8 d’ag. 2011

REPORTATGE D'INVESTIGACIÓ: EL PRIMER PARTIT D'HOQUEI PATINS A CATALUNYA


A principis del S. XX es va posar de moda entre les classes socials més acomodades de Catalunya la afecció i la pràctica de l’esport com a activitat física, el que va propiciar la aparició i creixement de nombrosos clubs i associacions esportives en les més importants ciutats del país.

Des de mitjans de S. XIX Barcelona disposava de nombrosos salons de patinatge.
El caràcter emprenedor d’aquella burgesia adinerada els va impulsar a “importar” infinitat d’esports “exòtics” que descobrien en els seus viatges arreu del món, alguns dels quals van gaudir de gran acceptació popular i van acabar arrelant en la nostra societat fins als nostres dies. D’aquesta manera van arribar i es van difondre, entre altres, esports tant diversos com el kegelbanh (bitlles), curses de bicicletes i motos, boxa francesa i, com no, l’hoquei patins.

L’hoquei patins va entrar a Catalunya a principis de 1905, i es va començar a practicar en molts dels nombrosos salons i pistes de patinatge que hi havien a Barcelona. Donat la gran afecció que existia al patinatge entre la societat catalana des de mitjans del S. XIX, aquest nou esport no va trigar gaire en expandir-se i agafar certa rellevància. Per llavors, l’hoquei patins no era més que una adaptació de l’hoquei sobre gel, jugat amb patins de rodes sobre una pista de ciment o terratzo, i amb un estic d’hoquei herba –esport que ja es practicava a Catalunya des del darrer quart de S. XIX-. La principal diferència entre el primitiu hoquei patins practicat aquí amb la resta d’Europa va ser l’ús de la pilota en lloc del “puck” o fitxa (1).

El patinatge era una activitat molt popular en la Catalunya de principis del S. XX
Però, quin va ser el primer pas d’un esport que s’ha convertit en el més representatiu de Catalunya?... On i quan es va celebrar el primer partit d’hoquei patins “reglamentat” a Catalunya?... Quins van ser els pioners?... Cap de les fonts consultades ens ha sabut donar una resposta precisa. Així dons, A KOPS D’STICK s’ha immers en un acurat i laboriós treball de recerca, del que ens sentim profundament orgullosos, perquè gràcies als seus resultats podem afirmar amb total seguritat on i quan es va jugar EL PRIMER PARTIT D’HOQUEI PATINS A CATALUNYA.

El primer partit

La tarda del diumenge 26 de febrer de 1905, es va jugar el primer partit d’hoquei patins a Catalunya, dins d’una festa esportiva que es va dur a terme en les instal·lacions de la societat “Sportsmen’s Club” del Saló de Sant Joan de Barcelona, amb motiu de la celebració del Carnestoltes.

El partit el van jugar dos equips formats per socis de la secció de patinatge del esmentat club, entre els quals es trobaven alguns dels més reconeguts patinadors barcelonins de la època, campions de diversos concursos de velocitat i habilitat sobre patins, com Lauro Bracons, Pere Ortoll –aquest també era un consumat ciclista-, i un jove enginyer anomenat Amado Casajuana, que amb el temps es convertiria en un reconegut empresari barceloní, famós, entre altres coses, per la seva vinculació al món de l’automobilisme, ja sigui per ser el primer agent de la marca d’automòbils Ford a Europa, o bé per la organització de diverses competicions de motor, i també per haver estat candidat a la presidència del FC Barcelona en les eleccions de 1953.

Il·lustració de com eren els primers partits d'hoquei patins. (Font: Mundo Deportivo)

Els equips estaven configurats de la següent forma:

EQUIP BLAU: Esteve (porter), B. Bassas (defensor), Puig (atacant), Canal (atacant) i Trujillo (capità).

EQUIP VERMELL: Ortoll (porter), J. Bassas (defensor), Miró (atacant), Bracons (atacant) i Casajuana (capità).

Segons expliquen les cròniques de la època, l’anunci de la disputa del partit va provocar molta expectació, i el seu transcurs va ser seguit amb molt interès per un notable nombre d’encuriosits espectadors, tant socis del club com públic en general.

Desprès d’una renyida primera part que va acabar 0-0, la victòria se la va endur l’equip vermell per un ajustat 1-2.

El diari La Vanguardia es va fer ressò de l’esdeveniment i va publicar en la seva edició del  1 de març de 1905 la següent crònica:

“Seguidamente se dio comienzo al partido de “hockey” con patines, primero que se ha jugado en España y que era esperado con verdadero interés por los numerosos amateurs del deporte de moda.

El partido fue jugado con verdadero interés por ambos bandos, que en la primera mitad no consiguieron hacer ningún goal; hecho el cambio de terreno y reanudada la lucha, los rojos consiguieron apuntarse dos goals por uno los azules.

Los jugadores de ambos bandos demostraron haber hecho un perfecto estudio del juego y tener gran dominio de los patines, sin el cual resultaría difícil y hasta expuesto practicarlo.”

La revista Los Deportes també va publicar la mateixa crònica en la seva edició del 4 de març.

L'hoquei patins es va tornar rapidament en un esport molt popular.
El “Sportsmen’s Club” va continuar organitzant amb molt d’èxit més partits d’hoquei patins durant el 1905, ja sigui de forma interna entre equips formats entre els seus socis, o bé amb un equip propi enfrontant-se contra altres equips que havien sorgit en els diferents clubs esportius de Barcelona. D’aquí va sorgir el que segurament va ser el primer “torneig” d’hoquei patins a Catalunya del que es té referència, que va ser un partit on l’equip del “Sportsmen’s Club” es va imposar a l’equip del “Palma Real”, obtenint cada guanyador una medalla de plata. També es té constància de la organització d’un partit d’exhibició a Mataró, però no hem trobat cap ressenya que acrediti que finalment es va dur a terme.  

Futbol amb patins
Donat la popularitat que va adquirir de seguida l’hoquei patins, el “Sportsmen’s Club” va intentar implantar altres modalitats derivades, com l’hoquei sobre bicicleta i el futbol amb patins, però no van quallar i van caure inmediatament en l’oblit.

On va ser?

El “Sportsmen’s Club” va ubicar la seva seu en uns terrenys adquirits en el Saló de Sant Joan de Barcelona, que era l’espai que existia al final del Passeig de Sant Joan, entre l’Arc de Triomf i el monument a Rius i Taulet, i que actualment és el Passeig de Lluís Companys. La situació exacta de les instal·lacions del club era la cantonada que quedava entre les obres del Palau de Justícia i el Passeig de Pujades.

Al gener de 1904 es va construir i inaugurar el primitiu saló de patinatge, o “Skatting-Ring” com s’anomenava a l’època, en la cantonada que donava al Parc de la Ciutadella, però molt aviat va quedar obsolet donat el gran èxit que va tenir la secció de patinatge. Així dons, el 30 d’octubre del mateix any, es va inaugurar la nova i definitiva pista, a l’altre costat de les instal·lacions, davant del Palau de Justícia, en l’espai on actualment estan ubicats els edificis nº 10 i 12 del Passeig de Lluís Companys.  

Detall d'un plànol de Barcelona de 1905 on es pot apreciar amb exactitud la ubicació del "Skatting-Ring" del "Sportsmen's Club"
Plànol actual de la mateixa zona amb la antiga ubicació del "Sportsmen's club" marcada en vermell.

El nou “Skatting-Ring” feia 25 x 50 m i, per llavors, era el més gran de Barcelona. Estava cobert i dotat d’il·luminació elèctrica, convertint-se en la “joia de la corona” del Club, que el feia servir, a part del patinatge, per disputar altres proves esportistes com les curses d’habilitat amb bicicleta, i com a pista de ball en les seves festes. A finals de gener de 1905, coincidint amb els treballs per adequar l’antic saló de patinatge en garatge-taller de bicicles, motos i automòbils, es va encerclar la nova pista amb uns vitralls que protegien a esportistes i públic de les inclemències meteorològiques, convertint-se en una de les més modèliques instal·lacions esportives de la Barcelona de l’època, on va començar a ser coneguda  com “El Globo Cautivo”. La nova inauguració es va dur a terme dintre d’una festa esportiva que va organitzar el “Sportsmen’s Club” amb motiu del Carnestoltes, el diumenge 26 de febrer de 1905, i que va incloure curses i concursos de patinatge, i l’esmentat primer partit d’hoquei patins a Catalunya. La festa va acabar ben entrada la nit amb un ball de disfresses sobre patins.

Tot i la dissolució definitiva del “Sportsmen’s Club” al 1906, la pista va continuar en actiu uns quants anys més albergant diferents actes esportius i socials, fins que va ser enderrocada.


A dalt: una imatge del Palau de Justícia cap al 1908 amb la pista de patinatge al davant.
A baix: el Palau de Justícia en la actualitat (cobert per reformes) amb els edificis 10 i 12 del Passeig de Lluís Companys que ocupen el lloc de la antiga pista.

El “Sportsmen’s Club”

El “Sportsmen’s Club” va ser una societat destinada a promoure els esports i activitats de lleure entre la burgesia més podent de Barcelona. Tot i la seva efímera existència es va transformar en la societat esportiva més important de la Catalunya de principis del S. XX, arribant a tenir al Rey D. Alfonso XIII com a president honorífic. Les seves festes en torn de l’esport, amenitzades per bandes militars, van adquirir molt de renom i reunien en les seves luxoses instal·lacions a la més selecta classe alta i aristocràcia barcelonina. Els premis i trofeus que s'otorgaven als guanyadors dels diferents tornejos que organitzaven eren cedits per les més prestigioses cases de Barcelona o dissenyats per artistes importants de la època, com l'escultor Eusebi Arnau.

A l’octubre de 1903, la aristocràtica societat “Sport-Fox-Terrier” de Barcelona, dedicada a les activitats amb gossos de pressa i lluita, va convertir-se en el “Sportsmen’s Club” amb la finalitat de poder acaparar noves seccions d’altres activitats que estaven causant furor entre les classes més altes de la societat barcelonina. Sota la presidència de D. Joaquin Salgot, el club va adquirir un ampli solar en el saló de Sant Joan de Barcelona (actual Passeig de Lluís Companys) destinat a acollir la seva seu social i els diferents espais per la practica dels diferents esports.

La iniciativa va ser un èxit aclaparador, i de seguida va rebre multitud de sol·licituds d’afiliació per tot tipus d’activitats, tant diferents com la lluita de galls, la columbofília, la gimnàstica o el croquet, cosa que va crear certa polèmica entre alguns cercles que no compartien que una societat que portava el nom de “Sportsmen’s Club” (Club d’esportistes) es dediqués a activitats com la fotografia, els concursos de gossos raters o la cria de coloms (2). Al desembre de 1903 es va inaugurar oficialment la primera secció, el tir amb carrabina i pistola, a la que van seguir les de kegelbahn (bitlles), crocket, curses, lluita, ciclisme, etc... de tal forma que la inauguració oficial de la seu era aplaçada constantment degut a les continues obres per habilitar les instal·lacions a les noves activitats. Al gener de 1904 es va inaugurar la secció de patinatge, sent el president de la mateixa el Sr. D. Juan Majó.

El plat fort de la curta existència del “Sportsmen’s Club” tenia que arribar el 9 d’abril de 1904 amb una festa en honor a la visita a les instal·lacions de S.M. el Rey D. Alfonso XIII –que havia rebut el càrrec de president honorífic de la entitat-, però malgrat la festa es va acabar realitzant, la visita reial es va ajornar degut a la mort de l’avia del monarca, la Reina Isabel II. 
La entrada del "Sportsmen's Club" engalanada amb motiu de la festa en honor al Rey.

La activitat en la societat continuava sent frenètica en el tema de la obertura de noves  seccions, i en juny de 1904, amb la col·laboració de Joan Gamper es va formar un equip de futbol, que curiosament va vestir de blau i grana. Aquell mateix mes també es va organitzar la primera cursa de patins. Abans d’acabar el 1904, el club va organitzar la primera cursa internacional de motocicletes de Catalunya, en aquest cas, es va fer servir el recinte de la Plaça d’Armes del Parc de la Ciutadella; va inaugurar una nova i flamant pista de patinatge, i va obrir la secció d’escacs, que presentava com a atractiu la presència d’un taulell gegant d’escacs on el públic podia seguir reproduïda la evolució de les partides.  El club va acabar el 1904 amb la no menyspreable xifra de 1.367 socis (a mode comparatiu, el FC Barcelona tenia llavors 234 socis).

El 1905 també va ser un any de frenètica activitat en el club, que s’havia fet tant popular entre la societat barcelonina que va portar a la junta directiva a prendre la decisió de cobrar una tatxa d’inscripció de 30 pessetes, a fi de mantenir l’estatus alt de la seva massa social. En aquest any, a part de la organització dels primers partits d’hoquei patins amb notable èxit, els esports de motor van adquirir el principal protagonisme, fins a tal punt, que es va aprofitar la antiga sala de patinatge per construir un taller-garatge, un dels millors equipats de Barcelona. El 24 d’abril es va disputar la “Copa Sportsmen’s Club” de motociclisme, una “challenge” de 197 kilòmetres en dues etapes, Gavà-Tarragona i Tarragona-Quatre Camins. La cursa, la primera d’Espanya d’aquest tipus, va adquirir molt ressò internacional, estant el guanyador el barceloní Josep Vidal amb una Minerva.

Però el “Sportsmen’s Club” va morir d’èxit, i el novembre de 1905 va anunciar la seva dissolució, argumentant la manca de temps i cansament dels membres de la direcció. Una nova junta gestora va intentar revifar el club, però no va ser possible i el desembre d’aquell mateix any es va anunciar la dissolució definitiva de la entitat, que va deixar d’existir al febrer de 1906. Les instal·lacions del club van continuar en actiu acollint diferents activitats esportives i socials durant cert temps, estant parcialment derruïdes i reformades al 1908, quan es van reinaugurar sota el nom de “Sportsman Park”. El diari “El Mundo Deportivo” va heretar la cursa motociclista “Copa Sportsmen’s Club”, que va continuar organitzant amb força èxit durant alguns anys.

Vista aèrea del Saló de Sant Joan a principis del S. XX. En vermell es pot apreciar la nova pista de patinatge, i en verd l'antiga, transformada en un garatge-taller de vehicles.


Notes:
(1) A Catalunya es va continuar jugant amb pilota fins als anys ’20, quan es van crear les primeres federacions internacionals i es van unificar els reglaments, imposant-se l’ús del “puck” o fitxa. Anys més tard es va passar a la utilització internacional de la bola, però Espanya no ho va fer fins a finals dels anys ’40.

(2) La polèmica venia donada degut a que molts sectors de la societat associaven, com ja es feia en altres països, el terme “sport-deporte” amb la pràctica d’activitats físiques, mentre que el diccionari de la llengua espanyola encara ho recollia com a “Recreación, pasatiempo, que se practica por placer y diversión”.

2 comentaris:

Javier Xir ha dit...

Excelente trabajo de investigación!!!
Si de casualidad teneis material sobre el primer partido femenino, primeros clubes con jugadoras,... sería estupendo.
Gracias y saludos.

Anònim ha dit...

Us felicito. I is agrairem continueu explicant tot el que sapigueu, que es historia desconeguda.salutacions. Jordi