OK LLIGA 2013-14 (JORN. 2): CP CERCEDA 2 - CP VILAFRANCA 2

Font: Esportspenedes.cat / Premsa CP Vilafranca

EL VILAFRANCA EMPATA EN EL SEU DESPLAÇAMENT A GALÍCIA

Primer desplaçament i primer empat de la temporada del CP Vilafranca Capital del Vi a la sempre complicada pista del CP Cerceda a Galícia. Els vilafranquins han vist com a la segona part els igualaven el 0-2 amb què s’ha arribat al descans. 

Després d’uns primers minuts sense gols al quart d’hora ha arribat un penal a favor del Vilafranca que Martín Barros, el porter gallec, li ha aturat a Joan Vàzquez. El vilafranquí s’ha redimit al 23’ amb el 0-1 i en el darrer segon del primer temps canviant la trajectòria d’un llançament de Berna García per establir el 0-2.

El segon temps s’ha capgirat el guió i ha sigut el Cerceda qui ha comptat amb un penal als dos minuts que Gerard Camps ha aturat a José Ramón. Al 30’ però Juan Fariza ha reduït distàncies amb l’1-2. Pablo Aguarón ha desaprofitat la falta directa acumulativa al 42’ i tres després Gonzalo Pérez ha fet la igualada. Els gallecs han disposat d’una darrera falta directa que de nou Camps ha aturat per deixar el definitiu 2-2 al marcador.

En declaracions a Ràdio Vilafranca l’entrenador vilafranquí ha reconegut la tasca dels seus “en una pista amb un parquet que no trobes enlloc però a part per també saber aguantar i empatar el partit”. Garcia reconeix que enguany “tot serà molt igualat i avui hem demostrat que sabem estar a tot arreu”, i Marc Navarro, qui s’ha endut un cop a l’avantbraç que ha fet pensar el pitjor, remarca que “hem començat bé però el tòpic és bo, cal anar partit a partit”.

Resultats dels partits dels equips del CP Vilafranca del 19 i 20 d’octubre

PRE-BENJAMÍ INICACIÓ: CP Vilanova A – CP Vilafranca

PRE-BENJAMÍ A: CP Monjos B 0  – CP Vilafranca 3

PRE-BENJAMÍ B: CP Monjos A 2  CP Vilafranca 1

PRE-BENJAMÍ C: CP Vilafranca 3 – HC Sant Just B 0

PRE-BENJAMÍ D: CP Vilafranca 2 – La Salle Bonanova 2

BENJAMÍ: CP Cubelles B 2 - CP Vilafranca  1

ALEVÍ A: CP Vilafranca 19 – UEH Barberà C 0

ALEVÍ B: Descansa

INFANTIL: CP Vilanova B 7 – CP Vilafranca 5

JUVENIL: CP Sitges A 1 – CP Vilafranca  0

JÚNIOR: CP Vilafranca 4 – PHC Sant Cugat 6

1ª  CATALANA: SH Casal l’Espluga 8 – CP VIlafranca 5

SUB-23: Descansa

OKLLIGA: CP Cerceda 2 – CP Vilafranca  2

1ª DIVISIÓ ESTATAL 2011-12 (JORNADA 16): CP CERCEDA 5 - CP VILAFRANCA 2

Font: Raimon Mascaró (Web CP Vilafranca)

EL VILAFRANCA ES GLAÇA A CERCEDA

El Vilafranca es desplaçava a Cerceda per jugar la 1ª jornada de la 2ª volta de la lliga, davant un equip complicat a la seva pista i que finalment, el Vilafranca no va poder superar.

El partit va començar amb un Vilafranca ben situat damunt la pista i amb confiança, arribant a la porteria del porter dels gallecs amb cert perill. Però al minut 5, Jorge González va avançar al Cerceda. Amb l’1 a 0, el Patí no abaixava els braços, sinó tot el contrari continuava creant diferents jugades de perill a la porteria local, però a davant sempre es van trobar amb un encertat Adrián Vallina que ho aturava tot. Els locals veient l’eficàcia del seu porter, van llançar-se a l’atac per intentar augmentar diferències, però Xus Fernández va està molt encertat, i només quan mancava un minut per la finalització del primer temps, David Torres, va aprofitar un rebot d’un xut que la bola va quedar morta per enviar-la al fons de la xarxa del Patí posant el 2 a 0. Sense temps per res més es va arribar al descans.

.

A l’inici de la segona part, cap dels dos equips volia encaixar cap gol, i els porters van ser decisius, ja que aturaven les anades i vingudes del rival. Al minut 15 de la represa Gerard Vergés va reduir diferències posant el 2 a 1 en el marcador, però quatre minuts després, de nou Torres feia el 3r gol pels gallecs. Mancaven 5 minuts, i el Vilafranca no es donava per vençut, i a manca de 3 minuts, Joan Vázquez va aprofitar la desena falta del Cerceda, per transformar la falta directe i fer així el 3 a 2.

Amb el poc temps que quedava, el Vilafranca va anar a l’atac, però a un minut per acabar, el Vilafranca va cometre la desena falta, i Adrián Boo va fer el 4t gol pel Cerceda. Quan semblava que s’acabaria amb aquest resultat de 4 a 2, de nou Boo, va aprofitar una nova falta directe per fer el definitiu 5è gol dels locals sobre la botzina i deixava el marcador amb el 5 a 2 final.

.

Ara, el Vilafranca jugarà diumenge 19 de febrer, a casa,  la 17ª jornada de lliga davant el San Antonio de Pamplona, un partit que s’ha de guanyar obligatòriament, si no es vol deixar escapar el tren de l’ascens.

.

C.P. CERCEDA: Vallina, Mantiñan, Gende, Barreiro i González –cinc inicial- Boo (2), Torres (2), Lopez
.
C.P. VILAFRANCA:  Fernández, Garcia, Vergés (1), Carrara i Riba – cinc inicial- Muntané, Vázquez (1), Palau

1ª DIVISIÓ ESTATAL (JORNADA 14): CP TORDERA 5 - CP CERCEDA 2

TORDERA S’EN VA DE COPES

El Pavelló Parroquial de Tordera obria el teló de la competició aquest 2012 amb un partit d’aquells considerats “trampa”. Els torderencs rebien al CP Cerceda, un equip que a principi de temporada sortia en totes les travesses com a candidat a l’ascens, però que està resultant ser la gran decepció de la temporada, al estar situat en la part baixa de la classificació amb uns pobres 13 punts, molt lluny de la part noble de la taula i 7 per sobre de la posició de descens. Aquesta necessitat imperiosa de sumar punts abans de que sigui massa tard, es el que feia perillosos als gallecs, ja que, cal recordar, que, malgrat els resultats no estiguin acompanyant, el Cerceda és un equip ple de jugadors joves amb molta projecció i un bon entrenador, per el que perdre la concentració contra ells podria portar conseqüències adverses.

Dos cops va posar l’ai al cor el Cerceda a la parròquia torderenca: el primer, quan es va avançar en el marcador ja ben avançada la primera part, i desprès, quan va empatar a 2 en la recta final del partit. Afortunadament, els locals van saber reaccionar sempre a temps i van refer ràpidament les dues situacions adverses, sentenciant el partit amb dos gols consecutius a manca de cinc minuts pel final. Ricardo Valverde, amb 3 gols més, continua reivindicant el seu estat de gràcia, i el Tordera, amb aquest tres punts, s’assegura una plaça per jugar la Copa del Príncep, que enguany es celebrarà a Sant Feliu de Codines.

 

FITXA DEL PARTIT

COMPETICIÓ:  Lliga 1ª Divisió estatal 2011-12, jornada 14.

LLOC/DIA/HORA: Pavelló Parroquial, Tordera (Maresme). Dissabte 14 de gener de 2012, 17:30 h.

CP TORDERA (2+3): Gerad Camps, Sergi Parra (1), Marc Serra, Adrià Martos (1), José Martos –equip inicial-, Berna Garcia i Ricardo Valverde (3).

Entrenador: Jordi Camps

CP CERCEDA (1+1): Adrián Vallina, Jesús Gende (2), Jorge González, José Barreiro, Jacobo Mantiña –equip inicial-, Adrián Boo, José Ramón López i David Torres.

Entrenador: Juan Copa

GOLS

PRIMER TEMPS: 0-1 (17’) Gende, de penal / 1-1 (17’) A. Martos / 2-1 (24’) Valverde, de falta directa.

SEGON TEMPS: 2-2 (41’) Gende / 3-2 (44’) Parra / 4-2 (45’) Valverde, de falta directa / 5-2 (48’) Valverde.

ÀRBITRES: X. Buixeda i G. Gorina

TARGETES: --

FALTES: CP Tordera: 8 // CP Cerceda: 17

PÚBLIC: Uns 120 espectadors

INCIDÈNCIES:

- El CP Tordera patia la baixa per malaltia de Andrea Bolcato. En el seu lloc van ser convocats els júniors Oriol Perera i Víctor Cruz, que finalment no van jugar.

- El CP Cerceda patia la baixa de Sergio Huelves.

- El CP Cerceda va jugar amb la seva segona equipació, de color negre.

CRÒNICA:

El tècnic del Cerceda, Juan Copa, va intentar buscar un revulsiu traient de l’equip titular a José Ramón López i David Torres, dos dels jugadors habituals. L’invent sembla que li va funcionar, al menys durant els minuts inicials de partit, ja que al Tordera li va costar trobar el seu lloc sobre la pista, i els gallecs van poder disposar de bones ocasions per avançar-se, sobretot de Jacobo Mantiña.

Valverde va donar alegria a l'atac del Tordera

Amb la entrada a pista de Valverde i Garcia, el Tordera va començar a guanyar terreny i les seves aproximacions eren cada cop més perilloses. Un temps mort demanat tot just a mitjans d’aquest primer temps va servir a Jordi Camps per acabar de reorganitzar l’equip i el partit va entrar en una fase d’equilibri, on els vaivens cap a les porteries van ser una constant.

El Cerceda s’avança, però és com un miratge

Moment del 0-1

Quan el Tordera començava a agafar amb fermesa les regnes del joc, va trobar-se amb un penal en contra que va servir a Jesús Gende per avançar al Cerceda en el marcador. Poc li va durar l’alegria als gallecs, ja que uns segons més tard, una ràpida combinació entre Ricardo Valverde i Adrià Martos acabava amb la bola dins de la porteria de Vallina, significant l’empat a 1.

El Tordera va empatar ràpidament

Semblava que els locals eren els que portaven la iniciativa, però les seves oportunitats s’esvaïen constantment contra la sòlida defensa visitant, i si no, el seu porter Adrián Vallina s’encarregava de refusar-les amb unes intervencions de mèrit. El partit continuava obert, ja que el Cerceda també intentava sortir en busca de la porteria de Camps, però una també atenta defensa local va saber mantenir el perill allunyat.

Jugada d'atac del Cerceda, mitjançant Mantiña, molt actiu durant el primer temps

El seu contundent joc defensiu, va costar-li al Cerceda el carregar-se de faltes molt ràpidament, arribant a la desena poc abans del descans. Ricardo Valverde va picar la falta directa favorable al Tordera, i va fer-ho batent a Vallina, fen pujar al marcador el segon gol local, que capgirava el marcador. En els darrers segons d’aquest primer temps, un fort xut de José Martos hauria pogut significar el 3-1, però la bola va estavellar-se en el travesser de la porteria gallega, i amb l’ajustat 2-1 favorable als torderencs es va arribar al descans.

Valverde encara Vallina en la falta directa del 2-1

El Tordera no pot resoldre i es troba amb un ensurt

La segona part va començar amb el Tordera premen l’accelerador a fons, i posant a prova constant a Adriàn Vallina, que es va convertir en l’heroi del Cerceda al mantenir viu a l’equip durant molts minuts gràcies a les seves grans intervencions. A l’altra porteria, Gerard Camps també va resoldre amb molt encert les poques, però perilloses, situacions de compromís en que li van posar els visitants.

El Tordera va trobar-s'hi amb un infranquejable Vallina

Els minuts passaven amb un joc molt animat. El Tordera dominava, però era incapaç de marcar i marxar en el marcador, i cada aproximació del Cerceda posava l’ai al cor al públic local, que veia com, de seguir així, qualsevol jugada aïllada podria esgarrar la festa. I així va acabar per ser, desprès de que una nova ocasió del Tordera topés per enèsima vegada contra les guardes de Vallina, una ràpida jugada a la contra dels gallecs acabava transformant-se en el gol de l’empat, obra de Jesús Gende, a manca només de 9 minuts pel final. El gol va estar molt celebrat per la significativa representació de seguidors cercedistes que es van desplaçar fins a Tordera.

Ràpida i fulminat reacció del Tordera

El Tordera celebra el 3-2

El 2-2 no va posar nerviosos als locals, si menys no, als jugadors, que van continuar amb el seu setge sobre la porteria gallega. Berna Garcia va tenir una gran ocasió en un u contra u amb Adrián Vallina, però el porter cercedista va tornar a estar brillant en la seva intervenció. I, com el que la segueix, la aconsegueix: un minut més tard, per fi, els torderencs van aconseguir tornar a batre la porteria de Vallina, mitjançat Sergi Parra.

Valverde fent el 4-2

Tot seguit, el Cerceda va cometre la seva quinzena falta d’equip i va cedir al Tordera la oportunitat de fer un llançament de falta directa. Jordi Camps va demanar un temps mort per organitzar l’equip per els darrers cinc minuts, depenent de la resolució que tingués la execució de la directa. Va ser Ricardo Valverde l’encarregat de picar la falta, i no va fallar. El jugador torderenc va saber desequilibrar a Vallina amb un ràpid moviment i va fer pujar el 4-2 al marcador.

Juan Copa va demanar un temps mort per intentar organitzar un darrer assalt en aquest tram final de partit, però no ho va aconseguir. El Tordera va saber tancar-se i avortar els intents cercedistes, i fins i tot, va aprofitar els forats que deixaven els gallecs en les seves sortides a la desesperada per crear perill, aconseguint un nou gol, de nou obra de Valverde, que va posar el 5-2 definitiu. En el darrer minut, el Cerceda va disposar d’un llançament de penal que David Torres no va aprofitar.

Gerard Camps va refussar un penal intrascendent en el darrer minut

Amb aquesta victòria, el Tordera, a part d’assegurar-se una plaça per jugar la Copa del Príncep 2012, queda situat en el més alt de la classificació, igualat a 30 punts amb el CH Lloret, que va guanyar el seu partit, i el CHP Sant Feliu de Codines, que va perdre el seu. Els torderencs, a més, acaben els seus partits a casa de la primera volta de la lliga de forma quasi immaculada, cedint tant sols dos empats i sense cap derrota.        

SABIES QUE…?

...desprès de recuperar-se d’uns problemes de salut, Andrea Bolcato va arribar des d’Itàlia el divendres, i per això Jordi Camps va preferir no convocar-lo pel partit.

...des de fa un temps, pels medis informatius del nord d’Espanya s’ha estès el “mal costum” de citar Tordera com “Torderá” amb a accentuada final.

...bona part del públic es va perdre el tercer gol del Tordera degut a que en aquell precís moment s’estava anunciant el número premiat a la rifa i molta gent estava comprovant les seves paperetes.

...com de costum, el partit va ser retransmès en directe per Ràdio Tordera.

 

EL PROTAGONISTA:

Ricardo Valverde. El jugador torderenc es troba en estat de gràcia i l’equip ho nota i ho aprofita. Amb els tres gols marcats contra el Cerceda ja suma 20 dels 58 gols del Tordera en aquests 14 partits jugats, i es situa entre els màxims golejadors de la 1ª Divisió. La seva aparició va ser clau per capgirar el marcador a la primera part, i per sentenciar el partit en els darrers minuts. Amb una nova gran actuació, demostra que desequilibra, marca gols i juga per l’equip. De moment s’està convertint en una de les peces clau de la gran primera volta que està fent el Tordera, i de seguir així, de ben segur acabarà com un dels jugadors més destacats d’aquesta temporada en la categoria.     

A KOPS DE FLASH

El fred no va ser excusa per perdre’s el partit. Com sempre el parroquial mostrava un bon aspecte, amb un públic entregat.

Jordi Lòpez i Gerard Camps, en un temps mort.

Any nou, velles costums: l’àrbitre al mig de la foto.

Una bola que va anar massa alta, i allà es va quedar.

L’àrbitre va necessitar de les atencions de Jordi Camps.

Durant el descans del partit, els futurs cracks de la cantera torderenca van exhibir les seves evolucions sobre la pista.

Adrián Vallina va tenir una actuació magnífica, però que no va servir al Cerceda per obtenir un resultat positiu.

Gerard Camps va estar esplèndid quan el Tordera ho va requerir.

PODEU TROBAR UNA ÀMPLIA GALERIA D’IMATGES DEL PARTIT EN AQUEST ENLLAÇ AL NOSTRE FACEBOOK

EL KOP D’STICK:

Amb retard, però comencem forts el 2012.

Uns compromisos familiars ens van absentar de la represa de la competició hoqueística aquest 2012 la setmana passada, però aquesta jornada reprenem el fil amb força. La bona combinació d’horaris ens ha permès fer una petita “marató”, enllaçant 3 partits consecutius la tarda de dissabte. 

La tarda va començar a Tordera, en el nostre retrobament amb el club maresmenc desprès de la sensació de desolació que ens va deixar el no poder col·laborar en la organització d’una Patxanga Nadalenca aquestes passades festes en la històrica pista del Parroquial. Per part del CP Tordera –en especial de la Carme Vila, que viu l’hoquei amb un etern somriure-, i per part nostra, la predisposició era màxima, però la manca de col·laboracions va acabar per fer avortar el projecte. Queda el nostre compromís de que l’any que ve ho tornarem a intentar. 

PRIMERA DIVISIÓ ESTATAL (JORN. 18) CP VILAFRANCA 2 - CERCEDA 0

3 PUNTS PER COL·LOCAR EL VILAFRANCA 6é A LA CLASSIFICACIÓ

Avui el Caixa Penedès Vilafranca, i el C.P. Cerceda, s'han enfrontat en la 18 jornada de la 1ª Divisió Nacional. Cap dels dos equips, amb unes trajectòries similars en els dos últims anys i en el que va d'aquesta temporada, no volien deixar escapar els 3 punts del partit per tal d'evitar les posicions més altes de la classificació.

El partit ha començat amb un cert domini gallec. En els primers compassos de partit, però mica en mica, els jugadors de la Capital del Vi han mostrat les seves intencions, ja que en el minut 5 Borja Ramon ha tingut la primera oportunitat per obrir la porteria visitant, però Adrian Vallina, molt encertat, ha aturat el llançament del vilafranquí. Quan tant sols s'havien jugat 8 minuts, el gallec Jaime Piñeiro ha vist la primera targeta blava del partit, la falta directa l'ha xutat Pablo Aguarón, però la seva jugada l'ha aturat de nou Vaillina. Posteriorment, el porter visitant, Vallina, ha estat substituït per Martin Barros, degut a un fort cop d'un xut. Un cop recuperat, ha tornat a la pista, amb un Vilafranca que buscava sense cap mena de por el gol inicial, però la defensa gallega i els seus encertats porters esveïen qualsevol oportunitat que pogués tenir l'equip vilafranquí. Semblava que el Vilafranca estava a prop del gol, però quan més a prop semblava, el Cerceda ha avisat que no venia a passar l'estona i Barreiro ha estavellat una bola al travesser de Pere Anton. Després d'aquesta acció el Vilafranca no s'ha quedat curt i Borja Ramon primer, i Pablito Aguarón després han enviat dues boles al travesser, mancant 2 minuts per l'acabament el tècnic gallec Juan Copa ha demanat temps mort per tal de treure quelcom de positiu abans d'arribar el descans, però al no ha estat així i s'ha arribat al descans amb l'empat a zero.

A la represa, els penedesencs han sortit a no deixar escapar cap oportunitat i en el minut 2, el jove internacional Gerard Vergés tot fent samba, ha posat mel pel mig i ha establert el 1 a 0 en el marcador. Semblava que els vilafranquins en aquesta segona part anaven a buscar la sentència per la via ràpida, però un bon Cerceda en defensa i en atac, ha fertlluir el porter vilafranquí, el qual ha estat molt esplèndid. Posteriorment, el sadurninenc Marc Sabaté ha tingut una clara ocasió per fer el 2-0 però el seu xut ha estat aturat pel porter gallec. El Cerceda no es deixava sorprendre. 

El Vilafranca ha tingut una falta directa, però  Roger Riba ha errat el llançament. Els corunyesos buscaven insistentment el gol, però quan més el buscaven, una targeta blava a a José Ramon i la conseqüent directa, ha trastocat els plans gallecs. Amb tot, la falta llançada pel vilafranquí Borja Ramon, l'ha aturat el porter Vaillna. Quedaven 7 minuts i el Vilafranca aprofitant la seva superioritat numèrica a la pista ha fet el seu segon gol, obra de Roger Riba després d'una jugada col·lectiva. A manca de 3 minuts, el Cerceda hagués pogut reduir distàncies en el marcador, mitjançant una falta directa, però David Torres no ha sabut aprofitar el llançament i un lluït Pere Anton ha aturat el xut. Aguarón hagués pogut marcar el tercer gol si hagués marcat una directa a manca de 2 minuts, però no ha estat així i el partit s'ha acabat amb l'esmentat 2-0.

Ara, el Vilafranca es col·loca a 6 punts de les places d'ascens i a 11 de les de descens en 6è lloc a la classificació. El Vilafranca es desplaçarà a Vila-seca el proper divendres 4 de febrer a les 21:30h, partit amb canvi d'horari i de dia, degut al carnaval Vila-secà, ja que el dissabte, horari habitual dels tarragonins, el pavelló està ocupat.

C.P. VILAFRANCA: Martínez, Ramon. Carrara, Aguarón i Riba (1) –cinc inicial- Vergés (1), Palau i Sabaté.

C.P. CERCEDA: Vallina, Piñeiro, Gende, López Regos, González – cinc inicial- Barreiro. Boo, Barros.

FALTES: Vilafranca 11// Cerceda 14

TARGETES BLAVES: Piñeiro, López Regos i Barreiro (Cerceda)

ÀRBITRES: Buixeda i Gorina. Bé

Text i fotos:

Raimon Mascaró (web CP Vilafranca)

LLIGA PRIMERA DIVISIÓ ESTATAL (JORN. 3) CP CERCEDA 2 - CP VILAFRANCA 1

EXCEL·LENT PARTIT, MAL RESULTAT

Es diu que “el futbol és, així”, però en aquest cas hem d’adaptar la frase a l’hoquei, i dir, “l’hoquei és així”, i és que després del partit de dissabte del Caixa Penedès Vilafranca a Cerceda, només queda la lectura d’haver jugat un dels millors partits en els darrers 2 anys, però el resultat no va acompanyar. I és que el viatge a terres gallegues dels vilafranquins no va ser propici, ja que van perdre per un ajustat 2-1 a la pista del C.P.Cerceda. 

L’equip dirigit per Ricard Muñoz, arribava a Galícia amb les baixes d’Oriol Palau i de Cesc Campor, els quals estaven lesionats, però amb tot, els vilafranquins van saltar al parquet gallec amb la intenció clara d’emportar-se els 3 punts a terres penedesenques. I és que l’equip vilafranquí va sortir molt ordenat en defensa, cosa que feia que l’equip corunyès li costés arribar a la porteria de Pere Anton, i poc a poc, els vilafranquins s’acostaven a la porteria de Vallina, però sense encert, ja que el porter local va estar molt lluït durant el partit. El Cerceda va començar a crear alguna triangulació amb perill mitjançant els seus homes més veterans com López i Gende, però totes les boles eren aturava un encertat Pere Anton. Passaven els minuts, i Ricard Muñoz, donava entrada a Gerard Vergés, que va propiciar una major rapidesa al joc vilafranquí, i arribades amb molt de perill a la porteria cercedesa, on el joc millorava cada minut que passava, però cap bola volia entrar. A manca d’un minut i mig, l’àrbitre vasc, Gonzalo Dapena, va xiular un penal favorable als vilafranquins, però Pablo Aguarón. que el va xutar, no va estar encertat i amb el resultat d’empat a zero es va arribar al descans.

Mals minuts a l’inici de la 2ª part

La segona part semblava iniciar-se amb la mateixa tònica que la primera amb un joc esplèndid dels vilafranquins, però les coses del joc, quan tant sols s’havien jugat 2 minuts de la segona part, van fer que una mitja volta de José Ramon López, que semblava no portar perill, la bola rebotés en el patí d’un jugador vilafranquí, enganyés al porter i la bola s’escolés a la porteria penedesenca posant el 1 a 0. A partir d’aquest moment el Vilafranca es va bloquejar durant dos minuts, ja que al minut 4 d’aquesta segona meitat, els àrbitres van xiular un penal molt discutit pels vilafranquins, la pena màxima la xutaria l’ex-liceísta Chus Gende, i la transformaria amb una mica de sort, ja que el porterva tocar la bola en primera instància, però aquesta s’acabaria introduïnt a la porteria del Caixa Penedès.

Però lluny d’abaixar la guàrdia els vilafranquins van tornar a mostrar el seu millor hoquei i van tornar a arribar amb perill a la porteria del jove porter corunyès, Adrián Vallina, tant de jugada com de xut llunyà, però cap bola no es convencia de passar la ratlla de gol. Al minut 10 d’aquesta segona part, els àrbitres van xiular un clar penal favorables al Vilafranca, Gerard Vergés va llençar el penal, tot i que el penal va ser molt ben xutat, la bola va sortir per sobre el travesser. El temps passava i l’atac constant dels vilafranquins a la porteria local feia preveure alguna cosa positiva, ja que tant Borja Ramon com Marc Sabaté intentaven sorprendre al porter gallec amb xuts llunyans, però cap bola entrava. A manca de 6 minuts per l’acabament el Cerceda va arribar a les 10 faltes, i Pablo Aguarón va aprofitar el llançament de la falta directa per establir el 2-1. Amb el gol, semblava que el Vilafranca podria treure quelcom de positiu de Galícia, i més després d’una excel·lent jugada trenada entre Roger Riba, Marc Sabaté i Gerard Vergés, que van fer volar de pal a pal de la porteria al porter Vallina. Els vilafranquins no es donaven per vençuts i dos minuts més tard Vergés enviava per dues vegades consecutives la bola al pal de la porteria cercedesa. A manca de mig minut el Cerceda va tenir al seu favor una falta directe que no va materialitzar, amb tot els Vilafranca va disposar d’una bola que va tornar anar al pal i als últims deu segons el Vilafranca al veure que tenia contra les cordes als gallecs va jugar amb cinc homes de pistes i sense porter, però al final el resultat ja no es va moure.

Després del partit, cal quedar-se amb dues coses, la bona actuació del porter vilafranquí, Pere Anton, i la bona actitud  i joc de l’equip vilafranquí, ja que si segueix amb aquest nivell de joc fa viure molts bons migdies d’hoquei a la poliesportiva. Ara ja només cal pensar en la recuperació d’Oriol Palau i de Cesc Campor per tal de tenir l’equip al 100% de condicions, i esperar a diumenge vinent (24 d’octubre) a les 12:30h on el Vila-seca visitarà Vilafranca.

C.P. CERCEDA: Vallina, López (1), Gende (1), Boo, Piñeiro –cinc inicial- González i Torres

C.P. VILAFRANCA: Martínez, Ramon, Sabaté, Riba i Aguarón (1) –cinc inical- Vergés i Carrara

Arbitres: Dapena i Díaz: Correcte.

Targetes: --

Gols: López 1-0 (27’) //   Gende 2-0 (28´30´´) // Aguarón 2-1 (44´)

Text i fotos:

Raimon Mascaró 

SHUM 3 - CP CERCEDA 4 (OK LLIGA J.26)

EL SHUM ES CONDEMNA I JA ES EQUIP DE PRIMERA

LLOC/DIA/HORA: Pavelló Poliesportiu Municipal, Maçanet de la Selva. Dissabte, 1 de maig de 2010, 20:35 h.

SHUM MAÇANET GRUPO MAESTRE (1+2): Calonge, Maqueda, Marc Roca (1), Castañé i Manel García (1) –equip inicial-, Vives, Albert Soler i Rubén (1).

Entrenador: Jordi Roca.

CP CERCEDA (2+2): Malián, Eduard Lamas (1), Cancela, Barreiro (1) i Toni Pérez (2) –equip inicial-, José Ramón López i Santi Teixidó.

Entrenador: Juan Copa.

GOLS:

PRIMER TEMPS: 0-1 (3’) Toni Pérez, de penal; 1-1 (16’) Manel Garcia; 1-2 (23’) Toni Pérez.

SEGON TEMPS: 2-2 (36’) Marc Roca, de penal; 2-3 (38’) Eduard Lamas; 3-3 (42’) Rubèn; 3-4 (49’) Barreiros.

ÀRBITRES: Galán i Rubio

TARGETES BLAVES: --

FALTES: SHUM: 14 // Cerceda: 9

PÙBLIC: uns 100 espectadors.

INCIDENTS:

-El SHUM vestia la seva segona equipació, blanc i blava, degut a la coincidencia de colors amb el Cerceda.

-El Cerceda comptava amb la seva nova incorporació Marcio Pereira, malgrat que finalment no va jugar ni un minut.

CRÒNICA:

Partit d’alta intensitat el que es preveia en el Municipal de Maçanet de la Selva. Els dos equips, situats en zona de descens, necessitaven com l’aigua els tres punts en joc per continuar somiant amb la permanència. El SHUM, penúltim a la taula i amb molt poques opcions de salvació, s’aferrava al ferro roent d’un hipotètic miracle que passava per guanyar tots els punts restants i esperar que tots els altres equips implicats punxessin. El Cerceda, que ocupava la 13ª posició, la primera de la zona de descens, necessita anar sumant punts a la espera de que algun dels equips que estan immediatament per sobre d’ell ensopegui. Malgrat tot, la afició maçanetenca ja donava per assumit el descens, el que va provocar que les graderies mostressin una pobre entrada, això si, el centenar d’aficionats presents van estar encoratjant en tot moment al seu equip.

El Cerceda comença avançant-se i marxa al descans amb avantatge.

El partit va començar sense cap tipus de concessió, i ja en el primer minut el Cerceda va mostrar les seves intencions mitjançant un fort xut de Pepe Barreiro des de mitja pista que va sorprendre a Calonge i que va acabar estavellant-se en la escaire de la seva porteria. Dos minuts més tard, amb el SHUM encara sense trobar el seu lloc a la pista, un penal favorable als gallecs el transformava Toni Pérez en el 0-1.

L’avantatge va donar un punt de tranquil•litat al Cerceda, que va començar a moure’s amb fluïdesa per tota la pista, dominant el tempo del partit, aprofitant que el SHUM encara no havia aclarit les seves idees i no mostrava gaire perill cap a la porteria de Xavi Malián. Un temps mort en l’equador del primer temps va servir per canviar la dinàmica del joc, ja que el SHUM va començar a despertar i el seu joc començava a tenir més criteri. Fruit d’això va arribar el gol de l’empat, gràcies a una canonada de Manel Garcia des de fora de l’àrea.

A partir d’aquí, van arribar els millors moments de joc del SHUM i el partit es va tornar més vistós. Les ocasions es van anar succeint en les dues porteries, obligant a intervenir amb solvència als respectius porters. Els locals van tenir tres bones ocasions consecutives per capgirar el marcador, però ni Roca, Castañé ni Soler van poder batre a Malián. En canvi, va ser el Cerceda el que va tenir l’encert per desequilibrar el resultat abans del descans, de nou gràcies a Toni Pérez, que posava providencialment el seu estic el just per desviar una bola i col•locar-la lluny de l’abast de Calonge. El gol va ser molt protestat pels jugadors maçanetencs, però va servir per a que els gallecs marxessin amb avantatge cap els vestidors.

El SHUM empata dos cops més, però no pot capgirar el marcador.

El SHUM va sortir a disputar la segona part disposat a donar-ho tot per intentar capgirar el resultat, però els seus jugadors es van mostrar molt ofuscats de cara a porteria, i veien com el temps passava i la bola no entrava. El Cerceda es va tancar al darrera defensant-se dels atacs maçanetencs, i sortia a la contra creant molt de perill al rival, el que provocava que el SHUM s’anés carregant de faltes, fins arribar a la desena. En el llançament de la falta directa corresponent, Toni Pérez va tenir la oportunitat de marcar el 1-3 que podria haver trencat el partit definitivament, però va fer una horrorosa execució i tot va continuar igual. Moments més tard, Marc Roca queia dins del l’àrea gallega i el SHUM era agraciat amb un penal a favor. El propi Roca es va encarregar de llançar-lo i el va transformar en el 2-2.

El Cerceda va trigar només dos minuts a tallar la reacció local. Eduard Lamas tornava a avançar al seu equip amb una canonada des de lluny que sorprenia a propis i estranys, i donava pas a un tram final de partit d’autèntic infart. El SHUM va deixar-se la pell en el seu intent de redreçar de nou el rumb del partit, i esperonat per una afició totalment entregada, va sortir en tromba en busca de la porteria de Mailán. El premi a la seva insistència va arribar a manca de 8 minuts pel final, quan Rubèn Fernández igualava per tercer cop el resultat.

El partit es va obrir més que mai, ja que l’empat no beneficiava a cap del dos equips. La tensió del moment es va traslladar a la pista, i el nerviosisme va provocar reaccions de ràbia i desesperació en alguns jugadors, sobretot en els maçanetencs, en veure que el temps anava passant i la bola no volia entrar. El Cerceda, que estava una mica més centrat en el seu joc que el SHUM, va tenir l’encert de marcar el definitiu 3-4 a falta de poc més d’un minut per la conclusió. El SHUM va demanar un temps mort per intentar assolir a la desesperada com a mínim l’empat, almenys intentant forçar la desena falta del Cerceda, que els hi donés la opció d’executar una falta directa, però els gallecs van saber defensar-se i mantenir la bola molt bé, i van marxar amb els tres punts al sarró.

Els dos equips van marxar amb el cap posat en el partit de l’endemà entre l’Alcoy i el Lleida, ja que només que l’Alcoy puntués condemnava definitivament al descens al SHUM, i un triomf del Lleida acostaria al Cerceda a la salvació. Finalment l’Alcoy es va imposar al Lleida, el que va significar que el SHUM, i el Vilafranca perdessin matemàticament la categoria, i el Cerceda continués a 7 punts de la salvació, ara amb un partit menys per disputar.

MÉS IMATGES DEL PARTIT:

El nou fitxatge del Cerceda, l’angoleny Marcio Pereira, finalment tampoc va jugar aquest partit.

El SHUM ja va tenir problemes amb la porteria abans del partit

VALORACIÓ PERSONAL:

"El que malament comença... malament acaba". Així es podria valorar la temporada actual del SHUM, una temporada que ja va començar amb una forta crisi institucional en el club, agreujada per les dificultats econòmiques, que, vulguis o no, sempre acaba repercutint a sobre de la pista. Si a tot això se li suma que el SHUM no va saber gestionar el tenir que començar el campionat jugant contra el quatre equips grans -cosa que en altres equips hauria sigut un aventatge-, ja tenim a un equip donant tombs pel campionat, sense saber trobar una estabilitat en el seu joc. També val a dir que en molts partits on hauria merescut algun resultat més positiu, la sort li ha girat la esquena, i el perdonar, en la OK Lliga es paga molt car. En fi, com a catalá, gironí i selvatà, li dessitjo al SHUM tota la sort possible per tenir-lo molt aviat de nou entre els millors equips del mòn.

Respecte al Cerceda, un equip que ja he vist jugar diverses ocasions aquesta temporada, en un principi m'avorria el seu joc i reconec que a aquestes alçades de campionat ja el veia de retorn a la Primera Divisió, però he anat veient la seva evolució i s'han guanyat merescudament el poder tenir encara la esperança de la permanència, malgrat la seva reacció ha arribat massa tard, i penso que ja fa temps que ho tenen sentenciat. Encara que en l'hoquei mai se sap...

LLORET 3 - CECEDA 1 (OK LLIGA J.14)

LLORET (1+2): Serra, Marc Tibau (1), Rodri, Lladó i Casalí (1) –equip inicial–, Xavier González, Crespo i Martos.

CERCEDA (0+1): Malián, Eduard Lamas, Cancela, Barreiro i Toni Pérez –equip inicial–, José Ramón López (1) i Santi Teixidó.

GOLS:

PRIMERA PART: 1-0 (3') Marc Tibau.

SEGONA PART: 2-0 (35') Martos. 2-1 (39') José Ramón López, de falta directa. 3-1 (43') Casalí, de penal.

ÀRBITRES: Prades i Mayor.

TARGETES BLAVES: cap

FALTES: Lloret: 10 / Cerceda: 10

PISTA: Pavelló Municipal d’Esports, Lloret de mar. Uns 150 espectadors.

CRÒNICA:

La resaca de les festes, el fred, la intranscendència del partit i un rival amb poc cartell, van ser raons suficients per que el Pavelló de Lloret mostrés un pobre ambient per veure la represa de la competició desprès de l’aturada nadalenca de la OK Lliga. I pel que sembla, la fredor a la graderia es va encomanar a la pista, i el Lloret i el Cerceda van protagonitzar un partit lent i amb poca història.

L’enfrontament el van encarrilar ràpidament els locals mitjançant Marc Tibau, que va fer-se amb la bola a mitja pista, se’n va anar cap a l’àrea contraria i va marcar l’1-0 sol davant del porter. Fins al minut 6 no va arribar la primera aproximació del Cerceda a la porteria lloretenca, van ser dos innocents xuts consecutius des de fora de l’àrea, el primer va sortir molt desviat i el segon el va refusar Serra sense cap problema. Van ser uns minuts on els gallegs van despertar tímidament aprofitant que el Lloret no acabava d’aclarir les idees. Al minut 13 va arribar la jugada més perillosa del Cerceda al primer temps, però un atent Ferran Serra va evitar l’empat.

Un temps mort al minut 15 va servir als dos entrenadors per moure la banqueta en busca d’un revulsiu per desencallar el partit. Per la part local, Ivan Tibau, va fer entrar a Xavier Gonzàlez i aprofitar la seva velocitat per intentar donar una mica més de xispa a l’atac, cosa que va aconseguir lleugerament, però sense obtenir cap fruit. De l’stick del propi González van sortir les millors ocasions del Lloret, inclòs un xut al travesser al minut 20. El Ceceda va tenir la seva opció abans d’acabar la primera part, però de nou Serra la va desfer, i amb el marcador congelat en l’1-0 es va arribar al descans.

El segon temps es va iniciar amb la mateixa tònica que el primer, amb el Lloret tenint el control del joc, però sense l’encert necessari per materialitzar les jugades en gol. El Cerceda, amb poques idees i un joc molt pobre, semblava que no sabia que fer quan tenia la bola i buscava sorprendre al rival sobretot amb xuts llunyans, amb més intenció que punteria. Només alguna acció tècnica de bella factura de Xavier Gonzàlez va ser capaç d’animar una mica al públic, molt fred i silenciós durant quasi tot el partit.

El gol de la tranquil•litat del Lloret va arribar al minut 10 de la represa, quan un contracop ben conduit per Lladó, que minuts abans havia rebut un fort cop a l’esquena, el va enviar Martos al fons de la porteria. A partir de llavors, les millors ocasions dels dos equips van arribar a pilota aturada. El Cerceda va escurçar la diferencia amb un gol de José Ramón López de falta directa, i va estar a punt d’empatar si no hagués fallat una altra 2 minuts més tard.

Ivan Tibau va demanar un temps mort per intentar tornar a refer al seu equip després d’uns minuts de certa angoixa. I el resultat va ser immediat, ja que Quim Casalí materialitzava un penal en el 3-1 que seria definitiu. Marc Tibau podria haver incrementat la diferencia si hagués aprofitat una falta directa a dos minuts del final.

VALORACIÓ PERSONAL:

Quin fred!... Això segurament es el més destacable del partit. Bé, també em quedaria amb un gir de 270 graus de Xavier Gonzàlez sobre si mateix, driblant a un contrari, que si ho intento jo, em peto els dos genolls. I es que aquest patit entre el Lloret i el Cerceda, ha sigut el partit d’hoquei més fluix que he vist en molt de temps. Segurament el poc públic que hi havia al Pavelló devia pensar el mateix, ja que el partit es va seguir amb un silenci cerimoniós, que en molts moments permetia escoltar perfectament el que parlaven els jugadors sobre la pista i, fins i tot, les consignes dels entrenadors durant els temps morts.

Al Lloret li va sortir un partit espès, com si jugués a cama canviada, d’aquells que vols que s’acabi d’una vegada, marxar cap a casa i “borrón y cuenta nueva”. Tot i això va treure el partit endavant, demostrant que sap al que juga, li surti bé o malament, demostrant que, de no haver sigut l’organitzador, la plaça per jugar la Copa del Rei, se l’hauria guanyat a sobre la pista.

I veient el joc pobre i sense idees del Cerceda, amb poc ordre i menys recursos, em venen moltes preguntes al cap:

…Que fa un equip com aquest jugant a la OK Lliga, i altres com el Mataró, Voltregà o Cerdanyola jugant a Primera?...

…Que prenen els de Rink-hockey.net abans d’elaborar el seu ranking de clubs, que situen al Ceceda –que ha guanyat només 2 partits a la seva història- a la 34ª posició, davant d’equips com el Mataró, Follonica o Barcelos?...

…Com s’ho han amanyat per situar tan bé al seu tècnic i jugadors en les votacions per l’OK Stars?...

No crec que m’equivoqui gaire, però, si no canvien molt les coses, la història del Cerceda a la OK Lliga serà molt efímera.