EL CP VIC, CAMPIÓ!!
FITXA TÈCNICA
Localitat: Lloret de Mar, Girona
Dates: 25-28 de febrer de 2010.
Ubicació: Pavelló Municipal d’Esports. C/ dels mestres, s/n. 1.144 espectadors
Pista: Terratzo, de 40x20 m
Participants: CP Vic, CH Lloret, FC Barcelona, HC Liceo, Reus D, CP Vilanova, CE Noia i CP Tenerife.
Entre el 25 i el 28 de febrer, Lloret de Mar va acollir la celebració de la Copa del Rey d’hoquei patins 2010. Per a molts, la Copa espanyola es la competició hoqueística més difícil del món, donat que enfronta als vuit millors equips de la OK Lliga, es a dir, a vuit dels millors equips del planeta, en unes eliminatòries a partit únic, on no hi ha espai pels errors, i l’equip que es capaç d’encadenar tres bons partits seguits es proclama campió.
Com cada any, la Copa presenta els seus al•licients, i amb un sistema de competició a vida o mort, sempre resta oberta a les sorpreses i això provoca que no pugui tenir un pronòstic clar definit. Els equips participants d’enguany van ser:
RONCATO CP VIC: Li tocava defensar el títol aconseguit la temporada anterior, amb un equip molt conjuntat i treballat, i amb pocs canvis. Guanyador de la Supercopa, es un dels equips més en forma del inici de temporada.
FC BARCELONA – SORLI DISCAU: Amb la incorporació de Jordi Adroher, Reinaldo García i del tècnic Ferran Pujalte, ha format tot un “Drean Team”, però el seu nou sistema encara està en fase embrionària i, tot i estar al capdamunt de la taula, el seu joc encara no acaba de convèncer.
HC COINASA LICEO: Un equip que juga de memòria, que sempre està entre els millors i al que sempre es té que tenir en compte. En la primera eliminatòria s’enfrontarà al CP Tenerife, un equip que ja va aconseguir guanyar-los a Riazor.
CH LLORET: A part de ser l’amfitrió, es un dels equips revelació del inici de temporada. Amb un joc molt seriós, sobretot en defensa, s’ha catapultat fins les primeres posicions de la classificació i pot ser una de les sorpreses del torneig.
TECNOL REUS D: La decepció de la temporada. Amb un equip molt passat d’anys, ha patit fins a darrera hora per obtenir una plaça per la Copa, quan sempre ha estat acostumat a estar en lo més alt. De totes formes, la qualitat individual dels seus jugadors, farà que el Barça no tingui que baixar la guàrdia al enfrontar-se a ells en la primera eliminatòria.
CP VILANOVA: Al igual que el Lloret, els vilanovins són l’altre equip revelació de la temporada. Amb un joc molt disciplinat, i una plantilla jove i il•lusionada, posiblement son els “tapats” de la competició. Si es lliuren del Lloret en els quarts de final, tenen molts números per poder donar la campanada.
CE NOIA FREIXENET: Encara que no es el Noia d’antany, els de Sant Sadurní, per tradició, sempre han estat un equip complicat de batre en totes les competicions on han participat. Es tornen a creuar amb el Vic.
CEMENTO TEIDE P TENERIFE: Per un equip que ha estat a punt de desaparèixer abans de començar la temporada, i que no ha pogut fer una pre-temporada en condicions, trobar-se classificat per jugar la Copa es tot un premi. Mateu de Ramón ha sabut treure un rendiment extraordinari a una plantilla molt justa, practicant un joc ordenat i pràctic. La seva perillositat radicarà en que es un equip que no te res a perdre i molt a guanyar.
Finalment, la competició no va decebre, ni a nivell esportiu, on es van viure partits molt intensos i emocionants, ni a nivell participatiu, on el públic i les aficions van respondre des del primer partit fins al èxit massiu de la final. El Vilanova va sorprendre a tothom des de un bon inici, eliminant autoritàriament al Lloret i per acabar plantant-se a la final, on el Vic va fer valer la seva qualitat, proclamant-se campió i revalidant el títol aconseguit l’any anterior.
ELS PARTITS
QUARTS DE FINAL
EL LICEO NO PATEIX PER PLANTAR-SE A SEMIFINALS
HC COINASA LICEO 4 – CEMENTO TEIDE P TENERIFE 2
DIA/HORA: Dijous 25 de febrer de 2010, 19:30h.
HC COINASA LICEO (2+2): Llaverola, Lamas (1), Gual, Bargallò (1) i Álvarez (1) –equip inicial- Barreiros (1) i Grasas
Entrenador: Carlos Gil
CEMENTO TEIDE P TENERIFE (0+2): Nicoletti, Coy, Costa, Soler i Rodríguez (1) -equip inicial- Sánchez, Achilli (1) i Platero
Entrenador: Mateo de Ramón
GOLS:
PRIMER TEMPS: 1-0 Álvarez (12’); 2-0 Barreiros (24’).
SEGON TEMPS: 3-0 Lamas (31’); 4-0 Bargallò (41’); 4-1 Rodríguez (42’); 4-2 Achilli, de falta directa (48’).
ÀRBITRES: O. Valverde i A. Gutiérrez.
TARGETES BLAVES: Costa (Tenerife)
FALTES: Liceo 11 // Tenerife 10
PÚBLIC: 200 espectadors
INCIDÈNCIES:
- La expedició del FC Barcelona-Sorli Discau al complet, i bona part del Roncato P Vic, tot i jugar a l’endemà, es trobaven a la graderia presenciant el partit, el que demostra que s’han pres la competició molt seriosament.
- Degut a la semblança de colors, els dos equips van lluir la seva segona equipació: vermell el Liceo, i blau marí el Tenerife.
CRÒNICA:
Els minuts inicials del partit van transcorre amb els dos equips temptejant-se, i les ocasions es van anar succeint en les dues porteries, ben defensades per Llaverola i Nicoletti, que van impedir que cap dels equips s’avancés en el marcador.
La primera ocasió la va tenir Jordi Bargalló, que va fer intervenir al porter tinerfeny quan només havien transcorregut pocs segons de partit. El Tenerife no es va deixar intimidar i va replicar al instant, mitjançant Soler i Costas, que posen en perill a Llaverola en dues accions consecutives.
El Liceo va despertant i va anar agafant el control de la bola. Marc Gual i Pablo Álvarez disposen de diverses ocasions clares per marcar, però topen constantment contra les guardes d’un atent Nicoletti. El Tenerife no es queda curt, i les seves contres posen en seriosos problemes al porter i la defensa gallega.
Amb la incertesa del 0-0 regnant en l’electrònic, Mateu de Ramón va demanar el seu primer temps mort als 10 minuts, com de costum, per buscar un revulsiu fent entrar als seus davanters. Però va ser Carlos Gil el que va treure millor profit de la pausa, i al poc de la represa va arribar el 1-0 obra de Pablo Álvarez al desviar un xut de Bargalló.
El Tenerife –que es un dels pocs equips que ha pogut guanyar al Liceo aquesta temporada- va continuar plantant cara als gallecs, en busca del gol que tornés a equilibrar el resultat. El partit va entrar en una etapa d’alternances en l’atac, sent una triple ocasió de Miquel Àngel Sànchez en dos contracops consecutius dels illencs, la millor oportunitat per moure el marcador. Però la deessa Fortuna es va aparèixer als liceistes a manca de pocs segons per la conclusió del primer temps, i Barreiros feia que d’un possible 1-1, s’arribés al descans amb un 2-0 que, vist com anava el partit, posava la eliminatòria força ben encarrilada pels gallecs, però que tampoc els hi permetia gaires relaxacions.
El Tenerife va sortir dels vestidors com una exhalació, disposat a fer suar al Liceo per defensar el resultat. I quan ja havia aconseguit posar la por en el cos dels gallecs, va arribar el punt d’inflexió del partit: Xavi Costa rebia una targeta blava per una falta comesa sobre Jordi Bargalló, i deixava als canaris en inferioritat numèrica temporal. Marc Gual estavella la bola en el travesser en el llançament de la falta directa, i el Tenerife aconsegueix frenar el joc del Liceo, però quan l’equip insular estava a punt de recuperar al seu quart home, va rebre el càstig del tercer gol, i el partit ja resultava quasi insalvable.
Amb el 3-0, el Tenerife no va llançar el partit, però ja no era el mateix. El Liceo es va fer amb el control de la bola i deixava passar el temps amb llargues possessions, fins que a falta de quatre minuts pel final va aconseguir treure un penal a favor que va significar el 4-0. El Tenerife va tirar d’orgull i va intentar de totes no marxar de buit de Lloret. M.A. Sànchez està a punt de marcar, i un minut més tard, Àngel Rodríguez inaugura el caseller illenc desprès de que el pal evités que bargalló fes el 5-0.
Amb el 4-1 a manca de poc menys de tres minuts, el Liceo es va tancar a defensar el resultat i va cometre la seva desena falta d’equip, castigada amb un llançament de falta directa. L’encarregat d’executar-la va ser Michelle Achilli, que va sorprendre a Llaverola amb un fort xut directe, fent el 4-2 definitiu. A falta de pocs segons pel final, el Liceo va disposar d’una altra falta directa però Lamas va enviar la bola per sobre de la porteria de Nicoletti, arribant així a la cloenda del temps reglamentari.
L’AMFITRIÓ S’ACOMIADA DE LA COMPETICIÓ DESPRÈS D’UN MAL PARTIT
CP VILANOVA 6 – CH LLORET 1
DIA/HORA: Dijous 25 de febrer de 2010, 21:30h.
CP VILANOVA (2+4): Arellano, Bartrés, Galán, Rocasalbas (1) i Raül Marín (2) –equip inicial–; Ferrer (2), Albert Riba (1) i Palau.
Entrenador: J. Lluís Del Riu
CH LLORET (0+1): Serra, Marc Tibau, Rodri, Casalí i Lladó –equip inicial–; Martos, Xavier González (1) i Crespo.
Entrenador: Ivan Tibau
GOLS:
PRIMER TEMPS:1-0 (12') Raül Marín. 2-0 (24') Ferrer.
SEGON TEMPS: 3-0 (33') Albert Riba. 4-0 (36') Rocasalbas. 4-1 (40') Xavier González. 5-1 (41') Ferrer. 6-1 (41') Raül Marín, de falta directa.
ÀRBITRES: Jordi Vidal i Joan Molina.
TARGETES BLAVES: -
FALTES: Vilanova 18 // Lloret 11
PÚBLIC: Uns 400 espectadors
INCIDÈNCIES:
- Degut a la coincidència de colors, el Vilanova, que actuava com a local, va lluir la seva segona equipació, de color taronja.
- Un nombre considerable de seguidors del Vilanova estaven presents a la graderia. No van parar d’animar al seu equip durant tot el partit, de vegades amb càntics poc respectuosos i grollers cap al ses adversaris.
CRÒNICA:
La segona eliminatòria dels Quarts de final era una de les que es preveien més igualades, donat la proximitat dels dos equips a la classificació. El Vilanova arribava com a confirmat equip revelació de la temporada, i el Lloret, amb el factor pista a favor, és un dels equips que millor ho estan fent a casa en lo que es porta de campionat. Però, ironies del destí, si un partit dolent a casa ha fet el Lloret aquest any, ha estat justament aquest, el que no te opció de remeiar-lo. Tot i això, no es tenen que treure mèrits al Vilanova, que, malgrat començar el partit un xic adormit, mica a mica va anar agafant el ritme fins a assegurar-se el passi a semifinals amb una gran actuació.
El partit va començar amb molta igualtat. Els lloretencs van ser els primers en mostrar les seves intencions, amb un xut al pal de Tibau i un parell de bones ocasions que van fer intervenir a Arellano. El Vilanova anava despertant, i amb llargues possessions anava treballant jugades que posaven en perill la porteria defensada per Serra. Els minuts anaven passant i la sensació era d’incertesa. l va ser el Vilanova el primer en inaugurar el marcador: un penal favorable als del Garraf era refusat per Serra, però Raül Marín recupera la bola i marca l’1-0.
Amb el partit desencallat, el Vilanova va passar mica en mica a fer-se l’amo del joc, davant d’un Lloret cada cop més neguitós. Ferran Serra evita una i una altra vegada que els del Garraf s’escapessin en el marcador, mentre que a l’altra porteria, els davanters lloretencs no troben la fórmula per posar en compromís a David Arellano. A manca d’un minut i mig pel final del primer temps, Jordi Ferrer torna a batre a Serra. Rebre el 2-0 a poc temps del descans ha resultat letal pels selvatans.
En els quatre minuts restants, el Vilanova s’ha limitat a controlar la bola i a adormir el partit. El Lloret ha disposat d’un penal, una falta directa i un parell d’ocasions per maquillar una mica el resultat, però no las ha pogut aprofitar i l’electrònic s’ha aturat reflectint el 6-1 que obria les portes de les semifinals al Vilanova, a qui esperarà el Liceo.
UN GRAN SERGI FERNÁNDEZ, CLAU PER QUE EL VIC PASI A SEMIFINALS
RONCATO CP VIC 3 – CE NOIA FREIXENET 0
DIA/HORA: Divendres 26 de febrer de 2010, 19:30h.
RONCATO CP VIC (2+1): Sergi Fernández, Carbo, Titi Roca (1), Bancells (1) i Torra –equip inicial–; Masoliver, Borja López (1) i Pla.
Entrenador: Quim Lòpez
CE NOIA FREIXENET (0+0): Puigbí, Del Amor, Mitjans, Feixas i Cabestany –equip inicial–; Francesc Bargalló, Cáceres i Esteller.
Entrenador: Ferran Lòpez
GOLS:
PRIMER TEMPS: 1-0 (10') Titi Roca, de penal. 2-0 (22') Borja López.
SEGON TEMPS: 3-0 (33') Bancells.
ÀRBITRES: Xavier Galán i Juan José Padrós.
TARGETES BLAVES: -
FALTES: Vic 10 // Noia 6
PÚBLIC: Uns 400 espectadors
INCIDÈNCIES:
- El Vic es va veure recolzat des de la grada per un significatiu nombre de seguidors.
- El Vic patia la baixa del seu porter suplent Joan Baget , el que li va portar a comptar amb els serveis del júnior Elagi Deitg.
CRÒNICA:
Tot i no fer un joc brillant, el Vic es va classificar per les semifinals gràcies al seu joc consistent i disciplinat, i a la bona tasca del seu porter Sergi Fernàndez, que es va convertir en un mur infranquejable per als jugadors del Noia.
I així es va arribar al minut 22, quan Borja Lòpez, la primera bola que tocava la aixecava per sobre del porter rival aconseguint el 2-0. Poc abans del descans, Aleix Esteller tenia la oportunitat de reduir diferències, però de nou Sergi Fernàndez es va encarregar de desbaratar-la.
El Noia ha intentat fins al darrer segon marcar el gol de l’honor, però el 3-0 ha quedat inamovible, i el Vic continuava endavant en la defensa del seu títol.
EL BARÇA NOQUEJA PER COMPLET AL REUS
FC BARCELONA-SORLI DISCAU 6 – TECNOL REUS DEPORTIU 1
DIA/HORA: Divendres 26 de febrer de 2010, 21:30h.
FC BARCELONA-SORLI DISCAU (2+4): Egurrola, Reinaldo Garcia (2), Ordeig (2), Panadero i Borregán –equip inicial–; David Páez (1), Adroher, Carlos López i Lluís Teixidó (1).
Entrenador: Ferran Pujalte
TECNOL REUS D (1+0): Trabal, Jordi Garcia, Caldú, José Luís Páez, i Mirko Bertolucci (1) –equip inicial–; Molet, Alessandro Bertolucci, Albert Casanovas i Francesc Gil.
Entrenador: Alejandro Domínguez
GOLS:
PRIMER TEMPS: 1-0 (6') Ordeig, de penal. 2-0 (15') David Páez. 2-1 (23') Mirko Bertolucci.
SEGON TEMPS: 3-1 (28') Reinaldo Garcia. 4-1 (31') Reinaldo Garcia. 5-1 (41') Ordeig. 6-1 (48') Lluís Teixidó.
ÀRBITRES: Fran Garcia i Alberto Garrote.
TARGETES BLAVES: A. Bertolucci, J.L . Páez (Reus) // Adroher, Pujalte –entrenador- (Barça).
FALTES: Barça 11 // Reus 18
PÚBLIC: 800 espectadors
INCIDÈNCIES:
- El FC Barcelona va lluir el seu segon uniforme, de color mango brillant, degut a la semblança amb el roig-i-negre del Reus.
CRÒNICA:
La que era la eliminatòria estrella d’aquests quarts de final va servir per a que el Barça, a base de gols, tornés al Reus a la seva crua realitat. Una realitat que no es una altra que la d’un equip plagat de “velles glòries”, amb una indubtable qualitat individual, però que qualsevol rival ben conjuntat i disciplinat es capaç de treure-li les vergonyes.
El Reus també va anar en busca de la porteria barcelonista, però intentant trenar sense precipitació les seves jugades. El refús d’un xut de Jordi García va donar peu a una jugada d’atac blaugrana, que va acabar amb Mia Ordeig derribat dins de l’àrea. El propi Ordeig va llançar impecablement el clar penal, fent el primer gol del partit. L’1-0 no va canviar gaire la dinàmica del partit, el Reus continuava amb llargues possessions de bola que no li portaven a res, i el Barça, molt ordenat, era el que creava més perill amb bones triangulacions sortint des de darrera. Reinaldo García, Borregán i Panadero van disposar de bones ocasions per incrementar l’avantatge blaugrana, abans de que al minut 14 Xavier Caldú disposés de la primera clara oportunitat del Reus. La resposta del Barça va acabar amb el 2-0 al marcador, obra de David Paez, culminant una bonica jugada personal de Panadero.
Egurrola va anticipar-se a Mirko Bertolucci en la execució de la falta directa. Però el Reus va aprofitar la seva superioritat numèrica per posar en setge la porteria barcelonista. Egurrola va tenir que lluir-se per desfer les ocasions dels reusencs, fins que un fort xut de Mirko des de la cantonada de l’area va significar el 2-1, amb el que s’arribaria al descans.
El segon temps va començar amb molta intensitat per part dels dos equips. Mentre el Reus estavellava les seves oportunitats en els pals o en Egurrola, la efectivitat de Reinaldo García, amb dos gols en els primers cinc minuts de la represa, deixaven el partit encarrilat pel Barça. Les protestes del “Negro” Paez pel quart gol blaugrana el porten a veure una targeta blava que torna a deixar al Reus en inferioritat.
La busca del miracle s’ha tornat una utopia pels reusencs, que acaben abaixant el braços i es limiten a fer córrer el cronòmetre en busca d’una derrota digna. Amb el Reus abatut i resignat, el Barça mareja la bola sota els “Oooooolé” dels seus seguidors. Desprès d’una llarga possessió blaugrana, Lluís Teixidó signa el 6-1 definitiu, a manca de dos minuts per a que els barcelonistes es classifiquin per les semifinals.
Al Barça li tocarà veure’s les cares amb el Roncato Patí Vic, en lo que es preveu una final anticipada.
SEMIFINALS
UN GRAN VILANOVA DONA LA SORPRESA I ES CLASSIFICA ÉPICAMENT PER LA FINAL
HC COINASA LICEO 3 – CP VILANOVA 4
DIA/HORA: dissabte 27 de febrer de 2010, 16:15h.
HC COINASA LICEO (2+1): Llaverola, Lamas, Gual, Bargallò (1) i Álvarez (2) –equip inicial- Barreiros, Payero i Grasas
Entrenador: Carlos Gil
CP VILANOVA (1+3): Arellano, Bartrés (2), Galán (1), Rocasalbas (1) i Raül Marín –equip inicial–; Ferrer i Albert Riba
Entrenador: J. Lluís Del Riu
GOLS:
PRIMER TEMPS: 0-1 Galán (12’); 1-1 Bargalló (18’); 2-1 Álvarez (23’).
SEGON TEMPS: 3-1 Álvarez (26’); 3-2 Bartrés (32’); 3-3 Rocasalvas (49’); 3-4 Bartrés (49’).
ÀRBITRES: L. Delfa i A. Gómez.
TARGETES BLAVES: Álvarez, Gual (Liceo)
FALTES: Liceo: 10 // Vilanova: 14
PÚBLIC: 800 espectadors
INCIDÈNCIES:
- Degut a la semblança de colors, els dos equips van lluir la seva segona equipació: vermell el Liceo, i taronja el Vilanova.
- Uns 200 seguidors del Vilanova van estar animant al seu equip des de les grades. El Liceo també comptava amb un significatiu nombre de seguidors, majoritàriament familiars i amics dels jugadors catalans que militen en les seves files.
CRÒNICA:
El Vilanova i el Liceo van recrear sobre la pista el que hauria pogut ser el guió d’una pel•lícula amb final èpic al més estil hollywoodenc. I es que els del Garraf, en el darrer minut, quan tothom donava per classificat al Liceo, van empatar i capgirar el marcador en contra, amb un gol a manca de quatre segons per la botzina final, que va fer embogir a tot el públic present a les graderies.
Quan s’havia jugat ja la meitat del primer temps, una bonica acció individual de Jordi Galán, posava en avantatge al Vilanova. Galán s’havia desfet de tres defensors i va aixecar la bola per sobre del porter per fer el 0-1. El gol va cambiar la cara del partit, i ara els que més mantenien la possessió de la bola eren els jugadors vilanovins, i el Liceo el que més precipitadament sortia a l’atac. En un d’aquests contracops, Marc Gual va fer una gran passada a Bargalló, que venia tot sol des del darrera i afusellava a Arellano, igualant de nou el resultat.
El segon temps va començar amb un jerro d’aigua freda pel Vilanova. Álvarez marcava el 3-1 quan només havien passat 15 segons de la represa. Amb tota la segona part pel davant, els vilanovins no es van arronsar, i encoratjats per la seva afició, van anar a posar setge a la porteria de Llaverola. El porter liceista va tenir que treballar de valent davant de l’allau d’atacs en contra que se li va venir a sobre. Així va tenir que intervenir en accions de Riba, Rocasalbas i Marín, a qui l’aturaria dues faltes directes, abans de que Jordi Bartres marqués el 3-2 que tornava a deixar la eliminatòria oberta.
A falta de dotze minuts pel final, i amb la igualtat de nou a la pista, el Liceo va disposar d’una falta directa que li hauria pogut servir per allunyar-se en el marcador, però Arellano va refusar la bola a Marc Gual, i mantenia viu al seu equip. El partit va entrar en una fase molt tensa, amb molts nervis sobre la pista, el que va propiciar que a falta de vuit minuts, Delriu demanés un temps mort per calmar als seus jugadors i mirar d’esgotar els seus darrers cartutxos en busca de l’empat. Dos minuts més tard, Arellano cometia un clar penal sobre Barreiros, que va posar el cor en un puny a la afició i jugadors vilanovins. Però Arellano va refusar el fort xut de Jordi Bargalló. Aquí van arribar uns moments d’incertesa, quan el porter vilanoví va perdre el seu estic en el refús de la bola i va tenir que continuar el joc amb l’estic que ràpidament li va cedir Rocasalbas, quedant el Vilanova momentàniament amb un jugador menys, tenint la bola el Liceo. Afortunadament pels interessos dels catalans, els liceistes no van treure profit de la situació, i el joc va restablir la seva normalitat.
El destí encara deixaria una altra sorpresa abans d’arribar a la fi del temps reglamentari. En els darrers batecs del partit, quan tothom donava per fet que s’aniria a la pròrroga, Jordi Bartrés desviava un xut de Galán el just per sorprendre a Llaverola i fer entrar la bola dins de la porteria. Quedaven quatre segons i el Vilanova havia capgirat el resultat provocant l’esclat del Pavelló. Els jugadors vilanovins havien eliminat al tot poderós Liceo de A Coruña, el líder de la OK Lliga, i es plantava a la final de la Copa del Rey, 24 anys desprès de disputar la darrera.
EL VIC PASSA A LA FINAL DESPRÈS D’UN EMOCIONANT PARTIT
RONCATO CP VIC 1+2 – FC BARCELONA SORLI DISCAU 1+1
DIA/HORA: dissabte 27 de febrer de 2010, 18:15h.
RONCATO CP VIC (0+1+0+2): Sergi Fernández, Borja López, Titi Roca, Bancells i Torra (1) –equip inicial–; Masoliver i Carbó.
Entrenador: Quim Lòpez
FC BARCELONA SORLI DISCAU (1+0+0+1): Egurrola, Ordeig (1), Panadero, Borregán, Reinaldo García –equip inicial-; David Páez, Adroher, López i Tarrés.
Entrenador: Ferran Pujalte
GOLS:
PRIMER TEMPS: 0-1 Panadero, de penal (5’)
SEGON TEMPS: 1-1 Torra, de penal (34’)
TANDA DE PENALS: 2-1 Carbó; 2-2 Reinaldo García; 3-2 Titi Roca
ÀRBITRES: J. Vidal i J. Gómez
TARGETES BLAVES: Reinaldo García i Egurrola (Barça)
TARGETES VERMELLES: Ricard Ares, 2on entrenador (Vic)
FALTES: Vic: 15 // Barça: 12
PÚBLIC: Uns 1.100 espectadors
INCIDÈNCIES:
- Barça i Vic es estar recolzats des de la grada per un nombrós grup de seguidors, que van tenir un comportament exemplar abans, durant i desprès del partit.
- Diverses personalitats esportives, polítiques i socials van omplir la llotja del pavelló.
- Abans del partit, el Sr. Ángel Milla, encarregat de material de la selecció espanyola d’hoquei patins, va rebre de mans del president de la RFEP, Carmelo Paniagua, la insígnia de plata de la Federació en reconeixement a la seva tasca durant els darrers anys.
CRÒNICA:
El Pavelló Municipal de Lloret presentava una entrada formidable per veure el que tothom qualificava com a “final anticipada” de la competició. I el partit no va decebre, si no per l’espectacularitat del joc, al menys per emoció i intensitat des del primer minut de joc. Cinquanta minuts de partit, deu de pròrroga i deu llançaments de penal han calgut per decidir el segon finalista de la Copa.
Tot i no mostrar gaire bagatge ofensiu fins a les hores, la fortuna s’ha aliat amb el Barça als cinc minuts de joc, quan una Torra ha fet caure a Reinaldo García dins de l’àrea i els col•legiats han xiulat penal. La pena màxima l’ha executat Mia Ordeig que, amb un xut molt ajustat al pal dret de Sergi Fernández, ha fet pujar el 0-1 al marcador.
El segon temps ha començat amb un Barça molt ben posicionat sobre la pista, tallant molt bé i amb anticipació les jugades d’atac del Vic, i jugant amb tranquil•litat la bola, amb llargues possessions en busca d’una posible fissura en la defensa vigatana. El Vic no es trobava còmode sobre la pista, i li costava molt arribar amb claredat a l’àrea blaugrana. Així, fins al minut 6 de la represa, no va arribar la primera jugada de perill sobre la porteria d’Egurrola: un xut de Carbó que va refusar amb solvència el meta blaugrana.
L’empat fa pujar la tensió a la pista. Ricard Ares, el segon entrenador del Vic, veu una targeta vermella per protestar reiteradament, i obliga al seu equip a perdre un jugador i jugar en inferioritat durant quatre minuts. El Barça no aprofita el seu avantatge: Carlos López falla el llançament de falta directa, i tot seguit Reinaldo García veu una targeta blava i es expulsat, igualant als dos equips a tres jugadors en pista. Curiosament, amb els dos equips amb un jugador menys, arriben uns minuts de major fluïdesa ofensiva.
Abans d’arribar a la fi del temps reglamentari, Sergi Fernández ha donat l’ensurt de la nit, en caure estès dins de la seva porteria. Les assistències el van atendre dins de la pista durant uns minuts, i afortunadament pel jugador i pel seu equip, es va recuperar i va poder continuar jugant, sent després peça clau per la classificació del Vic per a la final. Amb l’empat van acabar els cinquanta minuts de partit, el que donava pas a una pròrroga de deu minuts amb gol d’or.
En el darrer llançament de la ronda, Reinaldo va obrir una porta a l’esperança del Barça, al marcar el seu llançament i tornar a igualar el resultat, però Titi Roca va batre a Tarrés en el darrer penal, donant la classificació per la final al Vic, on s’enfrontarà al Vilanova.
La tanda de penals va quedar així:
1- Borregán (Barça), atura el porter.
2- Masoliver (Vic), al pal.
3- Ordeig (Barça), fora
4- Bancells (Vic), atura el porter
5- López (Barça), atura el porter
6- Carbó (Vic), gol
7- Adroher (Barça), atura el porter
8- Torra (Vic), atura el porter
9- Reinaldo (Barça), gol
10- Roca (Vic), gol
FINAL
EL VIC POSA FI AL SOMNI DEL VILANOVA, I REVALIDA EL TÍTOL
RONCATO CP VIC 4 – CP VILANOVA 2
DIA/HORA: Diumenge 28 de febrer de 2010, 16:30 h
Entrenador: Quim Lòpez
CP VILANOVA (0+2): Arellano, Bartrés, Galán, Rocasalbas i Raül Marín (2) –equip inicial–; Ferrer i Albert Riba
Entrenador: J. Lluís Del Riu
MVP DEL PARTIT: Marc Torra (CP Vic)
GOLS:
PRIMER TEMPS: 1-0 Torra (12’)
SEGON TEMPS: 2-0 Carbó (31’); 2-1 Marín (32’); 3-1 López (44’); 4-1 Torra, de falta directa (45’); 4-2 Marín (50’)
ÀRBITRES: F. García i O. Valverde
TARGETES BLAVES: -
FALTES: Vic: 9 // Vilanova: 10
PÚBLIC: Uns 1.300 espectadors
INCIDÈNCIES:
- Ple absolut en el pavelló de Lloret, amb a prop d’un centenar d’espectadors veient el partit asseguts a les escales i situats en la part alta, i unes 150 persones que es van quedar al carrer sense entrada. Nombròs nùmero de seguidors dels dos equips.
- La presència de nombroses personalitats del mon esportiu, politic i social va fer que es tingués que ampliar la zona de llotja.
- Com era de esperar, cap representant de la Casa Real Española va fer acte de presència, en aquesta competició que porta el seu nom.
- Més d’un centenar de persones acreditades, pertenyents a 45 mitjans de comunicació van seguir la final, el que la van convertir en una de les més mediàtiques de la història.
- Més d’un centenar de persones acreditades, pertenyents a 45 mitjans de comunicació van seguir la final, el que la van convertir en una de les més mediàtiques de la història.
- El president de la Real Federación Española de Patinaje, Carmelo Paniagua, va ser rebut amb molts xiulets i crits reclamant la oficialitat de la selecció catalana.
- Abans i despès del partit va haber-hi un intercambi de distincions entre la RFEP i l’ajuntament de Lloret, representats respectivament pel seu president Carmelo Paniagua i l’alcalde Xavier Crespo.
- El CP Vilanova va jugar amb la seva segona equipació, de color taronja, per superstició.
- El partit va estar animat amb les actuacions de les Dreamcheers.
CRÒNICA:
Ambient de gala per gaudir d’una final entre l’equip sorpresa del torneig d’enguany, el CP Vilanova, que va fer mèrits suficients per plantar-se a la final, i enfrontar-se contra el vigent campió de la competició, el CP Vic, que desprès d’eliminar al Barça en una semifinal d’infart, mostrava les seves acreditacions per renovar el títol.
Abans dels primers deu minuts de partit, i amb la sensació de que el primer gol estava al caure i la incertesa de no saber a favor de qui, va arribar el primer temps mort, solicitat pel Vilanova. La represa del joc va estar més favorable al Vic, que d’una bola robada per Roca a Rocasalbas, va sortir una pasada al segon pal que Marc Torra introduia dins de la porteria vilanovina, inagurant el marcador en favor dels vigatans.
El partit continuava obert, amb un Vilanova ben posicionat en defensa i bolcat en busca de l’empat, però el Vic, més tranquil, va saber calmar el joc quan el Vilanova més apretava, i un fenomenal Sergi Fernández va posar un plus afegit de seguritat que va permetre als seu equip arribar amb el mínim 1-0 d’avantatge al descans.
El segon temps va començar amb un Vic clarament decidit a adormir el partit. Així, els primers minuts de la represa van pasar entre llargues possesions del Vic, i amb un Vilanova molt ofuscat en la creació i poc encertat en la definició. Roger Rocasalbas va tenir l’empat en el seu estic, però Fernández primer, i el pal uns minuts més tard, van allunyar el perill. La paciencia del Vic va tenir el seu premi als sis minuts de la reanudació: Jordi Carbó va trobar un forat en la defensa vilanovina, i va fer el 2-0 venint des del darrera de la porteria.
El Vilanova va tirar d’orgull, i tan sols uns segons més tard, un ràpid contracop de Raül Marín significava el 2-1 que retallava diferències i tornava a posar als dels Garraf dins de la lluita. El partit va entrar en una fase molt intensa, amb moltes jugades de perill en les dues porteries. Romà Bancells va treure profit d’un conjunt de despropòsits dins del l’àrea vilanovina, i es va plantar sol davant d’Arellano, però no va tenir el suficient encert per definir. Sergi Fernández mantenia per davant als seus al fer un rebuig miraculós a un xut de Roger Rocasalbas que anava dins, i Titi Roca va posar el cor en un puny a tot el pavaelló amb un xut que va acabar estavellat-se en el pal. Cal destacar el mèrit del Vilanova, que durant molts minuts va estar defensant amb nou faltes, mentre que el Vic anava sumant en els su casseller particular.
A manca de sis minuts pel final va arribar el minut fatídic pel Vilanova, que va trencar definitivament el partit en favor del Vic. Una bola penjada per Masoliver la va enviar Borja López al fons de la porteria fent el 3-1. I uns segons més tard, amb els dos equips igualats a nou faltes, el Vilanova cometria la seva desena, donant la opció al Vic de fer un llançament de falta directa. Marc Torra va ser l’encarregat d’executar-la, superant a Arellano i fent el 4-1 que deixava completament noquejat al Vilanova.
Els minuts finals van transcorrer amb un Vic limitant-se a defersar el resultat i un Vilanova completament abatut física i mentalment, que jugava més amb el cor que amb el cap, segurament conscient que miracles com el de la semifinal amb el Liceo pasen poques vegades. En el darrer minut, quan el Vic ja estava relaxat assaborint el títol, Raül Marín va maquillar el resultat final fent el 4-2 definitiu.
Al final del partit, el contrast entre la joia i l’alegria dels jugadors i afició vigatans, i la desolació dels vilanovins era impactant, però la festa va créixer i va transcorre de forma totalment esportiva, rubricant brillantment un gran torneig.
QUADRE D’HONOR
Campió
CP Vic
Sots-campió
CP Vilanova
Màxim golejador
Raül Marín (CP Vilanova), amb 4 gols
MVP de la final
Marc Torra (CP Vic)
MVP del torneig
(Distinció no oficial)
Sergi Fernàndez (CP Vic)
escollit per votació popular des de A KOPS D’STICK
SABIES QUE...?
... a alguns jugadors i membres de la expedició d'un dels equips que van ser eliminats a primera ronda se'ls va veure el mateix dia del partit prenent-se unes cervesses per Santa Susanna.
... des de que la Copa del Rey es celebra amb el format de competició actual mai l'ha guanyat l'equip amfitrió.
... el Barça, tot i que la proximitat de Lloret amb Barcelona li permetia fer un còmode desplaçament, va decidir concentrar a tota la expedició en un hotel molt proper al pavelló uns dies abans de la competició.
... durant tot el torneig era frecuent veure als jugadors de diferents equips rivals seguint junts els partits des de la graderia.
... al llarg del campionat es van deixar veure pel pavelló lloretenc alguns personatges il·lustres del món de l'hoquei, com el seleccionador de Catalunya Jordi Camps, o el mític ex-jugador Josep Enric Torner.
... la pagina web de la Federación Española de Patinaje, que feia un seguiment "minut a minut" de la competició, estava plena d'errades. La més significativa era la icona del trofeu, que pertanyia a la Copa del Rey... de FUTBOL!
... al llarg del campionat es van deixar veure pel pavelló lloretenc alguns personatges il·lustres del món de l'hoquei, com el seleccionador de Catalunya Jordi Camps, o el mític ex-jugador Josep Enric Torner.
... la pagina web de la Federación Española de Patinaje, que feia un seguiment "minut a minut" de la competició, estava plena d'errades. La més significativa era la icona del trofeu, que pertanyia a la Copa del Rey... de FUTBOL!
LES NOTES DEL TORNEIG
MOLT DEFICIENT
SUSPÉS
Es molt trist comprovar que la Familia Real Española es incapaç d’enviar ni tant sols un representant a un torneig que porta el seu nom, i a més, tenint en compte que el mateix monarca va practicar l’hoquei patins durant la seva joventut. Ja ni me’n recordo de quan va ser la darrera vegada que el Rei va fer entrega de la seva copa d’hoquei patins. No seria millor canviar d’una vegada el nom del torneig per el de Copa de España?
APROVAT
NOTABLE
Cap aficionat a l’hoquei pot dir que ha marxat de Lloret amb mal regust de boca per l’espectacle viscut. Partits emocionants i bon joc durant els quatre dies de competició confirmen a la Copa del Rey espanyola com el millor torneig del món d’hoquei patins, on es reuneixen els millors jugadors en vuit dels millors equips del planeta.
EXCEL•LENT
El CP Vic mereix la nota més alta del torneig, guanyada merescudament com a just campió, després de desfer-se amb autoritat del Noia en els quarts, del totpoderós Barça en una semifinal d’infart, i d’imposar-se amb tots els honors a un combatiu Vilanova en la final, que, dit de pas, també mereix sortir amb bona nota de la seva participació.
LES MILLORS FOTOS DEL TORNEIG
HC Liceo – CP Tenerife
CP Vilanova – CH Lloret
CP Vic – CE Noia
FC Barcelona – Reus D
HC Liceo – CP Vilanova
CP Vic – FC Barcelona
CP Vic – CP Vilanova
LES FOTOS DE LA CELEBRACIÓ
EPÍLEG
Després de quatre dies de torneig, 7 partits, 1.171 fotos fetes... nosaltres també mereixem una part de la Copa. (ja vam comunicar al CP Vic que la teníem nosaltres, però com que no ens l’han reclamat... ENS LA QUEDEM!)
... Ah!!... i per cert... aquí tampoc podia faltar una de les imatges clàsiques:
... Ah!!... i per cert... aquí tampoc podia faltar una de les imatges clàsiques:
L'àrbitre en mig de la foto!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada