A KOPS D'STICK: OK STARS 2010: COFERÈNCIA BLAVA 9

LLOC/DIA/HORA: Palau Blaugrana, Barcelona. 30 de gener de 2010, 19:00 h

CONFERÈNCIA BLAVA (6+3): Guillem Trabal (Reus D), Jordi Adroher (FC Barcelona) (2), Alberto Borregán (FC Barcelona) (2), Sergi Panadero (FC Barcelona), Lluís Rodero (PAS Alcoy) (2) –equip inicial- Aitor Egurrola (FC Barcelona), Mirko Bertolucci (Reus D) (2), Xavier Caldú (Reus D) (1), Sergi Miras (CP Vilafranca), Xavi Costa (CP Tenerife)

Entrenador: Ferran Pujalte (FC Barcelona

CONFERÈNCIA VERMELLA (5+4): Jaume Llaverola (Liceo HC), Pablo Álvarez (Liceo HC) (4), Pablo Cancela (CP Cerceda) (1), Marc Gual (Liceo HC) (1), Marc Torra (CP Vic) (1) –equip inicial- Sergi Fernàndez (CP Vic), Antonio Pérez (CP Cerceda) (1), Jordi Bargalló (Liceo HC) (1), Romà Bancells (CP Vic), Ferran Formatgé (Igualada HC)

Entrenador: Juan Copa (CP Cerceda)

GOLS:

PRIMER TEMPS: 0-1 (2') Álvarez; 1-1 (4') Borregán. 1-2 (8') Cancela; 1-3 (11') Álvarez; 2-3 (14') Bertolucci; 3-3 (15') Caldú; 3-4 (16') Pérez; 3-5 (18') Bargalló; 4-5 (19') Borregán; 5-5 (20') Rodero; 6-5 (21') Rodero.

SEGON TEMPS: 6-6 (30') Álvarez; 7-6 (31') Adroher; 8-6 (32') Bertolucci; 9-6 (33') Adroher; 9-7 (35') Álvarez; 9-8 (40') Gual; 9-9 (47') Torra.

MVP: Pablo Álvarez (Conf. Vermella)

ÀRBITRES: Fran García i Antonio López

FALTES: Conf. Blava: 10 // Conf. Vermella: 11

PÚBLIC: Uns 4.000 espectadors

INCIDÈNCIES:

- Com acostuma a ser habitual en aquest tipus d’actes, el partit va començar amb poc més de mitja hora de retard.

- Les mesures de seguritat de la entrada van ser massa estrictes per tractar-se d’un acte festiu.

- Tant a la llotja com a la graderia es podien trobar moltes personalitats conegudes del món de l’hoquei.

- Els àrbitres i els entrenadors portaven uns micròfons per a poder ser escoltats durant la retransmissió televisiva del partit (que va ser en diferit el dia següent).

- El descans i temps morts van ser animats per les Dream Cheers, les cheerleaders habituals del FC Barcelona.

CRÒNICA:

“Sortiu i divertiu-vos!”, al més pur estil de Johan Cruyff a la final de Wembley, era la consigna dels dos entrenadors de cara als seus jugadors. I amb tant de talent divertint-se a sobre de la pista, el més normal era que el divertiment s’encomanés entre tots els assistents al Palau. I així va ser. El que s’esperava viure l’emoció, o la intensitat i els nervis, s’equivocava de partit. El OK Stars está pensat per veure jugades de malabarista, passades inversemblants... espectacle... i gols, molts de gols.

Els jugadors ho tenien claríssim, i no va passar ni un minut quan Pablo Álvarez ja havia inaugurat el marcador decantant-lo cap el costat vermell , amb el primer dels seus quatre gols. La Conferència Blava va despertar, i amb triangulacions entre Borregan-Panadero-Adroher, companys en el FC Barcelona, van anar en busca de l’empat, que va arribar des de l’estic de Borregán als 4 minuts del partit.

En un partit on les defenses brillaven per la seva absència, el més normal es que el públic tingués la sensació de estar en un partit de tennis, girant constantment el cap d’una porteria a l’altra.

Tocava el torn al combinat vermell. La “connexió gallega” amb l’omnipresent Pablo Álvarez al cap posava setge a la porteria de Trabal fins que una bona rematada de l’altre Pablo, Cancela, va entrar a dins (1-2).

En arribar als 10 minuts, els entrenadors ja van poder començar a fer entrar altres jugadors en substitució dels titulars, triats per votació popular. Per a tal efecte es va demanar el primer temps mort dels estipulats, tots ells amenitzats per les actuacions de les Dream Cheers. Des de la rotllana de jugadors vermells va sortir un clar “Joder, que buenas que están”, replicat immediatament per Juan Copa amb un “Oye, mirad para aquí”, que va provocar el somriure de tots els que es trobaven a prop. Mentre tant, a l’altra banqueta, Ferran Pujalte intentava donar instruccions als seus jugadors, bé, a tots excepte a Mirko Bertolucci, que s’estimava més recolzar-se a la tanca a mirar els sensuals moviments de les ballarines, tal i com farien els seus compatriotes italians en una discoteca de Lloret. Vist el cas que li feien, Pujalte va decidir fer companyia a Mirko. Afortunadament, no va caler que entrés l’encarregat de la mopa a eixugar les babes i el partit es va reprendre amb normalitat.

Qui no va estar per distraccions va ser Pablo Álvarez, que tot just reprendre’s el joc va posar a prova a Guillem Trabal en un un contra un perfectament resol pel porter reusenc. Va ser un avís, ja que a la següent jugada el propi Álvarez va fer el 3-1 amb un xut creuat que va sorprendre a la defensa rival.

El següent carrusel de canvis va fer que la Conferència Vermella alinees a quatre jugadors del Liceo a sobre de la pista, però els gols van arribar del bàndol blau. El 2-3 va ser obra de Bertolucci que va rematar una bonica passada enrere de Panadero. El mateix Bertolucci va ser l’encarregat de provocar la ovació del públic gràcies a una bonica jugada d’habilitat que Xavi Costa no va poder culminar amb el gol de l’empat. El veterà jugador italià del Reus va demostrar durant tot el partit que te un perfil de jugador molt apte per aquest tipus d’esdevediments. L’empat si que arribaria tot seguit com a fruit d’una jugada protagonitzada per Xavi Caldú i Sergi Miras.

Amb el 3-3 arribaria un nou temps mort, que no va servir més que per a gaudir d’una nova actuació de les cheerleaders, ja que els deu minuts restants abans del descans van seguir la mateixa tònica que s’havia vist fins ara: atacs continus en ambdues bandes de la pista, que van portar cinc gols més i innumerables ocasions, pals i accions de mèrit, per el deliri del respectable.

Van ser de nou els jugadors vermells que van prendre la iniciativa, i mitjançant Antonio Pérez i Jordi Bargalló van tornar a distanciar-se de dos gols. La diferència podria haver-se vist incrementada si una rematada de Pérez no s’hagués estavellat contra el pal. Del posible 3-6 es va passar a un ajustat 4-5 en qüestió de segons gracies a un ràpid contracop blau culminat per Beto Borregán. En el minut següent, el jugador del Barça, també va ser protagonista al iniciar ell les jugades dels dos gols que capgiraven el marcador en favor del seu combinat, obra tots dos de l’alcoista Lluís Rodero.

En els darrers minuts del primer temps encara s’hauria pogut veure algun gol més, però els pals i els porters Llaverola i Trabal van desfer les oportunitats de Miras, Cancela i Gual, que també va enviar al travesser una falta directa a pocs segons del descans.

Un cop recuperades les forces i alegrada la vista amb les coreografies de les Dream Cheers, el segon temps va començar amb els dos nous porters com a protagonistes. Aitor Egurrola, que havia sortit per Trabal a la Conferència Blava, s’encarregava en deixar en no res l’embat d’atacs vermells en busca de l’empat, i Sergi Fernàndez, que substituïa a Llaverola en la Conferència Vermella, responia amb dues espectaculars aturades a tres xuts consecutius de Mirko Bertolucci. En mig de tot, Sergi Panadero havia xutat al pal un penal a favor dels blaus.

Un cop van tenir el seu moment de glòria els porters, tocava el torn dels golejadors. El gran protagonista del partit, Pablo Álvarez, equilibrava el marcador (6-6). La rèplica blava va ser tant immediata com contundent amb tres gols consecutius. El 7-6 va ser obra d’Adroher, amb una molt bona definició aixecant la bola per sobre del porter. El jugador del Barça també va fer el 9-6, desprès de que Bertolucci fes el vuité. Els jugadors blaus també van reclamar un posible gol-fantasma en una acció on Sergi Fernàndez va fer de malabarista botant la bola diverses vegades a sobre la seva guarda. La millor ocasió per el conjunt vermell va arribar a través d’un penal que va refusar perfectament Egurrola a xut de Torra. Els de blau, amb una renda de tres gols, van començar a jugar més de cara a la galeria, amb passades i remats de fantasia, com un de Borregán, molt ben rebutjat per Fernàndez.

Només havien passat vuit minuts de la represa, quan Juan Copa va sol•licitar un temps mort per redreçar al seu equip. La cosa va funcionar, ja que els vermells van aprofitar que als blaus encara els hi durava el seu estat de xoc –provocat al veure l’inici de coreografia de les cheerleaders- per escurçar les diferències (7-9).

El partit va entrar en una fase d’igualtat, amb la Conferència Vermella recolzant-se en el triangle liceista Gual-Bargalló-Álvarez en busca de l’empat, i amb la Conferència Blava fent les delícies del públic, sobretot gràcies a Jordi Adroher –demostrant el perquè en el seu dia es va dir d’ell que era un jugador de dibuixos animats-. Tot seguit de que Gual fes el 8-9 al desviar una bola penjada per Torra, va arribar un nou temps mort.

Abans del definitiu gol de l’empat, els dos equips van desaprofitar les faltes directes conseqüents a la penalització de la desena falta d’equip. Sergi Fernández va aturar el llançament de Bertolucci, i Gual va errar en la oportunitat vermella. A falta de tres minuts pel final, el torderenc del Vic, Marc Torra, va posar en l’electrònic el definitiu 9-9 al rematar una bola refusada per Egurrola. D’aquí a la fi, van arribar uns altres moments de lluïment dels porters, que van evitar la derrota del seu equip aturant les ocasions de Adroher, Torra i Bertolucci. Finalment, Pablo Álvarez, amb quatre gols i nombrosos detalls de qualitat, va ser triat millor jugador del partit.

Tot i que el resultat es lo de menys, el 9-9 va fer justícia a lo vist a sobre la pista i va acontentar a jugadors i públic, que es de lo que es tractava. El partit va deixar 18 gols i jugades de bonica factura, que conjuntament a la bona organització i gran assistència de públic durant tota la jornada, tindrien que servir d’aparador per que l’hoquei es reivindiqués i tornés a recuperar el lloc perdut entre els esports d’élite.

VALORACIÓ PERSONAL:

Després d’aquell invent que a finals del 2008, a Mieres (Astúries), també es va anomenar OK Stars –faig memòria: un partit entre un combinat de jugadors de la OK Lliga (bons, però no els millors) contra la “potent” selecció asturiana-, la FEP ha decidit per fi fer alguna cosa amb cara i ulls, a la fi d’ennoblir l’hoquei patins, fixant-se en el model dels All Stars de la NBA i de la Festa del Patí de Reno. Els actes van ser diversos i van tenir una bona acceptació per part del nombrós públic que va desfilar pel Palau durant tota la jornada.

Vaig trobar un pèl excessives les mesures de seguritat a la entrada, però vaig escoltar que la organització tenia por de que algun col•lectiu fes servir la jornada per reivindicar la oficialitat de les seleccions catalanes, coincidint amb la presència de Carmelo Paniagua, president de la Federación Española de Patinaje –que dit per cert, si que va rebre els xiulets de part del públic quan sortia a fer la entrega d’algun premi-.

En la meva opinió va ser un encert la organització i el tracte que va rebre el partit dels Old Stars. Sense oblidar el context festiu de la celebració, es va intentar allunyar-lo de ser una mena de partit de “solteros contra casados”, amb una bona tria de jugadors, uns arbitres oficials fent complir les regles, samarretes amb el dorsal i el nom de cada jugador –detall molt agraït pel públic-, etc... Crec que els jugadors ho van agrair, i van demostrar encara un gran nivell, passant-s’ho bé ells i el públic.

En els concursos d’habilitats, potser va faltar un concurs de faltes directes, o de jugades d’equip, amb la puntuació del públic i d’un jurat, com a la NBA. Al igual que també hauria fet una mena d’exhibició al estil del OK Titans, amb altres jugadors espectaculars de la OK Lliga, que no haguessin participat en el partit de les estrelles (Reinaldo García, Xavi González, Jepi Selva...).

En fi, les bases ja estan posades i s’ha aconseguit organitzar un event que pretén ser una festa de l’hoquei. Ara toca publicitar-ho i vendre-ho, ja que pot ser una bona arma per a que l’hoquei torni a ser l’esport popular que va ser anys enrere.

Menció a part mereixen els medis de comunicació que van donar cobertura al acte. Traient la repercussió que li van donar els portals d’internet especialitzats en hoquei, la resta va ser penosa. Es va limitar a petits articles, de com a molt mitja plana, en la premsa catalana, que es notava fet amb informacions extretes d’internet, algun apunt al bolletí d’esports d’alguna emissora de ràdio i a un trist resum de poc més d’una hora en el canal 33 al dia següent. Si darrerament s’ha dedicat més a parlar de les amants de Tiguer Woods!... encara queda camí per fer... però s’ha donat un gran primer pas!

ALGUNES IMATGES MÉS: