ESPECIAL FASE FINAL DE VETERANS

BARÇA I CONGRÉS CAMPIONS!!!

FITXA TÈCNICA:

Disseny: Miquel Roura

Localitat: Sant Celoni, Vallés Oriental.

Data: 17 i 18 de juny de 2011.

Ubicació: Pista 1 del Camp Municipal d’Esports. Passeig dels Esports, s/n, Sant Celoni.

Pista: Terratzo, de 40 x 20 m.

Aforament: 200 espectadors

Participants:

Grup A: FCBeterans, FC Cuatro Vientos, Mollet HC B, Girona CH A.

Grup B: CP Sant Celoni, CP Congrés.

CRÒNICA:

Les instal·lacions del CP Sant Celoni van ser les amfitriones de la fase final de la Lliga Catalana de Veterans, tant del Grup A com del B. El campió del Grup A es va definir desprès d’un sistema competitiu de Final 4, amb semifinals -1er vs. 4rt i 2on vs. 3er- i final, entre els quatre primers classificats de la lliga regular, i el Grup B va triar al seu campió amb una única final entre els dos primers classificats de la taula. Així dons, la relliscosa Pista nº 1 adjacent al Camp Municipal d’Esports va acollir durant dos dies les evolucions d’alguns noms mítics de l’hoquei dels passats 20 anys, com Quim Paüls, Ivan Tibau, Gaby Cairo, Joan Ayats, Juan Carlos Raigoso, etc... que mantenen viu el cuc de la competició jugant en una força disputada Lliga de Veterans. Cal destacar també la camaraderia i esportivitat regnant entre tots els participants durant tota la competició, i el significatiu nombre d’espectadors que van seguir l’esdeveniment.

Els veterans del Barça van acabar aixecant de nou el títol de campions del Grup A, fent valer la seva etiqueta de favorits. Però els blaugranes no van tenir un camí planer per revalidar-ho, ja que la seva semifinal contra el Girona es va decidir a la pròrroga desprès d’estar contra les cordes amb un 0-2 en contra, i a la final, el Mollet B va estar a punt d’aigualir la festa quan va estrènyer de valent ben entrada la segona part amb un ajustat 4-3 en el marcador. En la primera semifinal, els blanencs del FC Cuatro Vientos van pagar el sobreesforç de tenir que jugar tot el partit amb els mateixos quatre jugadors de camp, degut a les absències de darrera hora, i van acabar sucumbint per 2-5, llançant per la borda tota la magnifica feina realitzada durant la temporada.

El FCBeterans es va proclamar campió per segona vegada consecutiva.

El CP Congrés va donar la sorpresa i es va erigir campió del Grup B al vèncer al CP Sant Celoni per 2-3 en una emocionant final. Els amfitrions van acabar la lliga regular com a primers, desprès d’haver comandat amb autoritat la classificació durant bona part de la temporada, però els barcelonins van fer un gran partit i van demostrar que es troben en un brillant moment. Els dos equips competiran la propera temporada en el Grup A.

ELS EQUIPS

GRUP A:

FCBETERANS: Anomenat “Dream Team” per la quantitat de noms il·lustres que figuren en les seves files, arribaven a la Final 4 com vigents campions i classificats inqüestionablement com a líders de la classificació, amb vint-i-dues victòries i només dues derrotes en vint-i-quatre partits, i un promig golejador de 7 gols per partit. No van poder reunir a totes les seves forces per disputar la Final 4, però si a un temible conjunt que els posava com a màxim favorits.

Uniforme: samarreta: blau-grana / pantalons: grana

2on uniforme: samarreta: verd / pantalons: blau marí.

Web: http://fcbeterans.blogspot.com/

Plantilla:

1- Jordi Tino Martínez (porter)*

2- Sergi Macià

3- Lluís Segarra*

4- Toni Rovira*

5- Ferran Pujalte

6- Joan Torner*

7- Quim Paüls*

8- Hèctor Venteo*

9- Josep Enric Torner

10- Gaby Cairo*

11- Xavi Segarra*

Marc Navarro (Auxiliar)*

FC CUATRO VIENTOS: És un dels equips més sòlids i competitius de la competició i un fix en les darreres Final 4. S’havia classificat com a segon de la taula amb uns registres realment extraordinaris -només tres derrotes i sent l’equip menys golejat de la lliga regular-, i de no ser per les nombroses absències era un clar candidat a prendre-li el títol al Barça.

Uniforme: samarreta: Lila-verd / pantalons: negre

Plantilla:

1- Joaquim Tirado (porter/auxiliar)*

10- Quico Salarich (porter)*

10- Quique Martín (porter)*

2- Eduard Recio*

3- Jordi Munsó*

5- Jordi Gutiérrez*

7- Josep Portas

9- Eduard Urbina

10- David Panadero

11- Salvador Gutiérrez

14- Joan Ayats*

17- Daniel López

MOLLET HC B: Tercers classificats d’enguany, aquesta era la seva vuitena Final 4 consecutiva –les ha jugat totes des de la seva aparició-. Malgrat mai ha pogut guanyar el títol, això diu molt de la seva competitivitat en un torneig tant disputat com la Lliga de Veterans. Es van prendre molt en serio aquesta edició i es van presentar amb quasi tots els seus efectius.

Uniforme: Samarreta: Vemell-negre / pantalons: negre

Web: http://hoqueiveterans.blogspot.com/

Equip:

X- Pep Àliva (porter)*

37- Josep Del Moral (porter)*

3- Miquel Roura*

4- Xavier Danot*

8- Josep Busquets*

21- Lluís Font*

22- Jordi Tomey*

33- Francesc Tibau*

44- Àlex Vila*

69- Juan Carlos Raigoso*

- Xavier Arinyo

- Jordi Climent

- Ricard Otín

- Sito Morellón

GIRONA CH A: Desprès de reforçar-se amb jugadors “joves” i recentment retirats de la alta competició, el Girona A ha estat un dels equips més complicats de guanyar de la present temporada. Molt competitiu sempre, s’ha mantingut durant tota la fase regular en la part alta de la taula i finalment ha aconseguit entrar a la Final 4 com a quart classificat en decrement del Noia, finalista l’any passat. Van reunir per la fase final a totes les seves figures, cosa que els donava serioses opcions al títol.

Uniforme: samarreta: blanc-vermell / pantalons: vermells.

Equip:

1- Aniol Pagans (porter)

11- Carlus Castro (porter)*

3- Toni Soriano*

4- Pep Pastor*

8- Jani Nicolás*

12- Marc Garangou*

14- Carles Munsó*

97- Ivan Tibau*

97- Albert Martínez

GRUP B

CP SANT CELONI: Líders autoritaris de la fase regular del Grup B amb uns números espectaculars –només van cedir 6 punts de 66 possibles, i encaixant tant sols 51 gols en 22 partits- es presentaven a la final de grup com a clars favorits tenint el factor pista al seu costat i la prèvia d’haver derrotat al seu rival, el CP Congrés, en els dos partits disputats a la lliga.

Uniforme: samarreta: Gris-verd / pantalons: gris

Equip:

1- Jordi Giró (porter)*

14- Òscar Saez (porter)*

3- Jordi Paituví*

4- Blai Arrabal*

5- Esteve Costa

8- Eudald Molés*

9- Jordi Saez*

25- Josep Maria Danot

30- Dídac Fernández*

55- Albert Gassó*

66- Josep Flores*

69- David Noguera*

- Albert Alonso

- Dani Garcia

Jordi Conesa (entrenador)*

CP CONGRÉS: Els barcelonins s’han plantat a final com a segons classificats del Grup B amb un bagatge pràcticament idèntic al Sant Celoni, llevat de que han jugat un partit menys, cosa que no els hi ha impedit ser els màxims golejadors de la categoria amb la espectacular xifra de 171 gols. Les circumstàncies no els hi donaven moltes possibilitats d’alçar el títol, però la seva gran temporada els avalava per donar la campanada.

Uniforme: samarreta: negre / pantalons: negre

Web:  http://veteranscongres.blogspot.com/

Equip:

1- Marc Palomo (porter)*

2- Xavier Rodri*

3- Fermí Calle*

4- Carles Durán

5- Òscar Espinosa*

6- David Senserich

7- Marc Serigó*

8- Guillermo Calvo*

9- Marc Amorós*

10- Carlos Del Valle*

17- Sergi Arnó

27- Marc Montardit*

Nota:

* Convocats per la fase final

ELS PARTITS

SEMIFINALS GRUP A

FC CUATRO VIENTOS 2 – MOLLET HC B 5

EL MOLLET FA VALER LA SEVA SUPERIORITAT NUMÈRICA

DIA/HORA: Divendres 17 de juny, 20:30h.

FC CUATRO VIENTOS: Salarich, Recio, J. Munsó, J. Gutiérrez, Ayats –equip inicial-, i Martín (p).

MOLLET HC B: Àliva, Roura, X. Danot, Busquets, F. Tibau –equip inicial-, Font, Tomey, Vila, Raigoso i Del Moral (p).

GOLS:

PRIMER TEMPS: 0-1 (5’)  X. Danot / 1-1 (15’) Recio.

SEGON TEMPS: 1-2 (30’) Raigoso, de penal / 1-3 (38’) Tomey / 1-4 (45’) Raigoso / 1-5 (47’) X. Danot / 2-5 (50’) Ayats

ÀRBITRES: Clemente i Redondo

TARGETES: --

FALTES: FC Cuatro Vientos: 11 // Mollet HC B: 10

PÚBLIC: uns 40 espectadors

INCIDÈNCIES:

- El FC Cuatro Vientos només va poder disposar de quatre jugadors de camp i dos porters per jugar el partit.

- El partit va començar amb un quart d’hora de retard sobre l’hora prevista.

CRÒNICA:

El Mollet B es va classificar per la final del Grup A al desfer-se del Cuatro Vientos per un 2-5 que, tot i la seva contundència, no reflecteix el succeït sobre la pista, ja que els blanencs van estar plantant cara fins a ben entrada la segona part, però degut a la seva manca d’efectius van començar a decaure físicament, cosa que van aprofitar els vallesans per trencar el partit.

Una primera part de tu a tu

No es podia esperar menys d’una semifinal entre el segon i el tercer classificat de la Lliga, i desprès d’uns primers instants de tanteig, els dos equips van deixar de banda les concessions per començar a marcar territori. Les cartes estaven sobre la taula i el Cuatro Vientos tenia la pitjor mà: els blanencs, amb els jugadors justos per jugar el partit, no tenien més remei que estrènyer al rival mentre les forces acompanyaven, per desprès dosificar-se i aguantar com sigui fins al final del partit.

Joan Ayats

Malgrat els intents del Cuatro Vientos, va ser el Mollet B qui va inaugurar el marcador als cinc minuts de partit, mitjançant Xavi Danot. La rèplica blanenca no es va fer esperar, i tot just desprès de la sacada de centre, Joan Ayats engaltava una gardela que va estavellar-se en el travesser de la porteria desprès de que Pep Aliva la pogués desviar amb la punta de la guarda. El partit va entrar en uns minuts molt vius.

Bona ocasió de Jordi Gutiérrez

El Mollet B va començar a moure la seva banqueta, però era el Cuatro Vientos qui portava la batuta del joc. Ayats i Gutiérrez van posar en alerta la porteria d’Aliva, i Salarich, molt ben cobert per Recio i Munsó, va resoldre amb celeritat les arribades molletenques, sobretot de Raigoso, l’home més perillós del Mollet en aquests minuts. Quan faltaven deu minuts pel descans va arribar el gol de l’empat dels de Blanes, a través d’una ràpida jugada conduïda per Jordi Munsó i culminada per Eduard Recio rematant col·locat sol davant del porter. L’1-1 feia justícia al vist sobre la pista.

El Mollet B, sabedor de la seva superioritat física davant d’un conjunt que no podia realitzar canvis, va prémer l’accelerador i va anar en tromba en busca del seu segon gol. Roura i Busquets van tenir bones oportunitats amb xuts de lluny,  però la resistència numantina del Cuatro Vientos va esvair tots els intents, fent que el marcador es mantingués inalterat fins a la fi de la primera part.

Miquel Roura en busca del segol gol del Mollet B

Ningú vol cedir

Josep Del Moral

Desprès d’uns merescuts minuts de descans, en la represa, el Cuatro Vientos va fer l’únic canvi que podia, substituint al seu porter Quico Salarich per Quique Martín. El Mollet B va fer el mateix i va donar entrada a Josep Del Moral per Pep Àliva. Els dos nous porters van tenir poca feina en els primers compassos del segon temps, que van transcórrer amb els dos equips molt a la espectativa del que feia el rival.

Als cinc minuts va arribar la primera acció de perill de la segona part, amb una internada de Xavier Danot cap a la porteria del Cuatro Vientos que va acabar en penal favorable al Mollet B. Juan Carlos Raigoso va ser l’encarregat de xutar-ho i va fer pujar l’1-2 al marcador.

Raigoso transforma el penal de l'1-2

El partit va tornar a animar-se i les jugades d’atac s’anaven succeint a les dues porteries. El desgast físic començava a fer-se present en el jugadors blanencs, però, malgrat tot, estaven incomodant de valent al Mollet B que no podia desplegar el seu joc i incrementar el seu mínim avantatge, i fins i tot van haver-hi ocasions de tornar a equilibrar el marcador. Just en l’equador d’aquest segon temps, Jordi Tomey feia l’1-3 que desfogava un xic als molletencs. Els de Blanes es van veure obligats a donar-ho tot de sí, i van acabar pagant-ho incrementant perillosament el seu caseller de faltes, fins arribar a la novena a manca de nou minuts pel final.

El Mollet B trenca definitivament el partit

Eduard Recio

El Cuatro Vientos volia exhaurir totes les seves possibilitats per remuntar, i Ayats i Gutiérrez van tenir bones oportunitats d’escurçar diferències, però les forces anaven minvant i el temps s’acabava. El Mollet B anava guanyant terreny i va acabar per fer-se tranquil·lament amb el control del joc, a la espera de la seva oportunitat de rematar definitivament el partit.

A cinc minuts per l’acabament del partit, un exhaust Cuatro Vientos va cometre la seva desena falta, donant al Mollet B la oportunitat de picar una falta directa. L’encarregat de fer la execució va ser Raigoso, però Quique Martín va saber aguantar molt bé i va poder treure-li la bola, malgrat que ho va fer amb tant mala fortuna que la va deixar de nou davant l’estic de Raigoso que aquest cop no va fallar i va fer l’1-4 que ja trencava definitivament el partit. 

Raigoso fa l'1-4

Un minut i escaig més tard, Xavier Danot feia el cinquè del Mollet B, i els dos equips ja van abaixar els braços. Quan faltava un minut i trenta-nou segons per tocar a la fi, els vallesans van sol·licitar un temps mort, decisió que no es van prendre gaire bé els blanencs, molt decaiguts pels resultat i el sobreesforç físic. En els darrers segons de partit, el Cuatro Vientos encara va poder tirar d’orgull, i Joan Ayats va fer el segon gol, que ja resultava estèril. Encara va haver-hi temps per a que el Mollet B cometés la seva desena falta, però la botzina va tocar a la fi sense que el Cuatro Vientos tingués la opció de picar la falta directa, i amb el 2-5 va acabar el partit, classificant-se el Mollet B per la final de l’endemà.

EL PROTAGONISTA:

El FC Cuatro Vientos. Sense treure-li cap mèrit al gran partit fet pel Mollet B, s’ha de reconèixer que aguantar donant la cara durant tot el partit en una semifinal de veterans, sense poder fer cap canvi de refresc, a unes alçades on la edat no perdona, és tota una proesa pels quatre “herois” blanencs del Cuatro Vientos. El més decebent és l’haver llançat per la borda tota una gran feina feta durant la temporada per culpa d’unes absències de darrera hora. Des d’aquí, mostrem la nostra admiració cap a la esportivitat i coratge mostrats fins al darrer segon del partit.  

PODEU TROBAR UNA ÀMPLIA GALERIA D’IMATGES DEL PARTIT EN AQUEST ENLLAÇ AL NOSTRE FACEBOOK

FCBETERANS 3 – GIRONA CH A 2

EL CAMPIÓ CONTRA LES CORDES

DIA/HORA: Divendres 17 de juny, 21:45 h.

FCBETERANS: Martínez, Ll. Segarra, Rovira, J. Torner, Cairo –equip inicial-, Paüls i X. Segarra.

GIRONA CH A: Castro, Pastor, Nicolás, Garangou, C. Munsó –equip inicial-, Soriano i I. Tibau.

GOLS:

PRIMER TEMPS: 0-1 (9’) Pastor

SEGON TEMPS: 0-2 (27’) I. Tibau / 1-2 (37’) Ll. Segarra / 2-2 (48’) Rovira

PRÒRROGA: 3-2 (54’) Ll. Segarra

ÀRBITRES: Marcos i Benito

TARGETES: --

FALTES: FCBeterans: 9 // Girona CH A: 13

PÚBLIC: uns 40 espectadors

INCIDÈNCIES:

- El partit va començar amb un quart d’hora de retard degut al retard acumulat del partit anterior.

- Durant el primer temps es va lesionar el jugador del Girona Jani Nicolas.

CRÒNICA:

Una agònica pròrroga de cinc minuts va tenir que decidir al segon finalista del Grup A de Veterans, desprès de cinquanta disputadíssims minuts de semifinal, on el Girona A va tenir durant molt de temps contra les cordes al vigent campió i favorit, el Barça. Els gironins van sorprendre al Barça amb un 0-2, que va acabar igualant-se a poc més d’un minut pel final del temps reglamentari. Un gol de Lluís Segarra a l’acabament de la pròrroga va donar als blaugranes el passi a la final.

Tot i la tensió d'alguns moments del partit, al final molt "bon rotllo"... com sempre.

El Girona surt a per totes

El Girona A volia deixar clar que no s’havia classificat per la Final 4 de casualitat i que les seves aspiracions anaven més enllà de ser un obstacle en el camí del gran favorit, el Barça, i així ho va donar a entendre infringint un fort ritme de joc des del primer instant de partit, que va deixar momentàniament noquejat al seu rival.

Als dos minuts de joc, el porter blaugrana Tino Martínez va tenir que lluir-se refusant una rematada creuada de Jani Nicolás, i pocs segons desprès va fer el propi en un llançament de penal executat per Marc Garangou. El Barça no trobava la seva posada a punt i el Girona ho estava aprofitant fent-se amb el control del joc i creant molt de perill.

Jani Nicolás (8) poc abans de lesionar-se

Quan es complien nou minuts d’aquest primer temps, va produir-se la jugada desgraciada d’aquesta Final 4, quan el jugador lloretenc del Girona Jani Nicolás va lesionar-se als abductors de forma fortuïta degut a la extrema relliscor de la pista. El jugador no va poder tornar a jugar durant la resta de partit. Però no tot van ser desgràcies pel Girona, ja que, uns segons desprès de que el joc tornés a restablir-se, Pep Pastor inaugurava el marcador avançant al seu equip. D’aquesta manera els gironins reflectien el seu domini fins a les hores, davant d’un Barça força ofuscat.

Els porters eviten que el marcador es mogui

La imminent entrada a pista de Quim Paüls va donar al joc del Barça la espurna que necessitava, entrant el partit en una fase molt dinàmica i entretinguda, amb moltes ocasions a les dues porteries. Les grans intervencions dels dos porters els van convenir en els autèntics protagonistes d’aquests instants de l’enfrontament.

Carlus Castro

Carlus Castro, es va tornar en un malson pels davanters blaugranes, que topaven una i una altra vegada contra les seves guardes, en el que seria el prolegomen d’una gran actuació del porter del Girona A, que s’allargaria durant la resta del partit. En l’altra porteria, Tino Martínez va posar de manifest el perquè és el porter més en forma de la Old League, resolent de forma brillant les ocasions dels atacants rivals, evitant que el Girona A incrementés el seu  avantatge abans dels descans.  

En el tram final d’aquesta primera part, el Girona A va poder disposar d’un nou efectiu, l’Ivan Tibau –que feia pocs minuts que havia arribat-, i ell va disposar d’una gran ocasió a manca de tres minuts per la mitja part, al picar un llançament de penal que, novament, Tino Martínez va desviar amb molt encert, evitant que el marcador es mogués del 0-1 abans del descans.

Ivan Tibau falla el penal davant Tino Martínez

El Barça amb l’aigua al coll

El segon temps va començar amb molta intensitat per part dels dos equips, i en poc més d’un minut ens van deixar una gran jugada individual de Marc Garangou, que va posar en alerta a la defensa blaugrana; una rematada al pal de Gaby Cairo al desviar un xut de Lluís Segarra; i el 0-2, obra d’Ivan Tibau.   

Ivan Tibau, autor del 0-2.

El Barça de les estrelles es va trobar contra les cordes davant d’un equip que estava oferint una gran resistència, i es va veure obligat a prémer al màxim la seva màquina d’hoquei per intentar invertir una situació que se li estava posant força feixuga. Als quatre minuts de la represa, Cairo va enviar per sobre la porteria gironina un llançament de penal, i tot seguit, Carlus Castro començava la segona part del seu recital d’aturades refusant els xuts de Rovira, Lluís Segarra i un incisiu Gaby Cairo que no aconseguia afinar la punteria. Martínez va tornar a estar providencial davant dels atacs del Girona A, evitant un tercer gol que podria haver estat definitiu.

No va ser el dia de Gaby Cairo de cara a gol

Als vuit minuts d’aquesta intensa segona part, una jugada d’atac del Girona A va acabar amb Pep Pastor topant contra el porter barcelonista i colpejant-se contra la porteria, cosa que va fer que el temps s’aturés durant uns minuts –recordem que en els partits de veterans el temps no s’atura durant el transcurs del joc-. Afortunadament la cosa no va anar a més i el joc es va poder reprendre amb normalitat. El temps anava passant en benefici del Girona A que defensava molt fermament el seu avantatge, mentre el Barça, tot i crear força perill, no trobava l’encert necessari per profanar la porteria gironina.

Afortunadament tot va quedar en un incident del joc

Remuntada del Barça

En arribar a l’equador del segon temps, el Barça va rebre el premi a la seva insistència, i va aconseguir entrar de nou en la pugna pel partit, retallant les distàncies amb un gol de Lluís Segarra. L’1-2 va despertar la fera blaugrana i va començar un ferotge assetjament contra la porteria del Girona A, erigint-se Carlus Castro com l’autèntic salvador dels gironins gràcies a les seves brillants intervencions.

En el seu afany de defensar-se dels atacs rivals, el Girona A es va carregar de faltes i va cometre la desena quan faltaven vuit minuts pel final del temps reglamentari. L’encarregat d’executar la falta directa va ser Gaby Cairo, però aquest no era el dia de l’argentí, que va fallar per enèsima vegada davant de la porteria gironina –aquest cop amb un misto monumental-, desaprofitant una oportunitat d’or per donar-li un nou rumb al partit. Estava clar que la cosa no quedaria així, i amb aquell ritme de joc, vuit minuts donarien encara per molt. En un partit que es perfilava èpic, els pals també van voler tenir el seu moment de glòria, així, en qüestió d’un minut, la bola es va estavellar per tres cops en el ferro de les porteries. Primer va ser el Girona qui va posar l’esglai al cos del Barça, i en la jugada següent Gaby Cairo va replicar en la porteria gironina obtenint el mateix resultat. A continuació, era Quim Paüls qui enviava la seva rematada contra el travesser. Un temps mort a manca de cinc minuts va servir per asserenar la situació.

El control del partit continuava en mans del Barça, malgrat el Girona A va aconseguir posar-li la por al cos amb algunes jugades a la contra. Finalment, a dos minuts i escaig per la botzina, Toni Rovira va fer el 2-2 que li donava una nova dimensió a la semifinal.

Un gol èpic de Lluís Segarra posa al Barça a la final

El temps reglamentari va acabar amb l’empat a dos gols, i ara tocava decidir el partit amb una pròrroga de cinc minuts sense gol d’or. Amb dos equips força tocats físicament degut a l’esforç emprat durant els cinquanta minuts, el resultat final es presentava incert i qualsevol detall podia sevir posar dins de la final a qualsevol dels dos equips.

El temps afegit va transcórrer amb molta cautela per part dels dos bàndols, potser massa pendents en no donar facilitats al contrari, que en arriscar en busca d’una jugada resolutiva. El minvament de forces també tenia molt a veure i es feia clarament visible. Quan faltava tant sols un minut i quatre segons per la conclusió, i tot apuntava cap a una tanda de faltes directes per decidir al finalista, Lluís Segarra es va treure de l’estic un xut creuat que es va colar entre la defensa gironina, sorprenent a Carlus Castro i catapultant al Barça cap a la final. 

Rovira celebra el 3-2 marcat per Lluís Segarra

El Girona A va intentar cremar a la desesperada els darrers cartutxos, però sense èxit, i el 3-2 final donava al Barça el passi a la final per poder defensar el títol davant del Mollet B.

EL PROTAGONISTA:

Lluis Segarra. Si féssim un símil culinari, el petit dels Segarra seria un jugador d’aquells “julivert” que, sense que es noti, serveix per cuinar un grat plat, i si no hi es, es nota a faltar. Per això, mereixia el seu gran moment de la temporada, i ho va tenir quan amb el seu “Segarrazo” va convertir el Municipal de Sant Celoni en l’Stamford Brigde del FCBeterans.

PODEU TROBAR UNA ÀMPLIA GALERIA D’IMATGES DEL PARTIT EN AQUEST ENLLAÇ AL NOSTRE FACEBOOK

FINAL GRUP B

CP SANT CELONI 2 – CP CONGRÉS 3

EL CONGRÉS DONA LA CAMPANADA

DIA/HORA: Dissabte 18 de juny, 18:30 h

CP SANT CELONI: Ò. Sàez, Arrabal, Molés, J. Sàez, Gassó –equip inicial-, Paituví, Fernández, Flores, Noguera i Giró (p).

CP CONGRÉS: Palomo, Rodri, Calle, Espinosa, Calvo –equip inicial-, Serigó, Amorós, Del Valle i Montardit.

GOLS:

PRIMER TEMPS: 1-0 (9’) Gassó / 1-1 (19’) Amorós

SEGON TEMPS: 1-2 (37’) Montardit, de falta directa / 1-3 (43’) Amorós / 2-3 (48’) Molés, de falta directa.

ÀRBITRES: Masdeu i Moreno

TARGETES BLAVES: Serigó (CP Congrés)

FALTES: CP Sant Celoni: 16 // CP Congrés: 11

PÚBLIC: Uns 50 espectadors

INCIDÈNCIES:

- El partit va començar amb deu minuts de retard sobre l’hora prevista.

- Abans del partit va sonar “Els Segadors”, himne nacional de Catalunya.

CRÒNICA:

El CP Congrés va fer valdre el “factor sorpresa” i es fa fer amb el títol de campió del Grup B de la Lliga Catalana de Veterans, al derrotar al teòric favorit, el CP Sant Celoni. El fet de jugar a casa, l’haver acabat com a líders de la classificació regular i l’haver guanyat al Congrès en els dos enfrontaments anteriors a la final, donaven als celonins una certa sensació d’avantatge, però els barcelonins, amb un joc constant i molt seriós va saber sobreposar-se d’un 0-1 en contra per arribar als darrers minuts amb un 1-3, que van saber defensar quan el Sant Celoni va reduir-ho al 2-3 que seria definitiu. La propera temporada els dos equips jugaran en el Grup A.

El Sant Celoni comença manant

Marc Palomo

Els primers minuts de partit van transcórrer amb molt de recel per part dels dos equips, de llarg, els que millor joc han practicat durant la temporada en el Grup B dels veterans. Mica en mica, ha estat el Sant Celoni el que s’ha anat fent amb les regnes, i aquí han arribat les primeres aproximacions a la porteria rival, però la ordenada defensa del Congrés amb un atent Marc Palomo sota els pals han sabut mantenir el perill a ratlla durant aquests primers compassos.

Als nou minuts el Sant Celoni va aconseguir inaugurar el marcador mitjançant Albert Gassó. L’1-0 va provocar la reacció del Congrés, que va mostrar els primers símptomes de perill davant la porteria d’Òscar Sàez, cosa que va animar el partit.

Reacció congressista

Noguera (69) falla una bona ocasió

Als 18 minuts, David Noguera va disposar d’una immillorable ocasió per marcar i incrementar l’avantatge del Sant Celoni, però va fallar tot sol davant del porter rival. I del possible 2-0 es va passar a l’1-1 en qüestió d’un minut, quan Marc Amorós agafava per sorpresa a Òscar Sàez i posava la primera pedra de la remuntada congressista.

Marc Amoros fa l'1-1

El tram final de la primera part va resultar força intens, ja que els dos equips trobaven vital el poder marxar amb avantatge al descans i van anar clarament en busca del gol. La gran actuació dels dos porters va evitar mals majors al seus conjunts i es va acabar per arribar a la mitja part amb un incert empat a 1, tot i que en el darrer minut Fermí Calle va desaprofitar una molt clara ocasió per decantar el marcador cap el costat del Congrés.

L’inici de la segona part va ser una prolongació del final de la primera, amb els dos equips buscant el gol sense donar-se treva i els dos porters demostrant el perquè han estat els menys golejats de la competició, allunyant brillantment totes les boles enverinades que arribaven a les seves porteries. Durant aquests compassos, el Congrés va tenir la seva més clara oportunitat amb un u contra u d´Òscar Espinosa davant del porter, i el Sant Celoni amb un xut de Jordi Sàez que va acabar estavellant-se en el ferro de la porteria.

Dos faltes directes que van ser decisives

Els dos equips van arribar aviat a les deu faltes, i la sort desigual en la execució dels respectius llançaments de falta directa va ser el punt d’inflexió del partit. El Sant Celoni va ser el primer en ser castigat i el Congrés no va desaprofitar la ocasió per, per fi, poder avançar-se en el marcador. Marc Montardit va ser qui va fer pujar l’1-2 amb una perfecta definició del llançament. Quedaven encara 13 emocionats minuts de partit.

Montardit fa l'1-2 de falta directa

Pocs minuts més tard va ser el Congrés qui va completar el seu primer cicle de faltes d’equip, donant al Sant Celoni la opció de tornar a igualar el resultat. Blai Arrabal va optar per picar la falta amb un xut directe, però no va poder superar Marc Palomo. Abans del llançament de la falta directa, el Sant Celoni va aprofitar per substituir al seu porter Òscar Sàez, que va deixar la pista en mig d’una afectuosa ovació per part del públic local, que li agraïa així el gran paper realitzat al llarg de la temporada. El seu lloc sota els pals va ser cobert per Jordi Giró.

El Congrés sentencia, aguanta i aixeca el títol

           

El salvar el primer escull per mantenir l’avantatge va donar ales al Congrés, que va trigar només dos minuts en fer l’1-3 que va deixar el partit molt a favor seu. El gol de Marc Amorós va deixar mig estabornit al Sant Celoni, que va trigar força minuts en refer-se, donant peu a que els congressistes es fessin amb el timó del joc.

El partit es va anar tornant cada cop més tosc, fruit de les preses i els nervis per part dels dos conjunts, cosa que va acabar per desembocar en la expulsió del jugador del Congrés Marc Serigó. Eudald Molés va transformar la falta directa en el 2-3 que va donar un punt d’emoció als dos minuts finals de partit. El Sant Celoni va intentar esgotar a la desesperada les seves darreres municions aferrat a la èpica, però l’únic que va poder aconseguir es tornar a carregar-se de faltes fins arribar a la quinzena. Marc Montardit va tornar a fer el llançament per part del Congrés quan quedava poc menys d’un minut pel final del temps, però aquest cop va fallar i el partit va acabar amb el 2-3 que va donar el títol de campió del Grup B de la Lliga de veterans al CP Congrés.

    

EL PROTAGONISTA

Marc Amorós. El davanter del Congrés va ser la referència en atac del seu equip durant el partit i un malson pels porters de Sant Celoni, que finalment no van poder impedir que profanés per dues vegades la seva porteria, la primera, amb el gol que obria el camí de la remuntada congressista, i la segona, amb l’1-3 que ja va resultar fatídic.

PODEU TROBAR UNA ÀMPLIA GALERIA D’IMATGES DEL PARTIT EN AQUEST ENLLAÇ AL NOSTRE FACEBOOK

FINAL GRUP A

FCBETERANS 4 – MOLLET HC B 3

EL BARÇA PATEIX PER REVALIDAR EL TÍTOL

DIA/HORA: Dissabte 18 de juny, 20:00 h

FCBETERANS: Martínez, Ll. Segarra, Rovira, J. Torner, Cairo –equip inicial-, Venteo i X. Segarra.

MOLLET HC B: Àliva, Roura, Busquets, F. Tibau, Raigoso –equip inicial-, X. Danot,  Font, Tomey, Vila i Del Moral (p).

GOLS:

PRIMER TEMPS: 1-0 (6’) Rovira / 1-1 (15’) Roura / 1-2 (22’) Raigoso / 2-2 (24’) Rovira.

SEGON TEMPS: 3-2 (29’) Cairo / 3-3 (31’) Tomey / 4-3 (33’) Cairo

ÀRBITRES: Mestres i Fresquet.

TARGETES: --

FALTES: FCBeterans: 7 // Mollet HC B: 7

PÚBLIC: Uns 50 espectadors

INCIDÈNCIES:

- Abans del partit es va fer una foto conjunta amb tots el finalistes del Grup A i B.

- El Barça jugava amb la seva segona equipació, de color verd, degut a la similitud de colors amb el Mollet B.

CRÒNICA:

Molta expectació per presenciar el partit màxim de la màxima categoria de l’hoquei català –la categoria superior no es disputa en aquesta vida- entre els veterans del Barça i els del Mollet B, dos equips que es van plantar a la final desprès de desfer-se de manera desigual dels seus rivals a semifinals. Mentre el Mollet B va aprofitar la seva superioritat física contra un minvat Cuatro Vientos per acabar resolent el compromís de forma menys o més plàcida en el tram final de partit, el Barça va necessitar d’una pròrroga per tombar a un molt combatiu Girona en un partit molt disputat.

La final va ser força entretinguda, amb alternances i moments de molta intensitat i bon joc per part dels dos equips. El Mollet va plantejar un partit molt seriós i no li van faltar ocasions per fer bo allò de “a la vuitena va la vençuda”, però va ser el Barça qui, desprès de molt suar i patir, es va acabar per endur el gat a l’aigua i es va fer amb el ceptre de “Old-Campió” per segona vegada consecutiva.

Si una cosa queda molt clara en la “Old League” és que pot haver-hi molta esportivitat, fair-play, camaraderia, bromes i tot el que vulguem entre tothom, però quan l’àrbitre marca el inici del partit, tot queda de banda i només hi ha un objectiu: Guanyar. I si hi ha un títol en joc, encara que sigui de joguina, encara més. I ben aviat li van fer entendre això el Barça i el Mollet B al mig centenar d’espectadors arreplegats a la graderia del Municipal de Sant Celoni, que poder esperaven trobar-se amb un partit de festa major i van acabar gaudint d’un enfrontament “de veritat”.

Campió i subcampió posen junts al final del partit

Molt en joc per prendre riscos

L’inici del partit no va resultar gaire explosiu, donat que els dos equips es tenien molt de respecte mutu i no volien arriscar en excés a la espera del que fes el rival. La primera bona oportunitat va arribar amb un xut molt ajustat de Raigoso que va saber refusar amb encert el porter del Barça. I uns instants desprès, als sis minuts clavats, Toni Rovira obria el marcador fent l’1-0 favorable als blaugranes. El resultat va fer canviar un xic la tònica del partit, que es va obrir una mica.

Hèctor Venteo

El Barça es treballava pausadament la creació de les jugades per arribar amb cert perill a la porteria contraria, però un encertat Pep Àliva les aconseguia avortar. Toni Rovira va tenir una gran oportunitat per fer el 2-0 al rematar una centrada de Cairo des del darrera de la porteria. Hèctor Venteo va fer un xut enverinat que va acabar en el travesser desprès de que Àliva refusés la bola amb la punta de la guarda, i Gaby Cairo va robar una bola a mitja pista, va anar a directe a barraca en una bona jugada individual, però no va estar encertat en la definició.

Francesc Tibau

Per la seva part, el Mollet B va buscar més la jugada ràpida per intentar sorprendre. Francesc Tibau i Miquel Roura van ser els més prolífics en accions ofensives, el primer amb una rematada a boca de gol i el segon amb una gran acció individual sortejant als defensors rivals. En els dos casos van topar amb un atent Tino Martínez que els hi va aixafar la feina. Però quan faltaven 10 minuts per arribar al descans, va arribar l’empat a 1 mitjançant Miquel Roura.

El Barça no deixa que el Mollet B marxi amb avantatge

L’empat a 1 va quedar encallat força estona en el marcador, estant els porters els principals culpables amb les seves bones intervencions. Veient que el Mollet B estava empenyent amb força, el Barça va demanar un temps mort per intentar redreçar la situació, però es va trobar que tot just es reprenia el joc els col·legiats li xiulaven un penal en contra. Tino Martínez va esbrinar la trajectòria del llançament de Raigoso i va poder refusar-lo, però el propi Raigoso recuperava la bola i feia l’1-2 pel Mollet B a manca de tres minuts pel descans.

Raigoso avança 1-2 al Mollet B

Un minut i mig van tenir els molletencs per gaudir de l’avantatge, fins que de nou Toni Rovira superava a Àliva i tornava les taules al marcador. el Mollet B, que s’havia envalentit al veure possible el poder superar al Barça, encara va disposar d’una bona ocasió per acabar la primera part amb el marcador favorable, però de nou Martínez es va interposar i el cronòmetre va arribar a zero amb el 2-2.

Apareix Gabygol

La segona part va començar molt animada i amb el Barça ben decidit a tirar del carro i decantar el resultat cap el seu costat ben aviat. Cairo va posar en alerta a Del Moral -que havia entrat per Pep Àliva- amb un xut creuat des de la frontal, i Joan Torner també ho va intentar instants desprès. Però la millor noticia per la parròquia blaugrana va arribar als quatre minuts de la represa, amb la aparició a escena de Gabygol per fer el 3-2. Gaby Cairo havia estat tot el partit contra el Girona A i la primera part contra el Mollet B treballant i sacrificant-se molt per l’equip, però sense tenir sort de cara a gol.

La rèplica del Mollet B no es va fer esperar, i pocs segons desprès de treure de centre, Raigoso engaltava una dura canonada que Tino Martínez va refusar brillantment amb la careta. A continuació, els vallesans van crear la jugada per a que Jordi Tomey fes el gol de l’empat a 3.

Però Gabygol havia arribat per quedar-s’hi, i en mig de la bogeria de joc, es va treure de l’estic un xut col·locat des de la cantonada de l’àrea que es va convertir en el gol més maco del vespre, que, tot i quedar encara 17 emocionants minuts, va significar el 4-3 que va acabar sent definitiu.

Bicampions

Els 17 minuts que encara quedaven per arribar a la fi, no van servir per alterar el marcador, però si que van donar pas a un joc molt dinàmic i vistós, amb moltes ocasions que van mantenir la emoció fins al darrer segon.

El porter blaugrana Tino Martínez es va transformar en un mur infranquejable on topaven contínuament les boles arribades des dels estics molletencs, convertint-se en el salvador del seu equip.  Ni Tomey, Busquets, Roura ni Raigoso van ser capaços de tornar la igualtat al marcador, per molt que el Mollet va esforçar-se en posar traves en el camí del Barça cap el títol.

Gaby Cairo s’havia engrescat i volia sentenciar el partit amb el seu tercer gol, que finalment no va arribar. Josep del Moral i els ferros de la porteria ho van impedir diverses vegades. Toni Rovira i Hèctor Venteo també es van mostrar molt actius, però sense punteria.

A cinc minuts pel final, el Barça es va veure amb la obligació de demanar un temps mort per refredar una mica el joc i recuperar-se del càstig físic que estava rebent per part d’un Mollet que volia vendre molt cara la seva pell. Reprès el joc, la actuació de Tino Martínez va tornar a ser clau per evitar la desfeta, sobretot al treure una mà miraculosa en un rematada col·locada de Miquel Roura a un minut del final.

Finalment, i desprès de molt patiment, el Barça va poder revalidar el títol de campió, certificant la seva hegemonia en la seva curta història dins de la “Old League” catalana. Els blaugranes han acabat campions de les dues edicions que han disputat, mentre que el Mollet B ha estat sempre a la fase final de les vuit temporades que ha participat, però mai s’han pogut proclamar campions. L’equip barcelonista va deixar que “El Mestre” Josep Enric Torner, inèdit durant tota la temporada per culpa d’una lesió, fos l’encarregat de rebre i aixecar el trofeu de campió.

EL PROTAGONISTA:

Gabygol Cairo. Gaby Cairo es va passar un partit i mig renyit amb el gol -una eternitat per un jugador com ell que viu a base de gols (...i Fernet)- malgrat es va sacrificar molt per l’equip i va participar en quasi tots els gols del Barça en aquesta Final 4. Però finalment, Cairo va posar-s’hi el vestit de Gabygol quan la situació més ho requeria marcant dos gols claus per redreçar el rumb d’un partit que s’estava complicant pel Barça. Els cracks han de ser quan l’equip els necessita!

PODEU TROBAR UNA ÀMPLIA GALERIA D’IMATGES DEL PARTIT EN AQUEST ENLLAÇ AL NOSTRE FACEBOOK

QUADRE D’HONOR

CAMPIÓ GRUP A

FCBeterans

SUBCAMPIÓ GRUP A

Mollet HC B

CAMPIÓ GRUP B

CP Congrés

SUBCAMPIÓ GRUP B

CP Sant Celoni

MÀXIM GOLEJADOR DE LA FINAL 4

Toni Rovira (FCBeterans) i Juan Carlos Raigoso (Mollet HC B)

Amb 3 gols

MVP DE LA FINAL 4 (No oficial)

Jordi Tino Martínez

(escollit per la comissió tècnica d’A KOPS D’STICK)

SABIES QUE...?

...el dia abans de la final del Grup B, el CP Sant Celoni va estar guardonat per l’Ajuntament de la vila pels èxits esportius assolits durant la temporada pels seus diferents equips, inclòs el de veterans.

...Gaby Cairo, que realitza els seus campus d’estiu en aquestes mateixes instal·lacions, era molt coneixedor de lo relliscosa que era la pista i per la final la va impregnar amb la seva “formula màgica i secreta”.

...Ivan Tibau va arribar amb el partit entre el Barça i el Girona A ja començat, però no venia com a Secretari General de l’Esport, sinó a jugar amb el Girona, amb qui ja havia jugat alguns partits aquesta temporada.

...desprès de la semifinal entre el Barça i Girona, cap als vols de la mitjanit, els dos equips van anar a compartir taula i mantell al bar del mateix pavelló i es van trobar amb la cuina ja tancada, però el personal, molt amablement, va accedir a quedar-se una estona més i cuinar uns quants entrepans calents.

...la Senyera amb la que van posar els campions desprès de la entrega de trofeus era la que cobria la taula on estaven exposades les copes.

...Josep Enric Torner, del FCBeterans, inèdit i lesionat tota la temporada, va mostrar-se molt sorprès i agraït d’haver estat inclòs en el pòster dels campions.

...al acabar la final, Gaby Cairo va manifestar que en el cas d’haver perdut contra el Mollet B “hauria estat el cop que m’hauria dolgut menys el ser segon”.

...un cop acabada la final, els jugadors del Mollet B es van reunir a casa d’en Xavi Danot per celebrar el final de temporada amb un sopar que va acabar a altes hores de la matinada.

...el Barça tenia preparada per aquesta Final 4 una “campanya per incentivar a la afició”, que al final no va veure la llum.

  

LA ANÈCDOTA:

Només acabar la final A amb el Barça com a campió, A KOPS D’STICK va repartir una edició limitada de 100 pòsters commemoratius entre els presents, que van tenir una gran acollida i “van volar” de seguida. Els jugadors del Barça no donaven l’abast per atendre totes les peticions d’autògrafs dels nens, i no tant nens, que volien endur-se un record dels campions. Segurament mai un pòster havia arreplegat a tantes estrelles juntes!

Els jugadors del Barça desconeixien per complet la iniciativa i van ser els primers sorpresos, però el dia abans de la final, A KOPS D’STICK ja els va “advertir” de la obligatorietat de guanyar la final (si no, desprès de la feinada que va portar fer-los, acabarien menjant-se tots els pòsters per sopar...)

LES NOTES:

MOLT DEFICIENT:

- És una putada que tota una gran feina feta a lo llarg de la temporada es vagi a en orris en un partit per culpa de presentar-se amb un equip “de circumstancies” degut a nombroses baixes com li va passar al FC Cuatro Vientos en la semifinal contra el Mollet HC B.

SUSPÈS:

- Els trofeus eren idèntics al de la Copa del Príncep, la Supercopa, la Copa Generalitat i altres. No estaria malament que cada competició tingués un disseny de trofeu propi i igual cada temporada.
- Tots els equips –excepte l’amfitrió- va protestar per la extrema relliscor de la pista, que fins i tot va provocar la lesió de Jani Nicolás del Girona A.

APROVAT:

- Sembla ser que si una crònica no critica l’arbitratge no està completa. En aquest cas, les bones actuacions i les pífies dels col·legiats equilibren la balança del nivell d’arbitratge general dels quatre partits.

BÉ:

- Una graderia amb una cinquantena d’espectadors de diverses edats durant els quatre partits, va servir per crear bon ambient en el final d’una competició que s’acostuma a jugar amb les graderies completament buides.

NOTABLE:

Foto: Girona HC A

- Com acostuma a passar en els partits de veterans, es comú veure als jugadors dels diferents equips junts veient els partits i compartint taula i tertúlia al final. Tot un exemple de fair-play i esportivitat.

- Tots els partits van estar molt disputats i amb moments d’alt nivell de joc, cosa que feia oblidar que es tractés d’una competició de veterans..

- Aquest cop la FECAPA va tenir una ràpida reacció vers l’esdeveniment, i poc desprès d’acabar la fase final va penjar a la seva web un més que correcte article amb la noticia i el resum de com va anar tot.

EXCEL·LENT:

- Malgrat molts dels jugadors ja fa anys que van deixar la alta competició, encara mantenen viu el seu esperit competitiu i la seva classe, cosa que fa que la “Old League” no es limiti només a ser un asil de velles glòries, sinó una competició amb totes les de la llei.

-Com sempre, el just guanyador d’un torneig mereix la màxima qualificació. Felicitats al CP Congrés i FCBeterans!!!  

LES ESTADÍSTIQUES DE LA FASE FINAL

· Van jugar 50 jugadors entre els 6 equips participants.

· Es van marcar un total de 24 gols, una mitja de 6 gols per partit.

· Estadístiques dels gols:

1ª part: 9 gols (37,5%) ,2ª part: 14 gols (58,3%) , pròrroga: 1 gol (4,2%)

Minut 1 al 12:30 – 4 gols (16,6%)

Minut 12.30 al 25 – 5 gols (20,8%)

Minut 25 al 37:30 – 7 gols (29,2%)

Minut 37:30 al 50 – 7 gols (29,2%)

Pròrroga - 1 gol (4,2%)

· Van marcar 15 jugadors diferents.

· Es van jugar un total de 4h 12’, una mitjana de 1h 03’ per partit.

· El partit més llarg va ser el Barça – Girona A amb 1h 11’.

· El partit més curt va ser el Cuatro Vientos – Mollet B amb 57’.

· El Barça va ser campió amb un promig de 3,5 gols a favor i 2,5 gols en contra, i el Mollet B subcampió amb 4 gols a favor i 2,5 gols en contra de mitjana.

· Es van marcar 0 gols dels 4 penals xutats.

· 2 gols van arribar de les 6 faltes directes picades.

· Només es va mostrar 1 targeta blava.

· A Kops d’Stick va repartir 100 pòsters dels campions.

· 553 fotos va fer A Kops d’Stick, de les que hem publicat 165 fotos entre el Bolc i el Facebook.

A KOPS DE FLASH

Estaven fumigant contra els mosquits?...

Per un cop que Quique Martín porta número...

...coincideix amb el de Quico Salarich.

La expedició blaugrana no es volia perdre detall del Cuatro Vientos – Mollet B

Quique Martín va tenir un record per en Xavi Calonge (un dels "culpables" de que existeixi A Kops d'Stick tal i com és).

Cares de circumstàncies en els jugadors del Cuatro Vientos.

Així et quedes quan et marquen un gol en el darrer minut, encara que no serveixi per res.

L’àrbitre, oportú com sempre, espatllant una bona foto.

Amb el braçal o braç al revés?

Jani Nicolás KO

En Joan Torner fent servir els seus encants per intentar coaccionar als àrbitres.

Sobre la porteria de Tino Martínez hi havia una misteriosa tovallola que apareixia i desapareixia.

Els àrbitres també van fer exercici.

Tots espectants del “misto” que va fer en Gaby Cairo.

Sempre hi ha temps per fer petar la xerrada.

En Tino Martínez va voler tenir un record del possible darrer partit d’en Quim Paüls amb els Veterans del Barça.

Tothom va patir el relliscós estat de la pista.

"Els Segadors" va ser seguit amb la solemnitat pertinent

No s’havien colat els “Àngels del Infern”... per qui no ho sàpiga: és un àrbitre!

Un temps mort en un partit de veterans serveix, entre altres coses, per discutir on anar a sopar...

Foto de família dels finalistes de cada grup.

En Gaby Cairo continua amb la seva “poció màgica”.

Només la presència d’en Josep Enric Torner a la banqueta ja va resultar talismà pel barça.

Tino Martínez rebent la assistència del staff tècnic del Barça durant un temps mort.

L’alcalde se Sant Celoni va rebre una distinció per part de la FECAPA en motiu d’haver organitzat la fase final.

Òscar Sáez, del CP Sant Celoni, va rebre la sempre amarga distinció de subcampions

Josep Enric “Abidal” Torner va rebre orgullós la copa de campions.

PODEU TROBAR LES MILLORS IMATGES DEL TORNEIG EN LES GALERIES DEL NOSTRE FACEBOOK