LLORET 3 - CECEDA 1 (OK LLIGA J.14)

LLORET (1+2): Serra, Marc Tibau (1), Rodri, Lladó i Casalí (1) –equip inicial–, Xavier González, Crespo i Martos.

CERCEDA (0+1): Malián, Eduard Lamas, Cancela, Barreiro i Toni Pérez –equip inicial–, José Ramón López (1) i Santi Teixidó.

GOLS:

PRIMERA PART: 1-0 (3') Marc Tibau.

SEGONA PART: 2-0 (35') Martos. 2-1 (39') José Ramón López, de falta directa. 3-1 (43') Casalí, de penal.

ÀRBITRES: Prades i Mayor.

TARGETES BLAVES: cap

FALTES: Lloret: 10 / Cerceda: 10

PISTA: Pavelló Municipal d’Esports, Lloret de mar. Uns 150 espectadors.

CRÒNICA:

La resaca de les festes, el fred, la intranscendència del partit i un rival amb poc cartell, van ser raons suficients per que el Pavelló de Lloret mostrés un pobre ambient per veure la represa de la competició desprès de l’aturada nadalenca de la OK Lliga. I pel que sembla, la fredor a la graderia es va encomanar a la pista, i el Lloret i el Cerceda van protagonitzar un partit lent i amb poca història.

L’enfrontament el van encarrilar ràpidament els locals mitjançant Marc Tibau, que va fer-se amb la bola a mitja pista, se’n va anar cap a l’àrea contraria i va marcar l’1-0 sol davant del porter. Fins al minut 6 no va arribar la primera aproximació del Cerceda a la porteria lloretenca, van ser dos innocents xuts consecutius des de fora de l’àrea, el primer va sortir molt desviat i el segon el va refusar Serra sense cap problema. Van ser uns minuts on els gallegs van despertar tímidament aprofitant que el Lloret no acabava d’aclarir les idees. Al minut 13 va arribar la jugada més perillosa del Cerceda al primer temps, però un atent Ferran Serra va evitar l’empat.

Un temps mort al minut 15 va servir als dos entrenadors per moure la banqueta en busca d’un revulsiu per desencallar el partit. Per la part local, Ivan Tibau, va fer entrar a Xavier Gonzàlez i aprofitar la seva velocitat per intentar donar una mica més de xispa a l’atac, cosa que va aconseguir lleugerament, però sense obtenir cap fruit. De l’stick del propi González van sortir les millors ocasions del Lloret, inclòs un xut al travesser al minut 20. El Ceceda va tenir la seva opció abans d’acabar la primera part, però de nou Serra la va desfer, i amb el marcador congelat en l’1-0 es va arribar al descans.

El segon temps es va iniciar amb la mateixa tònica que el primer, amb el Lloret tenint el control del joc, però sense l’encert necessari per materialitzar les jugades en gol. El Cerceda, amb poques idees i un joc molt pobre, semblava que no sabia que fer quan tenia la bola i buscava sorprendre al rival sobretot amb xuts llunyans, amb més intenció que punteria. Només alguna acció tècnica de bella factura de Xavier Gonzàlez va ser capaç d’animar una mica al públic, molt fred i silenciós durant quasi tot el partit.

El gol de la tranquil•litat del Lloret va arribar al minut 10 de la represa, quan un contracop ben conduit per Lladó, que minuts abans havia rebut un fort cop a l’esquena, el va enviar Martos al fons de la porteria. A partir de llavors, les millors ocasions dels dos equips van arribar a pilota aturada. El Cerceda va escurçar la diferencia amb un gol de José Ramón López de falta directa, i va estar a punt d’empatar si no hagués fallat una altra 2 minuts més tard.

Ivan Tibau va demanar un temps mort per intentar tornar a refer al seu equip després d’uns minuts de certa angoixa. I el resultat va ser immediat, ja que Quim Casalí materialitzava un penal en el 3-1 que seria definitiu. Marc Tibau podria haver incrementat la diferencia si hagués aprofitat una falta directa a dos minuts del final.

VALORACIÓ PERSONAL:

Quin fred!... Això segurament es el més destacable del partit. Bé, també em quedaria amb un gir de 270 graus de Xavier Gonzàlez sobre si mateix, driblant a un contrari, que si ho intento jo, em peto els dos genolls. I es que aquest patit entre el Lloret i el Cerceda, ha sigut el partit d’hoquei més fluix que he vist en molt de temps. Segurament el poc públic que hi havia al Pavelló devia pensar el mateix, ja que el partit es va seguir amb un silenci cerimoniós, que en molts moments permetia escoltar perfectament el que parlaven els jugadors sobre la pista i, fins i tot, les consignes dels entrenadors durant els temps morts.

Al Lloret li va sortir un partit espès, com si jugués a cama canviada, d’aquells que vols que s’acabi d’una vegada, marxar cap a casa i “borrón y cuenta nueva”. Tot i això va treure el partit endavant, demostrant que sap al que juga, li surti bé o malament, demostrant que, de no haver sigut l’organitzador, la plaça per jugar la Copa del Rei, se l’hauria guanyat a sobre la pista.

I veient el joc pobre i sense idees del Cerceda, amb poc ordre i menys recursos, em venen moltes preguntes al cap:

…Que fa un equip com aquest jugant a la OK Lliga, i altres com el Mataró, Voltregà o Cerdanyola jugant a Primera?...

…Que prenen els de Rink-hockey.net abans d’elaborar el seu ranking de clubs, que situen al Ceceda –que ha guanyat només 2 partits a la seva història- a la 34ª posició, davant d’equips com el Mataró, Follonica o Barcelos?...

…Com s’ho han amanyat per situar tan bé al seu tècnic i jugadors en les votacions per l’OK Stars?...

No crec que m’equivoqui gaire, però, si no canvien molt les coses, la història del Cerceda a la OK Lliga serà molt efímera.