BARÇA 9 - BASSANO 3 (LLIGA EUROPEA J.3)

FC BARCELONA-SORLI DISCAU (3+6): Egurrola, Ordeig (3), Páez, Panadero (1), Borregán (1) – equip inicial – Adroher (2), Teixidó, López (2), García i Tarrès.

M INFOPLUS BASSANO H 54 (0+3): Cunegatti, Antezza, Cacau (1), Abalos, Zen – equip inicial – Pallarès (2), Mastropierro i Peripolli

GOLS:

PRIMER TEMPS: 1-0, Ordeig, min. 7; 2-0, Borregán, de penal, min. 10; 3-0, Panadero, min. 19;

SEGON TEMPS: 4-0, López, min. 26; 5-0, López, min. 30; 6-0, Adroher, min. 33; 6-1, Pallarés, min. 35; 7-1, Adroher, min. 37; 8-1, Ordeig, min. 41; 8-2, Cacau, min. 45; 9-2, Ordeig, min. 46; 9-3, Pallarès, min. 50

ÀRBITRES: Lopes i Serra

TARGETES BLAVES: cap

FALTES: Barça: 2 / Bassano: 3

PISTA: Palau Blaugrana, Barcelona. Uns 600 espectadors.

INCIDÈNCIES:

Els nois del Col•legi Sant Ignasi Esportiu, de Barcelona, van ser els convidats del FC Barcelona en aquesta ocasió, i com de costum, van oferir una exhibició de les seves habilitats durant el descans del partit.

El Bassano va estar acompanyat d’uns 25 seguidors desplaçats des de Itàlia, que no van parar d’animar al seu equip durant tot el partit.

CRÒNICA:

El Barça va sortit a la pista trepitjant a fons l’accelerador i, des del primer minut, va passar per sobre sense contemplacions d’un Bassano que va oferir una pobre impressió, indigna d’un campió de Copa italià.

Els blaugranes s’han apoderat de seguida de la bola i han posat en setge la porteria del veterà Cunegatti, en un trepidant inici de partit, on els jugadors del Bassano “ni l’han olorat”. El primer avís seriós a arribat als 2 minuts amb un xut al pal de Borregán. Panadero , Ordeig i Paez l’han seguit amb unes altres bones ocasions. Quan els italians s’han pogut treure la son de les orelles, han vist com els seus tímids intents de buscar la porteria contrària eren neutralitzats ràpidament per la defensa local.

La primera jugada amb cara i ulls del Bassano no va arribar fins al minut 7 de partit, però un atent Egurrola va allunyar el perill sense gaires problemes. La rèplica dels locals va ser immediata, i van rebre el primer premi a la seva insistència quan Mia Ordeig enviava un precís xut creuat des de fora de l’àrea al fons de la porteria italiana, fent pujar 1-0 al marcador.

Tres minuts més tard, el mateix Ordeig ha recuperat a trompicons una pilota dins de l’àrea del Bassano, l’ha controlat i li ha donat una perillosa passada a Sergi Panadero, que venia en carrera des del darrera i es plantava sòl davant del porter si no hagués sigut trabat abans per Antezza, en un clar penal. Borregán ha sigut l’encarregat de xutar la pena màxima, enganyant al porter i posant el 2-0 a l’electrònic.

El tècnic del Bassano, Franco Vanzo, va demanar el seu primer temps mort per mirar de trobar la fórmula per frenar l’allau de joc blaugrana. Les seves instruccions no van tenir el seu efecte i el Barça continuava desplegant el seu arsenal contra la porteria de Cunegatti. Primer Mia Ordeig, i després David Paez, en tres ocasions quasi consecutives, no van tenir el suficient encert per ampliar el marcador local. La situació va obligar a Vanzo a demanar un segon temps mort i a moure la banqueta. Així dons, va donar entrada al català Marc Pallarés, que havia format part de la disciplina blaugrana, a qui la seva motivació va convertir-lo en el jugador més incisiu del conjunt romà. Per la seva part, Ferran Pujalte, també va fer entrar a la resta dels seus efectius, cosa que no va influir en el joc del Barça, i Adroher, López, Teixidó i Reinaldo García van continuar tornant bojos als jugadors italians amb les seves ràpides incursions. I fruit d’una ràpida jugada entre Carlitos López i Sergi Panadero va arribar el 3-0, que feia justícia amb lo que s’estava vivint sobre la pista.

Durant el cinc minuts restants per arribar al descans, el Barça va disposar de més ocasions per ampliar la diferència, amb Adroher i Teixidó com a principals protagonistes. El Bassano, per la seva banda, també va gaudir de la seva millor ocasió per marcar, però Egurrola la va tornar a desfer sense problemes. El marcador no es va moure, i amb un curt 3-0 va finalitzar la primera part.

El segon temps ha començat amb la mateixa tònica que el primer, i si algú tenia cap mena de dubte, allà estava Carlitos López per esvair-la, ja que a la primera jugada d’atac ben trenada pel Barça, a rematat una passada de Reinaldo García i ha enviat la bola a la xarxa de la porteria del Bassano (4-0).

Ara els italians només podien fer dos coses: o marxaven i s’asseien a la grada a gaudir de la exhibició del Barça com tots els espectadors, o s’encomanaven a alguna Santa Madonna i aguantaven estoicament sobre la pista els embats dels blaugranes per sortir el menys malparats posible. Van optar per aquesta segona opció, però amb poca fortuna, ja que només havien passat quatre minuts des de l’anterior gol, quan Carlitos López feia el segon del seu compte particular, i cinquè de l’equip.

El 5-0 ha trencat definitivament al Bassano, que completament impotent, s’havia arreplegat dins de la seva àrea amb la finalitat de no ser víctimes d’una humiliant golejada, i de poder sorprendre al Barça mitjançant algun fortuït contracop. El Barça estava crescut, recreant-se amb el seu joc i amb més fam de gols, així que Jordi Adroher no va dubtar en trencar la defensa rival amb una forta canonada des de mitja distància que acabava significant el 6-0, sota el deliri del públic assistent.

El Bassano ha tret un punt d’orgull i, en la que de bon tros va ser la seva millor jugada col•lectiva del partit, Marc Pallarès aconseguia batre a Egurrola, que durant el que es portava de segon temps havia estat un espectador de luxe. Però tot va ser un miratge, i de tot seguit, Adroher de nou, s’encarregava de recordar als italians del correctiu del que estaven sent víctimes, amb un altre gol (7-1), que fins i tot va fer que Cunegatti perdés una de les seves guardes en el intent de refús. Diuen que els mals s’encomanen, potser es veritat, ja que curiosament, el propi Adroher després del gol va perdre el seu guant fins a dues vegades, el que va fer que jugués uns quants minuts amb la seva mà dreta despullada, cosa que no va ser cap impediment per a que obsequiés al públic amb bonics detalls tècnics.

A falta de nou minuts pel final, Mia Ordeig tornava a veure porta i establia el 8-1, que va ser la diferència més gran que va tenir el Barça en el marcador. A partir d’aquí, els locals ja van abaixar el ritme i van donar un respir als italians, que van aprofitar la situació per intentar retallar diferències, sobretot mitjançant xuts potents de Zen i Cacau des de la llunyania, però amb poca punteria.

Amb el partit dat i beneit, Ferran Pujalte va fer descansar a Egurrola i va donar minuts a Octavi Tarrés, que va ser rebut amb una calorosa ovació per part de la graderia. El porter barceloní no va tenir la fortuna de cara, i tot just entrar va ser batut per Cacau (8-2). Gol que va rebre la rèplica immediata per part de Ordeig, que va fer el definitiu novè gol blaugrana, el tercer del seu compte particular.

Els cinc minuts següents van passar amb un Barça que sense fer gaire esforç es plantava en l’àrea d’un innocent Bassano que, abatut i descoratjat, només tenia ganes de marxar ja al vestidor. Cal remarcar en favor dels italians que no van recorre en cap moment al joc dur, com hauria fet qualsevol altre equip en idèntica situació, i van acabar el partit amb només tres faltes, per dues el Barça, cosa que va permetre que l’arbitratge passés desapercebut, en benefici del espectacle. A pocs segons del final, Pallarès feia el 9-3 definitiu.

Menció a part mereix el públic assistent al Palau. Que una mica més nombrós que en altres ocasions, no es va mostrar fred com de costum, i va estar encoratjant calorosament a l’equip durant els cinquanta minuts, cosa que els jugadors i tècnics locals coincidien en lloar i agrair en les seves declaracions al final del partit.

VALORACIÓ PERSONAL

Si més aviat ho dic... mes aviat passa! Si en la meva passada crònica em queixava del públic del Palau, en aquesta només puc lloar-lo. Es va crear una perfecta simbiosi públic-jugadors / jugadors-públic que va permetre que quan més animava el públic, millor jugava l’equip, i quan millor jugava l’equip, més animava el públic, donant vida a una espiral a la que només el cronòmetre va posar fi. Estic segur que al igual que el públic va gaudir del joc del Barça, els jugadors van gaudir de l’escalfor del públic, sinó, no te cap explicació el joc alegre i les ganes de passar-ho bé tot i tenir el partit sentenciat.

Referent al Bassano: em va decebre estrepitosament. Ja el vaig veure jugar en el seu partit contra el Lloret, i tot i perdre va estar batallant fins al final, per lo que pensava que, en aquesta ocasió, el tenir al davant al campió de la OK Lliga els hi donaria un punt més de motivació, i de ben segur plantarien cara al Barça. Recordem que el Bassano es l’actual campió de la Supercopa d’Itàlia, i tercer classificat en la lliga A1, que no es poca cosa!