AMB LA
OK LLIGA A L’HORITZÓ
COMPETICIÓ: Lliga Primera Divisió estatal, jornada 11.
LLOC/DIA/HORA: Pavelló Poliesportiu Parroquial, Tordera.
Dissabte, 11 de desembre de 2010, 19:00 h.
CP TORDERA (2+1): Luzón, Uribe, Serra, Piera i Garcia –equip
inicial–; Valverde i Parra.
Entrenador: Xavier Albet.
CP CERCEDA (1+0): Vallina, Barreiro, González, José Ramon i
Gende –equip inicial–; Boo, Torres i Huelves.
Entrenador: Juan Copa
GOLS:
PRIMER TEMPS: 1-0 (2') Serra // 1-1 (5') José Ramón // 2-1 (13') Piera
SEGON TEMPS: 3-1 (42') Uribe, de penal.
ÀRBITRES: J. Rovira i D. Coll
TARGETES: -
FALTES: CP Tordera: 11 // CP Cerceda: 13
PÚBLIC: Uns 120 espectadors
INCIDÈNCIES:
- El CP Tordera tenia les baixes dels lesionats Pujol i Sànchez, però ja
podia comptar amb Marc Serra, recuperat de la seva lesió.
- El CP Cerceda tenia la baixa de Jaime Piñeyro per lesió.
CRÒNICA:
El CP Tordera necessitava refer-se de la seva ensopegada contra el
Mataró en la passada jornada si volia mantenir-se ferm en els llocs de privilegi
de la classificació. Per a tal fita rebia al CP Cerceda, un os dur de la
competició. Els corunyesos son un equip jove, que va néixer fa dues temporades
de la base del Liceo B quan aquest va assolir l’ascens a OK Lliga. Malgrat tot,
el projecte del Cerceda no va quallar a la màxima categoria i va descendir la
mateixa temporada. En lloc de desfer el invent, els corunyesos han decidit tirar
endavant amb un projecte renovat, donant cabuda a joves valors de l’hoquei
gallec, i amb l’objectiu d’obtenir un nou ascens a mig termini. El de Juan Copa
es presentaven a Tordera situats en la part mitja de la taula, a només cinc
punts de la zona d’ascens i sent l’equip menys golejat de la competició.
Primera part molt disputada.
La consigna a seguir pel Tordera era la de mantenir-se forts a la seva
pista, on encara no han cedit cap punt aquesta temporada, i per fer-ho, la
millor arma era la de intimidar al rival des d’un bon inici. Així dons, desprès
d’un primer acostament, sense conseqüències, del Cerceda a la porteria torderenca, els
maresmencs van sortir a l’assetjament de la porteria de Vallina. Encara no
havien passat dos minuts de joc quan Marc Serra, que reapareixia desprès d’una
lesió, inaugurava el marcador.
Tot seguit de l’1-0, els arbitres van donar una lliçó a algun dels seus
col·legues de categoria superior: Una jugada dins de l’àrea cercedista va
acabar amb la bola desapareguda sota el cos del porter. Davant del dubte i de
les protestes dels jugadors dels dos equips, el propi col·legiat va apartar a
tothom, i obligant a Vallina a mantenir-se quiet, va ser ell mateix qui va
aixecar la guarda del porter per comprovar que la bola no havia traspassat la
línea de gol, xiulant el conseqüent balling.
Del possible 2-0 es va passar a l’1-1, quan al minut 5 una jugada que
iniciava Barreiro des de la seva
meitat, la culminava José Ramón López batent a Luzon. Amb el marcador
equilibrat de nou, els dos equips van anar a la busca del gol que decantés el
resultat cap el seu costat, portant a un seguit de bones intervencions dels dos
porters. Cap als deu minuts de partit, una topada fortuïta entre el local Uribe
i el visitant José Ramon va acabar amb els dos jugadors estesos sobre la pista,
provocant per uns moments que els fantasmes de la topada que va provocar la lesió
de Pujol en el partit contra el Vilafranca sobrevolessin el Parroquial.
Afortunadament la sang no va arribar al riu i els dos jugadors van poder
continuar jugant sense conseqüències.
En les anades i vingudes constants, va ser el Tordera qui es va acabar
per endur el gat a l’aigua, quan al minut 13 Adrià Piera es plantava sol davant
del porter i feia el 2-1. Un temps mort a continuació, sol·licitat per Copa, no
va servir per gaire més, ja que cap dels dos equips va saber fer-se amb el
domini del joc. Les ocasions van continuar succeint-se en ambdues porteries.
Fins i tot Gende va fallar un penal
favorable al Cerceda, però tot i els esforços dels dos equips, ningú va
aconseguir fer moure el marcador abans del descans.
Un gol de penal posa la
sentència
La segona part va iniciar-se un xic ensopida. El Cerceda semblava una
mica més despert que el Tordera, i va començar a anar a la busca del gol de
l’empat, tot i que les seves ocasions eren força tímides i acabaven ben
resoltes per la defensa local i, en el seu defecte, per un atent “Linu” Luzon.
Els torderencs van anar recuperant el seu lloc a la pista mica en mica, cosa
que va fer que el joc guanyés en intensitat, malgrat que cap equip va poder
disposar de cap ocasió clara per marcar durant bona part de la represa.
Els minuts anaven passant en favor dels interessos del Tordera, però tot
i mantenir el partit sota control, el mínim avantatge regnant en l’electrònic
no donava per confiar-se. A vuit minuts de la conclusió del partit va arribar
la oportunitat de poder posar la sentència, mercès a un penal favorable, que
Marcelo Uribe no va desaprofitar i va acabar materialitzant el 3-1 que donava
tranquil·litat momentània, i que a la postra va acabar sent el resultat
definitiu. El jugador argentí del Tordera va tenir que retirar-se poc desprès
per ser ates d’un cop a la cella, encara que afortunadament va poder tornar a
la pista per disputar els darrers minuts.
Juan Copa va sol·licitar un nou temps mort per intentar el ressorgiment
de l’equip. El Cerceda fins llavors portava ja nou faltes comeses, per només
cinc del Tordera, per el que cal destacar la bona estratègia implantada pel
tècnic als seus homes, ja que van defensar-se sense cometre faltes, provocant
les faltes del rival i que s’arribés als quatre minuts pel final amb un empat a
nou faltes. La propera falta de qualsevol del equips podria ser fonamental per
definir el tram final del partit. El Tordera va ser el primer en caure en el
parany. Si el Cerceda materialitzava el seu llançament de falta directa favorable
podria tornar a entrar en el partit, possant emoció als darrers minuts, però
José Ramón López va fallar davant d’un Luzon que va saber aguantar molt bé les
amagades del capità corunyés.
En els darrers instants, el Tordera també va disposar de la seva falta
directa favorable, però Piera tampoc la va saber transformar. A continuació,
els intents desesperats del Cerceda per intentar marcar no van portar cap conseqüència
i el partit va acabar amb el 3-1. Amb aquest resultat, combinat amb la derrota
del SHUM Maçanet, el CP Tordera recupera el lideratge de la classificació i
l’aferma com a clar candidat a l’ascens a la
OK Lliga.
SABIES QUE...?
...el jugador del Cerceda Sergio Huelves es fill del mític porter del
Liceo José Luís Huelves.
A KOPS DE FLASH
Per a què serveix un passat gloriós?... Per calçar una porta...
La Penya Follonera de Tordera eren pocs, però es van fer notar
durant tot el partit.
Rojer Pujol i Miquel Àngel Sànchez van veure el
partit molt a prop dels seus companys.
Jose Mourinho?...No, Juan Copa!
La inquietant mirada psicòpata de Marc Serra en el seu
retorn...
Durant la mitja part, els petits del CP Tordera van
fer gala de les seves habilitats... futbolístiques.
Que provocaria l’enigmàtic somriure “Monalisa” d’en
“Linu” Luzon?
Les ferides de guerra de Marcelo Uribe.
Els de Ràdio Tordera sempre en busca dels
protagonistes del partit... i de qui es posi per davant.
EL PROTAGONISTA
El àrbitre.
No es que l’arbitratge del partit fos excel·lent, ni molt menys calamitós.
Podríem dir que va estar en el llindar del correcte. Però quan encara tenim
fresca a la retina la botxornosa imatge del gol concedit al Vendrell en el
partit contra l’Alcoy en la passada jornada de la
OK Lliga, una jugada molt semblant es va
produir en Parroquial amb l’1-0 en el marcador. Però a diferencia del que va
succeir en Alcoi, en aquest cas el col·legiat va obrar ràpidament i sense
dubtar, fent cas omís a les protestes, va fer apartar als jugadors per anar ell
mateix a aixecar la cama del porter i comprovar que la bola no havia traspassat
la línea de gol, fent callar a tothom davant la evidència. Tota una lliçó per alguns àrbitres de
categories superiors... Chapeau per ell!
EL KOP D’STICK
Digueu-me tonto o boig, però vaig decidir saltar-me un prometedor
Barça-Reus per anar a veure al Cerceda a Tordera. Però es què em picava molt la
curiositat de veure in situ el nou projecte
esportiu d’un dels equips que més em va fer avorrir la passada temporada.
El més fàcil desprès del descens, hauria estat fer desaparèixer al CP
Cerceda i tornar de nou al Liceo B, però els dirigents cercedistes van optar
per fer un “borrón y cuenta nueva” i tirar endavant apostant pels joves valors
de l’hoquei galleg, en un projecte que els hi permetés tornar en un mig plaç a
la elit de l’hoquei. No es que m’embogís el joc del Cerceda a Tordera, però cal
recordar que tot el nou projecte està encara en una fase embrionària, i malgrat
tot, en la meva opinió, apunta millors maneres que la seva versió anterior a la
OK Lliga.
Totes les hegemonies son dolentes, inclosa la de l’hoquei català a tots
nivells, per el que poder veure a un club de fora del principat que pugui
competir a un bon nivell format per jugadors de la casa, pot ser un bon
revulsiu per l’hoquei. Pot ser interessant seguir la evolució del Cerceda...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada