ESPECIAL COPA DEL REY 2011 (2)

SEMIFINALS

FC BARCELONA SORLI DISCAU 4 – HC COINASA LICEO 1

RESORGEIX LA MILLOR VERSIÓ DEL BARÇA

DIA/HORA: Dissabte 26 de febrer de 2011, 20:00 h

FC BARCELONA SORLI DISCAU (3+1): Egurrola, Ordeig, Panadero, Borregán, Reinaldo García –equip inicial-, David Páez, Torra, Adroher i Carlos López.

HC COINASA LICEO (0+1): Malián, Josep Lamas, Miras, Jordi Bargalló, Barreiros –equip inicial-, Álvarez, Eduard Lamas, Grasas i Afonso.

GOLS

PRIMER TEMPS:

1-0 (7’) Panadero, aprofitant una bola refusada per Malián.

2-0 (9’) Borregán, en una deixada de Reinaldo García.

3-0 (20’) Borregán, de penal.

SEGON TEMPS:

4-0 (34’) Torra, de penal

5-0 (38’) Josep Lamas, des de dins de l’àrea a passada de Bargalló

ARBITRES: A. Gómez i X. Galán

TARGETES BLAVES: Borregán (FC Barcelona) // Josep Lamas (HC Liceo)

FALTES: FC Barcelona: 16 // HC Liceo: 21

PÚBLIC: Uns 900 espectadors

INCIDÈNCIES:

- El Liceo va jugar amb el seu segon uniforme, de color taronja.

- El partit va ser el més mediàtic de la competició, ja que va ser retransmès en directe pels canals Esport 3 de TVC, TV de Galícia i la Xarxa de Televisions Locals de Catalunya, i en diferit per Teledeporte de TVE.

CRÒNICA:

El Barça té la mida agafada al Liceo i es va classificar com a primer finalista desprès d’una autoritària victòria. Els blaugranes van trencar al rival amb un 2-0 en els primers minuts, arribant al descans amb un clar 3-0. A la represa els liceistes van desaprofitar les seves opcions per remuntar, i el Barça va acabar de controlar i sentenciar el partit.

El Barça marca territori

Amb un inici de partit sense lloc a treves, el Barça va sortir amb el clar objectiu de  fer-se amb el domini de joc i encarar el partit abans de que el Liceo pogués reaccionar. El primer avís seriós el va donar Borregán als dos minuts, amb una internada dins l’àrea que va desviar molt bé Malián. Els gallegs van necessitar d’uns quants minuts per poder centrar-se i trenar una jugada aproximació amb cara i ulls a la porteria blaugrana, que Egurrola es va encarregar de que no arribés a port.

Panadero, de nou, obria la llauna

Als set minuts, una bona combinació del Barça va acabar amb un xut de Panadero des de la frontal de l’àrea, que va refusar Malián quedant la bola rifada. El mateix Panadero va recuperar-la i desprès de fintar a Bargalló va clavar-la per la escaire de la porteria, obrint el marcador en favor del Barça. La pressió dels barcelonistes resultava asfixiant per un Liceo que encara no s’havia definit sobre la pista i ballava al ritme que marcaven el de Pujalte. Dos minuts desprès de l’1-0, una nova jugada col·lectiva del Barça acabava amb la bola dins de la porteria gallega. Aquest cop, desprès de tantejar al rival, la bola va  arribar a Reinaldo García, que va posar una marxa més i es va marcar una gran acció individual internant-se fins a la cuina per deixar la bola en safata a Borregán per què fes el 2-0.
    

Borregán va aprofitar una gran jugada de Reinaldo per fer el 2-0

Arriba el 3-0 abans del descans

Pablo Álvarez

Al igual que en partit contra el Vilanova, Borregán va assumir amb autoritat  el comandament de la nau blaugrana des de l’inici del partit, i seves van ser dues bones oportunitats consecutives tot just desprès de fer el 2-0. En vistes de que el Liceo estava completament atordit i no reaccionava, Carlos Gil va posar en pista a Pablo Alvàrez i Afonso per buscar un revulsiu en el seu joc. A partir de llavors, el Liceo va començar a despertar i crear cert perill davant d’Egurrola. Però el Barça, a més de mostrar-se molt perillós en atac, estava perfecte en defensa, arreplegant-se ràpidament cada cop que el rival atacava. David Páez va enviar a la creueta un clar contraatac que podia haver significat el 3-0, i van arribar uns instants on semblava que el Liceo podria reduir diferències, per el que Ferran Pujalte va demanar un temps mort per donar un respir als seus homes i poder tornar a la càrrega.

Dit i fet. El Barça va tornar a fer-se amb les regnes del joc, enrellentint el ritme amb llargues possessions. Quan quedaven cinc minuts pel descans, una incursió de David Paéz es travada dins de l’àrea per Pablo Àlvarez, acabant en penal. El llançament el va Borregán. Perfecte: amb un fort xut a l’escaire, el capità blaugrana enganyava a Malián i feia el 3-0 que deixava el partit molt costa amunt per el Liceo, i segellava una primera part quasi perfecta pels barcelonistes.
      

3-0, de penal llançat per Borregán

En els minuts restants abans de marxar cap a vestidors, el Barça va saber contenir molt bé els atacs del Liceo i adormir el joc, malgrat que es va carregar de faltes. El marcador de faltes al descans va ser de Barça 9 – Liceo 8.

El Liceo no sap aprofitar les oportunitats per remuntar

Aitor Egurrola

Sense buscar-ho, la segona part va començar molt bé pel Liceo, però els gallecs no van saber apujar-se al tren de la remuntada i van desaprofitar dos faltes directes favorables en un minut i mig. La primera va arribar a pocs segons de la represa, per una targeta blava a Borregán. La falta la va picar  Pablo Álvarez, però Egurrola va saber aguantar-li molt bé tancant l’angle, i l’argentí es va perdre amb les seves fintes fins que va llançar la bola fora de la porteria. L’únic profit que va poder treure el Liceo de la seva superioritat numèrica, va ser el poder forçar la desena falta d’equip del quadre barcelonista. L’encarregat de executar la falta directa aquest cop va ser Ricardo Barreiros, que va acabar topant de nou amb la providencial figura d’Aitor Egurrola. El Liceo va tenir en safata de d’argent les ocasions per retallar diferències en un moment d’aquells que diuen “psicològics”, però no les va aprofitar i la factura li va acabar sortint molt cara.

El Barça va recuperar al seu quart jugador de pista, però li va costar el tornar a agafar la dinàmica del partit. El Liceo s’havia plantat molt bé al darrera i no deixava que els rivals trobessin forats per provar de sorprendre Malián. La fèrria defensa gallega li va costar dos passius al Barça. En aquestes, Bargalló havia tornat a posar a prova a Egurrola amb un xut des de lluny, i el barcelonista Reinaldo García va desaprofitar la falta directa per 10ª falta del Liceo. Però a mida que anaven passant els minuts, el Liceo s’anava esvaint sense tenir prou lucidesa per inquietar a un Barça que ja havia agafat posicions al darrera i començava a portar el joc cap el seu terreny.

Arriba l’estocada final

Als vuit minuts de la segona part, va entrar a la pista Carlos López –inèdit durant la primera part- i un minut més tard va aconseguir treure un penal favorable al Barça. El llançament el feia Marc Torra i el convertia en el 4-0 que ja deixava pràcticament obertes les portes de la final al Barça.

Marc Torra va fer el 4-0 de penal

Amb el 4-0, el Liceo va tirar d’orgull i el partit va viure uns  minuts mogudes abans de que el Barça el matés definitivament. Mia Ordeig va estar a punt de fer el 5-0 als deu minuts de la represa, però la ocasió la va resoldre bé Malián, que a partir de llavors va semblar ressorgir del seu estat gris encomanat pel joc de l’equip. I uns instants desprès, Jordi Bargalló –probablement el jugador més constant del Liceo en el partit- es va inventar una jugada que va servir per què Lamas fes el que a la postra seria el gol de l’honor dels liceistes. 
    

Entre Bargalló i Lamas van fabricar l'únic gol del Liceo

Els dos equips continuaven carregant-se de faltes i en pocs minuts van exhaurir el seu segon cicle. El Liceo va ser el primer en arribar a la 15ª, i el torn de fer el llançament de falta directa el va agafar Carlos López. Malián va tapar molt bé i va evitar el cinquè. Desprès de que el Liceo incrementés el seu ritme de joc, va aconseguir que fos el Barça qui concedís una directa per acumulació. Lamas va intentar sorprendre a Egurrola amb un xut quasi directe, però la bola va sortir molt desviada per sobre de la porteria.
        

El Barça va desaprofitar tres faltes directes favorables

El Barça assegura el resultat

En els darrers minuts, el partit va entrar en una fase sense solta ni volta, amb un Liceo bolcat en aconseguir esgarrapar alguna cosa, però sense convicció ni coherència. El Barça havia blindat la seva zona i es limitava a esperar que el cronòmetre arribés a la fi. Una contra barcelonista va estar a punt d’acabar en gol, però de nou el porter liceista va evitar-ho.

Malián va evitar una golejada

Encara va haver-hi temps de que el Liceo cometés la seva vintena falta, que a més va venir acompanyada d’una targeta blava a Josep Lamas per protestar. Marc Torra va fallar la falta directa davant de Xavier Malián, que per enèsima vegada impedia que el Barça arrodonís el resultat amb una maneta. El Barça tampoc va voler arriscar en el temps que va tenir de Power Play, i el Liceo tampoc va tornar a fer res de profitós, per el què el partit va acabar arribant a la fi amb el 4-1. El Barça es feia amb tot mereixement un lloc en la final de la Copa, amb el clar propòsit de aixecar el títol que se li resisteix des del 2007.

LES DECLARACIONS:

Ferran Pujalte (entrenador FC Barcelona):

“En la primera part hem esta molt bé, i començar amb avantatge ha sigut una de les claus”

“El Liceo té molt potencial ofensiu i ens ha obligat a esforçar-nos molt en defensa”

“El partit ha comportat molt de desgast físic, però l’equip arribarà òptim per la final”

Marc Torra (FC Barcelona):

“Crec que ho hem merescut. Sabíem que seria difícil, però marcar aviat ens ha permès  fer el nostre joc”

Carlos Gil (entrenador HC Liceo):

“Hem tingut la oportunitat d’estar dins del partit, però Egurrola, que es un gran porter, ens ho ha impedit”

“Me’n vaig satisfet de la Copa”

EL PROTAGONISTA:

Aitor Egurrola. Beto Borregán va tornar a fer un immens partit de principi a fi, però Aitor Egurrola, tot i que va estar inèdit durant moltes fases del partit, va acabar per resultar vital pels interessos blaugranes al resoldre amb una seguritat inqüestionable els moments on el Liceo podria haver entrat de nou en el partit. En els minuts inicials dels segon temps, la seva actuació en les dues faltes directes favorables al Liceo va resultar providencial per mantenir la serenor entre l’equip, en uns compassos on un gol liceista hauria donat moral al conjunt gallec i creat nerviosisme entre els blaugranes. Al igual, va saber transmetre seguritat i confiança amb les seves intervencions en aquells moments claus on el Liceo va trepitjar l’accelerador, posant en alerta al Barça.

PODEU TROBAR UNA ÀMPLIA GALERIA D’IMATGES DEL PARTIT EN AQUEST ENLLAÇ AL NOSTRE FACEBOOK

TECNOL REUS D 6 – RONCATO CP VIC 4

FUETADA AL VIC

DIA/HORA: Dissabte 26 de febrer de 2011, 22:00 h

TECNOL REUS D (3+3): Trabal, Gual, Caldú, Casanovas, Molet –equip inicial-, i Raül Marín.

RONCATO CP VIC (1+3): Freixas, Carbó, Ordóñez, Borja López, Bancells –equip inicial-, Masoliver, i Pla.

GOLS

PRIMER TEMPS:

1-0 (4’) Gual, de xut creuat des de la frontal.

2-0 (16’) Raül Marín, de jugada individual.

2-1 (19’) Masoliver, de contracop individual.

3-1 (23’) Molet, de contracop.

SEGON TEMPS:

3-2 (28’) Ordóñez, de jugada col·lectiva.

3-3 (33’) Ordóñez, de xut creuat des de la frontal.

3-4 (39’) Borja López, de jugada col·lectiva

4-4 (42’) Raül Marín, de falta directa.

5-4 (46’) Casanovas, de xut de falta.

6-4 (49’) Molet, de jugada col·lectiva.

ARBITRES: J. Gómez i G. Sandoval

TARGETES BLAVES: Molet (Reus D) // Ordóñez (CP Vic)

FALTES: Reus D: 9 // CP Vic: 13

PÚBLIC: Uns 1.000 espectadors

INCIDÈNCIES:

- El Vic patia la baixa de Titi Roca, que es va lesionar en el partit de quarts contra el Vendrell.

- El partit va ser retransmès en directe pels canals Esport 3 de TVC, i la Xarxa de Televisions Locals de Catalunya, i en diferit per Teledeporte de TVE.

- Els dos equips tenien una nombrosa representació de seguidors a les graderies.

CRÒNICA:

El Reus ha acabat esgotat al patir de valent per classificar-se per la final, en un partit que tenia molt ben encarat en el descans. El Vic ha sabut canviar la cara de l’enfrontament amb una excepcional segona part, en la que ha capgirat un marcador de 3-1 i ha fet mèrits suficients per endur-se la victòria, però els nervis li han passat una mala jugada en els minuts finals i ha acabat sucumbint.

El partit va acabar als volts de la mitjanit, una hora abominable tenint en compte que la final es jugava l’endemà a dos quarts de quatre de la tarda.

El Reus imposa el seu poder

Coneixedor de que al Reus no se li pot deixar oportunitats, el Vic va sortir molt posat a jugar el partit, fent-se amb el control de la bola durant els primers compassos i posant a prova a Trabal en el primer minut amb un xut de Lucas Ordóñez. El Reus es va posicionar al darrera i va deixar que fos el Vic qui prengués la iniciativa, a la espera de poder sortir a la contra i fer valdre el seu letal atac. Però el primer gol no va arribar d’una jugada de contracop, sinó desprès de la primera jugada col·lectiva del Reus, als quatre minuts de partit. Marc Gual va trobar un carril per en endinsar-se en les files enemigues, i va arribar fins la cantonada de l’àrea des d’on va clavar un xut creuat que va batre a Freixes, fent pujar l’1-0.

Una canonada de Gual va inaugurar el marcador

El Reus ja havia assentat les seves bases a la pista i va trobar la formula per fer mal al Vic, així, el timó del partit va canviar de mans, i els jugadors reusencs van començar el seu setge sobre Freixes. La entrada a pista de Raül Marín als vuit minuts, va incrementar encara més el ritme que anava agafant el joc, i del seu estic van sorgir tot un seguit de bones ocasions per incrementar la diferència. El Vic havia quedat completament absorbit per la pressió que estava infringint el Reus, i durant molts minuts només va poder donar senyals de vida gràcies a una genialitat individual de Lucas Ordóñez.  
                             

El Reus combinava a plaer, amb la tranquil·litat que li donava tenir el resultat a favor i un rival sota control que no mostrava cap mena d’incomoditat. En una d’aquestes llargues combinacions, Caldú va fer una passada enrere a Marín i aquest, sense pensar-ho dues vegades, va enfilar com una fletxa a encarar a Freixes, que va refusar molt bé la bola. El propi Marín la va poder recuperar al costat de la tanca, sortejant a tots els rivals que li van sortir al pas va endinsar-se dins de l’àrea i mentre queia va batre per baix al porter vigatà. Tal com anaven les coses, el 2-0 posava molt de cara el partit als reusencs.

El 2-0 de Raül Marín

Masoliver retalla i el Vic ressorgeix, però el Reus mana

Miquel Masoliver

El Vic continuava arreplegat al darrera suportant els embats del Reus. En una de les jugades d’atac roig-i-negres, Miquel Masoliver va poder robar la bola i va sortir ràpidament a la contra. Masoliver va creuar la pista i al arribar al límit de l’àrea reusenca va engaltar un xut que va tocar lleugerament en Casanovas despistant a Trabal i entrant dins de la porteria. El 2-1 va fer ressorgir al Vic, que va tornar a entrar en el partit amb uns bons intents de Borja López i Sergi Pla.

Molet fa el 3-1

La primera part enfilava la recta final amb un resultat ajustat i els dos equips immersos en una lluita sense treva per aconseguir marcar. Va ser el Reus qui amb un dels seus letals contraatacs va poder tornar a moure el marcador. Jordi Molet feia el 3-1 en el minut 23, però el Vic estava disposat a continuar lluitant fins l’últim segon. En el darrer sospir d’aquest primer temps, Jordi Molet es va veure obligat a tallar radicalment una perillosa contra que dirigia Miquel Masoliver, veient una targeta blava. Quasi amb el temps exhaurit, Lucas Ordoñez no podia badar a l’hora de fer el llançament de falta directa. L’argentí va saber superar a Trabal però no va encertar a l’hora de donar-li el toc definitiu a la bola, i la botzina va sonar amb el 3-1 al marcador.
            

Ordóñez no va poder retallar diferències abans del descans

Un Super-Vic posa al Reus contra les cordes

Xavi Caldú

El Reus va iniciar el segon temps amb inferioritat numèrica per la expulsió de Molet, cosa que va saber aprofitar el Vic per fer-se amb el domini del joc. Els reusencs es van veure obligats a tancar-se al darrera i aguantar fins recuperar la igualtat sobre la pista, mentre que el Vic treballava les seves possessions però no trobava cap forat per materialitzar-les. Ja amb el quart jugador a pista, el Reus ha obert les seves files, cosa que aquest cop sí ha aprofitat el Vic. Lucas Ordóñez es va plantar dins de l’àrea de Trabal i amb un precís toc va desviar un xut de Bancells, que va entrar dins de la porteria, convertint-se en el 3-2. Ordóñez va recordar-se del absent Titi Roca en la celebració del gol.

Setge continu a la porteria de Trabal

El Vic tornava a entrar en el partit, i les sensacions donaven a entendre que entrava per quedar-s’hi. El gol va esperonar als vigatans i a la seva afició. L’assetjament a la porteria reusenca es va tornar continu, i la final va tenir la seva recompensa en forma de nou gol. S’arribava ja als deu minuts de la represa i el Vic tenia completament encerclat al Reus dins de la seva zona, quan Jordi carbó, en una molt bona acció va cedir la bola a Lucas Ordóñez i va moure’s arrossegant la defensa rival per deixar-li un bon angle de xut al seu company. Ordóñez no va fallar i va fer el 3-3. 

Ordóñez, un malson pel Reus

El partit tornava a començar i aquest cop era el Vic qui tenia la graella pel mànec. El Reus estava completament atordit, per el que Alejandro Domínguez va sol·licitar un temps mort, que no va servir per fer reaccionar als seus homes. Quan faltaven només 11 minuts pel final, en una altra llarga jugada col·lectiva dels vigatans, la bola va arribar a Borja López que es va treure un fort xut col·locat des de la mitja distància, significant el 3-4 que capgirava el marcador. El Vic havia presentat credencials per entrar en la final i tornar a lluitar per el títol del qual era l’actual campió.
         

El Vic va fer el 3-4 i va capgirar el marcador

El Reus és molt de Reus

El Vic no va saber rematar a un rival molt tocat, que va trobar el seu revulsiu en la provocació de la desena falta vigatana. L’encarregat de treure la falta directa va ser Raül Marín, tot un especialista, que amb molta sang freda va aguantar a Freixes i va buscar el millor forat per colar la bola dins de la porteria. El 4-4 donava aire al Reus i feia baixar del núvol al Vic.
          

Raül Marín es letal a bola turada

Quedaven vuit minuts i el partit es va tornar boig. Les ocasions es succeïen en les dues porteries sense cap conseqüència, els nervis estaven a flor de pell i el ànims s’encenien en cada topada i cada caiguda. En uns moments on qualsevol detall podria resultar letal, el Reus va ser qui més profit va treure. A quatre minuts pel final, Albert Casanovas trencava l’equilibri del marcador amb un cacau de falta des d’una de les cantonades de l’àrea que deixava assegut a Freixes. De totes formes, tal i com estava tot, el 5-4 no resultava gens definitiu. El Reus es veia amb la obligació d’intentar rematar el partit... amb el permís del Vic, lògicament!
                

Borja López protesta. Moments de tensió a la pista

El Vic va capficar-se massa en intentar aconseguir el gol de l’empat, i els nervis no li van permetre tenir la serenitat i la picardia necessàries per provocar la desena falta del Reus, que estava aguantant amb nou des de feia estona. No en canvi el Reus, que va treure una falta directa degut a la expulsió de Lucas Ordóñez. Aquest cop Freixes va impedir marcar a Marín i va poder donar un alè d’esperança als vigatans. En la jugada del refús Jordi Carbó va recuperar la bola i es va plantar sol davant Trabal, però va definir molt malament i va desaprofitar una ocasió d’or per empatar de nou.
                  

Freixes va mantenir viu per moments al seu equip

El Reus va saber adormir el partit amb llargues possessions, i fruit d’una d’elles va arribar la sentencia definitiva en el darrer minut, quan Molet entrava dins l’àrea sol com un mussol en una tremenda badada defensiva del Vic, i batia quasi a plaer a un venut Ernest Freixes. Era el definitiu 6-4 que obria les portes de la final al Reus.
               

Jordi Molet celebra el 6-4 sentenciava la semifinal

LES DECLARACIONS

Alejandro Domínguez (entrenador Reus D):

“Hem sabut interpretar el partit des del començament, hem obert el marcador, però hi ha hagut un moment on l’equip s’ha ensorrat”

“Les instal·lacions són excel·lents, però la pista és molt exigent físicament, és un trenca-cames”

“L’equip està físicament mort”

“El Barça tindrà avantatge perquè té dos equips titulars”

“Pàez es mor per jugar, però ha jugat només deu minuts en cinc mesos, per lo que descarto que jugui la final”

Quim López (entrenador CP Vic):

“Hem aconseguit el més difícil, que era remuntar, però hem fet alguna cosa malament i ens ha costat el partit”

“Hem notat la baixa de Titi Roca en els moments quan calia controlar el temps i el joc, però tots els jugadors ho han fet molt bé”

“A partir d’ara, el nostre principal objectiu és classificar-nos per la final a 8 de la lliga Europea”

EL PROTAGONISTA:

Lucas Ordóñez. El jugador argentí del Vic va passar molt desapercebut en el primer partit i en bona part de la primera part de la semifinal, però en uns primers minuts exultants del segon temps, es va carregar l’equip a la esquena i va fer dos gols que van permetre ressuscitar al Vic i tornar a entrar en un partit que quasi havia llençat amb el 3-1 en contra. Va encomanar el seu esperit lluitador a l’equip i el va conduir fins a una remuntada que li va permetre tenir per moments un peu a la final. 

PODEU TROBAR UNA ÀMPLIA GALERIA D’IMATGES DEL PARTIT EN AQUEST ENLLAÇ AL NOSTRE FACEBOOK

FINAL

EL BARÇA IMPOSA LA SEVA LLEI I ES FA AMB EL TÍTOL

FC BARCELONA SORLI DISCAU 4 – TECNOL REUS D 2

DIA/HORA: Diumenge 27 de febrer de 2011, 15:30 h

FC BARCELONA SORLI DISCAU (1+3): Egurrola, Ordeig, Panadero, Borregán, Reinaldo García –equip inicial-, David Páez, Torra i Carlos López.

TECNOL REUS D (1+1): Trabal, Gual, Caldú, Casanovas, Molet –equip inicial-, i Raül Marín.

GOLS

PRIMER TEMPS:

1-0 (8’) Ordeig, a centrada de Reinaldo García.

1-1 (16’) Raül Marín, de falta directa

SEGON TEMPS:

2-1 (27’) Borregán, de jugada individual.

2-2 (32’) Raül Marín, de jugada individual.

3-2 (33’) Torra, desviant una centrada-xut d’Ordeig.

4-2 (42’) David Páez, rematant el refús d’una falta directa

ARBITRES: O. Valverde i F. García

TARGETES BLAVES: Borregán (FC Barcelona) // Caldú (Reus D)

FALTES: FC Barcelona: 11 // Reus D: 11

PÚBLIC: uns 1.100 espectadors

INCIDÈNCIES:

-Durant el matí, dins dels actes de la Copa, es va organitzar una Trobada d’escoles amb més d’un centenar de participants.

- El partit va ser retransmès en directe pels canals Esport 3 de TVC, i la Xarxa de Televisions Locals de Catalunya, i en diferit per Teledeporte de TVE.

- Nombroses autoritats esportives, polítiques i socials presents a la llotja del pavelló, entre elles el Secretari de l’Esport de la Generalitat Ivan Tibau. Com era d’esperar, entre elles no hi havia cap membre de la Familia Real espanyola, malgrat què el torneig porta el seu nom.

- El president de la RFEP va ser rebut per bona part del públic amb crits reivindicatius en pro de les seleccions catalanes.

- El Barça va jugar amb la seva equipació reserva, de color verd.

- Durant el descans del partit, va actuar el CPA Olot amb una de les seves coreografies.
- Els temps morts del partit van estar amenitzats amb les actuacions del grup de chearleaders Dream Cheers.

CRÒNICA:

Quatre anys desprès, el Barça va tornar a aixecar el trofeu que l’acredita com a campió de Copa, títol que amb el d’enguany, ja acumula un total de divuit en les seves vitrines.

El partit va tenir tots els al·licients d’una gran final jugada per dos grans equips que es van respectar, però sense atemorir-se en cap moment. Van haver-hi estones de bon joc i molta emoció fins a la botzina final. Finalment un Barça que va tornar a estar impecable, impulsat per una extraordinària actuació del seu porter Egurrola, va mostrar-se més encertat en els moments clau i va endur-se merescudament el títol. Aitor Egurrola va ser triat quasi per unanimitat com a MVP de la final.

Les cheerleaders van escalfar l’ambient amb la seva coreografia... començava la gran final!!!

Sense presa, però sense pausa

Les defenses van ser les grans protagonistes dels minuts inicials del partit. Cap equip volia començar la final tenint que anar a remolc del rival, per això, el que van fer primer va ser establir una bona muralla defensiva. El atac tampoc va quedar descuidat: es van combinar les jugades ràpides de contracop amb altres més treballades. Era molt important intentar avançar-se primer, però no convenia prendre riscos i deixar una opció al rival. En el minut quatre, amb dues contres consecutives, Casanovas i Borregán van posar a prova als dos porters, que van respondre amb seguritat.         
              

Guillem Trabal

Als set minuts, una incursió de Marc Gual va acabar amb un penal favorable al Reus. Aitor Egurrola va desviar el fort xut i la acció posterior de Jordi Molet, sent el primer acord del que seria el gran recital que va oferir el porter blaugrana al llarg del partit.
         

Egurrola va estar sublim en les accions a bola aturada

La resposta del Barça no es va fer esperar ni un minut. Reinaldo García va traçar una paràbola respecte a la porteria de Trabal, emportant-se al darrera a Albert Casanovas, per servir una perfecta centrada al segon pal que va rematar Ordeig al fons de la xarxa. El Barça s’avançava 1-0, prenent la iniciativa que va portar sempre durant la resta de partit.

1-0, de Mia Ordeig

Ara li tocava al Reus prendre riscos si no volia que el rival s’escapés. El Barça treballava tranquil·lament les seves possessions i desprès s’arreplegava ràpidament al darrera per no deixar espais. Als setze minuts, els col·legiats van xiular una falta directa en contra del Barça quan Molet va ser obstruït al encarar la porteria. Raül Marín, l’especialista en aquests llançaments, va ser qui la va treure. Ho va fer de forma magistral, fent botar la bola davant del porter per rematar-la de forma imparable, posat l’1-1 en el marcador.
              

1-1, Raül Marín, de falta directa

El partit s’anima, però el marcador no es mou

A aquestes alçades de partit, els dos equips ja s’ho havien dit tot i ara tocava treure les armes per decantar el pols. El joc va tornar a agafar ritme i els dos porters van tornar a resultar claus per que els seus equips no rebessin cap gol en contra.  Egurrola va treure una mà prodigiosa en un xut de Casanovas i va tallar un clar un contra un amb Xavi Caldú. Guillem Trabal no volia ser menys que els seu homòleg i va refusar un xut enverinat de Marc Torra abans de sortir de l’àrea de forma poc ortodoxa per evitar una clara oportunitat de Carlos López.

Trabal va tenir que sortir per tallar una clara oportunitat del Barça

Alejandro Domínguez anava movent de forma regular la seva curta banqueta per anar dosificant als seus homes amb l’únic canvi del que disposava, ja que ja va deixar clar que José Luis “Negro” Páez no estava en condicions òptimes per jugar. El Barça, coneixedor de la inferioritat física del seu rival –recordem que la semifinal del Reus havia acaba tant sols setze hores abans del la final- va prémer l’accelerador, però el Reus va aguantar estoicament els embats fins la conclusió del primer temps amb l’incert resultat d’1-1.
               

El CPA Olot emociona als presents amb la seva actuació

Poca gent va abandonar la seva butaca al descans. El públic present va quedar captivat per les evolucions sobre la pista del CPA Olot, un dels millors grups de patinatge artístic del món, que va oferir el seu espectacle “Superstició”.

Més d’una vintena de patinadores van fer aflorar les emocions del públic amb les seves coreografies en vers a la suposada sort que porten el trèvols de quatre fulles. Van ser sis minuts màgics, marcats per una exquisida posada en escena amb una perfecta sincronia del patinatge i la música,  que van arrencar una sonora ovació del públic.

Una nova actuació de les Dream Cheers donava pas a l’inici de la segona part de la final.

Ningú vol cedir

Fer-se amb el timó del partit en els compassos inicials del segon temps podia ser clau per conduir la nau a bon port per la ruta correcta. Així ho van interpretar els dos equips, que van voler intimidar al contrari des de la sacada inicial de la represa. En el primer minut els porters i les defenses ja s’havien destapat. En un dels vaivens, Beto Borregán va controlar la bola fins que es va desfer del marcatge i va trobar angle de tir, per xutar, marcar i tornar a posar al Barça per davant.

El 2-1 va deixar momentàniament estabornit al Reus, cosa que una mica més i aprofita Marc Torra per a marcar el tercer un parell de minuts més tard. Als set minuts d’aquesta segona part, Raül Marín va tornar a revifar al seu equip amb una gran acció personal que va acabar amb una canonada des de la frontal transformada en el gol de l’empat. El 2-2 feia respirar a un Reus que ho havia passat malament.

Comença el festival Egurrola

3-2, de Marc Torra

No li va durar ni un minut el respir al Reus, ja que el Barça va replicar de seguida a l’empat. En una jugada col·lectiva dels blaugranes, Mia Ordeig va penjar una bola a l’àrea per què la desviés Marc Torra amb la punta de l’estic, el just per enganyar a Trabal i tornar a avançar al Barça en el marcador. Això sí, en la jugada prèvia Egurrola va tenir que salvar els mobles davant d’una internada de Marc Gual. El 3-2 donava un avantatge al Barça que ja no tornaria a perdre, entre altres coses gracies a una espatarrant actuació del seu porter, Aitor Egurrola.

Malgrat que la ràpida resposta del Barça al gol del Reus podria tornar a enfonsar als tarragonins, això no va ser així. El Reus es va créixer i va tenir els seus millors minuts de partit, però amb tant mala fortuna que van coincidir amb els minuts més inspirats d’Egurrola, que es va convertir en el salvador del Barça amb les seves brillants intervencions.
              

El Barça va trobar en Egurrola el antídot per Raül Marín

Penal contra el Barça. Llança Marín... PARA EGURROLA!

Xut llunyà de Marín... PARA EGURROLA!

Penal contra el Barça i targeta blava a Borregán. Llança Casanovas... PARA EGURROLA!

El penal es té que tornar a repetir. Torna a llançar Casanovas... PARA EGURROLA!

Desena falta del Barça. Marín pica la falta directa... PARA EGURROLA!

Xut de Marín... PARA EGURROLA!

Molet es queda sol davant del porter... PARA EGURROLA!

La actuació d'Egurrola va ser de videoteca

Aitor Egurrola havia tret de polleguera als jugadors reusencs, que de ben segur passarien una llarga temporada somiant amb el meta blaugrana, i havia catapultat al Barça cap a un tram final de partit on devien enllestir la feina. No feia falta esperar fins al final del partit, Egurrola s’havia guanyat amb mèrits propis ser erigit com a MVP de la final, en la votació feta entre els mitjans informatius presents.

El Barça dicta sentència

Quedaven vuit minuts per acabar el partit i el Reus estava exhaust. Havia infringit un ferotge assetjament sobre la porteria del Barça que no li havia aportat cap benefici, més bé el contrari, els reusencs estaven destrossats físicament i s’havien carregat amb deu faltes. Ara era el torn del Barça, que tenia que rematar la feina per a què la formidable actuació d’Egurrola no quedés en res. Panadero tenia en el seu estic una oportunitat d’or per sentenciar el partit amb el llançament de la falta directa. Trabal va aguantar molt bé les fintes del jugador blaugrana, que no va poder materialitzar l’intent, però David Páez, que venia com una exhalació des del darrera, va fer-se amb el rebot i va marcar el 4-2 que deixava la final pràcticament sentenciada.

David Páez va matar el partit amb el 4-2 definitiu

El Reus va fer una fugida endavant a la desesperada, però ja no els hi quedava pólvora. El Barça es va tancar amb pany i forrellat a esperar que passés el temps i aixecar un títol que s’havia guanyat amb totes les de la llei. Un temps mort demanat a quatre minuts del final va servir per poca cosa més que gaudir del espectacle de les Deam Cheers, que havien estat amenitzant tots els temps morts del partit.  En aquestes, el Barça encara va tenir la oportunitat de fer un cinquè gol mitjançant un xut de Panadero que va acabar estavellant-se en el ferro de la porteria. Sense cap cosa més a destacar, el partit tocava a la seva fi i s’acabava la 68ª edició de la Copa espanyola, amb el FC Barcelona inscrivint per 18ª vegada el seu nom en el palmarès de campions.
         

LES DECLARACIONS

Ferran Pujalte (entrenador FC Barcelona):

“Avui gran part de l’èxit ha estat a la porteria”

“Hem tingut la sort d’avançar-nos en el marcador, cosa molt important en una final”

“Ningú ens pot dir que no hem merescut guanyar aquest títol, ja que tots els rivals que hem eliminat eren de molta categoria”

Aitor Egurrola (FC Barcelona):

“Sempre agraden els títols personals, però el més important es emportar-se la Copa”

“No he pensat en cap moment que amb la meva actuació estava donant el títol. Només pensava en estar concentrat per ajudar a l’equip aturant totes les boles que em vinguessin”

Alejandro Domínguez (entrenador Reus D):

“Acostumen a tenir un percentatge molt alt d’encert en penals i faltes directes, però avui no ha estat així”

“Em sento orgullós de l’equip que tinc”

EL PROTAGONISTA:

Aitor Egurrola. Possiblement el porter del Barça tenia la espineta clavada de que la seva expulsió en la fatídica tanda de penals de la semifinal de Copa de l’any passat hauria pogut barrar a l’equip el camí cap el títol. En aquesta final ha tingut la oportunitat de treure-se-la. I és que no tenim adjectius per descriure amb precisió la actuació d’Aitor Egurrola en aquest partit: Descomunal? Superba? Magnífica? Aplostufant?... Molts dels presents en la final no recordaven una actuació similar d’un porter d’hoquei en un partit, si a més tenim en compte que davant tenia jugadors com Marc Gual, Raül Marín, Caldú, Molet... Egurrola va demostrar que Gaby Cairo no s’equivocava quan fa uns anys el va batejar com “El Pop”.

PODEU TROBAR UNA ÀMPLIA GALERIA D’IMATGES DEL PARTIT EN AQUEST ENLLAÇ AL NOSTRE FACEBOOK

QUADRE D’HONOR

CAMPIÓ

FC Barcelona  Sorli Discau

SUBCAMPIÓ

Tecnol Reus D

MÀXIM GOLEJADOR

Raül Marín (Reus D)

MVP DE LA FINAL

Aitor Egurrola (FC Barcelona)

MVP DEL TORNEIG

(Distinció no oficial)

Beto Borregán (FC Barcelona)

Escollit per votació popular des de A KOPS D’STICK

SABIES QUE...?

...durant els primers partits de la competició no va funcionar el caseller de faltes en el marcador electrònic del pavelló.

...el sopar de germanor entre els membres dels mitjans informatius es va fer el divendres en el restaurant El Rebost de Tordera, i Gerard Romero de RAC 1 va ser l’autèntic animador de la festa.

...Miquel Angel Sànchez, jugador del GEiEG i ex-jugador de diversos equips participants en la Copa, va fer de comentarista del torneig per Punt 6 Ràdio de Reus.

.

..des de que la Copa del Rey es celebra amb el format actual mai l’ha guanyat l’equip amfitrió.

...durant les semifinals, la organització va detectar irregularitats en diverses acreditacions, cosa que va provocar que s’incrementés el control d’accés durant la final.

...Barça i Reus van sortir amb el mateix equip titular en els tres partits.

...”no us passegeu per la pista que feu malbé el parquet!” era la frase de moda entre els membres de la premsa gràfica que feien la cobertura a peu de pista de la competició (per què seria?).

...Raül Marín, del Reus, es va rapar al cero abans del partit de semifinal.

...els diferents protagonistes entrevistats van coincidir en lloar les instal·lacions de la nova Ciutat Esportiva de Blanes, a l’hora que qualificaven la pista com un autèntic “trencacames” per les condicions del novetós parquet pintat de blau.

...bona part de l’equip juvenil del Barça va seguir la final des de la grada juntament amb els membres de Sang Culé.

...tot just acabar la final, el president del Barça Sandro Rosell, i el capità Beto Borregán van marxar ràpidament cap a Barcelona per assistir al homenatge a David Barrufet en el Palau Blaugrana.

...els presidents del CH Lloret i CP Tordera, poblacions veïnes de Blanes, van estar presenciant la final.

...la web de la RFEP, que feia el seguiment “minut a minut” de la competició, estava plena d’errades. La més sonada, la icona del trofeu, que un any més corresponia a la Copa del Rey... de futbol.
        

LA ANÈCDOTA:

Un cop acabada ja la Copa, i en el pavelló de la Ciutat Esportiva de Blanes només quedàvem els quatre últims gats dels mitjans informatius recollint i enllestint les darreres cròniques, va sorgir entre mig d’una muntanya de cartrons i plàstics un objecte lluent: era la tapa d’un trofeu. A KOPS D’STICK la va recollir i la va portar on la resta de companys sota la sorpresa  de molts –feia tant sols uns minuts que havia explicat que desprès de les celebracions de Copa de Lloret havia recollit un tros del trofeu que se li havia trencat al guanyador de llavors, el Vic-. Entre tots, vam arribar a la conclusió de que la organització no li havia entregat el trofeu al Barça amb la tapa per a què no tornés a passar el mateix que l’any passat, i que desprès algú se l’havia deixat oblidada per allà (“Això és graviiiiiiiiisim! Eh!” va exclamar algú que desprès se la posaria per barret).
          

Un cop posats en contacte amb el FC Barcelona, que van  quedar estupefactes al conèixer la existència de la tapa i la seva peculiar troballa, vam portar la tapa cap a Barcelona, on va resultar que no va encaixar amb el trofeu. Així dons, queda com a misteri la procedència de la esmentada tapa.

LES NOTES

MOLT DEFICIENT

- És inevitable! Allà on s’aplega un grup de gent per passar-ho bé, sempre tenen que aparèixer un grupet d’energúmens que volen destacar sobre la resta pensant-se que fan gràcia amb els seus actes incívics. En aquest cas, alguns dels seguidors del Noia van tenir la “genial” ocurrència de celebrar un dels gols del seu equip contra el Reus llançant trossets de paper a la pista, fet que va fer aturar el partit per uns minuts.

SUSPÉS

- Tampoc era d’esperar, però la Familia Real Española es incapaç d’enviar ni tant sols un representant a un torneig que porta el seu nom, i a més, tenint en compte que la Federación enarbora als quatre vents que el mateix monarca va practicar l’hoquei patins durant la seva joventut. No seria millor canviar d’una vegada el nom del torneig per el de Copa de España?

- Com acostuma a ser ja massa habitual, el arbitratge no va estar a l’alçada de l’espectacle esportiu. Amb decisions molt rigoroses, i sense coherència a l’hora de fer servir el mateix patró per castigar d’igual forma les mateixes accions, els àrbitres no van deixar contents a cap dels participants. La escena més surrealista va transcórrer en el partit entre el Vic i el Vendrell quan els dos arbitres van xiular coses totalment oposades en la mateixa acció en les acaballes del partit.

- Posar a 20 euros el preu de la entrada a una final d’hoquei és un abús. D’acord què un torneig d’aquestes magnituds porta molta despesa, però tenint en compte que era la inauguració de la Ciutat Esportiva de Blanes i la presència de molts mitjans informatius era un aparador immillorable per donar a conèixer el recinte, l’ajuntament de la localitat podria haver arribat a un consens amb la organització i federacions, per posar uns preus més populars i haver fet que les graderies s’emplenessin i donar una millor imatge. Ja n’hi haurà temps de sobres per amortitzar el cost de les obres!

APROVAT

- Al llarg de la competició, era curiós veure com personatges que si poguessin es clavarien un punyal per la esquena, es saludaven afectuosament i compartien llocs preferents a la graderia. Esportivitat o hipocresia?

BÉ

- Durant el torneig es van poder distingir tres tipus aficions: 1- La que anima incondicionalment al seu equip durant tot el partit, 2- La que gasta més esforços en proliferar insults i menyspreus cap al rival en lloc d’animar als seus, i 3- la que va brillar per la seva absència. Malauradament, el groller comportament dels segons va enfosquir moltes vegades la exemplar actitud dels primers. Menció apart mereix la afició del Vendrell, que amb més de 250 seguidors a la graderia, van donar tot un exemple de fidelitat i recolzament a un equip.

NOTABLE

- Cap aficionat a l’hoquei que hagi seguit la competició pot queixar-se de l’espectacle gaudit. Set partits emocionants i bon joc durant els quatre dies de competició confirmen a la Copa del Rey espanyola com el millor torneig del món d’hoquei patins, on es reuneixen els millors jugadors en vuit dels millors equips del planeta.

- Més de 45 medis acreditats i al voltant de 150 persones fent la cobertura de l’esdeveniment. La aparició de nous canals televisius ha provocat el retrobament de l’hoquei amb la TV, i l’esforç de molts altres petits mitjans informatius per donar a coneixèr el que succeïa a l’instant, sobretot a través de portals web i Twitter, han fet de la Copa d’enguany la més mediàtica de la història.

- Tot i ser unes instal·lacions espectaculars, com a blanenc no puc donar la màxima puntuació a la Ciutat Esportiva. Molts anys d’obres inacabades (i encara per acabar), molts diners invertits i moltes promeses sense complir, pesen massa i fan que encara miri amb recel el recinte.

EXCEL·LENT

- El Barça va retrobar-se amb la regularitat i el bon joc, guanyant de forma autoritària i merescuda els tres partits, per acabar assolint el títol de Copa que feia uns anys se li escapava. Excel·lent per ells!!

LES ESTADÍSTIQUES DE LA COPA

·63 dels 79 jugadors inscrits van acabar jugant algun minut.

·Els set partits van durar 8h 51’, una mitjana de 1h 16’ per partit (sense el descans).

·El partit més llarg va ser el Reus-Noia, amb 1h 19’

·El partit més curt va ser el Barça – Vilanova, amb 1h 09’

·Es van marcar 47 gols, un promig de 6,7gols  per partit.

·Percentatge de gols:

20 gols (43%) en la primera part i 27 gols (57%) en la segona.

Minut 1 al 12:30 – 10 gols (21%)

Minut 12:30 al 25 – 10 gols (21%)

Minut 26 al 37:30 – 10 gols (21%)

Minut 37:30 al 50 – 17 gols (37%)

·Van marcar 25 jugadors diferents.

·Barça i Reus van fer 14 gols en 3 partits, 4,6 gols per partit.

·Raül Marín (7 gols) va marcar 1 gol cada 18’, i Cristian Rodríguez (2 gols) va marcar 1 gol cada 14’

·6 gols van sorgir dels 12 penals assenyalats.

·Es van picar 22 faltes directes, de les quals van arribar 5 gols.

·Va mostrar-se 1 targeta vermella, i va ser per acumulació.

·8 jugadors es van repartir les 10 targetes blaves que es van ensenyar.

·Marc Gual i Albert Casanovas van jugar els 50’ del Reus-Noia

·Albert Casanovas només es va perdre 4’ dels 150’ que va jugar el Reus (quina màquina!)

·Les 68 edicions de Copa han tingut 21 finalistes diferents, dels que han sortit 17 campions.

·A KOPS D’STICK va fer 1.575 fotografies (7,32 GB) de les que va publicar 521 entre el Blog i el Facebook.
·10 qualificatius diferents hem fet servir per descriure la actuació d'Egurrola en la final, i encara no hem trobat el més adient....

·Entre OKCAT.CAT i A KOPS D’STICK es van menjar 1 Kg de gominoles en 3 dies.

A KOPS DE FLASH

El Vilanova va guanyar per golejada al Barça.. en les grades

Jepi Selva preparant-se per ser nominat cavaller de la Copa del Rei, però la final no va poder ser.

Els jugadors del Barça van seguir el Liceo-Blanes al costat de la gent del Vilanova i van rebre la visita del seu antic company Miquel Masoliver, ara al Vic. Això és fair-play.

Albert Camps ja té una altra anècdota per explicar sobre la seva dilatada carrera seguint partits d’hoquei.

Felipe Quintanilla (Reus D) va emular al Sant Pare i va besar el terra del pavelló només entrar-hi. O és musulmà i estava resant mirant a la Meca?

El cos tècnic del Barça va seguir la evolució de tots els possibles rivals.

Descobrim com s’ho fa un porter d’hoquei quan li pica el nas.

Eloi Albesa va veure la única targeta vermella de tota la competició.

Uns espectadors de luxe de les semifinals: els seleccionadors catalans Jordi Camps i Josep Maria Barberà.

Durant el descans del Barça-Liceo Quim Paüls va atendre als nostres amics d’OKCAT.cat.
(Per parlar d'hoquei amb "King" Paüls, cinc minuts no donen per res!!)

Un detall del perfecte rigor defensiu del Barça.

Al final del partit, Xavier Malián (Liceo) va tenir un encarament amb alguns jugadors del Barça. La cosa no va anar a més.

Lucas Ordóñez va dedicar els seus gols al seu capità Titi Roca, absent per lesió.

Guillem Trabal s’ho mira

Algunes aficions feien més patxoca que unes altres.

Overbooking de personalitat en la llotja per assistir a la final

Les grades presentaven un gran aspecte.

  Les dues aficions dels equips que van jugar la final.

Les màximes autoritats mundials de l’hoquei escrit estaven presents a primera línea de zona de premsa.

El president del Barça, Sandro Rosell i tot el seu seguici.

Ara ens alegrarem la vista amb algunes imatges de les Dream Chears:

Preparant la pista per l’actuació del CPA Olot

“Superstició”... magnífic.

Ferran Pujalte va tenir que cridar l’atenció als seus homes en uns minuts on la final semblava que s’escapava.

Moments de tensió durant la final

Semblava que havien més autoritats que trofeus a repartir.

La medalla de subcampió, el trofeu més amarg.

La Copa en bones mans.

Imatges de la celebració:

En un esdeveniment tant assenyalat, els àrbitres no podien faltar a la seva cita habitual amb les nostres càmeres

Una representació dels altres campions de la Copa.

PODEU TROBAR LES MILLORS IMATGES DEL TORNEIG EN LES GALERIES DEL NOSTRE FACEBOOK

EL KOP D’STICK

LA COPA DEL TWITTER

Si la evolució segueix la seva espiral i no es trenca, aquesta edició de la Copa serà recordada com el punt d’inflexió on va néixer el moviment anomenat HOQUEI 2.0. La cosa ja va començar a gestar-se en l’any anterior a Lloret, quan el màxim ressò mediatic de la Copa del Rei va arribar al gruix de públic a través de l’esforç de molts portals web, les xarxes socials i les noves tecnologies. En la edició d’enguany s’ha vist incrementat tot gràcies al fenomen Twitter, aquesta nova xarxa social que funciona a base de missatges curts. Portals web, diaris digitals, aficionats i jugadors s’han fet servir d’aquesta eina per comentar a l’instant tot el que succeïa dins i fora de la pista, arribant més enllà de les fronteres nacionals i estatals. El èxit ha estat rotund i sense precedents.

La aparició de nous canals de televisió ha fet que les cadenes trobessin en l’hoquei una solució per omplir les seves graelles, cosa que també han aprofitat els portals web per punxar la seva emissió i oferir-la a tot el món a través de la xarxa. Es podria dir que l’hoquei s’ha retrobat amb la font de poder més gran del món: la televisió. Ara cal aprofitar-ho.

El que està clar és que l’hoquei ve impulsat cap a la superfície mediàtica per la força que li dona un col·lectiu jove, que ve empenyent fent-se servir de totes les noves tecnologies que el progrés posa a l’abast de la informació. Si res ho impedeix estem davant del naixement d’una nova forma d’entendre l’hoquei. Estem davant de l’HOQUEI 2.0.