LLOC/DIA/HORA: Pavelló municipal d’esports, Lloret de mar. 6 de Febrer de 2010, 19:30 h.
CH LLORET (1+3): Serra, Marc Tibau, Rodri (1), Casalí (2) i Lladó –equip inicial–, Martos, Crespo (1) i Xavier González.
Entrenador: Ivan Tibau.
GEiEG SIDORME HOTELS (0+1): Roger Fernández, Eloi Gaspar, Pujadas, Casadevall (1) i Cruz –equip inicial–, Acuña, Farrés i Ferran Garcia.
Entrenador: Israel Umbert.
GOLS:
PRIMER TEMPS: 1-0 (4') Casalí.
SEGON TEMPS: 2-0 (27') Crespo. 2-1 (30') Casadevall. 3-1 (49') Rodri. 4-1 (50') Casalí, de falta directa.
ÀRBITRES: Galán i M.T. Martínez.
TARGETES BLAVES: Cruz (GEiEG).
FALTES: Lloret: 14 // GEiEG: 10
PÚBLIC Uns 200 espectadors.
INCIDÈNCIES:
- El CH Lloret no comptava amb la presència del seu “speaker” habitual al Pavelló, el popular Alfons Serrano.
- El GEiEG va estar recolzat des de la grada per un nombrós i sorollós grup de seguidors, equipats amb les seves tradicionals pales de fusta.
CRÒNICA:
Malgrat que el resultat pugui fer pensar el contrari, el Lloret no ho va tenir gens fàcil per sortir guanyador del derbi gironí de la jornada, ja que el GEiEG, tot i anar sempre a remolc dels locals, va fer un bon plantejament i va tenir les seves bones opcions per endur-se quelcom de positiu de la seva visita a la costa. El partit no va quedar resolt fins als minuts finals.
El Lloret va començar fent-se amb el domini de la bola, però de forma estèril, i va tenir que ser el GEiEG, en la seva primera jugada de perill, el primer en donar un avís al contrari, al estavellar Pujades un xut al pal. Tot seguit, una acció individual de Casalí va significar el primer gol del partit, en favor dels locals.
En els vint minuts restants fins al descans, les ocasions es van anar alternant en les dues porteries, però sense el premi del gol, cosa que va posar interès, emoció i incertesa al partit. Arribant al minut 12, Cruz va fer lluir a Ferran Serra amb un xut que podria haver significat l’empat. I al minut següent, d’un posible 1-1 es podia haver passat al 2-0, però els arbitres no van donar per gol una pilota xutada per Rodri que va travessar clarament la línea de porteria abans que Roger Fernàndez la refusés. La jugada va provocar les queixes de jugadors, tècnics i públic local.
A rel del primer temps mort, el GEiEG va passar a tenir els seus millors moments de joc, amb clares ocasions per part de Cruz, Acuña i Farrés, que feien perillar el mínim avantatge local. A falta de cinc minuts per la conclusió de la primera part, el grupistes van disposar d’un penal, però Serra va desviar el llançament de Marçal Casadevall.
El marcador no es va moure més en el primer temps, i amb un Lloret carregat de faltes en el seu intent de defensar el seu avantatge, es va arribar al descans.
La segona part va començar amb un Lloret disposat a no donar més concessions al rival, i va trobar en el jove Víctor Crespo –un jugador clarament a l’alça- el seu baluard. D’ell va sorgir el 2-0 als 2 minuts de la represa, quan va robar una bola a mitja pista i va anar a encarar la porteria contraria en una ràpida i bonica jugada personal. Quasi a continuació, el propi Crespo va repetir la jugada, robant la bola més enrere, però no va obtenir el premi del gol. Instants després un xut seu va passar fregant el pal. El momentani domini local el va trencar Casadevall als cinc minuts amb el 2-1.
Tan sols uns segons més tard, el grupista Carlos Cruz va veure una targeta blava i el GEiEG va ser castigat amb una falta directa. Xavier Gonzàlez va optar per executar-la amb un llançament directe, però no va afinar la punteria i Roger Fernàndez es va encarregar que el 3-1 no pugés al marcador. El partit va entrar en una fase d’igualtat, amb moltes ocasions per cada equip, desfetes pels porters i pels pals de les porteries. A falta de poc més de 7 minuts pel final, el Lloret va cometre la seva desena falta d’equip i va ser castigat amb una falta directa, que Jaume Farrés va encarregar-se de fer-la efectiva, però va entretenir-se massa i Serra va acabar refusant la bola.
A mida que avançava el cronòmetre, el joc s’anava intensificant i la incertesa del resultat es feia patent a la pista. Mentre Ivan Tibau advertia als seus jugadors de que s’acostava la 15 falta i els hi donava consignes per a que defensessin sense cometre faltes, Israel Humbert intentava buscar la clau per obrir la defensa local. A 1 minut i escaig per la finalització, i amb el GEiEG totalment obert i bolcat en busca d’un empat que podria haver fet justícia, un contracop conduit per Marc Tibau va permetre a Rodri sentenciar el partit fent el 3-1. Esgotats pel no recompensat esforç final, i a falta de pocs segons per la cloenda, els jugadors visitants van cometre la seva desena falta i van ser sancionats amb una falta directa, que va servir per a que Casalí establís el 4-1 definitiu.
VALORACIÓ PERSONAL:
El GEiEG està demostrant que li va agafant la mida a la màxima categoria. Sense figures destacades, però basant-se en un eficaç joc d’equip, esta quallant bons partits, malgrat li falta un xic de sort per acabar de ser més efectiu en els desplaçaments. Després d’haver-lo vist ja quatre cops aquesta temporada, i sempre contra equips complicats, penso que està fent mèrits suficients per a mantenir-se, com a mínim un any més, a la OK Lliga. La seva afició també ho mereix sobradament.
Pel que fa al Lloret, vull destacar el gran partit de Víctor Crespo, un jugador que amb només 19 anys està clarament a l’alça, i que cada cop compta més per Ivan Tibau. Aprofita com ningú tots els minuts dels que disposa, i no es el primer partit on deixa un gol de bella factura. Simplement desitjo que el pes del seu cognom no li afecti en la seva progressió, i continuï demostrant que el seu lloc se l’ha guanyat merescudament.
Vull fer un incís per comentar sobre l’arbitratge, que ha demostrat de nou, que no està a l’alçada d’una competició del nivell de la OK Lliga.
I per acabar, li desitjo a l’Alfons Serrano un bon retorn al Pavelló i a la TV.
ALGUNES IMATGES MÉS DEL PARTIT:
No es la celebració de "la cucaracha"... es que havia caigut.
La actuació arbitral no va deixar content a ningú.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada