EL DERBI MÉS MEDIÀTIC ACABA EN TAULES
Els més menuts del CH Lloret afrontaven la seva primera prova de foc de la temporada per posar en pràctica les seves evolucions amb l’estic i els patins, desprès de quatre mesos d’aprenentatge. La fita era ni més ni menys que un mini-derbi selvatà contra la escola del CHP Blanes, un partit declarat “d’alt risc”, però que finalment es va saldar sense cap desgràcia que lamentar, en mig d’un gran ambient d’esportivitat entre jugadors i aficions rivals.
Els lloretencs, molt desorientats davant del seu primer partit “oficial”, van trigar una mica en adaptar-se a la situació, cosa que va aprofitar el rival -amb més rodatge al darrera- per avançar-se. Però la reacció del Lloret va arribar i va aconseguir empatar la primera part i fer-se amb la victòria en la segona. La manca d’experiència i d’efectius els hi va passar factura als locals en el tercer temps, que el Blanes va acabar guanyant clarament.
Així dons, amb un empat i una victòria per a cada bàndol, el xoc es va saldar amb taules, un bon resultat, però que ara es el de menys, ja que el més important es passar-s’ho bé aprenent les tècniques i valors d’aquest esport.
FITXA DEL PARTIT
COMPETICIÓ: Escoles, Territorial de Girona. Amistós.
LLOC/DIA/HORA: Pista poliesportiva escola Pere Torrent, Lloret de Mar (La Selva). Dissabte 3 de març de 2012, 12:00 h.
CH LLORET (Empat + Victòria + Derrota): Martí, Arnau, Món, Guillem, Miquel, Lara, Nasser i Mireia.
Entrenadors: Roger i Oriol Perarnau
CHP BLANES (Empat + Derrota + Victòria): sense dades
RESULTATS:
PRIMERA PART: 3-3
SEGONA PART: 5-3
TERCERA PART: 1-6
ÀRBITRE: Roger Perarnau
TARGETES: ¿?
FALTES: Algunes
PÚBLIC: Uns 30 espectadors
INCIDÈNCIES:
- El CH Lloret patia vàries absències a les seves files.
- El partit va començar amb 10 minuts de retard sobre l’horari previst.
CRÒNICA:
Amb molta expectació i envoltats de més càmeres que si d’un partit d’OK Lliga es tractés. I part nerviosos, part estranyats, però això sí, amb moltes ganes i plens d’il·lusió, tota la colla de nens i nenes es disposaven a afrontar el que per a molts d’ells era la seva “posada de llarg”... bé, o millor dit “posada de curt” en l’hoquei de competició.
Aliens a la expectació creada, i a la rivalitat que generen aquests partits en altres categories més altes, els nens tenien moltes ganes de lluir-se davant dels il·lusionats pares i demostrar-los que el haver-s’hi gratat la butxaca per donar-los unes “sabates amb rodes” i un “pal corbat” havia valgut la pena.
Bona reacció del Lloret que aconsegueix empatar la primera part
El Lloret va començar un tant desorientat el partit, i li va costar uns quants minuts assentar-se sobre la pista i fer el seu joc. De totes formes, l’innovador sistema defensiu elaborat pels seus tècnics, Oriol i Roger Perarnau, per la ocasió va funcionar força bé, i durant bona estona van mantenir a zero la porteria defensada per un més que perdut Martí, a qui sense haver-ho fet mai, li va tocar posar-se de porter (chapeau pel noi!).
 |
| Les disputes per la bola van ser molt intenses. |
El Blanes s’anava acostant cada cop amb més perill, fins que, amb mèrit, fortuna o el que sigui, va avançar-se per 0-2. El públic present va començar a pressentir que el Lloret s’enduria una bona repassada d’un rival clarament més rodat que ell. Però no va ser així, el Lloret va refer-se i va tirar de la qualitat individual dels seus jugadors per remuntar el partit. En un tres i no res, les jugades d’en Guillem, Miquel, Arnau i Món van posar el 2-2 al marcador .
 |
| Golàs d'en Món!!! |
El partit estava completament trencat, i abans de finalitzar aquesta primera part, el Blanes va tornar a avançar-se. Un altre gol local aprofitant una ràpida jugada a la contra va establir el 3-3 final.
Un Lloret més desinhibit es fa amb la segona part
 |
| Pressió asfixiant del Lloret sobre el rival |
Els jugadors lloretencs van perdre la por escènica i van sortir més valents a jugar la segona part del partit. Els tècnics van aprofitar per fer les primeres rotacions a les banquetes, i per part del Lloret van entrar na Lara i en Nasser, que van donar frescor al joc de l’equip.
Els primers compassos de la segona part van estar molt igualats, amb alternances de joc i marcador. Però el Lloret no va deixar-se intimidar i va saber aprofitar les seves oportunitats per, en un espectacular tram final de període, fer-se amb la victòria amb un 5-3 molt celebrat.
 |
| Un ràpid contracop del Lloret |
La inexperiència i el cansament passen factura al Lloret
La tercera i definitiva part del xoc va començar tenint com a canvi més substancial la col·locació de l’Arnau per en Martí a la porteria lloretenca, per a que aquest gaudís d’uns minuts de joc al llarg i ample de la pista, desprès de la seva mostra de valentia.
Malgrat els canvis, el Lloret va acusar la seva manca d’experiència i els desgast físic, i en aquesta tercera part va ser superat clarament per un Blanes molt més experimentat i fresc degut ha haver comptat amb un nombre superior d’efectius per afrontar l’encontre.
 |
| Mireia i Martí defensant una acció d'atac blanenca |
En els darrers minuts de partit, els tècnics locals van buscar un revulsiu i van treure la seva arma secreta, fent entrar a la pista a na Mireia, la més benjamina del club amb tres anys acabats de fer. Però desprès d’estar uns minuts rodant sobre la pista sense entendre res del que allà passava, es va retirar sense poder ajudar als seus companys, i el Lloret va acabar caient per 1-6, resultat que per cert, a ningú li va importar un rave. Tothom s’ho havia passat d’allò més bé i van qualificar d’excel·lent la experiència viscuda.
SABIES QUE…?
...tot i la rivalitat suposada del matx, la Policia Local de Lloret no va preveure cap mesura de seguritat especial, ni als voltants del pavelló, ni a la Font de Canaletes.
...el president del CH Lloret, el Sr. Joan Perarnau, va estar seguint el partit des de la llotja d’autoritats.
...els jugadors del Lloret van ser obsequiats al final del partit amb una llaminadura, que van celebrar més que si haguessin guanyat la Lliga Europea.
...al final del partit no es va celebrar la roda de premsa corresponent amb els tècnics dels equips.
EL PROTAGONISTA:
El futur. Veient un partit entre jugadors tant menuts es inevitable preguntar-s’hi quants d’ells aconseguiran algun dia arribar al més alt. Potser un, o molts, o poder cap... qui sap! El camí al cim es molt dur, i molts, moltíssims, s’hi queden a mitges. Tampoc ens tindria que amoïnar gaire, perquè si fos per les ganes i il·lusió que mostren tota aquesta canalla, el futur de l’hoquei patins català tindria que estar ben garantit. Malgrat tot, com a pares, no tindríem que pensar en que el nostre fill/a es convertís en una estrella. Tindríem que desitjar, i treballar, per que aprengués els valors que els hi pot aportar un esport d’equip com aquest, i que els hi serveixin per seguir un bon rumb a la vida. La fama ja arribarà.
EL KOP D’STICK:
Resulta molt complicat, al menys per a mi, escriure una crònica d’un partit de nens tant petits. Però si heu arribat fins aquestes línees, espero que hagueu pogut entendre la ironia que he fet servir puntualment per redactar l’article, i sabreu emmarcar-la en l’escenari dels fets: un partit on la rivalitat, els gols, la competitivitat, i totes les coses que podem trobar en un enfrontament esportiu, adquireixen un altre significat, molt diferent al que puguem entendre. Aquí el més important és aprendre passant-s’ho bé.
Per una altra banda, segur que us preguntareu el perquè l’article està escrit des de l’òptica lloretenca... dons les meves raons tinc. Raons que tampoc em posaré a explicar, perquè, en definitiva, els nens no tenen la culpa de les coses que diguin i facin els adults. Només sé que el sentiment contradictori i estrany que em va causar veure a la meva filla debutar justament en aquest partit, em va marxar al cap d’un segon i vaig sentir-me desfogat i amb una pau interior indescriptible. Només puc dir que de seguida em vaig sentir molt orgullós de que la meva menuda debutés en l’hoquei lluint els colors verd i blanc del Lloret.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada