OK LLIGA 2012-13 (JORN. 4): BARÇA 4 - LLORET 2

AMB L’AI AL COR

El Barça va passar més dificultats de les previstes per superar a un Lloret que va arribar al Palau sense cap complex, i que amb un joc molt ordenat i disciplinat mai va deixar jugar amb comoditat als blaugranes, a qui fins i tot, en alguns moments va tenir contra les cordes. Els locals van marxar amb una mínima renda al descans (2-1) desprès de capgirar un matiner 0-1 en contra, i no van poder respirar tranquils fins a les acaballes, desprès de que el Lloret tornés a retallar l’avantatge a pocs minuts del final. Pablo Álvarez i Sergi Miras, amb dos gols cada un, van marcar pel Barça, i Raül Pelícano –a qui li van anular un gol legal- va fer els dos gols visitants.

Amb aquests tres punts, el Barça suma 9 i continua enganxat al grup capdavanter, a la espera d’una ensopegada del Liceo, el líder invicte i intractable; mentre que la derrota deixa encara al Lloret clavat amb 1 punt en la part baixa de la classificació, però amb l’avantatge de que en aquestes primeres quatre jornades ja s’ha enfrontat a tres dels equips “grans”: Noia, Liceo i Barça, per el que ara es trobarà amb un camí més planer per començar a sumar i remuntar llocs. 

FITXA DEL PARTIT

COMPETICIÓ: OK Lliga 2012-13, jornada 4.

LLOC/DIA/HORA: Palau Blaugrana, Barcelona. Dissabte, 27 d’octubre de 2012, 19:00 h.

FC BARCELONA (2+2): Aitor Egurrola (p), Josep Mª Mia Ordeig, Marc Torra, Sergi Panadero, Pablo Álvarez (2) -equip inicial-, Marc Gual, Sergi Miras (2) i Reinaldo García.

Entrenador: Gaby Cairo

CH LLORET (1+1): Ferran Serra (p), Raül Pelícano (2), Jordi Rodríguez Rodri, Xavier González, Enric Torner -equip inicial-, Marc Gómez, Dani Rodríguez, i Víctor Crespo.

Entrenador: Manel Barceló

GOLS

PRIMER TEMPS:

0-1 (2’) Pelícano, de xut llunyà.

1-1 (3’) Álvarez, aprofitant un refús.

2-1 (19’) Miras, de penal.

SEGON TEMPS:

3-1 (27’) Miras, de penal.

3-2 (37’) Pelícano, de falta directa.

4-2 (46’) Álvarez, des de dins de l’àrea

ÀRBITRES: Isaac Sanz i Álvaro De la Hera

TARGETES: --

FALTES: FC Barcelona: 13 / CH Lloret: 14

PÚBLIC: 930 espectadors

INCIDÈNCIES:

- El Barça patia les baixes del segon entrenador, Ricard Muñoz, per sanció, i Marc Julià, convocat per la selecció espanyola per jugar l’europeu sub’20 a St. Omer (França).

- Els nois del CD Urdaneta, de Euskadi, van ser convidats pel FC Barcelona per fer-se una foto amb l’equip abans del partit i fer una exhibició durant el descans.

- Abans del partit, els jugadors del Barça es van fotografiar amb els pre-benjamins del CH Lloret -que van ser els amfitrions del CD Urdaneta en la seva estada per terres catalanes-, i amb una samarreta amb el dorsal 23 en homenatge a David Busquets, jugador del Lleida i ex-jugador barcelonista, que està patint una greu malaltia cardíaca.

- Quan el cronòmetre va marcar 17:14 es van escoltar crits de “Independencia!” des de la graderia.

El Barça va tenir un record cap a David Busquets

CRÒNICA:

La inesperada derrota la passada jornada a la pista de l’Alcoy, devia servir de toc d’atenció al Barça per advertir-li de que en aquesta OK Lliga ningú regala res i cap rival serà fàcil. I així també s’ho va trobar en el partit contra el Lloret, un equip recent ascendit aquesta temporada, en el que els barcelonistes van tenir que posar-se les piles i mantenir-se alerta per no tornar a trobar-se amb una nova ensopegada.

El Lloret arribava al Palau amb un solitari punt, aconseguit la primera jornada contra el Blanes, i havent sortit derrotat dels seus darrers enfrontaments, a la pista del Noia i a casa contra el Liceo. Malgrat això, els de Manel Barceló tenen un equip molt sòlid i compensat, i en els seus partits han posat les coses molt difícils al rival, deixant una bona impressió sobre la pista, per el que no descartaven poder tornar amb quelcom de positiu de la seva visita al feu blaugrana.

Ensurt inicial pel Barça

El partit va començar directe, sense concessions, amb els dos equips disposats a marcar ràpid el seu territori abans de que el rival se li pugés a les barbes. Així, al minut i mig, el Barça va rebre un ensurt dels grossos, quan Raül Pelícano sorprenia a Aitor Egurrola amb un magnífic xut des de quasi bé mitja pista i avançava al Lloret en el marcador. Per fortuna pels locals, la situació va durar només uns instants, ja que pocs segons desprès, un oportú Pablito Álvarez feia l’1-1 al aprofitar un refús de Ferran Serra a un xut de Mia Ordeig.

Moment en el que Pablo Álvarez feia l'1-1

El Lloret resisteix

Rodri va fer un gran partit

Durant quasi tota la resta de primera part va perdurar la igualtat, com a mínim en el marcador, ja que era el Barça qui portava la iniciativa en el joc, però topava constantment contra la teranyina defensiva del Lloret. El porter visitant Ferran Serra va estar especialment providencial en algunes de les seves intervencions, sobretot al xuts a distància dels jugadors barcelonistes. Els lloretencs també van disposar de les seves oportunitats per posar en compromís a Egurrola sortint a la contra, conduits des del darrera per un Rodri que va fer un gran partit tallant el joc rival i creant joc propi.

Reinaldo García intenta sorprendre des de lluny

A mida que passaven els minuts, el Lloret va veure com podia mantenir a ratlla els atacs del Barça i es va envalentir més en accions atacants. En aquests compassos van arribar les millors ocasions lloretenques, sobretot de l’estic de Raül Pelícano, el seu home més incisiu durant el partit. La parròquia barcelonista ja es mostrava neguitosa veient que en qualsevol moment els visitants podrien trencar de nou l’empat.

El Barça fa el 2-1, i la primera part acaba amb polèmica

Però al Barça no se li pot deixar un pam, ja que en la seva excel·lent plantilla disposa de jugadors amb tot tipus de recursos per treure petroli de qualsevol situació. I així, als 19 minuts, un penal a favor el va aprofitar Sergi Miras per desfer l’empat i capgirar el resultat, fent pujar el 2-1 al marcador. El nou fitxatge blaugrana està resultant decisiu amb el seu alt grau d’encert des del punt fatídic, ja que només ha fallat un llançament en el que va de temporada. A parti del 2-1, el Barça va anar sempre per davant durant la resta del partit, però no sense patiments.

Sergi Miras avança al Barça 2-1 de penal

El gol de Miras no va significar cap punt d’inflexió del partit, ja que el Lloret no es va arronsar i va mantenir el mateix sistema que tantes complicacions li estava plantejant al Barça. El partit anava guanyant progressivament en vistositat, ja que el Barça estava capficat en buscar un nou gol que li permetés respirar un pel més tranquil, i el Lloret no deixava passar la oportunitat de poder buscar la forma d’empatar. Un empat que va arribar “virtualment” en el darrer minut d’aquesta primera part. I diem “virtualment” ja que es va tractar d’un “gol fantasma” que els àrbitres van anular a Raül Pelícano, davant de les protestes dels jugadors visitants. Com van demostrar les imatges, els lloretencs tenien raó amb les seves protestes, ja que la bola va creuar la línea de gol, però les guardes d’Egurrola ho van ocultar a la visió des de la posició dels col·legiats i el gol finalment no va pujar al marcador, acabant la primera part amb el mínim 2-1 d’avantatge pel Barça.

A la imatge es veu clarament com la bola va entrar, però les guardes de Egurrola van tapar la visió dels àrbitres

 

El Barça no pot abaixar la guàrdia

La segona part no va poder començar millor pel Barça. Al minut i escaig, Sergi Miras tornava a transformar un nou penal a favor i posava l’electrònic en el 3-1. Els dos gols de renda van ser com un glop d’aire fresc pel Barça, que va passar a dominar el joc sense tanta tensió, però això sí, sense abaixar la guàrdia en cap moment, ja que el Lloret s’estava mostrant com un equip molt sòlid, i un gol el podia fer entrar de nou per la lluita d’un partit del qual mai va estar fora.

Sergi Miras va estar infalible des del punt de penal

I en el transcórrer d’aquesta segona part, tots dos equips van continuar amb la mateixa tònica de joc que havien mostrat fins ara. Entre oportunitat i oportunitat, i tot i la intensitat del joc, cal destacar que els dos conjunts van passar molta estona amb el seu caseller de faltes clavat des de la novena que marcava abans del descans. El primer en arribar a la fatídica desena falta va ser el Barça, al minut 12 de represa, i la falta directa conseqüent la va aprofitar Raül Pelícano per retallar el resultat i deixar-ho en el 3-2. El jugador lloretenc va sorprendre a Egurrola amb un fort xut directe.

Tres minuts més tard, va ser el Lloret el perjudicat amb una falta directa en contra per acumulació. En aquest cas, l’encarregat d’executar-la va ser Pablito Álvarez, que no va poder superar a Ferran Serra, per el que l’avantatge blaugrana en el marcador continuava sent mínim. El partit entrava a la seva recta final sense una definició clara.    

Ferran Serra va evitar que Pablo Álvarez transformés una falta directa

Amb patiment, però el Barça acaba sentenciant

En els darrers minuts, el Lloret va obrir-se, ja que veia posible fer un darrer esforç i poder saldar la visita al Palau amb un resultat positiu. Els papers es van invertir, i ara el Barça era qui aferrava la seva defensa per desballestar els intents d’atac del rival, i sortia a l’atac assegurant la possessió i sense arriscar, en busca d’una oportunitat per fer un quart gol que pogués sentenciar el partit.

El Lloret no va defallir i ho va provar de totes les formes

Enric Torner va posar l’ai al cor de la parròquia barcelonista amb una acció individual que va acabar amb un xut creuat que va sortir fregant el pal de la porteria. Però del possible empat a 3, es va passar al 4-2 en qüestió de segons, gràcies a una genialitat de Pablo Álvarez, que regirant-se sobre si mateix va salvar el seu marcatge i va batre a Serra. Quedaven tres minuts escassos per l’acabament, però ja no va donar temps per quasi res més. El Barça va saber gestionar el seu avantatge, contenir al rival i adormir el partit per a que el cronòmetre toqués a la fi sense cap conseqüència més.

Per la propera jornada, que es jugarà intersemanalment, el Barça tindrà que desplaçar-se a Calafell, on li espera un equip que no està fent un bon inici de temporada, però el record recent de la derrota inesperada a Alcoi i les dificultats que li ha presentat el Lloret, faran que els de Gaby Cairo no pequin d’excés de confiança i surtin amb les alertes posades des de bon inici.

El Lloret, un equip que ha mostrat molt bones maneres a la pista en tots els seus partits aquesta temporada, però que no ho ha pogut traduir en resultats positius, deixa aparcat de moment el seu Tourmalet particular i rebrà a casa a l’Igualada, en una bona oportunitat per començar a sumar de tres en tres i marxar de la part baixa de la taula.

EL PROTAGONISTA:

Sergi Miras. En aquells partits que s’encallen per culpa de les consistents defenses, el saber aprofitar qualsevol recurs per tirar endavant resulta primordial. En aquest sentit, Sergi Miras, la nova incorporació del Barça aquesta temporada, està resultant un baluard en els llançaments de penal, tal i com ho ha demostrat en aquest partit contra el Lloret, al transformar els dos llançaments dels que ha disposat. Amb el primer ha contrarestat ràpidament l’avantatge matiner del Lloret, i amb el segon, al poc d’iniciar-se la segona part, ha donat aire al seu equip per afrontar amb garanties i tranquil·litat uns instants on els lloretencs, matisadíssims, les tenien totes per posar en una situació compromesa als blaugranes. Miras només porta fallat un penal aquesta temporada.  

SABIES QUE…?

Marc Julià seguint el partit des de la banda

...tot i no poder jugar al estar convocat amb la selecció espanyola sub’20, Marc Julià va estar seguint el partit i animant als seus companys des del costat del túnel de vestidors del Palau.

...els dies previs al partit, Reinaldo García va mostrar via Twitter una imatge de les seves noves botes, personalitzades amb els colors del Barça, però al final no les va lluir en aquest partit.

...el segon entrenador del Barça, Ricard Muñoz, que no podia seure a la banqueta per sanció, va estar seguint el partit i donant instruccions des de la graderia, situat just darrera de la banqueta blaugrana.
...el barça ja lluïa a la samarreta el logotip de la ACHP desprès de que s'haguésarribat a un acord amb el seu dissenyador.

...abans del partit, el jugador del Lloret Dani Rodríguez va tenir problemes amb els seus guants “oficials” blancs i verds, i va acabar jugant el partit amb uns guants amb els colors del Igualada, el seu anterior equip.

...els nois del CD Urdaneta que van estar convidats pel Barça, estan fent una estada a Catalunya, precisament convidats pel CH Lloret.

...en cas de que Oriol Perarnau, el porter suplent del CH Lloret, hagués tingut que sortir a pista s’hauria trobat amb un impediment, ja que tenia el tac del patí trencat.

...durant el descans, el àrbitre va poder veure la imatge que va obtenir A KOPS D’STICK del gol anul·lat al Lloret.

Una ampliació de la imatge de la discòrdia

...aquesta mateixa imatge també la va sol·licitar veure durant la segona part Jordi Martínez -el delegat del Barça-, Marc Julià, Carles Cascante –cap de premsa del Barça-, i bona part de la delegació del Lloret.

...referent al gol anul·lat, el porter del Barça Aitor Egurrola, va reconèixer la seva legalitat als jugadors del Lloret al final del partit. 
...tots els mitjans informatius van possar a les seves cròniques que per part del Lloret va jugar Roger Perarnau, quan no va ser així.  

A KOPS DE FLASH

Abans del partit, les proves del marcador del Palau ja pronosticaven que el resultat als 10 minuts seria d’1-1. També va encertar el gol de Pelícano, les 2 faltes del Barça i el temps mort.

Escalfament previ del Lloret jugant a futbol.

Ricard Muñoz estava sancionat, però va estar donant instruccions als jugadors abans del partit.

Els nens del CD Urdaneta i CH Lloret immortalitzats amb els jugadors del Barça.

Detall dels guants “desentonats” de Dani Rodríguez

La nombrosa representació basco-lloretenca present a les grades.

Moment de glòria dels nois del CD Urdaneta sobre el parquet del Palau.

Ferran Serra va estar fregant el ser amonestat amb una targeta blava.

Els membres de Sang Culé, com de costum, van ser l’ànima de la graderia.

La pissarra amb la tàctica de Manel Barceló.

Al final del partit, una allau de nens va abordar als jugadors a la seva sortida del Palau.

  

PODEU TROBAR UNA ÀMPLIA GALERIA D’IMATGES DEL PARTIT EN AQUEST ENLLAÇ AL NOSTRE FACEBOOK

EL KOP D’STICK:

Viatge en autocar al 1990

Vaig desplaçar-me a aquest partit acompanyant al Lloret en el seu autocar. Feia... Ufff!... ni me’n recordo del temps que feia que no acompanyava a un equip a un partit en el seu mateix autocar, però no vaig poder evitar el recordar la primera vegada que ho vaig fer, i les similituds i diferències que hi havia amb aquesta.

Va ser al febrer de 1990, acompanyant al extint CHP Blanes, que aquella temporada 1989-90 acabava d’ascendir per primer cop a Divisió d’Honor, en el seu desplaçament, precisament al Palau Blaugrana, a jugar contra el Barça. En aquella època, el CHP Blanes posava a disposició dels aficionats l’autocar per acompanyar a l’equip als desplaçaments, i en aquell en concret, davant de l’èxit obtingut es va tenir que posar un segon autocar. Era el primer cop que el CHP Blanes jugava oficialment contra el Barça.

El Barça 1989-90 acabava d’iniciar la seva etapa post-Llorente, i estava al ben mig de la seva particular “travessa pel desert” en mig d’una època amb sequera de títols. Malgrat això, a les seves files militaven jugadors com Joan Ayats, Quim Paüls, Hèctor Venteo o Ton Carafí, i l’enfrontar-se conra aquelles figures en el mític Palau Blaugrana era tot un premi per al modest CHP Blanes i la seva afició.

Era el primer cop que jo anava al Palau Blaugrana a veure una competició esportiva, i el que més em va sobtar va ser el trobar-me un ambient molt apagat, amb les graderies pràcticament buides, molt lluny d’aquella època gloriosa d’uns anys enrere, quan el feu blaugrana era capaç d’aplegar més de 4.000 o 5.000 persones per veure un partit d’hoquei en un ambient ensordidor i asfixiant. Així dons, la afició blanenca –a la que curiosament ens van situar on actualment es posa Sang Culé- va ser l’encarregada de donar el toc de color i sonor al esdeveniment amb els càntics, crits i banderes, tal i com van recollir les cròniques de la època –unes cròniques, que per cert, llavors ocupaven quasi un plana d’un diari esportiu de tirada estatal-. Recordo que aquell partit va ser com aquest, molt disputat i igualtat, on l’equip modest –el CHP Blanes per llavors i el CH Lloret ara- va plantar cara i va tenir contra les cordes al totpoderós FC Barcelona, que va acabar guanyant per la mínima en un final ple d’emoció desprès de que Miquel Calero –que més tard acabaria jugant en el Barça- ajustés el marcador en un 5-4 a manca de cinc minuts pel final. Però més que del partit en si, el que més recordo d’aquell dia era el gran ambient en l’autocar, tant per anar com per tornar. A aquell viatge li van seguir un parell o tres més, fins que el vehicle propi va acabar per imposar-s’hi, fins ara, vint i dos anys desprès.