3 de maig 2010

SHUM 3 - CP CERCEDA 4 (OK LLIGA J.26)

EL SHUM ES CONDEMNA I JA ES EQUIP DE PRIMERA

LLOC/DIA/HORA: Pavelló Poliesportiu Municipal, Maçanet de la Selva. Dissabte, 1 de maig de 2010, 20:35 h.

SHUM MAÇANET GRUPO MAESTRE (1+2): Calonge, Maqueda, Marc Roca (1), Castañé i Manel García (1) –equip inicial-, Vives, Albert Soler i Rubén (1).
Entrenador: Jordi Roca.

CP CERCEDA (2+2): Malián, Eduard Lamas (1), Cancela, Barreiro (1) i Toni Pérez (2) –equip inicial-, José Ramón López i Santi Teixidó.
Entrenador: Juan Copa.

GOLS:
PRIMER TEMPS: 0-1 (3’) Toni Pérez, de penal; 1-1 (16’) Manel Garcia; 1-2 (23’) Toni Pérez.
SEGON TEMPS: 2-2 (36’) Marc Roca, de penal; 2-3 (38’) Eduard Lamas; 3-3 (42’) Rubèn; 3-4 (49’) Barreiros.

ÀRBITRES: Galán i Rubio

TARGETES BLAVES: --

FALTES: SHUM: 14 // Cerceda: 9

PÙBLIC: uns 100 espectadors.

INCIDENTS:
-El SHUM vestia la seva segona equipació, blanc i blava, degut a la coincidencia de colors amb el Cerceda.
-El Cerceda comptava amb la seva nova incorporació Marcio Pereira, malgrat que finalment no va jugar ni un minut.

CRÒNICA:

Partit d’alta intensitat el que es preveia en el Municipal de Maçanet de la Selva. Els dos equips, situats en zona de descens, necessitaven com l’aigua els tres punts en joc per continuar somiant amb la permanència. El SHUM, penúltim a la taula i amb molt poques opcions de salvació, s’aferrava al ferro roent d’un hipotètic miracle que passava per guanyar tots els punts restants i esperar que tots els altres equips implicats punxessin. El Cerceda, que ocupava la 13ª posició, la primera de la zona de descens, necessita anar sumant punts a la espera de que algun dels equips que estan immediatament per sobre d’ell ensopegui. Malgrat tot, la afició maçanetenca ja donava per assumit el descens, el que va provocar que les graderies mostressin una pobre entrada, això si, el centenar d’aficionats presents van estar encoratjant en tot moment al seu equip.


El Cerceda comença avançant-se i marxa al descans amb avantatge.

El partit va començar sense cap tipus de concessió, i ja en el primer minut el Cerceda va mostrar les seves intencions mitjançant un fort xut de Pepe Barreiro des de mitja pista que va sorprendre a Calonge i que va acabar estavellant-se en la escaire de la seva porteria. Dos minuts més tard, amb el SHUM encara sense trobar el seu lloc a la pista, un penal favorable als gallecs el transformava Toni Pérez en el 0-1.

L’avantatge va donar un punt de tranquil•litat al Cerceda, que va començar a moure’s amb fluïdesa per tota la pista, dominant el tempo del partit, aprofitant que el SHUM encara no havia aclarit les seves idees i no mostrava gaire perill cap a la porteria de Xavi Malián. Un temps mort en l’equador del primer temps va servir per canviar la dinàmica del joc, ja que el SHUM va començar a despertar i el seu joc començava a tenir més criteri. Fruit d’això va arribar el gol de l’empat, gràcies a una canonada de Manel Garcia des de fora de l’àrea.

A partir d’aquí, van arribar els millors moments de joc del SHUM i el partit es va tornar més vistós. Les ocasions es van anar succeint en les dues porteries, obligant a intervenir amb solvència als respectius porters. Els locals van tenir tres bones ocasions consecutives per capgirar el marcador, però ni Roca, Castañé ni Soler van poder batre a Malián. En canvi, va ser el Cerceda el que va tenir l’encert per desequilibrar el resultat abans del descans, de nou gràcies a Toni Pérez, que posava providencialment el seu estic el just per desviar una bola i col•locar-la lluny de l’abast de Calonge. El gol va ser molt protestat pels jugadors maçanetencs, però va servir per a que els gallecs marxessin amb avantatge cap els vestidors.


El SHUM empata dos cops més, però no pot capgirar el marcador.

El SHUM va sortir a disputar la segona part disposat a donar-ho tot per intentar capgirar el resultat, però els seus jugadors es van mostrar molt ofuscats de cara a porteria, i veien com el temps passava i la bola no entrava. El Cerceda es va tancar al darrera defensant-se dels atacs maçanetencs, i sortia a la contra creant molt de perill al rival, el que provocava que el SHUM s’anés carregant de faltes, fins arribar a la desena. En el llançament de la falta directa corresponent, Toni Pérez va tenir la oportunitat de marcar el 1-3 que podria haver trencat el partit definitivament, però va fer una horrorosa execució i tot va continuar igual. Moments més tard, Marc Roca queia dins del l’àrea gallega i el SHUM era agraciat amb un penal a favor. El propi Roca es va encarregar de llançar-lo i el va transformar en el 2-2.


El Cerceda va trigar només dos minuts a tallar la reacció local. Eduard Lamas tornava a avançar al seu equip amb una canonada des de lluny que sorprenia a propis i estranys, i donava pas a un tram final de partit d’autèntic infart. El SHUM va deixar-se la pell en el seu intent de redreçar de nou el rumb del partit, i esperonat per una afició totalment entregada, va sortir en tromba en busca de la porteria de Mailán. El premi a la seva insistència va arribar a manca de 8 minuts pel final, quan Rubèn Fernández igualava per tercer cop el resultat.

El partit es va obrir més que mai, ja que l’empat no beneficiava a cap del dos equips. La tensió del moment es va traslladar a la pista, i el nerviosisme va provocar reaccions de ràbia i desesperació en alguns jugadors, sobretot en els maçanetencs, en veure que el temps anava passant i la bola no volia entrar. El Cerceda, que estava una mica més centrat en el seu joc que el SHUM, va tenir l’encert de marcar el definitiu 3-4 a falta de poc més d’un minut per la conclusió. El SHUM va demanar un temps mort per intentar assolir a la desesperada com a mínim l’empat, almenys intentant forçar la desena falta del Cerceda, que els hi donés la opció d’executar una falta directa, però els gallecs van saber defensar-se i mantenir la bola molt bé, i van marxar amb els tres punts al sarró.


Els dos equips van marxar amb el cap posat en el partit de l’endemà entre l’Alcoy i el Lleida, ja que només que l’Alcoy puntués condemnava definitivament al descens al SHUM, i un triomf del Lleida acostaria al Cerceda a la salvació. Finalment l’Alcoy es va imposar al Lleida, el que va significar que el SHUM, i el Vilafranca perdessin matemàticament la categoria, i el Cerceda continués a 7 punts de la salvació, ara amb un partit menys per disputar.

MÉS IMATGES DEL PARTIT:

El nou fitxatge del Cerceda, l’angoleny Marcio Pereira, finalment tampoc va jugar aquest partit.

El SHUM ja va tenir problemes amb la porteria abans del partit

VALORACIÓ PERSONAL:

"El que malament comença... malament acaba". Així es podria valorar la temporada actual del SHUM, una temporada que ja va començar amb una forta crisi institucional en el club, agreujada per les dificultats econòmiques, que, vulguis o no, sempre acaba repercutint a sobre de la pista. Si a tot això se li suma que el SHUM no va saber gestionar el tenir que començar el campionat jugant contra el quatre equips grans -cosa que en altres equips hauria sigut un aventatge-, ja tenim a un equip donant tombs pel campionat, sense saber trobar una estabilitat en el seu joc. També val a dir que en molts partits on hauria merescut algun resultat més positiu, la sort li ha girat la esquena, i el perdonar, en la OK Lliga es paga molt car. En fi, com a catalá, gironí i selvatà, li dessitjo al SHUM tota la sort possible per tenir-lo molt aviat de nou entre els millors equips del mòn.
Respecte al Cerceda, un equip que ja he vist jugar diverses ocasions aquesta temporada, en un principi m'avorria el seu joc i reconec que a aquestes alçades de campionat ja el veia de retorn a la Primera Divisió, però he anat veient la seva evolució i s'han guanyat merescudament el poder tenir encara la esperança de la permanència, malgrat la seva reacció ha arribat massa tard, i penso que ja fa temps que ho tenen sentenciat. Encara que en l'hoquei mai se sap...