OK STARS 2010: 80S OLD STARS 5 - 90S OLD STARS 7

LLOC/DIA/HORA: Palau Blaugrana, Barcelona. 30 de gener de 2010, 17:00 h.

80’S ALL STARS –BLAU- (2+3): Ramón Canalda, Kiko Alabart, Ferran Pujalte, Pino Marzella (1), J. Enric Torner –equip inicial-, Joan Ayats (2), Juan A. Zabalia (2), Víctor Hugo, Quim Paüls, Hèctor Venteo, Víctor Agramunt.

Entrenador: Enric Roca

90’S ALL STARS –VERMELL- (5+2): Tino Martínez, Joan Carles, Santi Carda, Gaby Cairo (2), Toni Rovira –equip inicial-, Ivan Tibau (1), Facundo Salinas, Juan C. Raigoso (3), Enrico Mariotti (1).

Entrenador: Carles Trullols

GOLS:

PRIMER TEMPS: 1-0, Zabalia, de penal, min. 7 / 1-1, Cairo, min. 15 / 1-2, Mariotti, de penal, min. 16 / 1-3, Tibau, min. 17 / 1-4, Raigoso, min. 20 / 1-5 Mariotti, min. 24 / 2-5, Ayats, de penal, min. 25.

SEGON TEMPS: 3-5, Ayats, min 25 / 3-6 Raigoso, min. 26 / 3-7, Raigoso, min. 38 / 4-7, Zabalia, min. 41 / 5-7, Marzella, min. 43.

FALTES: 80’s: 10 / 90’s: 3

PÚBLIC: Uns 3.500 espectadors.

INCIDÈNCIES:

El partit va començar amb un quart d’hora de endarreriment sobre l’horari previst.

CRÒNICA:

El partit de velles glòries servia per obrir una tarda d’emocions en el primer OK Stars amb cara i ulls de la història. Sobre el paper, la superioritat física dels jugadors més “jovenets” tenia que fer-se valdre per superar als una mica més veterans. I a sobre la pista es va veure reflectida, i els exjugadors de la dècada dels 90 no van tenir gaires problemes per imposar-se als del anys 80, malgrat que en aquests partits el resultat acaba sent el de menys.

La ocasió “la pintaven calba” (i no va per cap del jugadors presents) per acostar-se en família al Palau i que, els més joves, poguessin gaudir en directe de les habilitats dels que anys enrere havien estat figures de l’hoquei mundial, mentre els més entradets en anys, poguessin rememorar temps passats (que no sempre són millors, eh!) juntament amb els que van ser els seus ídols, amb els conseqüent perill que poden comportar aquests partits, que no es més que el que el record de qui idolatraves pugui veure’s seriosament afectat.

El partit va començar amb els jugadors dels ’80 intentant treure avantatge el més aviat posible, conscients de que la seva inferioritat física els acabaria passant factura. Així, al primer minut ja van fer intervenir a Tino Martínez, i al minut i mig, ja van forçar el primer penal a favor, que J. Enric Torner no va poder materialitzar.

Als cinc minuts, el públic va rebre amb una ovació la entrada a la pista de Quim Paüls amb el combinat dels ’80. L’actual secretari tècnic del FC Barcelona-Sorli Discau, es troba en fase de recuperació d’una operació al maluc, i va fer l’impossible per estar present a la festa.

Al poc, va arribar la primera acció de perill dels 90’s, a través d’una rematada de Gaby Cairo que va desfer Víctor Agramunt -que va fer les funcions de porter suplent dels dos equips, i acabava de sortir per Ramón Canalda, a qui se li va trencar un patí-. La rèplica va arribar tot seguit amb una maca combinació entre Kiko Alabart i J.A. Zabalía, però la rematada d’aquest últim va sortir per sobre dels tres pals. El mateix Zabalía va ser l’encarregat d’inaugurar el marcador, pocs segons més tard, en transformar un penal comés sobre Ferran Pujalte.

Tot seguit, els aficionats assistents al Palau van tenir la ocasió de rebre amb un aplaudiment la entrada a la pista de qui va ser un dels grans referents del Barça de finals dels anys ’90, Enrico Mariotti, que va mostrar un excel•lent estat de forma i la seva aportació va ser clau per que el combinat vermell capgirés el resultat.

Després de que l’argenti Víctor Hugo fes lluir de nou a Tino Martínez, va arribar la reacció de l’equip dels ’90, primer amb una clara ocasió de Cairo a passi de Santi Carda, que va ser corresposta de seguit amb una ocasió de Paüls, i a continuació el gol de l’empat, amb segell inconfusible de “Gabygol”: assistència de Mariotti i perfecte desmarcatge de Cairo, que rep sòl al segon pal per batre a Agramunt. A continuació, Cairo, va deixar el seu lloc a Ivan Tibau. Els 90’s es van fer els amos del partit, i els darrers minuts del primer temps es van transformar en un monòleg dels jugadors vermells. No van trigar en posar-se amb avantatge al transformar Mariotti un penal en l’1-2. Segons més tard, de nou Marotti feia lluir a Agramunt. El 1-3 va ser obra de Tibau, que va aprofitar el refús d’un xut al pal de Raigoso, després autor del 1-4. Paüls va tenir la oportunitat d’escurçar distàncies, però el seu xut va anar al pal.

Mariotti va tornar a batre Agramunt, aquest cop amb un fort xut llunyà, i amb 1-5 a falta d’un minut pel descans, els 90’s van donar una petita treva als seus rivals. Zabalía va provocar la ovació del públic amb una espectacular rematada que no va obtenir el premi del gol. Qui si que va marcar va ser Ayats, que va reduir la diferència al transformar un penal abans d’arribar a la mitja part (2-5).

Ayats va ser el jugador més incisiu del conjunt dels ‘80 en els primers minuts de la represa. El torderenc va fer el 3-5 i va estar a punt de marcar desprès de que Raigoso fes el 3-6, però el seu xut va acabar topant amb la base del pal de la porteria. El combinat dels ’80 no volia donar el seu braç a tòrcer i van dominar, però amb poca fortuna, la primera meitat del segon temps. Així, Tino Martínez va tenir que posar a prova els seus reflexes davant de Venteo i de Torner, que va delitar al públic amb una jugada de mestre, on amb molta classe es va desfer de dos defensors i es va plantar sol davant del porter. Pujalte també va intentar-ho, però la seva mitja volta va sortir desviada. Minuts més tard Zabalía desaprofitava una falta directa enviant la bola al pal per dos cops.

Arribava el torn del equip dels ’90, i una jugada de Joan Carles, la rematava Toni Rovira al fons de la porteria de Ramón Canalda -que havia tornat a la pista després del descans- fent el definitiu 7é gol del seu equip. A continuació era Joan Carles el que va buscar el seu “moment de glòria”, però va veure com el porter desballestava una bonica jugada seva de malabarista.

El 4-7 va arribar després de que Zabalía treies profit d’una jugada d’infortuni de Tino Martínez. I el definitiu 5-7 el va fer Pino Marzella en una triple ocasió.

El combinat dels ’90 havia aixecat clarament el peu del accelerador -i deixaven jugar als seus rivals en un descarat acte de complicitat, fruit del “bon rotllo” regnat sobre la pista entre els que són, a la fi i al cap, companys i amics que estaven passant una bona estona fent el que més els hi agrada-, cosa que no van saber aprofitar els veterans de la quinta dels ’80. Primer Ayats va fallar un penal comés sobre Marzella, després un bonic contracop entre Paüls i Ayats va acabar al pal, i finalment Venteo va enviar una rematada al travesser. Quasi sense temps per res més, Gaby Cairo va ser l’encarregat de executar la falta directa amb la que van ser castigats els 80’s per la seva desena falta d’equip, però no va poder (o voler) materialitzar-la, i amb el 5-7 es va arribar a la fi del partit, amb el públic dret ovacionant unànimement a tots el jugadors.

IMATGES DEL PARTIT:

Toni Rovira i Kiko Alabart van exhibir pincellades de la seva clase.

Quim Paüls i Ferran Pujalte, actualment "Jefe" i "Subordinat", van compartir els mateixos interessos a sobre de la pista.

Gaby Cairo va demostrar perquè encara se'l coneix com a "Gabygol"

A Ramón Canalda se li va trencar un patí als cinc minuts de partit... Quans anys tenia el patí?... Federació, prenguin nota: es necessari un "Pla Renove" per patins amb certa antiguitat!

"El que tuvo... retuvo!" i el "mestre" Josep Enric Torner va dirigir als seus a sobre de la pista, ... encara que Paüls, ni cas!

La cara de Santi Carda es inpagable...

A la cara d'en Torner es podien veure encara les seqüeles d'una lesió en l'escalfament d'un partit amb els veterans del Barça

Hèctor Venteo manté una forma envejable: fa triatlò, juga amb els veterans del Barça... A que torna a l'OK Lliga!

Víctor Agramunt no va lluir el seu famòs casc amb el dibuix d'un gos. Que ha passat?

Mariotti (amb uns patins que s'haurien vist amb el Palau a les fosques) i Raigoso van compartir dorsal... de pantalons. Carda i Rovira, tambè.