FC BETERANS 8 - FC 4 VIENTOS 5 (LLIGA VETERANS G-A, JORN. 11)

LLOC/DIA/HORA: Palau Blaugrana 2 “el Picadero”, Barcelona. 19 de gener de 2.010, 22:00 h.

FC BETERANS (5+3): Tino Martínez, Lluís Segarra, Toni Rovira (1), Gaby Cairo (5), J Enric Torner (1) –equip inicial- Sergi Macià, Héctor Venteo (1), Ferran Pujalte.

FC 4 VIENTOS (3+2): Dorsals: 1, 2, 5, 8 i 11 (2) –equip inicial- 10 (1), 14 (2)

GOLS:

PRIMER TEMPS: 0-1, nº 11, min. 2 / 1-1, J.E. Torner, min. 5 / 2-1, Cairo, min. 8 / 3-1, Cairo, min. 11 / 3-2, nº 10, min. 19 / 4-2, Rovira, de penal, min. 20 / 4-3, nº 14, min. 22 / 5-3, Venteo, min. 24.

SEGON TEMPS: 5-4, nº 11, min. 2 / 6-4, Cairo, min. 12 / 7-4, Cairo, min. 14 / 8-4, Cairo, min. 16 / 8-5, nº 14, de penal, min.24.

ÀRBITRE: Sr. Daniel

ENTRADA: Aproximadament 1 espectador.

INCIDÈNCIES:

- Partit avançat corresponent a la 11ª jornada del Grup B de la Lliga de Veterans.

- El Barça presentava les baixes de Quim Paüls i Joan Torner.

- Una “posible fallada tècnica” va fer que no funcionés el marcador electrònic.

- El partit va començar amb deu minuts de retard, degut a la interminable sèrie d’abraçades i salutacions entre els jugadors dels dos equips, i per fer coincidir l’inici amb les 22:10 del rellotge digital del “Picadero”, a fi de tenir una referència del temps de joc.

- La pobre il•luminació de les instal•lacions va dificultar la feina de la premsa gràfica acreditada.

CRÒNICA:

El partit era descrit pels medis com “una final anticipada”, ja que enfrontava al FC Barcelona, l’actual líder del Grup A de la Lliga de Veterans, contra el FC 4 Vientos, de Blanes, vigent campió de la competició i actual segon classificat. Sens dubte, dos grans equips en un match que podria ser clau pel desenvolupament de la fase regular de la competició.

El Barça arribava com a líder destacat i invicte, amb 8 victòries en vuit partits i cinc punts d’avantatge sobre el seu contrincant, el 4 Vientos, que també presentava un excel•lent bagatge de 6 victòries, 1 derrota i un empat, que acabava de cedir dos dies abans contra el Mollet B.

Els blanencs no es van deixar intimidar per un Barça que presentava una alineació que, en uns altres temps, hauria fet fugir despavorit de la pista a qualsevol rival, i van ser els primers de colpejar. Als 2 minuts de partit s’avançaven en el marcador després de culminar amb èxit un ràpid contracop que va sorprendre als locals. Va ser la única ocasió que van tenir el resultat a favor, ja que tant punt va tenir la ocasió, Josep Enric Torner va agafar el comandament de la nau blaugrana, i pel seu stick van passar les millors jugades del Barça. D’ell va ser el gol de l’empat, aprofitant un rebuig del porter a una rematada de Gaby Cairo. La parella Torner-Cairo van ser els encarregats de portar de corcó als jugadors del 4 Vientos durant els minuts següents. Una assistència del “mestre” torderenc la va culminar GabyGol en el 2-1 als 8 minuts. I dos minuts més tard, Kiko Salarich, el porter blanenc, molt atent, va tenir que refusar un enverinat xut de Torner des de fora de l’àrea que va sorprendre a la defensa rival, i va provocar l’admiració unànime del públic assistent.

El 4 Vientos es va treure la son de les orelles i va sortir a buscar la porteria blaugrana. Dos ocasions consecutives van estar a punt de significar l’empat, però Tino Martínez va refusar el perill. Tot seguit la rèplica local, de nou mitjançant el tàndem Torner-Cairo: jugada del primer, desmarcatge del segon, assistència precisa i gol, 3-1. arribava l’equador de la primera part i els dos equips van començar a moure la seva banqueta, el Barça va fer sortir a Sergi Macià i Hèctor Venteo, i poc després a Ferran Pujalte. Les ocasions s’anaven alternant en els dos camps, però sense crear el suficient perill per que el marcador s’alterés.

A falta de cinc minuts pel descans, de nou, van arribar uns moments intensos de joc. Primer va ser Venteo que va fer lluir al porter blanenc amb un fort xut, i del refús del mateix va sorgir la jugada del 2-3, que tornava a justar el marcador. El 4 Vientos no va tenir temps d’inquietar al Barça, ja que la jugada de sacada de mig camp va acabar amb Macià per terra dins de l’àrea blanenca i l’àrbitre va xiular penal. La pena màxima la va transformar Toni Rovira en el 4-2. El 4 Vientos tornava a sortir a l’atac, i va disposar de dos ocasions consecutives per retallar diferències, però la seva manca d’encert va tornar deixar-les en no res. Tocava el torn del Barça, i Pujalte estavellava la bola a la careta de Salarichs sense cap conseqüència. El refús tampoc el va poder aprofitar Venteo. Torn pels visitants, que aquest cop si que aconsegueixen batre la porteria local, acostant-se de nou en el marcador (3-4). Pocs segons abans del descans, Venteo va rematar una Asistencia de Macià i va fer el 5-3.

La igualtat va ser la tònica regnant durant el segon temps, i si finalment el resultat es va decantar cap al costat blaugrana va ser degut a la seva millor eficàcia de cara a porteria.

De nou, el 4 Vientos va ser el primer en marcar, també als dos minuts. I amb un ajustat 5-4 van anar passant els minuts. El Barça, de nou amb Torner sobre la pista, tenia el control del joc, però el perill el posaven els ràpids contracops del 4 Vientos. Tino Martínez va tenir que lluir-se de valent per evitar l’empat en diverses ocasions. La nova entrada de Gaby Cairo va ser determinant per desencallar el partit. Ell va monopolitzar l’atac i gol blaugrana durant la segona part, demostrant que encara manté el seu instint golejador que el va caracteritzar en la seva època de professional.

Així dons, en cinc minuts bojos, GabyGol va esvair totes les possibilitats de remuntada del 4 Vientos, amb tres gols consecutius: el primer aprofitant una embolicada jugada dins de l’àrea rival (6-4). El següent, dos minuts més tard, culminant magistralment un ràpid contracop blaugrana, després de que els de Blanes malbaratessin una clara oportunitat i acabessin amb dos jugadors per terra. I el vuitè del Barça i cinquè en el compte personal de Cairo, va arribar fruit d’una bona assistència de Macià.

A partir de llavors, i amb el 8-4 que significava la seva màxima diferencia durant del partit, el Barça va intentar adormir el joc, amb llargues possessions de pilota i molta triangulació, mentre que el 4 Vientos intentava buscar el premi als seus desafortunats contracops, amb la esperança de poder intentar acostar-se en el marcador i inquietar al Barça en els minuts finals. Res mes lluny, i totes les seves jugades d’atac van acabar sent contrarestades per la defensa blaugrana o, en darrer moment, per un atent Tino Martínez. Només a falta de pocs segons pel final, els visitants van maquillar una mica el resultat, en transformar un penal en el 8-5 final. El resultat, i encara més l’entretingut partit que van oferir el dos equips, van fer la totalitat del públic assistent marxes satisfet cap a casa.

Amb aquest triomf el Barça s’aferma al capdamunt de la taula, sent juntament amb el CH Palafrugell (Grup B) l’únic equip que compta els seus partits amb victòries, i referma de forma contundent la seva candidatura al títol. Títol que vol defensar fins al darrer moment el FC 4 Vientos, que tenint com a arma el seu bon joc col•lectiu, ha demostrat amb aquest partit que, malgrat els vuit punts de diferència a la classificació, no pensa donar facilitats als altres candidats.

VALORACIÓ PERSONAL:

Vaig desplaçar-me fins a Barcelona amb dues intencions:

La primera era buscar la raó que porta a uns hometons “hechos y derechos” a agafar un stick i jugar-se la seva integritat física dalt d’uns patins corrent darrera una bola durant una hora a les tantes de la nit.

Ingenu de mi, pensava que em trobaria, amb tots els meus respectes, amb una colla de “abuelitos Cebolleta” intentant recrear batalles passades amb més ganes i intenció que fortuna, amb la excusa de poder asseure’s tots junts desprès al voltant d’una taula a compartir uns riures.

Anava força desencaminat... Si, si, d’acord... abans i després del partit tot eren riures, abraçades i camaraderia, però amb el xiulet inicial tot es va quedar a la banda, i a la pista es van acabar les concessions. Els dos equips van oferir un joc seriós i competitiu, de vegades brillant, fins i tot millor que en alguns partits d’OK Lliga. Per lo que vaig arribar a la conclusió de que si aquelles “velles glòries” estaven allà jugant era per, a part de passar una bona estona, treure´s d’alguna forma el “gusanillo” de la competició i, sobretot, per amor a un esport que va formar part de les seves vides. Si no, tindria cap explicació la agilitat d’en Tino, la classe d’en Josep Enric, l’olfacte de gol d’en Gaby... que encara mantenen i, en benefici de tots nosaltres, encara mostren.

Ah! I la segona, només la vaig poder resoldre a mitges... era veure jugar en viu als germans Torner amb la samarreta del Barça... Ja vindran altres ocasions!