LA COPA TÉ QUE ESPERAR
El Lloret va caure amb claredat davant d’un
Reus molt sòlid i concentrat, que va dominar el partit i va saber impedir
qualsevol tipus de reacció lloretenca. El partit resultava vital pels dos
equips de cares a la classificació per la copa, i finalment, amb aquests tres
punts i la combinació de la resta de resultats de la jornada, el Reus va
assolir la classificació matemàtica, mentre que el Lloret s’ho tindrà que jugar
tot a la propera jornada, darrera de la primera volta.
FITXA DEL PARTIT
COMPETICIÓ: OK Lliga 2012-13,
jornada 14.
LLOC/DIA/HORA:
Pavelló
Municipal d'Esports, Lloret de Mar (La Selva). Dissabte, 12 de gener de 2013,
19:30 h.
CH
LLORET (1+2): Ferran Serra (p), Raül Pelicano (2), Jordi Rodríguez Rodri, Dani
Rodríguez, Enric Torner (1) -equip inicial- Marc Gòmez, Xavi Gonzàlez i Víctor
Crespo.
Entrenador: Manel Barceló.
REUS
DEPORTIU (3+3): Guillem Trabal, Joan Salvat (1), Albert Casanovas (1), Raül Marín (1),
Jordi Adroher (2) -equip inicial-, i Xavier Rubio (1).
Entrenador: Alejandro Domínguez
GOLS
PRIMER TEMPS: 0-1 (6')
Salvat, 0-2 (14') Rubio, 1-2 (15') Pelicano, 1-3 (15')
Marín.
SEGON TEMPS: 2-3 (28')
Pelicano, 2-4 (29') Adroher, 2-5 (30') Casanovas, de penal, 2-6
(46') Adroher, 3-6 (49') Torner.
ÀRBITRES:
José
Juan Melero i Gonzalo Dapena
TARGETES
BLAVES: Crespo (CH Lloret) i Marín (Reus D)
FALTES:
CH
Lloret: 12 / Reus D: 8
PÚBLIC:
Uns
200 espectadors
INCIDÈNCIES:
- El Reus portava
tapat el logotip de la Associació de Clubs a la seva samarreta.
CRÒNICA:
La primera volta de la OK Lliga tocava ja a
la fi amb aquesta penúltima jornada amb només dos equips -Liceo i Barça-
classificats per jugar la Copa a Oviedo, i fins a 10 equips aspirant a una de
les sis places restants. Entre aquests aspirants, el Lloret i el Reus
s’enfrontaven en un partit clau, on una victòria podia donar l’accés automàtic
a qualsevol dels dos equips sense tenir que esperar a les caramboles de la
propera jornada.
El Lloret només aguanta
sis minuts
 |
| Rodri intenta aturar a Raúl Marín |
El partit va començar amb la intensitat que
era d’esperar per part de les dues parts, ja que manar des de bon inici
resultava clau pels interessos dels dos equips. Sense temps a especulacions van
arribar les primeres aproximacions a l’àrea rival, i el primer avís seriós el
va donar Jordi Adroher enviant al pal la culminació d’un ràpid contracop
reusenc. El Lloret no es va deixar intimidar i Raül Pelicano també va
estavellar una rematada al pal poc desprès.
 |
| El Reus celebra el 2-0 |
En aquestes, el Reus va tenir la sort de
mullar primer, mitjançant Joan Salvat, i a partir de llavors, va passar a
dominar el joc, un domini que ja no cediria durant la resta del partit, davant
d’un Lloret que s’anava enfosquint a mida que el resultat li era cada cop més
advers. El Reus va tenir diverses oportunitats per ampliar la seva diferència,
sobretot sortint al contracop, i a través d’uns Marín i Adroher que eren tot un
corcó per a la defensa local. Raül Marín va fer un altre pal, i poc desprès, al
minut 14, Xavi Rubio aconseguia el 0-2. Tot seguit, Ferran Serra va evitar el
tercer en una rematada de Marín.
El Reus talla els intents
de reacció del Lloret
Raül Pelicano, l’home més actiu del Lloret
durant tot el partit, va retallar distàncies al minut 15, en un signe que podia
presagiar el ressorgiment dels locals, però res més lluny, ja que uns segons
més tard, Raül Marín tallava l'intent de reacció i amb l'1-3 tornava a posar
dos amunt al Reus.
 |
| Raúl Marin fent l'1-3 |
Durant els deu minuts que quedaven de primera
part les rotacions van ser fonamentals. El Lloret no va saber trobar el
revulsiu amb la entrada de Xavi Gonzàlez i Víctor Crespo, i es va veure obligat
a centrar tots els seus esforços en contenir els atacs reusencs. Un Reus que,
tot i que Alejandro Domínguez va saber gestionar perfectament les rotacions fent servir
només un jugador extra més per mantenir sempre la intensitat del seu joc,
tampoc va tenir l’encert suficient per ampliar la seva renda, tot i que el seu
domini era clar en tots els aspectes del joc, per el que al descans es va
arribar amb l'1-3 al marcador.
 |
| El Lloret no va estar prou llùcid per culminar amb exit les seves accions d'atac |
La represa va tenir un guió molt similar a la
primera part. Al Lloret va semblar que li va anar bé el descans i va sortir
molt fort, disposat a aixecar el partit. Als dos minuts i mig, de nou Pelicano,
amb un gran gol sorprenent Trabal des del darrera i per sobre de la porteria,
tornava a ajustar el resultat en un 2-3. El gol va ser molt protestat pels
jugadors reusencs, que consideraven que Pelicano va aixecar massa l’estic per
picar la bola. Semblava que aquest gol matiner havia donat ales al Lloret, que
va disposar d’una nova per empatar.
 |
| Ens ho tapen Casanovas i Gòmez, però aquest és el gran gol de Pelicano. |
Però el Reus, a les primeres de canvi, va
tornar a tallar les ales als locals i va tornar a marxar en el marcador amb un
gol de Jordi Adroher. I aquí no s’acabava encara aquest trepidant inici de
segona part, ja que en pocs segons van arribar dos penals, un a cada porteria,
que van resultar definitius per l’esdevenir final del partit. Enric Torner va
desaprofitar el penal local i no va poder tornar a justar el resultat, en
canvi, a continuació, Albert Casanovas va transformar el penal reusenc i va
instaurar un 2-5 en el marcador que ja deixava el partit pràcticament
sentenciat.
 |
| Amb aquest penal Casanovas deixava coll avall el partit pel Reus |
El Reus controla i
sentencia
Aquest sobtat cop d’autoritat del Reus va
deixar estabornit al Lloret, que ja no va poder tornar a aixecar el cap durant
la resta de partit. Els jugadors lloretencs
no van llançar la tovallola en cap moment, però van quedar molt tocats i
van ser incapaços d’adquirir el to necessari per redreçar el rumb del partit.
En bona part també, va ser culpa del Reus, que va saber gestionar la seva renda
i no va perdre la concentració en cap moment, tallant tots els intents d’atac
rivals i portant el tempo del joc a la seva conveniència.
 |
| Enric Torner intenta sortir a la contra amb la oposició de Jordi Adroher |
A manca de 10 minuts per a la conclusió, una
targeta blava mostrada a Raül Marín va donar una falta directa favorable al
Lloret, una ocasió que podia haver servit d’incentiu als lloretencs per
intentar entrar de nou en el partit, però Raül Pelicano no va saber
materialitzar-la en el gol de la esperança, caient ja la resignació sobre la
parròquia local.
 |
| Jugada d'atac local en els darrers minuts |
Un minut desprès, i amb els locals encara amb
superioritat numèrica, Jordi Adroher va fallar també una falta directa pel
Reus, en aquest cas vinguda en conseqüència de la desena falta d’equip del
Lloret. Però a manca de quatre minuts i escaig per a la conclusió, el mateix
Adroher, amb una brillant acció personal, feia el 2-6 que donava la estocada
definitiva al partit. Amb un Reus ja deixat anar, Enric Torner va establir el
definitiu 3-6, quasi entrant ja en el darrer minut. El Lloret va tenir que
acabar el partit en inferioritat degut a la expulsió de Víctor Crespo quan
faltaven 40 segons per la botzina.
La Copa ja té set
classificats
 |
| El Reus jugarà la Copa 2013 |
Tota la combinació de resultats de la jornada
ha fet possible que el Reus, conjuntament al Vic, Lleida, Vilanova i Vendrell
s’hagin guanyat un lloc al costat del Liceo i Barça per participar a la Copa
que es disputarà a Oviedo el proper mes de febrer. Amb una plaça encara per
decidir, Igualada, Voltregà, Noia i Blanes se la tindran que disputar amb el
Lloret en la propera jornada, la que tanca la primera volta i que es jugarà en
horari unificat el dissabte 26 de gener. Els llortencs parteixen amb un lleuger
avantatge, ja que estan situats en la 8ª posició i són els únics que depenen
d’ells mateixos per accedir, però la visita a la complica pista del Vendrell,
un equip que ja està classificat però que es juga el ser cap de sèrie, no
resultarà gens fàcil pels de Manel Barceló.
EL
PROTAGONISTA:
Jordi
Adroher. El jugador del Reus va tenir una completa actuació que ens ha fet
recordar aquell millor Adroher dels seus temps a Vic, fins i tot més madur. Va
jugar quasi tots els minuts, i ben recolzat per Marín i Casanovas, va ser l’eix
en el que va girar el Reus. Va fer anar el partit al tempo que més li convenia, defensant, creant i donant joc als seus
companys, iniciant i culminant les contres del equip, es va convertir en el
maldecap de la defensa rival. Autor de dos gols, el segon de molt maca factura.
SABIES
QUE…?
...el jugador del Reus Jordi Molet, al igual
que en el partit contra l’Alcoi va estar assegut a la banqueta sense jugar ni
un minut.
...en la web de la FEP van posar a Víctor
Crespo com a titular en el Lloret en lloc d’Enric Torner, i a Marc Ollé en lloc
de Guillem Trabal al Reus.
...a la grada hi havia l’exjugador argentí
Marcelo Uribe, que al final del partit va tenir una calorosa trobada amb
Alejandro Domínguez.
A
KOPS DE FLASH
Darrers
retocs a la porteria abans del partit.
El
Reus, com altres clubs de la OK Lliga, va decidir no lluir el logo de la ACHP.
Raül
Pelicano la va clavar, mai millor dit.
Continuem
amb una més de braçalets de capità: Guillem Trabal el porta cosit a la
samarreta.
Una
imatge poc habitual en el Lloret: Enric Torner i Raül Pelicano asseguts a la
banqueta. Tots dos amb cara de circumstàncies.
El
àrbitre dona explicacions a Trabal desprès del segon gol de Pelicano.
Un
detall de la personalització de les proteccions dels jugadors del Reus.
Marcelo
Uribe i Alejandro Domínguez es van donar una calorosa abraçada al trobar-se al
final del partit.
EL
KOP D’STICK:
Cinc
candidats, una plaça, una oportunitat
Aquest any, tenim que aplaudir el que la FEP hagi donat a conèixer la
seu i les dates de la Copa
amb una antelació més que raonable. Oviedo serà la seu que acollirà la LXX edició de la Copa espanyola a partir del
28 de febrer –prometo fer una valoració al respecte més endavant-.
La qüestió és que la classificació per la Copa és l’al·licient que
anima la primera meitat de la OK Lliga, i
rara és la temporada on no s’arriba a les darreres jornades de la primera vola
amb sorpreses i molts equips fent càbales. Per la present, ja tenim
classificats al Liceo i Barça, els màxims favorits, a qui acompanyaran el
Vendrell, situat en una sorprenent 3ª posició i que des de la seva aparició a la
OK Lliga no es per ni una, el Vic, que
retorna desprès de la seva absència la passada edició, el Lleida, que s’ha
convertit en l’equip revelació de la temporada en el seu retorn a la màxima
categoria, el Vilanova i Reus, dos dels habituals de les darreres edicions, i
una plaça encara per decidir a la que aspiren cinc equips, Lloret, Igualada,
Voltregà, Noia i Blanes, i que ens farà mantenir pendents dels resultats en la
que es preveu apassionant 15ª jornada.
El Lloret es qui matemàticament ho té més
fàcil, ja que al ocupar la 8ª posició, una victòria el classifica
independentment del que facin la resta d’aspirants –llevat de que Igualada o
Voltregà guanyessin d’una diferència aberrant de gols-. Però atenció, que sobre
el paper la cosa no resulta tant fàcil, ja que els lloretencs viatgen cap a la
pista del Vendrell, un equip que voldrà guanyar per matenir la seva excel·lent
tercera posició i garantir-se el ser cap de sèrie en el sorteig i evitar a un
dels “cocos”.
L’Igualada és el novè classificat, igualat a
punts amb el Lloret. Els igualadins ho tenen força feixuc, ja que a part
d’esperar la punxada del Lloret, te que guanyar al Barça al Palau Blaugrana,
cosa gens fàcil, ja que els barcelonistes no es poden permetre cap ensopegada
més si volen mantenir el ritme del Liceo en la pugna per la lliga. Els
igualadins encadenen 3 derrotes consecutives, per tant, tard o d’hora tenen que
tornar a guanyar, així que, sorpreses més grosses també s’han vist...
El Voltregà té els mateixos punts que Lloret
i Igualada, però al contrari que ells, sobre el paper es qui, a priori, sembla
que ho té més fàcil, ja que li toca jugar a la pista del SHUM, un dels equips
de la part baixa de la classificació. Però això es només a priori, ja que el
SHUM té la necessitat imperiosa de sumar per sortir de les posicions de descens,
i sembla que per fi s’ha trobat amb la línea adient, desprès d’empatar i
guanyar els dos darrers partits.
El Noia i el Blanes tenen l’avantatge de
jugar els seus partits a casa i contra dos equips teòricament inferiors, Sant
Feliu i Alcoi, respectivament, pel que no tindrien que tenir gaire
complicacions per sumar els tres punts. Però el seu principal handicap és que
per entrar a la copa necessiten que tots els seus adversaris del davant perdin,
però qui sap, tampoc és una carambola del tot impossible.
Així dons, preparem-nos per una jornada
d’hoquei d’aquelles intenses, però això serà d’aquí dos setmanes, el 26,
desprès de la aturada per les competicions europees.
 |
| El Lloret buscarà la victòria a El Vendrell per poder ser a Oviedo |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada