A KOPS D'STICK: OK LLIGA 2010-11 (JORN. 19) FC BARCELONA 10

PASSEIG TRIOMFAL DEL BARÇA

COMPETICIÓ: OK Lliga 2010-11, jornada 19.

LLOC/DIA/HORA: Palau Blaugrana, Barcelona. Dissabte 5 de març de 2011, 18:00 h

FC BARCELONA SORLI DISCAU (5+5): Fernández, Ordeig, Panadero, Borregán, Reinaldo García –equip inicial-, Torra, Adroher, López i Barroso.

Entrenador: Ferran Pujalte

CP VOLTREGÀ (0+2): Torelló, Grau, Anguita, Romeu, Gerard Teixidó –equip inicial-, Urbano, Santi Teixidó, Rodríguez i Molas.

Entrenador: Ricard Ares

GOLS

PRIMER TEMPS:

1-0 (5’) Panadero, d’acció personal dins de l’àrea.

2-0 (8’) Borregán, de xut creuat des de mitja distància.

3-0 (10’) Torra, al rebotar una centrada-xut en Santi Teixidó.

4-0 (14’) Torra, de jugada personal.

5-0 (19’) Ordeig, a centrada d’Adroher.

SEGON TEMPS:

5-1 (32’) Rodríguez, a passada de Molas.

6-1 (34’) Borregán, de contracop.

6-2 (38’) Anguita, de xut de falta.

7-2 (38’) Borregán, de contracop.

8-2 (42’) Adroher, aprofitant el refús d’un llançament de falta.

9-2 (46’) Carlos López, a centrada de Barroso.

10-2 (48’) Ordeig, de jugada col·lectiva.

ÀRBITRES: Sanz i Veiga

TARGETES: --

FALTES: FC Barcelona: 7 // CP Voltregà: 6

PÚBLIC: Uns 1.000 espectadors.

INCIDÈNCIES:

- El Barça va patir la baixa de darrera hora de David Páez, per culpa d’una gastroenteritis. El seu lloc el va ocupar el júnior Xavier Barroso.

- Els nois i noies de la base del CE Arenys de Munt van ser els convidats del FC Barcelona per fotografiar-s’hi amb l’equip i oferir una exhibició durant el descans del partit.

- Abans del partit, el Barça va oferir a la afició el títol de Copa del Rey conquerit a Blanes la setmana passada, i va ser rebut amb un passadís per part del Voltregà.

CRÒNICA:

El partit contra el Voltregà tenia que servir al Barça per rebre l’homenatge de l’afició desprès de la conquesta del títol de Copa la setmana anterior a Blanes, i els blaugranes ho van aprofitar per fer-se un auto-homenatge, que va acabar amb un festival de gols.

La derrota del Reus el dia abans, combinat amb una victòria del Barça, servia a l’equip de Pujalte per retallar diferències respecte al capdavant de la classificació i permetre’ls, tot i que molt llunyanament, continuar aspirant al títol de lliga.

El partit queda sentenciat als 10 minuts

Com era d’esperar, el Voltregà, un equip molt necessitat de punts i amb molt a guanyar i poca cosa perdre en aquest partit, va sortir a la pista molt valent, amb la clara intenció de tornar a complicar-li la vida al Barça –recordem que el partit a Voltregà va acabar amb un empat a 4-. Però el Barça no s’ha deixat intimidar i ha tornat a aplicar la fórmula d’infringir una forta pressió al rival des del primer instant de partit. Així, als tres minuts, els blaugranes va aconseguir extreure un penal a favor, que Reinaldo García va estavellar al pal en el llançament directe, i al travesser en el posterior refús.

Un minut i escaig a continuació, Panadero va rebre dins de l’àrea una passada de Borregán des de la mitja pista, i desprès d’un bon control, es va treure de la txistera una sensacional mitja volta amb la que va desfer-se del seu defensor alhora que enviava la bola al fons de la porteria de Roger Torelló. Era el primer gol del partit, el que obria la llauna i marcava el camí cap a la golejada.

El temps mort demanat tot seguit per Ricard Ares no va servir de res. Tot i que només es portaven cinc minuts de partit, ja era massa tard per canviar les coses, dons el Barça havia posat la directa i ja no tenia fre. Als vuit minuts, Beto Borregán es va fer amb una bola a la mitja distància, i internant-se per la vertical exterior de l’àrea engaltava una forta canonada que es colava entre la defensa i el porter rival, significant el 2-0.

El Voltregà va tenir temps de posar l’ai al cor dels seguidors barcelonistes mercès a una bona ocasió de Jordi Urbano que va saber desfer molt bé Sergi Fernández. Però el Barça va continuar amb el seu setge sobre la porteria osonenca, i al minut 10 va fer el 3-0 que ja deixava quasi sentenciat el signe del partit. El gol va arribar fruit d’una incursió de Marc Torra des de la banda fins dins de l’àrea, on aquest deixava una centrada dirigida cap a Reinaldo García, que no va arribar al seu destí degut a que el jugador argentí va caure a conseqüència del marcatge de Santi Teixidó, però amb tant mala fortuna pel Voltregà que la bola va acabar picant en el defensor, despistant a Torelló i entrant a la porteria.

Dos gols més abans d’anar als vestidors

Amb el 3-0, el Voltregà pràcticament s’ha esvaït i la seva aportació ofensiva en la resta de la primera part s’ha limitat a uns quants xuts llunyans que no han inquietat gaire a Sergi Fernández, molt ben resguardat tot el partit per un sòlid bloc defensiu dissenyat per Pujalte. El Barça continuava movent-se al seu aire per tota la pista, i d’aquesta manera no han trigat gaire en arribar el quart i cinquè gols. Als 14 minuts, Marc Torra feia el 4-0 amb una acció de qualitat, amagant davant d’un defensor, encarant al porter i aixecant la bola per tocar-la sutilment fora del seu abast. Cinc minuts més tard, Mia Ordeig desviava una centrada a mitja alçada de Jordi Adroher per fer el 5-0.

Durant els minuts restants abans d’arribar al descans, el Barça encara ha disposat d’unes quantes ocasions més per ampliar el resultat, però el porter visitant, Roger Torelló s’ha mostrat molt encertat i no ha deixat que el caseller blaugrana es tornés a alterar durant el primer temps. Durant aquests darrers compassos de la primera part, Mia Ordeig ha donat un ensurt al quedar estès sobre la pista desprès d’una forta topada amb Torelló i la porteria, però el jugador blaugrana s’ha recuperat instants més tard sense cap més conseqüència.

El Voltregà es reivindica

Amb el partit dat i beneit, i el rival sota control, el Barça ha sortit relaxat a disputar el segon temps, amb la única incògnita de saber quants gols més caurien. El Voltregà ha continuat amb la seva dinàmica d’intentar sorprendre amb xuts llunyans, i els barcelonistes encara han tingut temps de posar a prova a Torelló unes quantes vegades abans de que arribés el primer gol dels osonencs als set minuts de la represa. El 5-1 ha arribat fruit d’una badada defensiva del Barça, que ha sabut aprofitar molt intel·ligentment Jaume Moles per fer una passada de la mort des de darrera de la porteria a Carles Rodríguez, que marxant del seu marcador ha afusellat a Sergi Fernández.

Però el Barça no estava per contemplacions, i ha tornat a la carrega. Quan havien transcorregut poc més de dos minuts del 5-1, una bola recuperada en defensa pels blaugranes, s’ha transformat en un ràpid contracop que ha culminat Borregán interceptant una passada l’espai de Reinaldo García per batre de nou a un venut Torelló. Amb el 6-1 al marcador, el propi Borregán ha tingut un parell de bones oportunitats per tornar a marcar, mitjançat sengles xuts des de la frontal de l’àrea que no van acabar per assolir el seu objectiu.

El Voltregà no volia caure sense honor, i la seva lluita ha pogut tornar a marcar un cop més. Aquest cop ha estat amb una canonada de Juli Anguita en un llançament de falta, que ha passat per l’únic forat disponible en una nova badada defensiva dels locals. La resposta del Barça ha estat immediata i contundent, i amb un altre ràpid contracop, Borregán feia el setè gol blaugrana i tercer del seu compte particular, segellant així una nova brillant actuació personal.

Acabant d’arrodonir la festa

Els darrers minuts de partit s’han convertit en un monòleg blaugrana, davant d’un rival completament entregat. Les grades del Palau Blaugrana, que fins a les hores presentaven un més que acceptable aspecte, van començar a buidar-se de seguidors que enfilaven el camí del Camp Nou a veure el partit de futbol, però la resta d’aficionats presents encara ven tenir temps de gaudir de tres gols més. El 8-2 el feia Jordi Adroher amb una bonica acció individual al recollir una bola refusada desprès d’un llançament de falta.

En aquest tram final de partit, Ferran Pujalte va donar minuts al junior Xavier Barroso, que ja va debutar enguany contra el Follonica, però que aquesta era la seva primera intervenció aquesta temporada en OK Lliga. Barroso va sortir molt motivat, i tot i que no va poder marcar, va tenir una implicació activa en els dos gols restants. Seva va ser la passada que va servir a Carlos López per fer el 9-2. I pel seu estic també va passar la jugada que va desembocar en el desè i definitiu gol blaugrana.

SABIES QUE…?

…el jugador barcelonista David Páez es va asseure a la grada per seguir el partit.

…la famosa tapa trobada per A KOPS D’STICK en el pavelló de Blanes desprès de la entrega de trofeus de Copa del Rey, i que va ser portada fins a Barcelona, finalment va resultar no ser la tapa del trofeu.
...Sergi Panadero ha estat l'encarregat "d'obrir la llauna" en tres dels quatre darrers partits del Barça.

…la pàgina web del FC Barcelona va oblidar incloure a Xavier Barroso en la fitxa tècnica de la seva crònica del partit, i el 9 Esportiu al jugador del Voltregà Carles Rodríguez.

…molts mitjans informatius van atorgar el tercer gol del Barça a Reinaldo García.

EL PROTAGONISTA:

Xavier Barroso. Podíem haver triat com a protagonista a Beto Borregán desprès del seu gran partit culminat amb un “hat-trick”, però la poca intensitat i placidesa que ha mostrat l’enfrontament, ens ha fet decantar per destacar més la aparició de, segons alguns, el seu “hereu” Xavier Barroso. Jugador de gran projecció, Barroso ja va debutar en el primer equip del Barça fa un parell de temporades de la mà de Quim Paüls. La gran temporada que està fent en el filial del Barça en la Lliga Nacional Catalana, i la esplèndida actuació que va tenir en la passada Copa Generalitat li ha fet guanyar la confiança de Ferran Pujalte a l’hora de cobrir alguna baixa en el primer equip -aquesta temporada ja va debutar contra el Follonica en Lliga Europea-, i el seu nom ha sonat com a reforç d’hivern en algun equip d’OK Lliga. En aquest partit contra el Voltregà va sortir amb el partit ja resolt, però va voler aprofitar el seus minuts per reivindicar-se i va participar molt activament en el joc de l’equip, sense desentonar i ajudant a incrementar una golejada que, segurament sense la seva aportació, el Barça ja hauria donat per tancada. Sens dubte, un nom a tenir en compte en un futur no gaire llunyà.

A KOPS DE FLASH

Abans del partit, una salutació molt afectuosa entre Ricard Ares i Ferran Pujalte.

El Voltregà va fer esportivament el passadís d’honor al Barça.

Els nois i noies del CE Arenys de Munt van tenir el seu moment de glòria.

Que te pego, leche!... Que te pego!...

Aspecte més que acceptable el de les grades del Palau.

Roger Torelló va evitar una golejada d’escàndol al primer temps.

Per l'efecte, sembla que Romeu marca en pròpia porta, però és el 5-0 d'Ordeig.

Els de Sang Culé… 20 anys donant suport, i no es cansen!

Els arbitres continuen fidels a la seva cita amb la càmera d’A KOPS D’STICK.

Beto Borregán va declarar que no pensaven defallir mentre la lliga sigui matemàticament possible.

I per acabar, una petita història:

En Pau li demana la samarreta a en Marc Torra…

…a la segona part, ja ha aconseguit el seu objectiu…

…però al final del partit, en Torra li demana el cartell.

PODEU TROBAR UNA ÀMPLIA GALERIA D’IMATGES DEL PARTIT EN AQUEST ENLLAÇ AL NOSTRE FACEBOOK

EL KOP D’STICK:

El misteri de la tapa de la Copa.

Un cop acabada ja la Copa, i en el pavelló de la Ciutat Esportiva de Blanes només quedàvem els quatre últims gats dels mitjans informatius recollint i enllestint les darreres cròniques, va sorgir entre mig d’una muntanya de cartrons i plàstics un objecte lluent: era la tapa d’un trofeu. A KOPS D’STICK la va recollir i la va portar on la resta de companys sota la sorpresa de molts –feia tant sols uns minuts que havia explicat que desprès de les celebracions de Copa de Lloret havia recollit un tros del trofeu que se li havia trencat al guanyador de llavors, el Vic-. Entre tots, vam arribar a la conclusió de que la organització no li havia entregat el trofeu al Barça amb la tapa per a què no tornés a passar el mateix que l’any passat, i que desprès algú se l’havia deixat oblidada per allà.

Vaig posar-me en contacte amb el FC Barcelona, on sorpresos, no tenien constància de la existència de la esmentada tapa, però es va decidir que en el proper partit –el present contra el Voltregà- la portaria per col·locar-la en el seu lloc: coronant el trofeu que tenien que oferir a la afició. Així arriba dissabte, i amb la tapa ben resguardada en la motxilla em disposo a agafar camí cap a Barcelona. Primer contratemps: el cotxe no va bé!!! Que faig?... No puc fallar… Estan esperant la tapa… Solució: agafo el tren. Surto un parell d’hores abans del previst, viatge plàcid amb Rodalies fins a Sants, i passejadeta fins a les instal·lacions de Barça. Un cop allà, em rep un sorprès Miguel Cerezo –delegat del Barça Sorli Discau-, que agafa la tapa i es disposa a col·locar-la en el seu lloc, tapant el trofeu, quan… Ooooh!!! Sorpresa majúscula: aquella tapa no encaixa en el trofeu!!!

D’on va sortir aquella tapa?... A quin trofeu pertanyia?... Un misteri que ha quedat com anècdota. Si algú va marxar de Blanes amb un trofeu sense tapa, ara ja sap qui la té.