CH LLORET 2 - CP VIC 3 (OK LLIGA J. 21)

EL VIC TORNA A SER LÍDER

LLOC/DIA/HORA: Pavelló Municipal d’Esports, Lloret de mar. Dimarts, 30 de març de2010, 21:00h.

CH LLORET(1+1): Serra, Marc Tibau, Rodri (1), Casalí i Lladó –equip inicial–; Martos, Xavier González (1) i Crespo.

Entrenador: Ivan Tibau

RONCATO CP VIC (1+2): Sergi Fernández, Carbó, Titi Roca (1), Bancells i Marc Torra (1) –equip inicial–, Borja López (1), Masoliver i Pla.

Entrenador: Quim López

GOLS:

PRIMER TEMPS: 1-0 (1') Rodri. 1-1 (14') Borja López.

SEGON TEMPS: 2-1 (32') Xavier González. 2-2 (45') Titi Roca, de falta directa. 2-3 (48') Marc Torra.

ÀRBITRES: J.J. Prades i M.T. Martínez.

TARGETES BLAVES: --

FALTES: Lloret: 13 // Vic: 6

PÚBLIC: uns 225 espectadors

INCIDÈNCIES:

- El partit quedava pendent de la jornada 21 de la OK Lliga, ja que en el seu dia es va tenir que suspendre degut a que el pavelló de Lloret no tenia subministrament elèctric a causa d’una tempesta de neu.

- Uns 25 aficionats es van desplaçar des de Vic per donar suport al Club Patí.

CRÒNICA:

El Vic arribava a la pista on poques setmanes abans s’havia proclamat campió de la Copa de Rey 2010, amb la possibilitat de tornar a liderar la classificació de la OK Lliga si aconseguia la victòria. Però no ho va tenir fàcil, un batallador Lloret va avançar-se per dos cops en el marcador, i fins als darrers minuts, el Vic no va poder capgirar-ho, en un emocionant final de partit.

El Lloret s’avança ben aviat en un primer temps molt igualat

El Lloret va sortir amb la directa posada, i quan encara no havia passat el primer minut, Marc Tibau ja havia donat el primer avís, i segons més tard, Rodri feia un centre-xut des de fora de l’àrea que semblava que no portava gaire intenció, però que va despistar a Sergi Fernández i va significar l’1-0.

El partit va començar entretingut, amb moltes ocasions en ambdues porteries, però la precipitació va portat molta imprecisió a l’hora de materialitza-les. Rodri era el jugador més incisiu per part dels locals, ja que a part del gol, va disposar d’un parell de bones ocasions per ampliar l’avantatge, una al minut 6, i una altra al minut 13. A l’altra porteria, Serra i la seva defensa també van tenir que treballar de valent en diverses ocasions per evitar el gol de l’empat dels vigatans.

Corria el minut 14 de la primera part, quan va arribar el gol de l’empat del Vic, mitjançant un xut creuat de Borja López. El jugador barceloní del Vic feia pocs minuts que havia sortit a la pista i ja havia estavellat una bola al pal dos minuts abans del gol.

Ivan Tibau va donar entrada a Xavier González i a Víctor Crespo, a fi d’aconseguir una millor resolució en les jugades d’atac lloretenques. Així es va entrar en una fase molt oberta del partit, on les jugades es succeïen en ambdues porteries, donant la impressió de que el resultat es decantaria cap a qualsevol bàndol abans d’arribar al descans. No va ser així: els vigatans Carbó, Torra i López van topar amb Ferran Serra en els seves oportunitats, i Titi Roca va estavellar la bola al travesser en el darrer minut del primer temps. Mentre, a l’altre costat de la pista, Sergi Fernández també s’encarregava de desfer les ocasions del Lloret, evitant que el marcador s’alterés, cosa que va fer que finalment, amb l’1-1 s’arribés al descans.

Cap dels dos equips es capaç de sentenciar el partit

La segona part va començar amb la mateixa tònica que va acabar la primera: amb els dos equips completament bolcats en busca del gol. De nou, el gol que desequilibrava el resultat va arribar del costat local: una jugada iniciada per Crespo al minut 7, la culminava a la perfecció Xavi González per fer el 2-1. El davanter del Lloret es va desfer del marcatge de Roca per, amb un toc subtil, elevar la bola fora de l’abast de Sergi Fernández.

El mínim avantatge del Lloret no servia per a decidir res, ja que el partit continuava molt igualat, amb ocasions constants en les dues porteries. El Lloret buscava un gol que li donés tranquil•litat, i el Vic buscava el gol de l’empat, però l’encert dels porters en unes ocasions, i la manca de precisió dels jugadors en unes altres, feien que els minuts passessin sense que el resultat es veiés alterat. Un temps mort a falta de cinc minuts pel final, va donar pas a l’esbojarrat darrer tram de partit.

El Vic capgira el marcador i s’endú la victòria en uns intensos cinc minuts finals

El Lloret va ser penalitzat amb una falta directa en contra al arribar a la seva desena falta d’equip. L’encarregat de executar-la va ser el capità del Vic, Titi Roca, que va aconseguir enganyar a Serra, fent el gol que empatava novament el partit.

El 2-2 va descentrar als jugadors lloretencs, que van precipitar-se en excés al anar a la busca del gol de la victòria, cosa que va saber aprofitar el Vic, que amb una mica més de calma, trenava jugades més consistents per acostar-se a la porteria rival. Dins dels moments de tensió que es vivien sobre la pista, una jugada confusa dins de l’àrea local, la va aprofitar Marc Torra per marcar el 2-3. Faltaven només 2 minuts per la conclusió, i el gol va fer esclatar el deliri de la vintena d’aficionats osonencs que es trobaven a la graderia i no van cessar d’animar al seu equip durant tot el partit.

Trenta segons desprès del gol de Torra, un xut llunyà de Rodri va rebotar en un defensor vigatà i va acabar entrant a la porteria de Sergi Fernández, però els col•legiats no van donar com a vàlid el gol al considerar que la bola havia traspassat l’alçada reglamentaria, el que va encendre els ànims de jugadors i seguidors locals, que havien presenciat amb nerviosisme com se’ls estaven escapant els tres punts que, durant bona part del partit, els tenien al sarró. Abans d’arribar a la fi del temps reglamentari, Torra va tenir una altra ocasió per fer el 2-4, però el marcador ja no es va tornar a moure. El partit va finalitzar amb el 2-3, i el Vic va tornar a agafar el liderat de la classificació, aquest cop en solitari, amb un punt per sobre del Liceo, i dos per sobre del Barça.

VALORACIÓ PERSONAL:

Molts dels que van veure el partit, de ben segur diran que el més just hauria pogut ser un empat. No els hi trec la raó, però tampoc els hi dono... I per que no un 7-4?, o un 3-5?... Esta ben clar que en l’hoquei patins “no pots dir blat, fins que no hi sigui al sac, i ben lligat”, al que jo afegiria “...i no tingui forat”. Els partits tan igualats com aquests, s’acaben decidint per detalls, i on el perdonar al rival, acostuma a portar conseqüències.

Tant el Lloret com el Vic, van disposar de nombroses ocasions per assegurar el partit, però el poc encert de tots dos els hi va portar a jugar-se el resultat en un final incert amb un ajustat 2-1 al marcador. Finalment va ser el Vic el que va tenir la fortuna de cara, i va acabar emportant-se els tres punts, que el tornen a situar líder d’una OK Lliga que preveu un emocionant tram final.