EL BARÇA ES PREN UNA BIRRA
COMPETICIÓ: OK
Lliga 2010-11, jornada 21.
LLOC/DIA/HORA: Palau Blaugrana, Barcelona. Dissabte 26 de
marça de 2011, 18:00 h.
FC BARCELONA SORLI DISCAU (2+4): Egurrola, Ordeig, Panadero, Borregán,
Reinaldo García –equip inicial–, David Páez, Torra, Adroher, López.
Entrenador: Ferran
Pujalte.
MORITZ CE VENDRELL (0+0): Grau, Cristian Rodríguez, Jordi García, Albesa, Esteva –cinc inicial–, Ruiz, Pena, Borja
Ferrer i Lluís Ferrer.
Entrenador: Guillem
Cabestany.
GOLS
PRIMER TEMPS:
1-0 (2’)
Reinaldo García, a passada de Borregán.
2-0 (24’)
Ordeig, a passada de López.
SEGON TEMPS:
3-0 (26’)
López, de contracop.
4-0 (27’)
Ordeig, de xut llunyà.
5-0 (39’)
Adroher, des de dins de l’àrea.
6-0 (41’)
Torra, de contaratac individual.
ÀRBITRES: F. García i M.T. Martínez
TARGETES: --
FALTES: FC Barcelona: 8 // CE Vendrell: 7
PÚBLIC: Uns 600 espectadors
INCIDÈNCIES:
- El Vendrell patia la baixa de Santi Julivert per sanció.
- El Barça va fer d’amfitrió dels nois del FC Martinenc, que durant el
descans del partit van fer una petita exhibició de les seves habilitats.
- El CE Vendrell jugava amb la seva segona indumentària, de colors
blaus.
- El jugador del Vendrell Cristian Rodríguez va tenir que retirar-se
durant el descans degut a una indisposició.
 |
| Els petits del FC Martinenc en el seu moment de glòria sobre el Palau Blaugrana |
CRÒNICA:
Amb la permanència virtualment assegurada i situat en una zona còmoda de
la classificació desprès d’una més que bona campanya, el Vendrell afrontava el
desplaçament al Palau com un acte festiu, però això sí, amb moltes ganes
d’oferir una bona imatge i, a ser possible, esgarrar la festa al Barça per
segona vegada aquesta temporada.
Els barcelonistes s’han pres i treballat el partit molt seriosament,
conscients de que si encara volen mantenir opcions al títol de lliga ja no
tenen marge d’error, cosa que s’ha traduït en una plàcida victòria que s’ha
forjat desprès de molt d’esforç i encert per trencar al rival en el moment
oportú.
De bon inici, les coses clares.
El Barça ha sortit com un llampec des de la sacada inicial amb la clara
intenció d’intimidar ràpid al rival per què no tingués temps d’assentar el seu
joc. En el primer minut els blaugranes ja han posat en avís al Vendrell amb un
xut al pal i una rematada de Panadero ben resolta per Grau. Quan encara no
s’havia complert el segon minut, una ràpida triangulació entre Borregán i
Reinaldo García servia per que aquest últim, sol al segon pal, inaugurés el
marcador.
 |
| Reinaldo García va fer a plaer el 1-0 |
El Barça no s’ha conformat amb l’1-0 i ha continuat pressionant molt
intensament al Vendrell, que, molt desbordat, es veia incapaç de posicionar una
defesa davant de l’allau blaugrana. En aquests instants ha estat clau la bona
actuació de Carles grau, refusant amb seguritat totes les boles que li
arribaven. Quan el Vendrell ha pogut establir-se a la pista, ha començat a aproximar-se
a l’àrea d’Egurrola, amb molta timidesa al principi i amb més convicció a mida
que avançaven els minuts.
Als set minuts els col·legiats han xiulat un penal en l’àrea
vendrellenca, que Reinaldo García no ha sabut transformar en el segon gol. I en
la jugada següent, el penal era xiulat en l’àrea del Barça. En aquest cas el
llançament de Jordi García va sortir fora de la porteria.
 |
| Reinaldo García va desaprofitar un penal |
Gol psicològic a tocar del
descans
Desprès d’uns minuts d’alternances, el Barça va tornar a fer-se amb el
timó del partit, però el Vendrell ja havia aconseguit formar un bloc defensiu
que va posar les coses molt difícils als blaugranes. El partit ja era
pràcticament un monòleg barcelonista que transcorria quasi per complet dins de
la meitat de pista tarragonina.
El Barça no aconseguia trobar forats per intentar ampliar l’avantatge, i
quan ho feia, es trobava amb un inspirat Carles Grau que resolia amb solvència
les ocasions que se li presentaven. En més d’una ocasió el Barça va tenir el
cor encongit veient que el Vendrell podia empatar aprofitant algun dels seus
pocs contracops, per la qual cosa resultava primordial poder marcar per marxar
al descans amb un marcador lleugerament més desfogat. Però el gol no arribava i
el Vendrell cada cop es veia més capaç de poder treure profit a la situació,
marcant un gol que podria fer canviar la tònica del partit.
Finalment la insistència blaugrana va tenir el seu premi a manca de
vint-i-set segons pel descans, quan Carlos Lopez va fer bascular la defensa
tarragonina amb una internada per darrera de la porteria, que va servir per
enviar una centrada que Ordeig rematava a boca de gol des de dins de l’àrea. El
2-0 feia canviar els plans al Vendrell de cara al segon temps.
El Barça trenca al Vendrell en
dos minuts.
No se sap quin plantejament va fer Guillem Cabestany als seus homes de
cara a la segona part, però el que va quedar clar és que va quedar en paper
mullat ben aviat. Al minut de la represa, un contracop del Barça va acabar amb
una rematada de Carlos López al fons de la porteria vendrellenca, fent el 3-0
que feia esvair bona part de les ilusions del Vendrell.
I tant sols un minut més tard, Mia Ordeig feia el “tocat i enfonsat” amb
un xut de lluny que sorprenia a Grau fent pujar el 4-0 al marcador. El quart
gol va deixar molt estabornit al Vendrell, que ja no es va tornar a recuperar
en la resta de partit, convertint-se en una joguina a mans d’un Barça amo i
senyor del joc.
D’aquí al tram final del segon temps, el partit s’ha tornat en una
constant d’atac del Barça, davant d’un desdibuixat Vendrell , que si no ha
rebut una golejada més àmplia ha estat per les bones intervencions del seu
porter Grau i la falta de punteria blaugrana.
Completant el “set”
Carlos López, Torra, Ordeig... tots el jugadors del Barça van tenir la
seva oportunitat per fer el cinquè, però es resistia arribar. Fins i tot López
va estavellar al pal un llançament de penal comés sobre ell mateix. El
Vendrell, sense cap ordre i amb un joc que s’havia tornat totalment anàrquic,
va treure forces de feblesa i va intentar sense èxit no marxar a cero del
Palau, però el seu punt de mira estava completament torçat i els seus
llançaments a dures penes incomodaven a un Egurrola que era pràcticament un
espectador de luxe.
 |
| Aquesta temporada el Barça no està fi a bola aturada. |
Als catorze minuts d’aquesta segona meitat, Marc Torra servia una
centrada a Jordi Adroher amb una bonica acció tècnica aixecant una bola entrant
des de darrera de la porteria, que servia per què aquest fes a plaer el 5-0. A manca de nou minuts per l’acabament el Vendrell ha desaprofitat un
penal favorable llançat per Borja Ferrer, i la jugada del refús l’ha ha
aprofitat Marc Torra per conduir un ràpid contraatac que ha culminat en el
definitiu 6-0.
 |
| El Vendrell va fallar dos penals. |
El partit ja havia mort definitivament, i els dos equips, exhausts per
l’esforç s’han limitat a deixar passar el temps fins que el cronòmetre arribés
a la fi del temps reglamentari. Amb la victòria, el Barça es manté a la
expectativa de que Reus i Liceo punxin en les jornades venidores per poder
esgotar les remotes possibilitats que li queden d’aconseguir revalidar el títol
de lliga.
SABIES QUE…?
...el primer jugador en sortir a escalfar, bona estona abans que cap
altre, va ser Jordi Adroher.
...els jugadors del Vendrell porten el nom escrit en les samarretes
d’escalfament, en canvi en les de jugar no.
...un dels guanyadors del nostre sorteig de les entrades pel partit va
demanar-li la samarreta a Reinaldo García, i que finalment va marxar sense ella...
però que segurament tindrà una sorpresa.
EL PROTAGONISTA:
Penya Sang Cule – Cor Català. A part del partit que es disputava a la
pista, hi havia un altre partit que es tenia que disputar a la graderia. El
Vendrell arrossega amb ell un nombrós grup d’entusiastes seguidors allà on va,
cosa que feia témer que el Palau es convertís en feu roig-i-negre per un dia.
Per el que la missió de la gent de la Penya
Sang Culé era la de encomanar el seu fervor a un normalment
fred públic dels partits d’hoquei al Palau. Ho van aconseguir. Malgrat no ser
un nombre important, van saber crear caliu i transmetre’l entre el públic, per
fer notar a l’equip que eren a casa. Segurament es van deixar la gola en
l’intent, però és que no van defallir ni un instant amb els seus càntics,
disputant una bonica guerra d’aficions amb un comportament exemplar i esportiu
les dues.
A KOPS DE FLASH
L’autocar del Vendrell desprèn
la mateixa il·lusió que transmet l’equip i seguidors allà on van.
De tant en quant convé
recordar-nos dels porters suplents. Aquí Pere isaac, del Vendrell.
Busca les diferencies. La
solució al final.
Els petits del Martinenc posant
per la posteritat amb els seus ídols.
Una aficionada “extraviada” del
bàsquet?... és igual, per fer costat al Barça tot s’hi val.
Els seguidors del Vendrell no
van callar ni amb el 6-0, això es afició!
Sònia de Alba, la presentadora
estrella de l’hoquei a Barça TV.
Egurrola sembla que no vol
sortir a la foto...
...en canvi, l’àrbitre sembla
que ho desitgi.
Les solucions al joc de les
diferències.
EL KOP D’STICK:
El camí invers.
Moltes vegades he comentat el que bona part del públic de l’hoquei ve al
Palau a fer bulto mentre fa temps per
anar al futbol o un altre esdeveniment a Can Barça. Aquest cop he estat jo qui
ho ha volgut fer, però al contrari... així, vaig aprofitar el meu desplaçament
fins a Barcelona per veure l’hoquei, per desprès acostar-me al Mini Estadi i
passar una estona fent costat als nois del Barça B de futbol, que també s’ho
mereixen. Aixó sí! Jo no em vaig quedar a dormir ni a llegir el diari a la
graderia!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada