FC 4 VIENTOS 5 - FC BETERANS 1 (LLIGA VETERANS, GRUP A -JORN. 24-)

EL BARÇA PER LA IMBATIBILITAT

LLOC/DIA/HORA: Pavelló Esportiu Municipal, Blanes. Dilluns 10 de maig de 2010, 22:30h.

FC 4 VIENTOS (0+5): Quico Salarich, Recio (1), Gutierrez, Portes (1), Urbina –equip inicial-; Ayats (3), Munsó, Panadero i Quique Martín (P).

FC BETERANS (1+0): Tino, Lluís Segarra, Rovira, J. Enric Torner, Cairo (1) –equip inicial-; Joan Torner, Xavi Segarra i Pujalte.

GOLS:

PRIMER TEMPS: 0-1 (6’) Cairo.

SEGON TEMPS: 1-1 (25’) Recio; 2-1 (33’) Ayats; 3-1 (36’) Ayats; 4-1 (45’) Ayats; 5-1 (49’) Portes, de falta directa.

ÀRBITRE: Sr. Alfons

TARGETES BLAVES: --

FALTES: 4 Vientos: 8 // Barça: 10

PÚBLIC: 6 espectadors

INCIDÈNCIES:

- El partit correspon a la 24ª jornada del grup A de la Old League, però es va avançar degut a que els dos equips disputen aquest cap de setmana el torneig internacional Old Stars de Blanes.

- El Barça comptava amb les baixes de Sergi Maciá, el lesionat Quim Paüls, i el "desaparegut" Hèctor Venteo.

CRÒNICA:

El FC 4 Vientos ja pot presumir de ser el primer equip en derrotar al “Dream Team” del FC Barcelona, en la present edició de la Lliga de Veterans. Tot i el que pot donar a entendre l’abultada diferència en el resultat, el partit va ser força igualat en molts compassos, però els blanencs es van valer del seu gran encert en la segona part per emportar-se merescudament la victòria.

El Barça es presentava en el Municipal de Blanes amb la feina feta, ja que amb 16 victòries i 2 empats en els 18 partits disputats, s’havia assegurat matemàticament la primera posició del grup, de cara a disputar el play-off pel títol. En canvi, el 4 Vientos -vigent campió de la competició-, desprès d’un bon inici de campanya, ha anat perdent pistonada i es troba actualment lluitant per una de les altres places que donen dret a la classificació per la fase final, per el que aquests tres punts li vindran molt bé per mantenir-se enganxat a la part alta de la taula.

Gabygol li dona un mínim avantatge al Barça al descans.

Com es de preveure en aquests tipus de partits, els dos equips van saltar a pista amb un clarament esperit ofensiu, per lo que els minuts inicials de partit van ser un anar i tornar constant en les dues porteries. El primer gol va trigar 6 minuts en arribar, i va caure del bàndol barcelonista. Un contracop iniciat per J. Enric Torner, el porta Toni Rovira, qui fa una centrada al segon pal, on arribant des del darrera remata Gaby Cairo al fons de la porteria. El gol es el 35é del davanter argentí en la competició.

A partir d’aquí, i coincidint amb les primeres rotacions a les banquetes, el 4 Vientos va començar a imprimir un ritme més alt al partit aprofitant una de les seves armes: la “joventut”, dons la mitjana d’edat dels seus jugadors es considerablement inferior a la dels blaugranes, el que els hi permetia desbordar al rival amb ràpids contracops que posaven en considerable perill la porteria de Tino Martínez. El Barça també va disposar de diverses ocasions per marxar en el marcador, però no va tenir l’encert necessari per batre a Quico Salarich.

A manca de sis minuts per arribar al descans, el 4 Vientos va gaudir d’un penal a favor que podria haber significat el gol de l’empat, però Tino Martínez va esbrinar les intencions de Joan Ayats i va esvair el perill. Els jugadors barcelonistes van aguantar com van poder els embats dels locals, i amb el 0-1 es va arribar a la fi de la primera meitat.

El 4 Vientos passa per sobre del Barça en un inspirat segon temps.

Tot just començar la segona part, el Barça va estar a punt de marcar el seu segon gol, però Gaby Cairo no va encertar en la seva rematada. La acció va propiciar un ràpid contracop del 4 Vientos que va acabar amb l’empat a 1, obra de Eduard Recio.

Al igual que a l’inici del primer temps, el joc es va tornar en un seguit de jugades d’atac dels dos equips, que van fer treballar de valent als dos porters. Als sis minuts de la represa, el Barça va tenir la oportunitat de tornar a avançar-se en el marcador al disposar d’un penal a favor. L’encarregat de fer el llançament va ser Gaby Cairo, que va fallar davant de Quique Martín, que havia sortit a defensar la porteria blanenca al segon temps.

A partir d’aquí va començar el recital de Joan Ayats, que amb un “hat-trick” en 12 minuts va deixar el partit quasi sentenciat del bàndol blanenc. Quedaven tant sols 5 minuts per la conclusió i el resultat ja era de 4-1, però el dos equips continuaven jugant com si no existís el marcador. El Barça va demanar un temps mort per refer-se del esforç, i poc després tornava a desaprofitar una altra ocasió per marcar des del punt de penal. Aquest cop va ser Toni Rovira el que va errar el llançament.

En el darrer minut, el Barça va cometre la seva desena falta d’equip, i el 4 Vientos va tenir la ocasió de fer el 5-1 definitiu amb la execució de la falta directa corresponent, mitjançant Pep Portes.

Al final del partit, en el sopar de camaraderia corresponent, tots el jugadors barcelonistes van coincidir en afirmar que la derrota havia estat justa, però amb un resultat un pèl abultat. Igualment, es sentien satisfets al ser l’actual campió el primer botxí del Barça en la competició.

MÉS IMATGES DEL PARTIT:

El Pavelló Municipal de Blanes mostrava una gran entrada... amb les seves portes i tot!

Els germans Torner amb patins, estic i vestits de blaugrana... un plaer per els sentits.

Les graderies del pavelló presentaven un immillorable aspecte... netes i lluents, preparades per a els grans esdeveniments.

Uns quants “flashos” del partit:

Per no variar: el àrbitre sempre situat en el lloc més oportú :-(

Sempre he cregut que per ser porter d'hoquei es te que ser d'una pasta especial, o tenir algun defecte neurològic sever... es tenen que tenir ganes per posar-se a rebre cops de bola!

El gran Joan Ayats, amb 3 gols, el principal artífex de la desfeta blaugrana.

El Mollet va intentar camuflar dos espies entre el públic, però van ser ràpidament descoberts.

Quique Martín, que lluia una [poseu aquí l'adjectiu que us sembli convenient] samarreta d'hoquei gel, podrá presumir de ser el primer porter en mantenir la seva porteria invicta davant dels veterans del Barça.

Gaby Cairo no estava celebrant cap gol, ni estava fent reverències, ni s’ha fet musulmà i es va posar a resar, ni estava impacient per sortir a la foto... simplement havia ensopegat.

Darrera d’una de les porteries no hi havien uns gegants veient el partit: era una tanca publicitària.

Encara que ho pugui semblar, Joan Torner no estava apallissant a un dels rivals.

Qualsevol diria que en aquest temps mort anaven perdent 4-1!

 

Els dos webmasters dels millors blogs hoqueístics del ciberespai (com es pot comprovar, cap dels dos te cap compromís publicitari amb Gillette).

VALORACIÓ PERSONAL:

Vaig tenir la ocasió, el privilegi, o l’honor de poder gaudir en primera persona del famós “tercer temps” dels partits entre veterans. El “tercer temps” no es la part més resolutiva del partit (segurament, si es jugués abans del partit, podria influir directament en el resultat final), però si que es per ells la part més important. No es juga sobre la pista del pavelló: es juga al voltant d’una taula en un restaurant proper. I els jugadors, en lloc de portar un estic a la mà, acostumen a portar una gerra de cervesa “king-size”. En el “tercer temps”, els jugadors dels dos equips s’uneixen en un objectiu comú: la defensa de passar una bona estona!

I allà estava jo... assegut entre els mismíssims Gaby Cairo i Ferran Pujalte, i compartint taula amb els germans Torner, Joan Ayats, Lluís Segarra, etc... mentre m’estava marejant intentant contar quants Campionats del món, Copes d’Europa, Lligues i altres títols s’arreplegaven al voltant d’unes taules unides, sota el sostre de “La Cata”. Si estiguéssim parlant de una altra modalitat esportiva, una reunió de tal nombre de personalitats il•lustres hauria congregat un núvol de periodistes, fans i curiosos, que no haurien fet res més que incrementar l’ego dels mateixos protagonistes. Però en l’hoquei de veterans, aquells semi-deus que creem els aficionats baixen a la Terra, i es produeix el moment màgic on mestres i deixebles, ídols i admiradors, comparteixen riures, converses i opinions mentre assaboreixen uns pinxos i “montaditos” en un ambient distès i quasi anònim.

Moltes gràcies a tots per deixar-me gaudir de la experiència... Espero tornar a repetir-la!

Com diria Gaby Cairo: ¡Que nunca falte el Tercer Tiempo!