SORTEIG D'ENTRADES PEL FC BARCELONA-BLANES HCF

Ja tenim els guanyadors del sorteig de les entrades dobles per anar a veure el FC Barcelona – Blanes HCF, corresponent a la 5ª jornada de la OK Lliga, aquest dissabte 30 d'octubre, a les 20:00 h, al Palau Blaugrana.

Els guanyadors que ens han autoritzat a publicar el seu nom són:

-ALBERTO FACI ( Vilafranca del Penedès)
- SILVIA AREAN (Castellar del Vallès)
- JULIETA PAPORELLO (Castellar del Vallés)

Enhorabona als afortunats, i gràcies a tots per participar!

El proper sorteig correspon al partit entre el FC Barcelona i el  CH Lloret del proper 13/11, i teniu temps per participar fins al  10/11 a les 10:00h. Podeu trobar les bases clicant aquí:
Sorteig d’entrades pel Barça.

El sorteig es una gentilesa de:

Patrocinador principal de la secció

d’hoquei patins del FC Barcelona.

OK LLIGA 2010-11 (JORN. 4) GEIEG 3 - FC BARCELONA 3

DE BOJOS!

COMPETICIÓ: OK Lliga 2010-11, jornada 4

LLOC/DIA/HORA: Pavelló Lluís Bachs, Complex Esportiu Sant Narcís, Girona. Diumenge, 24 d’octubre de 2010, 12:30 h.

GEIEG (0+3): Gascón, Figa, Casadevall, Cruz, Garcia -equip inicial-, Ros, Farrés, Eloi Gaspar i Vives. 

Entrenador: Israel Umbert.

FC BARCELONA SORLI DISCAU (2+1): Fernández, Torra, Borregán, Reinaldo, Panadero -equip inicial-, Adroher, Carlos López, David Páez i Ordeig.

Entrenador: Ferran Pujalte.

GOLS:

PRIMER TEMPS:

0-1 (6') Torra, de jugada col·lectiva.

0-2 (17') Adroher, de jugada col·lectiva.

SEGON TEMPS:

1-2 (37') Casadevall, de penal.

2-2 (39') Farrés, de falta directa.

2-3 (42') Borregán, de xut llunyà.

3-3 (50') Farrés, de falta directa.

ÀRBITRES: Valverde i López.

TARGETES BLAVES: Borregán, Panadero i David Páez (FC Barcelona)

TARGETES VERMELLES: Eloi Pujolrás (auxiliar del GEiEG)

FALTES: GEiEG 15 // FC Barcelona 20

PÚBLIC: Uns 400 espectadors.

INCIDÈNCIES:

- El Barça va poder comptar amb el seu jugador Mia Ordeig, recuperat de la seva lesió.

- El GEiEG  va jugar amb la seva segona equipació, de color verd poma.

CRÒNICA:

El Pavelló Lluís Bachs va ser testimoni d’uns dels minuts més bojos que es recorden darrerament en un partit d'OK Lliga. I es que desprès d’una primera part dominada clarament pel Barça, a mitjans del segon temps, tota una sèrie de decisions arbitrals, algunes molt rigoroses per els dos bàndols, van fer que el joc es descontrolés per complet, entrant en una espiral interminable de penals, faltes directes i targetes, on finalment, el millor encert del GEiEG a bola aturada va fer que l’avantatge que portava el Barça en el marcador es veiés neutralitzat per dos cops, acabant el partit empatat en un final totalment agònic.

El primer temps segueix el guió previst.

Els compassos inicials del partit van tenir com a protagonista al FC Barcelona que, com acostuma a fer en els darrers partits, va sortir passat de voltes infringint una forta pressió sobre el rival. El GEiEG no va arronsar-se i va fer servir les mateixes armes, per el que el partit, ja des de bon principi, va mostrar-se entretingut. Al poc més dels cinc minuts ja es va inaugurar el marcador. Culminant una jugada de contracop dels visitants, Marc Torra rebia una bola al segon pal que creuava fora de l’abast de Ramon Gascón, fent el 0-1 favorable al Barça. 

Amb molts minuts per endavant, el partit va continuar amb la mateixa dinàmica. El GEiEG buscava pacientment el gol de l’empat, però topava constantment amb la defensa blaugrana, que sortia a l’atac com una exhalació sempre que recuperava una bola, posant en seriosos compromisos a Gascón, que va fer un bon partit. Quasi en l’equador d’aquest primer temps, el Barça va disposar de la seva primera jugada a bola aturada a favor de les sis que va tenir al llarg del partit: va ser un penal que Reinaldo García va llançar contra el cos del porter.

El Barça continuava amb el control del partit, i fruit d’una altra jugada d’atac va arribar el 0-2, obra de Jordi Adroher. El partit semblava que, com deien els pronòstics, s’aniria cap a terres barcelonines. El GEiEG, molt alenat per la seva afició –que tot sigui dit, no va ser gens matinera, i tot i la entitat del rival, el pavelló es va anar omplint molt gradualment- continuava buscant la forma de travessar el bloc defensiu rival, però sense èxit. Mentrestant, Sergi Panadero, desaprofitava un altre penal pels blaugranes. Així, amb el 0-2, s’arribava al descans.

També cal destacar d’aquest primer temps, el debut de Mia Ordeig aquesta temporada. El jugador del Barça portava temps de baixa degut a una lesió soferta aquest estiu en el europeu de Wuppertal jugant amb la selecció espanyola.

El GEiEG treu petroli de la bola aturada.

El inici del segon temps no va variar gaire en referència al vist durant la primera part del partit. Poder el GEiEG va sortir una mica més decidit i lluitador, el que va fer que el porter blaugrana, Sergi Fernàndez, que en aquest partit va ser titular, tingués que intervenir més sovint. Però el Barça no mostrava signes debilitat i semblava tenir el joc sota control. Eloi Gaspar era el jugador més incisiu dels grupistes durant aquests compassos, mentre que David Ros va tenir una oportunitat immillorable per marcar quan va estavellar en el travesser la execució de la falta directa que castigava al Barça per la seva desena falta d’equip.

Minuts més tard, els arbitres van ensenyar la targeta blava al jugador blaugrana David Páez, iniciant-se aquí tota una espiral de despropòsits arbitrals que no van fer més que crear desconcert i crispació entre els jugadors, tècnics i seguidors, donant pas a uns minuts de joc totalment esbojarrats, plens de expulsions i jugades a bola aturada.

Sergi Fernàndez va estar providencial en el penal llançat per Carlos Cruz, així com en la jugada posterior al refús. I poc desprès, en l’altra porteria, Ramon Gascón feia lo propi en una falta directa executada per Carlos López. A continuació, Marçal Casadevall reduïa diferències fent el 1-2 des del punt de penal.

No van passar ni dos minuts, quan Sergi Panadero va veure una altra targeta blava, deixant momentàniament al Barça amb només dos jugadors de pista. I dic momentàniament, perquè la falta directa corresponent va servir per a que Jaume Farrés fes el gol de l’empat a dos, que va fer embogir a la graderia. El GEiEG havia aconseguit empatar un partit que tenia totalment d’esquena, i veient-se crescuts i amb el total recolzament del públic, els grupistes es veien amb cor d’assolir tota una gesta.

Els arbitres continuaven fent de les seves, i es van començar a treure de la txistera tot un reguitzell de faltes molt rigoroses en els dos camps. Els intents dels col·legiats de compensar els seus errors no feia més crear molta confusió a la pista, i la tensió era totalment palpable. Un temps mort sol·licitat pels tècnics no va servir per redreçar la situació, i el partit havia entrat en una etapa d’incertesa.

Borregán va intentar tornar a posar les coses al seu lloc amb un xut que es va transformar en el 2-3. El GEiEG va intentar tornar a equilibrar el marcador, i el joc es va tornar un anar i tornar continu en les dues porteries. Els dos equips s’anaven carregant de faltes i van tornar a desaprofitar una falta directa cada un. Els membres de les banquetes ja seguien els darrers minuts drets amb els nervis a flor de pell, i uns quants exaltats del públic van intentar diverses vegades saltar a la pista, encesos per les continues polèmiques decisions arbitrals.

A trenta segons pel final del partit, amb els jugadors del Barça intentant defensar el seu avantatge a capa i espasa dels embats gironins, els hi van xiular la seva vintena falta d’equip. Farrés va tornar a ser l’encarregat de fer la execució, va encarar Fernàndez i quasi des de terra va poder enviar la bola a dins de la porteria. El 3-3 va provocar el deliri de tota la parròquia grupista, i molts seguidors van saltar fins a les tanques per celebrar el gol amb els seus jugadors. Però encara no estava tot acabat. Tant sols tretze segons més tard, el Barça aconseguia provocar la quinzena falta dels grupistes, cosa que li donava dret a fer un nou llançament de falta directa. Amb tot el pavelló amb el cor encongit i l’alè contingut, Reinaldo García encarava a Gascón, i novament, no va poder superar-lo. No va haver-hi temps per res més i el partit va acabar amb el 3-3. Pel GEiEG era un empat agònic, amb regust de victòria, veient com s’havia desenvolupat el partit, el que va fer esclatar d’eufòria a tot el públic, provocant la invasió de la pista per part de molts seguidors que van fondre’s en una melé amb els jugadors i tècnics locals. El Barça, per la seva part, va punxar per segona vegada consecutiva en quatre jornades, aquest cop víctima del seu infortuni a bola aturada -els barcelonistes van desaprofitar fins a sis jugades d’aquest tipus, mentre el GEiEG va fer els seus tres gols d’aquesta manera-, i veu com el cap de la classificació s’escapa ja a cinc punts de distància.

SABIES QUE...?

... abans del partit, el GEiEG va regalar diverses andròmines als seus seguidors per crear ambient i animar a l’equip.

... entre el públic assistent es trobava Ramon Benito, entrenador del Blanes HCF, proper rival del FC Barcelona; i molt a prop seu, Joan Ayats, mític ex jugador del Barça.

... Carlos López, del FC Barcelona, va ser dubte fins a darrera hora per culpa d’una lesió en el adductor de la cama esquerra.

ALGUNES IMATGES DEL PARTIT

El pavelló Lluís Bachs va presentar un magnífic aspecte i un gran ambient.

Ramon Benito i Joan Ayats, dos històrics ex jugadors barcelonistes es trovaben entre el públic.

Sergi Fernàndez va tornar a ser titular en el FC Barcelona.

Mia Ordeig tornava a les pistes desprès de la seva lesió.

Els arbitres, a banda de tenir una desafortunada actuació, també van posar-se al mig en algunes fotos (com acostuma a ser habitual).

El Barça va desaprofitar fins a sis jugades a bola aturada:

EN EL NOSTRE FACEBOOCK PODEU TROBAR UNA ÀMPLIA GALERIA D’IMATGES DEL PARTIT

EL PROTAGONISTA:

Els àrbitres

Cada cop queda més clar que el arbitratge de la OK Lliga no esta al nivell que la competició requereix. El que estava sent un partit força tranquil a nivell d’arbitratge es va tornar completament boig en el darrer tram, mercès a un cúmul de decisions divergents per part dels col·legiats, que no van aplicar el mateix criteri a l’hora de penalitzar diferents accions del joc, independentment del equip a qui es xiulessin. Això va provocar nerviosisme i confusió dins i fora de la pista, el que es va traduir en poc joc, més faltes, protestes i targetes, que van espatllar un partit que fins ara era entretingut i emocionant; això si, sense desmerèixer el empat aconseguit pel GEiEG, que va ser qui millor partit va saber treure de la situació.

EL KOP D’STICK:

En només quatre jornades el Barça ha cedit ja cinc punts respecte als candidats a treure-li la corona aquesta temporada. Aquest es el pitjor inici de campionat dels blaugrana en els darrers anys, veient lo forts que van Liceo i Reus, i tenint en compte que aquesta temporada només té 26 jornades i sense playoff, aquest cinc punts poden fer pensar que poder aquest any, desprès de tretze temporades de domini blaugrana, hi haurà un nou campió a la OK Lliga. Res més lluny!... recordem que els quatre “grans” encara tenen que enfrontar-se entre ells en les darreres jornades, com va passar la passada temporada, i aquesta diferència pot donar encara moltes voltes. El que si està clar, es que si el Barça vol revalidar el títol tindrà que suar tinta, al igual que la resta d’aspirants, perquè tot un munt d’equips “petits” estan disposats a vendre molt cara la seva pell, en un campionat que amb només 14 equips, l’abisme del descens espera darrera de cada errada.

Preparem-nos per una temporada curta, però intensa!

PRIMERA DIVISIÓ ESTATAL (JORN. 4) CP VILAFRANCA 5 - CH VILA-SECA 2

El Vilafranca guanya al Vila-seca per 5 a 2 amb un hat-trick de Borja Ramon

El Vilafranca ha guanyat el quart partit de la primera divisió nacional espanyola davant un Vila-seca que arribava a Vilafranca amb la moral alta, després de guanyar l’Alcobendas en la jornada passada.

El Vilafranca ha sortit a la pista amb les ganes de resoldre el partit el més aviat possible, i així ha estat, ja que en el minut quatre de partit, Borja Ramon ha aconseguit el primer gol vilafranquí, després d’una bonica jugada per darrera la porteria. El Vila-seca intentava arribar a la porteria de Pere Anton, amb alguna jugada que no els reportava cap benefici. En el minut deu d’aquesta segona part, de nou Borja Ramon després de recuperar una bola, que no ha pogut controlar el seu company Gerard Vergés, ha fet el dos a zero d’un xut de mitja distància que s’ha escolat a l’esquerra del porter Carles Estrada. Tant sols un minut després, els àrbitres han xiulat un penal, que Borja Ramon ha marcat en primera instància, però que els àrbitres han anul·lat per mala posició dels jugadors del Vila-seca en l’àrea  vilafranquina, (gol que hauria d’haver pujat en el marcador, ja que els jugadors que estaven mal posicionats eren els jugadors del Vila-seca), en la repetició del penal, que ha xutat de nou Ramon, no ha pogut transformar-lo, A partir d’aquest moment i veient que el Vilafranca hauria pogut ampliar distàncies en el marcador, Bernat Bosch ha començat a moure la banqueta hi ha donant entrada a quasi bé tots els seus homes excepte el porter suplent. Semblava que el Vila-seca mantenia la diferència al marcador i que intentava arribar amb una mica de perill a la porteria vilafranquina, però sense encert.  El Vilafranca semblava que podria ampliar el seu avantatge al marcador, però res més lluny d’aquí, ha estat el Vila-seca el que ha transformat el seu primer gol a manca de 2 minuts per l’acabament de la primera part mitjançant l’argentí Emanuel Nechi. Amb el resultat per la mínima favorable al Vilafranca s’ha acabat la primera meitat.

A la segona meitat el Vilafranca ha sortit adormit i amb un joc espès que ha aprofitat el Vila-seca, ja que amb aquest entretemps de joc vilafranquí, l’únic equip que “patinava” damunt la pista era el Vila-seca, ja que en aquests minuts els locals han desaprofitat una falta directa, xutada per Pablo Aguarón, després d’una falta directa que Joan Canyelles ha fet sobre Oriol Palau. El Vilafranca podia haver ampliat la distància en el marcador, mitjançant Gerard Vergés, en una jugada que la bola no ha volgut entrar, ja que l’ha tret Joan Roig damunt la mateixa línea de gol, i en la jugada següent, i quan tan sols s’havien jugat 10 minuts d’aquesta segona part, l’argentí del Vila-seca, Gonzalo Carvajal ha establert l’empat a 2. 

Amb quinze minuts per davant el Vilafranca s’ha refet i ha aconseguit fer el 3 a 2 després d’una magnifica jugada entre Gerard Vergés, Roger Riba i Borja Ramon, on els jugadors vilafranquins han tret el millor del seu elenc per refer-se, ja que Ramon ha picat la bola a mitja alçada després d’una lloable jugada que ha acabat de la millor manera possible, i que alhora significava el “hat-trick” particular de Borja Ramon. El Vila-seca ho continuava provant, però s’ha anat desdibuixant de la pista, i el Vilafranca ha imposat el seu joc, i ha a manca de 9 minuts per l’acabament, Roger Riba ha fallat un penal que ell mateix ha recollit el rebot i ha transformat en gol,  un gol, discutit pels tarragonins, ja que Roger Riba es trobava al terra en el moment del llançament. Arran d’aquest gol, l’argentí Gonzalo Carvajal ha vist targeta blava per protestar i la conseqüent falta favorable que Borja Ramon no ha pogut aprofitar.

Dos minuts després, el capità vilafranquí Roger Riba, feia el seu segon gol i el cinquè dels vilafranquins posant aquest diferència de 3 gols en el marcador. Després d’aquest gol només el Vilafranca ha pogut incrementar el marcador, però una bola de Borja Ramon ha anat al pal, a manca de 3 minuts. A poc més de minut i mig per la finalització de l’encontre, Ricard Muñoz ha donat entrada al jove jugador vilafranquí, Jordi Busquets que ha tingut dues bones ocasions per poder fer el sisè gol local, però al final el marcador no s’ha mogut.

Ara ja només cal pensar en el proper partit dels vilafranquins, en el derbi intercomarcal contra el C.P. Calafell el proper dissabte 30 d’octubre a les 19:30h, a Calafell.

C.P. ILAFRANCA: Martínez, Sabaté, Aguarón, Ramon (3) i Vergés –cinc inicial - Carrara, Riba (2), Palau i Busquets

C.H. VILA-SECA: Estrada, Borràs, Roig, Canyelles i Díaz - cinc inicial – Nechi (1) Carvajal (1) i Pujals

TARGETES BLAVES: Nechi i Canyelles (C.H. Vila-seca)

GOLS: 1-0 Ramon 4’ // 2-0 Ramon 10’ // 2-1 Nechi 23’ // 2-2 Carvajal 34’ // 3-2 Ramon 40’ // 4-2 Riba 41’ // 5-2 Riba 43’.

Texti fotos:

Raimon Mascaró

OK LLIGA 2010-11 -RESULTATS-

JORNADA 4

GEIEG – FC BARCELONA SORLI DISCAU

El GEiEG es qui millor “tajada” en treu d’un esbojarrat partit, i aconsegueix un valuós punt al igualar per dos cops en la segona part un marcador advers.

El Barça no fa bo el 0-2 favorable al descans, i es deixa empatar per dos cops en el segon temps. En els darrers segons, Reinaldo va fallar una falta directa que els hauria pogut donar la victòria. La millor notícia per part barcelonista va ser la recuperació de Mia Ordeig.

CP VOLTREGÀ 3 – BUYVIP.COM CP TENERIFE 2

El Voltregà va aconseguir els seus primers punts de la temporada remuntant un 0-1 en contra, en un partit molt igualat i disputat fins el darrer minut.

El Tenerife va fer un bon partit, va començar avançant-se i va igualar de nou quan els locals van capgirar el resultat, però va marxar de buit de la seva visita a Sant Hipòlit tot i que va estar lluitant fins al final.

MORITZ CE VENDRELL 3 – HC COINASA LICEO 6

El Vendrell rep quatre gols en els primers quinze minuts que ja el deixen condicionat i sense opcions per a la resta del partit. Per molt que ho van intentar, els tarragonins van topar amb un Liceo que va saber gestionar perfectament el seu avantatge.

El Liceo va resoldre per la via ràpida el partit, i desprès es va limitar a mantenir a ratlla al seu rival per no tenir cap mena de sorpreses. La golejada serveix als liceistes per passar a ser líders de la classificació.

CP VILANOVA 1 – TECNOL REUS D 2

La falta d’encert final passa factura al Vilanova, que es queda sense recompensa desprès de lluitar durant tot el partit. Els vilanovins van tenir que anar sempre a remolc d’un matiner resultat en contra, i tot i fer un bon joc, no van poder superar el sistema defensiu rival.

El Reus va tenir que patir durant tot el partit, desprès de que el Vilanova reduís ràpidament el 0-2 inicial. En una segona part molt intensa, marcada per la bona actuació dels porters, cap dels equips va aconseguir marcar i els tres punts van marxar cap el cantó del Reus, que perd el primer lloc de la classificació, tot i estar empata a punts amb el Liceo.

ENRILE PAS ALCOY 1 – RONCATO CP VIC 2

L’Alcoy, que patia dues baixes importans, va fer un gran plantejament i va posar moltes dificultats al Vic, cosa que el va permetre dominar bona part del partit i marxar amb un mínim avantatge al descans.

El Vic va tenir que treballar de debò i patir fins al final per poder capgirar, ben avançat el segon temps, un 0-1 en contra.

CE NOIA FREIXENET 3 – CH LLORET 1

El Noia va fer un partit molt seriós, jugant la bola amb molt criteri i sense donar opcions al rival, el que va fer que anés sempre per davant i no patís més del compte per endur-se els tres punts.

Un Lloret molt apàtic i sense idees no va poder superar la forta oposició rival, i torna a caure derrotat. El gol amb el que Crespo va fer el 1-1 va ser un miratge, ja que tot seguit, els noiencs van tornar a avançar-se, i el 3-1 en el segon temps, ja va deixar tocats als lloretencs.

IGUALADA HC 5 – SATHER BLANES HCF 1

Un contundent 3-0 al descans deixava coll avall el partit per l’Igualada, que no va tenir que patir gaire per controlar-lo i rematar-lo en la segona part.

No va ser el dia del Blanes que, molt ofuscat d’idees, també es va veure perjudicat per algunes polèmiques decisions arbitrals.

OK LLIGA 2010-11 (JORN. 3) FC BARCELONA 4 - IGUALADA HC 5

LA FEINA BEN FETA NO TÉ FRONTERES, NI TÉ RIVAL

COMPETICIÓ: OK Lliga 2010-11, jornada 3.

LLOC/DIA/HORA: Palau Blaugrana, Barcelona. Dissabte, 16 d’octubre de 2010, 18:00 h.

FC BARCELONA SORLI DISCAU (1+3): Egurrola, Páez, Panadero, Borregán, Adroher –equip inicial-, Torra, López i Reinaldo.

Entrenador: Ferran Pujalte.

IGUALADA HC (2+3): Llaverola, Formatjé, Navarro, Fernàndez, Pelícano –equip inicial-, Doncel i Baliu.

Entrenador: Ivan Sanz.

GOLS:

PRIMER TEMPS:

0-1  (5’) Formatjé, de xut llunyà.

1-1  (7’) Adroher, desviant un xut de Panadero

1-2   (7’) Fernàndez, de xut llunyà.

SEGON TEMPS:

2-2 (29’) Reinaldo, aprofitant el rebuig d’un penal.

2-3 (34’) Pelícano, de jugada individual.

2-4 (39’)  Formatjé, de jugada col·lectiva

2-5 (43’) Pelícano, de falta directa.

3-5 (45’) López, des de terra, aprofitant un rebot.

4-5 (50’) López, en el refús d‘una falta directa.

ÀRBITRES: Prades i Mariñas

TARGETES: -/-

FALTES: FC Barcelona: 12 // Igualada HC: 12

PÚBLIC: Uns 800 espectadors

INCIDÈNCIES:

- El Barça no va comptar amb Mia Ordeig, que malgrat ser a la banqueta, encara no està recuperat de la seva lesió.

- L’Igualada tenia les baixes de Torner i Casanoves, lesionats, i va completar la convocatòria amb els juniors Doncel i Muntaner.

- El Barça va exercir  d’amfitrió del nois del CHP Bigues i Riells, qui a més de fotografiar-se amb els jugadors, van oferir un partit d’exhibició durant la mitja part.

- Abans del partit, el Barça va rebre de mans de Lluís Ferrer, president del Comitè d’hoquei patins de la RFEP, el trofeu que l’acredita com a campió de la OK Lliga 2009-10.

- L’Igualada va jugar amb samarreta de color taronja degut a la coincidència de colors amb el Barça.

CRÒNICA:

L'Igualada va arribar al Palau amb les idees molt clares i la lliçó molt ben estudiada, conscient de que amb les bones sensacions causades durant la pretemporada i seguint la mateixa línea de bon joc mostrada en els partits anteriors, podia sorprendre al Barça i endur-se un botí positiu de la visita. El que poc s’imaginaven els d'Iván Sanz es que el seu partit es transformaria en tota una exhibició davant de l'actual campió, que s’hauria traduït en una vergonyosa derrota pels blaugranes si no arriba a ser per la encoratjada reacció dels minuts finals, que els hi va permetre maquillar una mica el resultat.

I es que, l'Igulada, amb una seriosa primera part i un brillant segon temps, va fer pujar els colors a tots els seguidors barcelonistes congregats en el Palau - molts dels quals només estaven fent temps abans del partit de futbol en el Camp Nou-, i va deixar estupefactes als seus propis seguidors desplaçats fins la capital catalana, que, com molts d’ells comentaven, es tenien que remuntar als anys '90 per recordar un partit igual del seu equip.

Un partit que prometia espectacle des del primer minut.

Al igual que en partit contra el Noia, el Barça va infringir un fort ritme des del primer instant del partit. L’Igualada, possiblement coneixedor de les intencions dels blaugranes, va actuar amb la mateixa moneda, per el que es va viure un trepidant inici de partit, ple de ràpides alternances en ambdues porteries, que van posar a prova als respectius porters. Els igualadins han estat els que primer han inaugurat el seu caseller en el marcador. Ha estat en el minut 5 quan Ferran Formatjé, amb un certer xut des de la frontal de l’àrea ha sorprès a Egurrola, avançat als seus.

Poc li ha durat la alegria a l'Igualada, ja que segons més tard Jordi Adroher neutralitzava l’avantatge al desviar hàbilment un xut de Panadero, introduint la bola en la porteria de Llaverola. Però, als barcelonistes, ni els hi ha donat temps de cridar a la calma, quan ja tenien el 1-2 a sobre. 15  segons ha trigat Edu Fernàndez en tornar a desnivellar el resultat, amb un  potent llançament des de mitja distancia que es colava entre la defensa local.

A mida que passaven els minuts, l'Igualada es mostrava cada cop més còmode sobre la pista, i s’anava replegant ràpidament al darrera cada cop que el Barça sortia a l’atac, fent que els locals comencessin a impacientar-se davant de la seva impossibilitat de franquejar el sòlid mur defensiu igualadí. El 1-2 ha quedat inalterat en la resta de la primera part, gràcies sobretot a la brillant actuació dels dos porters, que han tingut feina per donar i vendre davant del constant allau de jugades atacants en les dues porteries.

Festival igualadí

Ferran Pujalte ha aprofitat el descans per redreçar als seus homes, i el Barça ha sortit com a l’inici del partit: infringint una forta pressió al rival implantant un ritme vertiginós de joc. Malgrat tot, l’igualadí Marc Navarro ha fet aixecar a tothom de les seves cadires quan ha estavellat una bola al pal desprès d’una bona jugada.

Fruit de la seva insistència, als quatre minuts de la represa, el Barça ha aconseguit treure un penal a favor. L’encarregat de fer el llançament va ser Reinaldo García, que tot i fer un bon llançament fora de l’abast de Llaverola, va acabar amb la bola picant en el travesser de la porteria. El jugador argenti va aconseguir fer-se amb el rebot, i encarant al porter amb molta sang freda, va fer el gol de l’empat a 2.

Amb el Barça bolcat a la busca del tercer gol, a arribat el punt d’inflexió del partit. Raül Pelícano, culminant una jugada personal amb un moviment magistral, digne de Playstation, es desfeia de Páez i Panadero a l’hora que batia a Egurrola amb un subtil toc, posant per endavant de nou a l’Igualada i donant pas a uns minuts d’hoquei total que han deixat el partit vist per sentència.

El 2-4 ha arribat en mig del desencís blaugrana. Ferran Formatjé ha culminat una jugada que havia nascut mercès a una recuperació de bola en la zona de mitjos. El gol ha provocat la decepció de molts dels assistents, que amb 10 minuts de partit encara per endavant, han començat a abandonar les seves cadires, segurament camí del Camp Nou a veure el partit de futbol. L’Igualada tenia contra les cordes a tot un Barça, que defensant-se com podia, s’anava carregant de faltes.

La desena falta d’equip del Barça ha donat la opció de fer un llançament de falta directa a l’Igualada. Raül Pelícano va optar per fer la execució amb un llançament directe, sorprenent a Egurrola i fent pujar al marcador un 2-5 que va fer emmudir a tot el Palau. Quedaven poc menys de set minuts per endavant, i l’Igualada havia posat el partit costa amunt a un Barça completament estabornit.

La reacció blaugrana arriba massa tard.

Ferran Pujalte va fer ús d’un temps mort per intentar incentivar als seus homes i corregir la situació. Sembla que va sorgir efecte, ja que els jugadors locals van començar un ferotge assetjament a la porteria de Llaverola, que va convertir-se en el principal baluard igualadí per mantenir l’avantatge. La desesperació dels barcelonistes es feia cada cop més evident davant dels infructuosos intents de traspassar la aferrada defensa rival, i els seus atacs ja es feien més amb el cor i coratge que amb el cap. Carlos López va obrir una mica la porta a la esperança quan, a falta de cinc minuts del final, va rematar al fons de la xarxa una bola que venia rebotada des del darrera de la porteria.

Amb el 3-5, l’Igualada encara va disposar d’una nova falta directa per poder tancar definitivament el partit, però aquest cop Egurrola si que va endevinar les intencions de Pelícano i va poder refusar el perill. Els igualadins van posar-se a defensar a capa i espasa el resultat en uns darrers minuts que se’ls hi van fer eterns. El Barça, fins el darrer minut, no va poder tornar a marcar. Carlos López recuperava el refús d’una falta directa executada per ell mateix per fer el 4-5 que, sense temps per res més, va acabar sent el resultat definitiu, maquillant el que hauria pogut ser una nova devacle blaugrana a casa.

D’aquesta manera el Barça ha deixat escapar tres punts que, en una lliga tant curta com la d’enguany, poden ser molt importants a final de campionat, tenint en compte la solidés que estan mostrant fins ara la resta de candidats al títol. Per la seva banda, l’Igualada certifica la bona feina feta en els fitxatges i la preparació de la temporada, mostrant-se com un dels candidats a estar en la part alta de la taula.

ALGUNES IMATGES DEL PARTIT

Els nois i noies del CHP Bigues i Riells van fer-se la foto de rigor amb el Barça abans de mostrar les seves habilitats.

El Barça va rebre i va oferir la copa de campions de la passada temporada a la afició.

Ai, Beto! Quant t’estimo...

Varies badades de la taula van provocar diverses situacions e confusió entre àrbitres, jugadors i tècnics.

Raül Pelícano, amb dos gols, un d’ells excepcional, va ser un dels grans protagonistes del partit.

Llaverola, aturant la bola amb un parell d'ídems... 

Carlos López va lluir unes vistoses botes personalitzades en blau i grana. A ell li van portar sort, a l’equip no.

Jerooonimooooo!!!!!

Ferran Pujalte no ho veia clar...

PODEU TROBAR UNA ÀMPLIA GALERIA DE FOTOS DEL PARTIT EN EL NOSTRE FACEBOOCK

EL PROTAGONISTA:

El trofeu de la OK Lliga 2009-10

Deu tenir una explicació lògica, malgrat jo no la trobo, el perquè no s’entrega el trofeu al guanyador de la OK Lliga en el darrer partit de la competició, i la Federació s’espera fins a ben començada la següent temporada per fer la entrega. El cas es que d’aquesta marera es provoquen una sèrie de situacions força surrealistes, com la de que un equip tingui que celebrar el títol sense el trofeu guanyat, o com la de l’altra dia, amb el Barça oferint el títol sense Teixidó ni Tarrès, que van aportar el seu granet de sorra per assolir-lo, i amb Marc Torra i Sergi Fernàndez amb la incomoditat de tenir que posar al costat d’un trofeu que l’any passat van perdre en el darrer moment. En aquest cas, la paradoxa ja passa de ser surrealista a maquiavèl·lica.

EL KOP D’STICK:

800 espectadors en el Palau Blaugrana... aficionats a l’hoquei: els quatre de sempre. La resta: socis que estaven fent temps per anar al Camp Nou a veure el partit  de futbol del Barça contra el València, i que deixaven de banda la seva tertúlia sobre la Assemblea de compromissaris per aixecar-se de tant en quant a protestar i renegar sense saber ben be el què, però que afectava als seus colors blaugrana. Perquè aquest dissabte, llevat als infatigables de Sang Culé i alguns més, el que menys importava a la culerada present al Palau era l’hoquei.

800 espectadors en moltes altres pistes d’arreu servirien per portar en volandes a qualsevol equip. En el Palau Blaugrana, amb una capacitat de 7.500 espectadors, 800 espectadors donen pena. I es que l’hoquei blaugrana, la secció més llorejada el club, s’està tornant en un entreteniment per anar a passar la estona i llegir el diari. Si no es posa remei, la secció d’hoquei patins del FC Barcelona, segurament l’únic equip d’hoquei patins del món 100% professional, que no pateix problemes econòmics, i que té a les seves files el bo i millor de l’hoquei mundial, està condemnada a convertir-se en una mena de Harlem Globetrotters de l’hoquei patins: un equip que ho guanya tot, però que no aixeca passions darrera seu.

Queden molt lluny aquells temps on només amb la intimidació que generava el Palau sobre els equips visitants, el Barça ja tenia mig partit guanyat. Aquesta temporada, de tres partits jugats, el Barça ja ha vist com en dos, el rival li ha perdut el respecte i s’ha passejat “como Pedro por su casa”, profanant quasi vandàlicament el que en el seu dia va ser el temple més sagrat de l’hoquei patins mundial.

Sr. Rosell: el dia de la Supercopa em va dir personalment que es deixaria veure sovint per els partits d’hoquei –cosa que no em creuré fins que ho vegi-. La veritat... tampoc m’importa gaire si ve o no ve, ja estem acostumats a la absència dels seus antecessors. El que realment m’importa es poder venir al Palau a gaudir del que m’agrada: de l’hoquei patins.

Sr. Rosell: deixi de banda les auditories, despeses i números incomprensibles per a la majoria de culés mortals, que ja tenim prou amb els problemes de casa nostra, i que volem anar a passar una bona estona fent el que realment ens agrada i importa: gaudir amb el nostre equip, i centris més en l’aspecte esportiu, que en definitiva, es la principal raó de ser del FC Barcelona.

Així dons, Sr. Rosell, recordis una mica que hi ha un esport que ha donat més moments de glòria al FC Barcelona que qualsevol altre: l’hoquei patins. I que mou a tota una massa social, que encara que no som gaires, no ens agrada que ens deixin de banda.