EL PATIMENT HA VALGUT LA PENA
Deu punts separaven als dos equips desprès de
quatre jornades. El Lloret, líder invicte de la classificació, rebia a un San
Antonio situat en la cua de la taula i sense puntuar encara. A priori, semblava
un partit fàcil pels lloretencs, però l‘hoquei ens ha tornat a demostrar que no
hi entén de classes, i el San Antonio s’ha mostrat un rival molt incòmode
durant bona part de l’enfrontament, fins a arribar a tenir contra les cordes a
un Lloret força espès.
Els locals van encarrilar ràpidament el partit
amb un 2-0 a
favor, però els navarresos van ser capaços d’empatar abans del descans. Les
bones intervencions del seu porter Serra van impedir una desfeta dels locals,
que finalment van poder imposar-se amb un gol en la recta final del xoc. Els
tres punts, conjuntament amb la combinació dels altres resultats de la jornada,
situen al Lloret com a líder en solitari de la categoria.
FITXA DEL PARTIT
COMPETICIÓ: Lliga 1ª Divisió espanyola, jornada 5.
LLOC/DIA/HORA: Pavelló d’Esports
Municipal, Lloret de Mar (La
Selva). Dissabte 5 de novembre de 2011, 19:30 h.
CH LLORET (2+1): Serra, Rodri (1),
Crespo (1), Gonzàlez, Torner (1) –equip inicial-, Gòmez i Guimerà.
Entrenador: Manel Barceló
ONA GRÁFICAS SDC SAN ANTONIO (2+0): Soldevilla, Andrade,
Raja (1), O. Ortells, García –equip inicial-, M. Ortells (1) i Jofre.
Entrenador: Alberto Urdaniz
GOLS
PRIMER TEMPS: 1-0 (3’)
Torner / 2-0 (18’)
Rodri / 2-1 (21’)
M. Ortells / 2-2 (23’)
Raja.
SEGON TEMPS: 3-2 (43’)
Crespo
ÀRBITRES: C. J. Bifet i A.
Pedròs
TARGETES BLAVES: Raja (SDC San
Antonio)
FALTES: CH Lloret: 7 / SDC San
Antonio: 8
PÚBLIC: Uns 80 espectadors
INCIDÈNCIES:
- Degut a la pluja, un acte popular aliè al partit que es tenia que
celebrar fora del pavelló, es va traslladar a dins, justament al darrera de la
pista, cosa que va fer que el partit transcorregués a estones entre música de
sevillanes i olor a arròs i carn a la brasa.
CRÒNICA:
El partit va començar mot bé pel Lloret que, dominant amb autoritat els
primers compassos de joc, va avançar-se abans de complir-se els tres minuts amb
un gol d’Enric Torner, que va rematar a boca de canó una centrada de Xavier
Gonzàlez.
Moment del primer gol del Lloret |
Els locals van continuar marcant el tempo del joc, i van disposar de
bones oportunitats per ampliar l’avantatge, mentrestant, els pamplonesos anaven
despertant i començaven a fer les primeres aproximacions amb cara i ulls a la
porteria de Serra. Quan el neguit semblava que feia acte de presència entre
l’escàs públic que desafiant al mal temps poblava les graderies del pavelló,
Rodri va fer pujar al marcador un 2-0 que, a set minuts del descans, semblava
tranquil·litzador.
El San Antonio sorprèn al
Lloret
Bona ocasió de Guimerà |
El joc del Lloret s’anava espessant per moments i la intensitat dequeia,
però continuava creant ocasions, i Ferran Guimerà va tenir a l’abast el tercer
si no hagués estat per la encertada intervenció de Soldevilla. I en qüestió de
segons es va passar del possible 3-0 al 2-1 en una bona triangulació del San
Antonio culminada per Marc Ortells.
El San Antonio celebra el 2-2 |
El gol va acabar de descentrar al Lloret, i dos minuts desprès va veure
com els navarresos equilibraven el marcador amb una nova ràpida acció de
contracop. Amb el 2-2 el Lloret va veure les orelles al llop, i va incrementar
el ritme en els darrers minuts de la primera part. Tres noves bones
intervencions de Soldevilla van evitar que els locals marxessin amb avantatge
al descans.
Una segona part força feixuga
Els dos equips van reprendre el partit molt imprecisos, tant en defensa
com en atac, estant els dos porters els principals protagonistes d’aquests
minuts, i en extensiu, de la resta de segona part. La primera ocasió clara va
arribar als sis minuts de la represa, mitjançant un penal favorable als
visitants que Serra va encertar a refusar, evitant una situació força compromesa
pel seu equip.
El penal fallat pel San Antonio va ser una de les accions claus de la segona part |
Semblava que el partit s’havia animat una mica, però el joc era gris com
el temps que feia a l’exterior, i els dos equips arribaven a l’àrea rival amb
poca lluentor, i encara menys punteria. Joan Raja va ser expulsat temporalment
al veure una targeta blava als 10 minuts d’aquesta segona part, però el Lloret
va ser incapaç d’aprofitar els seus dos minuts de superioritat numèrica sobre
la pista. Donava la impressió que qualsevol acció aïllada podria acabar per
decantar el resultat cap a qualsevol dels bàndols.
El partit va ser poc intens, però amb moments molt disputats |
Gol, victòria i liderat en
solitari
Crespo, autor del definitiu 3-2 |
El partit entrava ja en la recta final, quan Víctor Crespo va poder
desencallar-lo al fer el 3-2 que, a la postra, resultaria definitiu. A partir
de llavors, es va entrar en els minuts més entretinguts i emocionants del
partit, quan el San Antonio va fer un darrer esforç i va mantenir al Lloret amb
un nus constant a gola. Els lloretencs, incapaços de poder sentenciar amb un
quart gol, van veure com el seu porter Serra va resultar providencial amb dues
aturades de mèrit, que van ajudar a lligar una victòria molt patida, que els
deixa sols en el més alt de classificació.
SABIES QUE…?
...entre el públic es trobava l’exjugador lloretenc Marc Tibau.
...un sector del públic eren “intrusos” provinents de la festa popular
que s’estava celebrant annexa al partit, i que ni tant sols sabien quin dels
equips era el local.
...el Lloret ja és l’únic equip que encara no ha perdut cap partit en la
1ª Divisió espanyola.
EL PROTAGONISTA:
Ferran Serra: El porter lloretenc sembla que enguany ha
tornat a recuperar la seva millor forma, i ha quedat ben palès en un partit com
aquest, en el que allà on no ha pogut arribar l’equip, ha sorgit la seva figura
per salvar els mobles. En la primera part va tenir bones intervencions quan el
San Antonio semblava fer-se amb les regnes del joc, malgrat no va poder evitar
que els navarresos aconseguisin empatar. Però la actuació de Serra va resultar
clau en la segona part, quan amb el Lloret força desdibuixat i sense un rumb fix, va a aturar un penal i
va mantenir la seva porteria invicta davant dels atacs rivals, tant abans com
desprès del gol de Crespo.
A KOPS DE FLASH
Luis Soldevilla, porter del San
Antonio, va tenir un problema puntual amb les xarxes de la porteria:
I el Lloret amb el marcador:
...aquí era el moment del
2-1...
...i aquí el del 3-2.
La actuació dels dos porters va
ser el millor del partit.
EL KOP D’STICK:
Un visible canvi de rol
Estic completament segur que aquest partit, la passada temporada, el
Lloret l’hauria acabat perdent. Però aquest any, es respira dins de l’equip un
ambient força diferent. L’any passat les coses es van començar a torçar. Es
jugava bé, però a l’hora de la veritat, semblava que al Lloret se li havia
creuat un gat negre pel camí, i cada dificultat es tornava un contratemps, que
acabava per beneficiar al rival. Quan aquesta situació passa a ser una
constant, es molt fàcil caure en un bucle on la mala astrugància acaba per
fer-te sentir en una víctima, i la mentalitat victimista no t’ajuda a treure’t
la mala sort de sobre.
Es pot canviar part de la plantilla, de tècnics, de tot... però el que
es realment complicat es tornar a instaurar en l’equip una nova mentalitat. Manel
Barceló, i els nous reforços, ho han aconseguit. El Lloret surt a cada partit a
mossegar. A no deixar-se passar per sobre. A insistir i insistir sense
defallir. A tornar a posar les coses en el camí recte quan aquest es torça. De
moment, en cinc partits ha fet de casa seva un fortí amb tres victòries en tres
partits, només ha cedit un empat a la pista del Sant Feliu de Codines –de
moment l’equip revelació d’enguany-, ja s’ha desfet amb autoritat de dos
teòrics candidats a l’ascens: el Lleida i el Cerceda, i ja s’ha posat líder en
solitari amb tres puts per sobre dels seus perseguidors. La moral del Lloret ja
deu estar pels núvols, i amb una mentalitat guanyadora, els lloretencs enfilen
amb bon peu i pas ferm el tortuós camí de retorn a la
OK Lliga.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada