ELS NOSTRES PROTAGONISTES DE LA TEMPORADA 2009-10

GABY CAIRO

Explica la llegenda que en Gaby Cairo va agafar un “empipament del 10” quan va perdre la final de la Lliga de Veterans 2008-2009 defensant els colors del Barcino. Diu la mateixa llegenda que, des de llavors, Cairo -amb 2 Campionats del món, 5 Copes d’Europa, 10 Lligues i 1 Or olímpic, entre altres, en el seu palmarés- es va jurar i conjurar que tenia que afegir aquell modest trofeu a les seves vitrines personals.

Es va posar mans a l’obra i, no se’n sap ben bé quines armes de seducció va fer servir (potser també millor no saber-ho...), va embarcar en el seu projecte a ex-companys com “Tino” Martínez, els germans Segarra i Hèctor Venteo, a més d’aconseguir que llegendes com els germans Torner o Quim Paüls traguessin la pols dels seus patins i sticks i s’unissin a la causa. Junts, sota els colors blau i grana del FC Barcelona, van formar tot un “Dream Team” disposat a causar estralls en totes les pistes de veterans (i posteriors restaurants respectius), fins aconseguir aixecar el preuat trofeu de la Lliga de Veterans.

En Gaby Cairo es “l’ànima màter” de tot aquesta mena de fenomen inqualificable que s’ha tornat el FC Beterans. Al igual que quan jugava en la elit, es un líder, un referent, dins i fora de la pista. Conserva intacte el seu instint assassí, de depredador de l’àrea, i lluita fins la extenuació per qualsevol bola que pugui caçar en les rodalies del seu hàbitat natural, que no es més que els voltants de la porteria rival. Tot i les ganes de passar-ho bé (que també les té), no ha perdut les ganes de guanyar... no vol perdre ni jugant a les xapes... i es va prendre la Final Four de la Old League, com si fos la de la Lliga europea. Al final va obtenir el seu premi, i va poder tancar la temporada amb dos títols més pel seu palmarés: la Old League, i el Old Stars 2010... i encara no està content, ja que aquest any torna!

En el meu seguiment de la Old League, vaig tenir el plaer d’acabar coneixent en persona a en Gaby Cairo i a la resta “velles glòries” blaugranes, i deixant al mite de banda, entrant una mica en el pla personal, vaig veure en ell a una persona molt oberta i divertida, a l’ànima de tots els saraos... com he dit abans: un líder de cara a la gent, i pel que m’han dit, alhora, molt familiar en la intimitat.

A part, en la seva faceta professional (es gerent de les seccions amateurs del FC Barcelona), li estic molt agraït, ja que em va facilitar i resoldre amb eficàcia un assumpte que no te res a veure amb l’hoquei patins, i que s’ha pogut portar a bon port... (Por si lo lees: ya sabes de lo que te hablo, Gaby!).