar de Tordera amb un bagatge positiu.
A la represa el Tordera no va conformar-se amb viure de la renda d’un
gol, i va sortir a pressionar al Vilafranca en busca d’un gol que els hi
permetés resoldre el partit. Però el Vilafranca va saber defensar-se bé i
sortir a la contra amb coherència, per el que els primers minuts del segon
temps es van viure amb un punt d’incertesa i emoció. La insistència torderenca
va tenir el seu premi quan Adrià Piera va fer el 4-2 culminat una bona jugada
de Marcelo Uribe.
Greu lesió de Pujol i sentència
definitiva
Quan es portaven 10 minuts de joc del segon temps, el joc es va tenir
que aturar durant vint-i-tres minuts per poder atendre sobre la mateixa pista
al jugador local Roger Pujol, que va patir una luxació de la clavícula dreta
degut a una topada amb Oriol Palau. El jugador torderenc va necessitar
assistència sanitària i va ser evacuat amb ambulància cap a un centre
hospitalari.
La imatge de Pujol ajagut a la pista, recolzat sobre el fisioterapeuta
del Tordera en espera del personal sanitari, i la seva posterior retirada en
llitera, va asserenar els ànims de públic i jugadors, per el que el joc es va
tornar a reprendre amb certa fredor i als equips els hi va costar uns minuts en
retrobar el seu estat òptim d’intensitat. Quan el joc va guanyar en ritme, les
intervencions dels porters van ser claus per mantenir els interessos dels seus
equips. Cesc Campor va refussar un penal llançat per Uribe i la jugada
posterior, el que permetia al Vilafranca continuar viu en el partit, mentre
“Lino” Luzón va evitar per dos cops que el Tordera veiés reduït el seu
avantatge, i entrés en una situació complicada, ja que el seu caseller de
faltes indicava la novena.
A cinc minuts per la conclusió, i quan el Vilafranca més estava
pressionant , Ricardo Valverde va aconseguir el 5-2 que donava tranquil·litat a
l’equip i feia respirar tranquils als afeccionats, a més de que ja deixava el
partit pràcticament vist per sentència. Tot i això, el Vilafranca encara tenia
que dir la seva, i a la jugada immediatament següent es va veure beneficiat amb
una falta directa a favor per acumulació de faltes del Tordera, la qual la va
aprofitar Roger Riba per fer el 5-3, que a la postra va ser definitiu.
Els darrers quatre minuts del partit van ser força tensos, amb un
Vilafranca que va anar a la desesperada en busca d’un parell de gols que li
permetessin puntuar, per el que va fer jugar a Campor fora de la seva porteria,
i en els darrers segons el va substituir per un jugador de pista, tècnica que
ja ha fet servir en altres ocasions sense èxit. Per acabar de crispar més
l’ambient, els àrbitres van complicar-se la vida en excés amb unes decisions un
tant rigoroses, com la d’expulsar al entrenador del Tordera a manca de vint
segons pel final i el partit ja decidit. Finalment el resultat es va mantenir
en 5-3, i el tres punts es van quedar en el sarró del Tordera que continuarà una
jornada més encapçalant la classificació de la Primera Divisió, aquest cop
només acompanyat pel SHUM de Maçanet, que també va guanyar el seu compromís, no
en canvi el altre co-líder, el CP Calafell.
SABIES QUE…?
...com darrerament es un bon costum a Tordera, el partit va ser
retransmès en directe per Ràdio Tordera (107.1 FM).
...entre el públic assistent es podien trobar cares conegudes, com la
del jugador del CH Lloret, Jose Martos, o la del mític ex jugador torderenc
Josep Enric Torner.
...els metges ja havien aconsellat a Miquel Àngel Sànchez de no jugar el
partit degut a la seva lesió, i va ser el jugador el que va voler intentar-ho.
A KOPS DE FLASH
El jove equip de les
retransmissions d’hoquei de Ràdio Tordera. Bravo per ells!!
Un il·lustre a la grada: Josep
Enric Torner.
La “Penya Follonera” va ajudar
a crear un gran ambient a la grada.
Primer: Berna García amb la
cara oberta...
...segon: Miquel Àngel Sànchez
va acabar veient el partit des de la grada amb una trencament fibril·lar a la
cama...
...tercer: Roger Pujol se’n va
anar a l’hospital amb la clavícula luxada...
...i quart: Xavi Albet expulsat
a manca de vint segons...
El Tordera va anar a un partit
o a la guerra???
Cesc Campor s’ha anat guanyant
definitivament la titularitat en el Vilafranca.
La lesió de Pujol ens va servir
per veure que sota les proteccions porta les mitges del Barça.
Els arbitres ho van fer tant
malament que es van autoensenyar una targeta blava.
EL PROTAGONISTA:
Roger “Xixo” Pujol.
Autor de dos gols crucials en el primer temps, i molt actiu durant tots
els minuts que va estar a la pista, en hagués agradat triar a “Xixo” Pujol com
a protagonista només per la seva actuació esportiva. Però una fatídica topada
en el minut nou i mig de la segona part, va acabar amb el jugador estès sobre
la pista amb la clavícula dreta fora de lloc, fruit d’una mala topada contra el
terrazzo del Parroquial. La conseqüència serà que Pujol s’estarà segurament una
bona temporada en el dic sec, deixant al CP Tordera sense una de les seves
peces claus d’aquest bon inici de temporada.
Des d’aquestes línees li enviem el nostre suport i li desitgem una
ràpida i fructífera recuperació.
EL KOP D’STICK:
Malgrat l’hoquei es un esport molt ràpid, amb molt contacte, i amb el
risc afegit de que es juga sobre uns patins, la imatge d’un jugador sent
retirat amb ambulància de la pista es poc habitual i no deixa de sorprendre’ns,
i més quan es tracta més d’una fatalitat que d’una acció violenta. Això ens fa
reflexionar sobre la passió que mou a aquest jugadors que, sense ser
professionals, es deixen la pell pels colors del seu equip jornada darrera
jornada competint en unes quasi anònimes categories inferiors a la
OK Lliga. Realment, té molt de mèrit.
En la basant esportiva, quan “baixem” a veure hoquei al “soterrani” que
es la Primera Divisió,
també ens portem –de vegades- agradables sorpreses: Partits emocionants i
vistosos, pavellons amb gran ambient, afeccionats que acompanyen al seu equip
allà on faci falta, vuit equips separats només per sis punts al capdamunt de la
classificació (recordem que la
OK Lliga es el Barça i tres més que li donen guerra), i sobretot,
gent amb molta passió per l’hoquei. La Primera Divisió es una
categoria dura, apassionant, i injustament relegada. En A KOPS D’STICK hem
decidit prestar-li una mica de la nostra atenció aquesta temporada ( i si pot
ser, les venidores)...mantingueu-vos alerta!!
1 comentari:
Per què no prendre l'exemple del patrocinador del Barça? Sortejant entrades cada club a la seva població?
Moltes gràcies
Publica un comentari a l'entrada