A KOPS D'STICK: OK LLIGA 2013-14 (JORN. 4): NOIA 2

EMPAT AMB REGUST DIFERENT

Noia i Lloret es van repartir els punts del seu xoc de la quarta jornada de la OK Lliga 2013-14, al empatar a 2 en un partit que podria haver acabat de qualsevol manera, però que va deixar sensacions diferents als dos bàndols. Els locals van quedar-se amb la sensació de que, tal i com es va posar la cosa, finalment van poder salvar un punt com a mal menor. Els noiencs es van avançar i van dominar durant el primer temps, tot i no exhibir un joc gaire brillant, però es van veure superats pel Lloret a la represa.

Per la seva part, el Lloret va marxar amb un regust agredolç. Per una banda, el poder esgarrapar un punt a l’Ateneu noienc sempre es pot considerar un bon resultat, mentre que per una altra part, hi havia una sensació de decepció per no haver sigut capaços d’aprofitar les ocasions generades a la segona part i haver pogut marxar amb un millor resultat.

FITXA DEL PARTIT

COMPETICIÓ: OK Lliga 2013-14, jornada 4.

LLOC/DIA/HORA: Pavelló Olímpic de l’Ateneu, Sant Sadurní d’Anoia (Alt Penedès). Dissabte 2 de novembre de 2013, 19:30 h.

CE NOIA FREIXENET (1+1): Lluís Gil (p), Aleix Esteller (1), Eloi Mitjans (1), Jordi Del Amor, Joan Feixas –equip inicial-, Francesc Gil, Pau Bargalló i Marc Julià.

Entrenador: Ferran Lòpez

CH LLORET (0+2): Ferran Serra (p), Raúl Pelicano (1), Jordi Rodríguez Rodri, Xavier Gonzàlez, Jordi Carbó (1) –equip inicial-, Marc Gòmez i Víctor Crespo.

Entrenador: Manolo Barceló.

GOLS

PRIMER TEMPS:

1-0 (22’) Mitjans, de xut exterior.

SEGON TEMPS:

1-1 (32’) Carbó, de contraatac.

1-2 (33’) Pelicano, de xut exterior.

2-2 (33’) Esteller, de jugada col·lectiva.

ÀRBITRES: Sergi Mayor i Iván Gonzàlez

TARGETES: --

FALTES: CE Noia: 6 / CH Lloret: 8

PÚBLIC: Uns 250 espectadors

INCIDÈNCIES:

-El partit va donar inici a les 19:36 h.

CRÒNICA:

Dinàmiques ben oposades les del Noia i el Lloret en aquest inici de temporada. Els de Sant Sadurní, amb dos victòries i un empat, encara no coneixen la derrota i arribaven a aquest partit situats en el quart lloc de la classificació. En contrapartida, els de la Costa Brava estan immersos en una espiral negativa, que els ha portat a sumar només un punt en les tres jornades anteriors, per tant, la necessitat de trencar aquesta dinàmica resultava evident abans de que el nerviosisme i la preocupació comencessin a instaurar-s’hi a l’equip.

Fluixa primera part

El Noia ha portat la iniciativa del joc durant els primers compassos de partit, davant d’un Lloret molt caut tancat al darrera, en busca de sorprendre amb alguna contra. Els noiencs no estaven practicant un bon joc, però malgrat tot s’han acostat diverses vegades a la porteria de Ferran Serra, disposant d’oportunitats per poder inaugurar el marcador.

Acció d'atac del Noia, amb Marc Julià sortint de darrera de la porteria de Serra

La manca d’encert davant d’un Serra molt segur, i alguna perillosa arribada aïllada del Lloret, sobretot per part de Carbó i Pelicano,van començar a causar neguit entre la parròquia local, que veia com queien els minuts i el 0-0 continuava encallat en el marcador. El partit resultava força ensopit fins al minut 20, quan s’ha assenyalat un penal favorable al Noia. Eloi Mitjans va fer el llançament, i Serra el va refusar. En aquesta acció, el soroll del ferro interior de la porteria, possiblement degut a l’impacte sobre ell del patí del porter lloretenc, va fer creure a bona part dels presents que la bola havia entrat i havia sortit rebotada, encenent els ànims del públic.

El penal de la discòrdia

Pel que sembla, aquesta tensió ambiental es va traslladar a la pista, i el joc va guanyar en intensitat durant aquests minuts que mancaven per arribar al descans. Fregant el minut 22, Mitjans sí que va encertar amb un xut creuat i va inaugurar el marcador, aconseguint que el Noia marxés al vestidor amb un avantatge d’1-0.

Reacció del Lloret

La segona part va resultar d’inici força diferent a la primera. El Lloret, que havia començat a reaccionar a partir de l’1-0, havia sortit més atrevit a la pista, agafant amb la guàrdia baixa al Noia. Raúl Pelicano va donar el primer avís seriós amb un xut que Lluís Gil va refusar. Poc desprès, el Noia va tenir una gran oportunitat per augmentar el seu avantatge amb un nou penal a favor, però Serra va refusar el llançament de Jordi Del Amor.

Si Del Amor hagués transformat aquest penal, el partit poder hauria agafat un altre rumb.

El Lloret es va fer l’amo de la pista, i el triplet Crespo-Carbó-Pelicano va començar a mostrar les vergonyes de la defensa local. Les encertades intervencions de Gil van impedir que el Noia perdés el seu avantatge a les primeres de canvi. Però al final, el que tothom veia venir va arribar, i en una rapida acció a la contra, Jordi Carbó es va plantar sol davant de Gil, superant-lo i establint l’empat a 1.

Víctor Crespo va estar molt actiu

Un minut boig

El minut següent al gol de Carbó va resultar de bojos. El Lloret aconseguia capgirar el marcador amb un xut de Pelicano, però la alegria els hi va durar ben poc, ja que Aleix Esteller va fer el 2-2 només 14 segons desprès.

Per concloure aquest esbojarrat minut, tot just treure de mitja pista, el Lloret va aconseguir un penal a favor comés sobre Rodri. Pelícano va tenir l’oportunitat de tornar a avançar als seus, però Gil va esbrinar les seves intencions i va refusar el llançament.

Lluís Gil va evitar que Pelicano fes el 2-3

Qui primer encerti es porta el gat a l’aigua

El partit va entrar completament obert al seu darrer tram. El Lloret havia agafat el comandament, infringint un setge constant sobre la porteria rival, convertint a Lluís Gil en l’autèntic salvador del Noia amb les seves encertades intervencions. Els locals tampoc eren capaços de superar a Serra en els seus intents.

A Francesc Gil li va faltar un xic d'encert per fer el 3-2

A mida que el cronòmetre s’acostava a la fi, resultava més evident que qualsevol encert seria decisiu per decantar el signe del partit cap a un costat o un altre. El Noia va tenir la seva més clara oportunitat en un xut al pal de Pau Bargalló i una contra en la que Francesc Gil va acabar encarant a Serra. Al Lloret, que va disposar de mil i una oportunitats, li va girar l’esquena la deessa Fortuna, i el més clar exponent el va tenir en Raúl Pelicano, que va fallar incomprensiblement fins a tres claríssimes oportunitats, una en el darrer sospir de partit que va posar l’ai al cor a tots els presents.

Pelícano va estar a punt de donar la victòria al Lloret en la darrera acció del partit

Finalment, la sort i la mala astrugància es van conjuntar, i el partit va acabar amb el 2-2 que deixava mig satisfets a tots. El Noia continua invicte i es manté al quart lloc de la classificació amb 8 punts, un per darrera del Vendrell, i un per sobre del Liceo i Vic. El punt no serveix al Lloret per sortir de la part baixa, mantenint-se el quart per la cua amb només dos punts, un per sobre de la zona de descens.

El Noia s’emporta amb claredat el partit sub’23

Al contrari que en el partit d’OK lliga, el partit de la lliga de la ACHP disputat un parell d’hores abans, si que va tenir un clar color. L’equip sub’23 del Noia va dominar amb claredat a un ofuscat Lloret des de bon inici de l’enfrontament.

Els locals es van avançar als dos minuts i mig, però tot i portar el pes del joc, no van saber materialitzar les seves oportunitats i fins a tres minuts abans del descans no van poder distanciar-se 2-0. En els darrers instants de la primera part el Lloret va poder escurçar diferències i marxar als vestidors amb un 2-1.

Tot just començar la represa, els lloretencs van aconseguir empatar mitjançant un penal. Però va ser un miratge, ja que de seguida el Noia va posar la directa i van començar a caure els gols fins posar el marcador en un contundent 7-2. A tres minuts del final, el Lloret va poder maquillar el resultat establint el definitiu 7-3 al convertir una falta directa.

El Noia continua invicte i es situa amb 10 punts segon classificat d’aquesta nova lliga, just darrera del Vic, que en té 12. El Lloret, en canvi, amb un sol punt, però un partit menys, continua endinsat en el grup cuer de la taula.

Sense temps a pair el partit

Aquesta setmana l’OK Lliga té jornada intersetmanal, cosa que deixarà als equips poc temps per a pair el partit, i ja els deixa amb la mirada i el cap posat en el proper enfrontament.

Al Noia li espera dimarts un desplaçament a Galícia per enfrontar-se al Cerceda, un equips d’aquells incòmodes, que al igual que els noiencs, en el que portem de temporada, encara no coneix la derrota, però en el seu cas, tampoc la victòria, ja que porta quatre empats en els quatre partits disputats.

El Lloret també jugarà dimarts, quan rebrà a casa al Lleida amb la necessitat imperiosa de començar a puntuar de tres en tres si no vol trobar-se despenjat abans d’hora de la zona tranquil·la de la classificació. Els lleidatans arribaran a Lloret desprès de cedir un empat a casa, però molt motivats, ja que el seu principal objectiu es curt plaç, el poder classificar-se per la Copa que enguany s’encarregaran d’organitzar.

EL PROTAGONISTA:

Lluís Gil. El porter del Noia no es que tingués una actuació memorable, però si el suficientment important i destacada per ajudar, amb intervencions providencials i de mèrit, al seu equip a seguir viu en aquells moments que la seva defensa feia aigües, i el Lloret més empenyia i més a prop era de poder endur-se el partit.

SABIES QUE…?

...entre l’expedició de seguidors que van acompanyar al Lloret en el desplaçament, es trobaven dos expresidents del club: Xavier Crespo i Joan Lluís Perarnau.

...entre el públic present es trobava l’exjugador del Noia Gaby Cairo.

...el partit va ser retransmès en directe per Ràdio Sant Sadurní.

A KOPS DE FLASH