BARÇA 5 - TENERIFE 2 (OK LLIGA J.15)

FC BARCELONA-SORLI DISCAU (1+4): Egurrola, Páez (1), Panadero, Borregán (1), Reinaldo García (1) -equip inicial-, Ordeig, Adroher, Teixidó i Carlitos López (2).

CEMENTO TEIDE TENERIFE: Nicoletti, Coy, Soler (1), Ángel Rodríguez, Costa -equip inicial-, M.À. Sánchez i Achilli (1).

GOLS:

PRIMER TEMPS: 1-0, Páez (min. 14); 1-1, Soler (min. 16);

SEGON TEMPS: 2-1, Borregán (min. 29); 2-2, Achilli (min.34); 3-2, Carlitos (min.39); 4-2, Carlitos (min.39); 5-2, Reinaldo (min.50).

ÀRBITRES: Vidal i Ribó.

TARGETES BLAVES: M.À. Sànchez (Tenerife)

FALTES: Barça: 11 / Tenerife: 15

PISTA: Palau Blaugrana, Barcelona. Uns 250 espectadors.

INCIDÈNCIES:

Partit corresponent a la darrera jornada de la primera volta de la OK Lliga, avançat a dimarts degut a que el dissabte el Barça disputarà competició europea.

En aquesta ocasió, el Barça va fer d’amfitrió dels equips base del C.E. Laietà, que van entretenir al públic amb un partit d’exhibició durant el temps de descans.

CRÒNICA:

El partit va començar amb plantejaments ben diferenciats entre el Barça i el Tenerife. El Barça va sortir de primeres amb la clara intenció de fer-se amb la possessió de la bola i anar a buscar la porteria rival, mentre que el Tenerife, tal i com acostuma a fer en els seus partits a fora de casa, va deixar a la banqueta als seus golejadors, Sànchez i Achilli, per sortir amb un plantejament més conservador, esperant al rival al darrera per intentar sorprendre’l a la contra.

Els minuts anaven passant amb un Barça bolcat en intentar batre la porteria de Nicoletti, però no trobava la fórmula per foradar la hermètica defensa tinerfenca, fins que cap a l’equador de la primera part van començar a arribar els temps morts i els moviments de banqueta dels dos equips. El revulsiu va tenir un efecte immediat, i David Paez, inaugurava el marcador pel Barça al minut 14.

Tot seguit, el Tenerife es va quedar en inferioritat numèrica al rebre Miquel Àngel Sànchez, que feia pocs moments que havia sortit a la pista, una targeta blava per protestar. La situació d’avantatge la podia haver aprofitat el Barça, però no va ser així, i van ser els illencs els que van sorprendre als blaugrana amb un gol de Marc Soler que igualava el marcador.

Els minuts següents van estar marcats per la igualtat regnant al joc, amb ocasions repartides en ambdues porteries, que tant Egurrola com Nicoletti s’encarregaven de desbaratar, fent que amb l’1-1 s’arribés al descans.

La segona part va començar amb un Barça trepitjant a fons l’accelerador i sortint en busca de la porteria contraria. Aquest cop els resultats han arribat més aviat, i només havien passat quatre minuts de la represa quan Beto Borregán transformava una jugada personal seva en el 2-1. El Tenerife no volia permetre que el Barça pogués agafar avantatge, i la rèplica va arribar cinc minuts més tard mitjançant Michelle Achilli, que treia profit d’una embolicada jugada dins de l’àrea blaugrana per fer el 2-2.

El Barça no volia arribar als minuts finals patint més del compte i va forçar una mica més la màquina. Van ser uns minuts de tensió i emoció, fins que va aparèixer la figura de Carlitos López i va marcar dos gols consecutius en pocs segons, posant un 4-2 en el marcador que, a priori, semblava que ja seria letal pel Tenerife.

Lluny de quedar sentenciat el partit, els darrers deu minuts encara haurien pogut servir per modificar el resultat en qualsevol dels bàndols, si no fos per la falta d’encert dels dos equips. El Barça va disposar d’un penal i dues faltes directes que no va saber aprofitar, i el Tenerife tampoc va materialitzar la falta directa i el penal que va tenir al seu favor. A 14 segons del final, Reinaldo García si que va encertar, i va fer el 5-2 definitiu, que, tot i servir per que el Barça sumés tres punts que l’igualen amb el Liceo al damunt de la classificació, no va ser suficient per recuperar el liderat.

VALORACIÓ PERSONAL:

El partit no passarà a la història per res en especial, però va ser entretingut. No me’n penedeixo pas d’haver-me desplaçat fins a Barcelona, tot i l’hora del partit i el mal temps que feia.

I, ara que ho menciono, aprofito: aquest cop que si el mal temps..., que si l’hora..., que si es entre setmana..., però la qüestió es que cada cop, per un motiu o per un altre, ens estem acostumant a que les grades del Palau Blaugrana acostumin a tenir un aspecte desolador en els partits d’hoquei del Barça, i no ho entenc.

Aquest dimarts, de les més o menys 250 persones que hi érem, si en treiem als familiars i amics dels jugadors catalans del Tenerife que venen a veure’ls quan juguen per Catalunya, quedem quatre gats. I a cada partit passa tres quarts del mateix: moltes vegades l’expedició que acompanya a l’equip visitant es tant nombrosa com la afició local. Queda lluny aquell temps, cap als ’80 i ’90, que el Palau era el sisè jugador local, capaç de d’empènyer als jugadors blaugranes i d’intimidar al rival fins fer-lo sentir incòmode. No se que ha pogut passar...

El Barça te als millors jugadors... juga bé... es la secció mes llorejada del club... l’hoquei ha guanyat en espectacle amb les noves regles... en el Palau no es passa fred ni calor... les instal•lacions son excel•lents... els socis entren de franc... crec que hi han moltes raons per a que el Palau torni a ser una de les pistes de referència en el món de l’hoquei.

Aquí deixo la crida per que la directiva ho valori...

Tornant al partit: m’ha fet certa gràcia veure com, en la major part d’ocasions, l’entrenador del Tenerife, Mateu de Ramon, es dirigia als seus jugadors en català, mentre que el del Barça, Ferran Pujalte, ho feia en castellà amb els seus. Ah! I mes catalanismes al Tenerife: Miquel Àngel Sànchez porta el nom escrit a la samarreta amb els accents oberts.