4 de nov. 2013

LLIGA CATALANA DE VETERANS A (JORN. 1): BARÇA 6 - CUATRO VIENTOS 2



ARRÒS A BANDA

La màxima expectació la primera jornada de la Lliga Catalana de Veterans 2013-14 la centrava el duel que enfrontava al FC Barcelona i al vigent campió, el FC Cuatro Vientos, els dos protagonistes de la final de la temporada passada, que no es va jugar per incompareixença del Barça i que va acabar generant una polèmica que va durar tot l’estiu.

Les xarxes socials bullien pendents de com es desenvoluparia l’enfrontament i tot allò que l’envoltava: hi hauria reconciliació?... revenja?... acabaria tot com el rosari de l’Aurora?... Finalment la sang no va arribar al riu, i el partit es va desenvolupar amb la normalitat més absoluta. El Barça va mostrar-se superior i més encertat, i va acabar per endur-se els tres punts amb un contundent 6-2. I de tercer temps, un exquisit arròs a banda... però cadascú per la seva...   

Al final del partit els jugadors dels dos bàndols van accedir a fer-se la tradicional foto conjunta. L'esportivitat davant tot.

FITXA DEL PARTIT

COMPETICIÓ: Lliga Catalana de Veterans 2013-14, grup A, jornada 1. 

LLOC/DIA/HORA: Palau Blaugrana, Barcelona. Dimarts, 29 d’octubre de 2013, 21:30 h.

FCBETERANS (3+3): Jordi Tino Martínez (p), Lluís Julivert Segarra, Toni Rovira (1), Miquel Plaza (2), Gaby Cairo –equip inicial-, i Marcelo Chirola Uribe (3).

FC CUATRO VIENTOS (1+1): Quico Salarich (p), Jordi Munsó, Pep Portas, Jordi Gutièrrez, Dani Lòpez (2) –equip inicial-, Joan Ayats i Víctor Alonso.



GOLS

PRIMER TEMPS: 1-0 (5’) Plaza / 1-1 (10’) Lòpez / 2-1 (12’) Rovira / 3-1 (16’) Plaza.
SEGON TEMPS: 4-1 (33’) Uribe / 5-1 (37’) Uribe / 5-2 (40’) Lòpez, de penal / 6-2 (41’) Uribe.

ÀRBITRE: Lluís Serra


TARGETES: --

FALTES: FCBeterans. 6 / FC Cuatro Vientos: 9

PÚBLIC: 1 espectadora, que va arribar a la segona part


INCIDÈNCIES:

-Partit endarrerit de la primera jornada, que es devia haver jugat el dijous 24 d’octubre.
-El partit va començar amb18 minuts de retard.
-Tot i ser considerat un partit d’alt risc, no va haver-hi presència d’agents d’ordre públic (bé, si que hi havia, però no de servei).
-Els dos equips van patir diverses baixes de darrera hora.    

CRÒNICA:

Des de que es va fer públic el calendari de la Lliga Catalana de Veterans 2013-14 i els capricis de l’atzar van fer que el Barça i el Cuatro Vientos es tinguessin que enfrontar a la primera jornada, la data del 24 d’octubre va quedar marcada a l’agenda de bona part dels mortals. Arribat el dijous en qüestió, un desplaçament massiu d’aficionats a l’hoquei I mitjans informatius vinguts des de totes les parts del món van fer petit el Palau Blaugrana atrets pel morbo que generava la trobada entre blaugranes i blanencs desprès de no haver-s’hi pogut enfrontar en la ja famosa final de la temporada passada -recordem que la final no es va jugar per incompareixença del Barça i, desprès de no poder arribar a cap acord per disputar-la en una altra data, la Federació va prendre la decisió de proclamar campió al FC Cuatro Vientos, cosa que va provocar un clima de crispació en les relacions dels dos equips-.

Però el mateix dijous, poques hores abans del gran esdeveniment, un comunicat del Barça feia saber que el partit quedava suspès degut a que el Palau devia acollir un entrenament de futbol sala de darrera hora (on s’ha vist que a Can Barça un entrenament de futbol sala sigui més important que un partit de veterans d’hoquei?!... Sandro dimissió!!!). Finalment el partit es va posposar pel dimarts vinent, dia 29, però la confusió creada i la desinformació va fer que la l’afluència de públic fos més aviat escassa, tot i que el morbo i l’expectació es mantenien intactes.     

Que rodi la bola!

Arribat el moment de la veritat, el retrobament es va fer amb cordialitat i esportivitat per part del dos equips, malgrat la tensió a l’ambient era perfectament palpable. De ben segur que qualsevol petita espurna hauria fet explotar tot com una bomba. Per evitar mals majors, el millor era començar el partit el més aviat possible i centrar tota la atenció a la disputa de la bola.

Com ja ens tenen acostumats Barça i Cuatro Vientos en els seus enfrontaments, no hi ha lloc a les especulacions i temptejos, i des del primer moment tots dos equips aposten pel joc directe i ofensiu en busca de la porteria rival. Miquel Plaza i Gaby Cairo van posar en alerta la porteria de Quico Salarich a les primeres de canvi, però la primera ocasió clara de veritat va arribar per part dels visitants als dos minuts i mig, quan Pep Portas en una ràpida contra es va plantar sol dins de l’àrea blaugrana, encara que no va encertar a superar a Tino Martínez.

El Cuatro Vientos podria haver-se avançat amb aquesta bona oportunitat de Pep Portas
La rèplica immediata a l’altra porteria va arribar de l’estic de Toni Rovira, i desprès d’unes quantes anades i tornades successives, Miquel Plaza inaugurava el marcador poc abans dels cinc minuts.

El Barça s’escapa

Dani Lòpez va fer els 2 gols visitants
Veient l’intensitat de joc per part dels dos equips, era fàcil preveure que l’1-0 que lluïa en el marcador tenia un regnat condemnat a desaparèixer aviat. L’encert dels porters van ajudar a mantenir l’electrònic inamovible durant exactament quatre minuts i trenta-vuit segons, fins que Dani Lòpez feia l’1-1 pels blanencs.

Però la igualtat va durar ben poc, ja que menys de dos minuts desprès era desfeta per Toni Rovira, que tornava a avançar al Barça per 2-1. El Cuatro Vientos ha fet mèrits per tornar a empatar, sobretot amb dues clares ocasions de Joan Ayats refusades per Tino Martínez, però els barcelonistes han tornat a posar de manifest la seva efectivitat de cara a barraca, i Plaza a fet el 3-1 a manca de 9 minuts pel descans.

Gran intervenció de Tino Martínez en una acció de Joan Ayats
Els porters es llueixen

Salarich va tenir moments estelars
El tram final de la primera part va estar marcat per la extraordinària actuació dels dos porters, molts segurs davant dels constant assetjament al que estaven sent sotmesos, en especial aturant un penal cadascun d’ells. Salarich va refusar un llançament de Marcelo Uribe , i desprès Martínez va fer lo propi amb un de Joan Ayats. Així dons, el Barça va marxar al descans amb una relativament còmoda renda de dos gols favorable.

La segona part va començar també marcada per l’actuació dels dos porters. En els primers compassos Salarich va evitar que el Barça incrementés el seu bagatge intervenint providencialment en dues ocasions consecutives de Rovira. A l’altra porteria, Ayats i Portas tampoc van poder superar a un inspirat Tino Martínez.

De nou Ayats possant a prova a Tino Martínez.
Gran Chirola

El marcador va continuar encallat fins al minut 7 de la represa, quan Marcelo Uribe va aconseguir sorprendre a Salarich amb un obús des de la mitja distància que va significar el 4-1. El Chirola va trencar i sentenciar definitivament el partit amb un “hat-trick” en qüestió de vuit minuts. Amb un altre fort xut va fer pujar el 5-1, i des de dins de l’àrea va fer el sisè a 9 minuts del final.

El Chirola Uribe va ser l'autor dels tres gols del Barça a la segona part
A la porteria blaugrana Tino Martínez continuava mostrant-se com un autèntic mur esvaint qualsevol possibilitat de remuntada dels blanencs, que només van poder veure porteria mitjançat un penal transformat per Dani Lòpez.

Aquest llançament de penal es va convertir en l'estèril segon gol del Cuatro Vientos.
Tot i que el 6-2 deixava ja el partit vist per sentència, cap dels dos equips va abaixar el braços i encara es van poder gaudir d’uns minuts entretinguts, tot i que el marcador ja no va tornar a moure’s. El que importava era passar-s’ho bé, i que millor forma que jugant a hoquei.

Tot i que el partit ja estava sentenciat, els darrers minuts van ser força entretinguts
Que fem per sopar?

Un cop va sonar la botzina final, tocava donar resposta a la gran pregunta que tothom s’estava fent des de feia dies: Hi hauria tercer temps conjunt?... la resposta va ser... NO... qui volgués sopar, que ho fes pel seu compte. Així dons, la Old League 2013-14 aixecava el teló envoltada amb la mateixa polèmica amb la que va acabar la temporada passada, amb ferides encara obertes i amb moltes incògnites al respecte per resoldre.

Lluís Segarra
El Barça, amb l’orgull ferit per no haver pogut “tetracampionar” la temporada passada, s’ha pogut treure una espineta al vèncer de forma inqüestionable al Cuatro Vientos, l’equip que els hi va prendre l’any passat el títol que havien obtingut durant les tres temporades anteriors, i dit de pas, també el primer equip capaç de vèncer als blaugranes la temporada passada. La contundència de la victòria contra el vigent campió és un missatge inequívoc del Barça cap a la resta de rivals, advertint que amb més motivació que mai lluitarà per recuperar de nou la corona de la millor lliga de veterans del món.

Jordi Gutièrrez
El Cuatro Vientos no ha pogut estrenar amb bon peu el seu regnat. Tot sigui dit que no han pogut fer una pretemporada en condicions i que per començar els hi ha tocat l’os més dur, però els blanencs són uns dels equips forts de la competició i uns assidus de les darreres Final 4, i aquesta temporada de ben segur voldran demostrar que el títol de campions, encara que imposat, no deixa de ser merescut.   


EL PROTAGONISTA:

El morbo. Més enllà de la rivalitat esportiva i l’espectacle hoqueístic en sí, la atenció mediàtica del partit es centrava principalment en el morbo de veure (hay que ver como somos!...) com acabaria la trobada entre els dos equips que han protagonitzat el “culebrot” de l’estiu i han estat presents en totes les tertúlies veteranes des de  la seva final no disputada. Un cop trobats, i sense haver tingut de lamentar víctimes ni danys d’importància, pel bé de l’hoquei de veterans, esperem que la enrabiada se’ls hi passi aviat...

SABIES QUE…?

...el FC Cuatro Vientos va patir les baixes de darrera hora de David Panadero i Eduard Recio, però va poder comptar en el darrer moment amb Dani López.
...Marcelo Uribe encara no disposava de l’equipació oficial del Barça 2013-14, que li va ser lliurada tot just abans del partit.
...l’acta oficial indicava que el partit es va jugar al pavelló de Llars Mundet.
...el Barça lluirà aquesta temporada publicitat de Reno als pantalons.
...encara que sembli mentida, l'àrbitre va estar seguint el partit tota l'estona des del costat oposat a nosaltres, per tant... NO ENS VA ESPATLLAR CAP FOTO!!!
...els jugadors del Cuatro Vientos van fer el seu tercer temps a la cerveseria “Catalana” del Carrer Mallorca.

A KOPS DE FLASH

El FC Cuatro Vientos està sospesant l’idea de sortejar un cotxe per buscar finançament... però aquest no serà!

El Cuatro Vientos intenta buscar la clau per aturar al Barça.

Què estava fent Gaby Cairo? Tocar l’harmònica? Mossegar-se les ungles?...

Tot i tenir que lluir el dorsal 10 per qüestió de galons, el número 6 sempre està present a tot allò que envolta a Gaby Cairo.

Al final del partit, res va impedir el poder gaudir d’una bona taula.
 

EL KOP D’STICK:

Mesurant les paraules

Uf! Renoi, com m’ha costat escriure aquesta crònica!... Mantinc una bona sintonia tant amb la gent del Barça com amb la del Cuatro Vientos, i desprès del clima de tensió que hi ha entre els dos equips, no m’agradaria que algun comentari meu mal expressat fos mal interpretat i generés algun conflicte, així que he tingut que llegir i rellegir el text mil i una vegades, triant amb pinces les paraules i mesurant els comentaris.

Tot i això, si alguna cosa del que hi ha aquí escrita genera alguna controvèrsia o molesta a algú, demano mil disculpes subratllant que no ha estat la meva intenció fer-ho. Si en alguna cosa no m’he expressat bé, es per que no ho he sabut fer millor.

Vaig viure en primera persona quasi tot el que va passar aquells 14 i 15 de juny a Sant Celoni i tinc la meva opinió al respecte, però serè el suficientment cautelós a l’hora de fer-la pública, ja que l’últim que vull es generar-me alguna enemistat amb ningú. El millor es que ells mateixos facin auto-exàmen de consciencia i facin la primera passa per reconciliar-se, a la fi, tots dos són víctimes d’una situació que no va agradar a ningú. La Lliga de Veterans ho agrairà. Per moltes reunions que es facin per intentar dotar de més seriositat la Old League, el bon ambient entre els participants és l’autèntic esperit d’aquesta competició, si es perd, es perdrà tot el que s’ha aconseguit fins ara.