A KOPS D'STICK: LLIGA DE VETERANS -GRUP A- (JORN. 4) FC CUATRO VIENTOS 8

VA SOBRAR LA SEGONA PART

COMPETICIÓ: Lliga de Veterans (grup A), jornada 4

LLOC/DIA/HORA: Pavelló d’Esports Municipal, Blanes. Dilluns, 8 de novembre de 2010, 22:30 h.

FC CUATRO VIENTOS (6+2): Martín, Portes, Urbina, Ayats, López –equip inicial-, Munsò, Gutièrrez i Panadero.

CH PALAFRUGELL (2+1): Burgos, Tanè, Soler, Piferrer, Bassols –equip inicial-, reches i Arcas.

GOLS:

PRIMER TEMPS: 1-0 (3’) López / 2-0 (7’) Portes / 3-0 (7’) Urbina / 3-1 (9’) Reches / 4-1 (14’) Ayats / 4-2 (19’) Soler, de penal / 5-2 (24’) Gutièrrez / 6-2 (25’) Gutièrrez.

SEGON TEMPS: 7-2 (40’) Ayats / 8-2 (44’) Panadero / 8-3 (44’) Soler.

ÀRBITRE: David Godia

TARGETES: -

FALTES: FC Cuatro Vientos: 6 / CH Palafrugell: 7

PÚBLIC: 1.000 espectadors (mil amunt, mil avall)

INCIDÈNCIES:

- El partit estava previst per les 22:00h però va començar amb mitja hora de retard, degut a que l’entrenament previ del Blanes HCF a la mateixa pista es va allargar uns minuts més.

- Els dos equips presentaven diverses baixes.

- Abans del partit van apagar una part de l’enllumenat de la pista, cosa que va dificultar el treball de la premsa gràfica acreditada.

CRÒNICA:

El FC Cuatro Vientos de Blanes va resoldre per la via ràpida el derbi gironí de la quarta jornada de la Old League A, ja que amb una eficient primera part que va acabar amb 6-2, va deixar sense opcions al CH Palafrugell, un equip nou a la categoria, però que ja ha mostrat bones maneres.

Uns primers minuts trepidants marquen el signe del partit.

Amb un retard de mitja hora, que el públic present va aguantar pacientment, i quasi a llum de les espelmes, va començar el partit com acostumen a fer-ho els partits de veterans: amb un joc directe i sense complexes (i no va pels “michelins” que llueixen alguns dels presents), que es transforma en un esbojarrat anar i venir de porteria a porteria fins que cada equip troba el seu lloc a la pista. En mig del trepidant inici, el local Dani López va engaltar un xut creuat que es va colar per la escaire de la porteria de Raül Burgos, inaugurant així el marcador del costat dels blanencs i obrint el camí del que es transformaria en quasi una passejada pel Cuatro Vientos.

El Palafrugell va intentar neutralitzar el gol inicial, però no es va mostrar gaire inspirat a l’hora de culminar els seus atacs. No en canvi el Cuatro Vientos, que als cinc minuts va estavellar una bola al pal, i pocs segons desprès, Josep Portes feia el 2-0. Amb els palafrugellencs recuperant-se encara, una jugada desgraciada els hi va acabar de tocar: un xut de Edu Urbina rebotava en un defensor contrari, enganyant al porter i entrant dins de la porteria. Només es portaven set minuts de partit, i l’electrònic ja marcava un clar 3-0 favorable als blanencs.

El Cuatro Vientos es fa l’amo i senyor del partit

El Palafrugell no va donar el seu braç a tòrcer tant fàcilment, i el destí els hi va compensar per la jugada desafortunada del 3-0 amb una de sort favorable: S’acabava de complir el minut 9, quan Francesc Reches, que acabava d’entrar a la pista, feia un xut aparentment innocent des de la frontal de l’àrea, que es va colar de forma incomprensible per sota la guarda de Quique Martín, significant el 3-1. El gol sembla que va donar una mica d’aire fresc als visitants, ja que durant uns minuts van aconseguir pressionar la porteria blanenca, però aquest cop si, Martín es va mostrar molt atent i segur en les seves intervencions (més li valia, desprès de les mirades assassines que va rebre quan va encaixar el gol). Quan més ho necessitava el Cuatro Vientos, va aparèixer Joan Ayats per fer el 4-1 que posava calma entre els seus i ajudava a encarar el tram final de la primera part.

A partir d’aquí, els locals van passar a dominar el joc, treballant les jugades sense precipitació i arribant amb perill a la porteria rival, ben coberta per el porter Burgos, que va fer algunes intervencions de mèrit. El Palafrugell també va mostrar algunes espurnes de perill, com dos penals llançats per Edu Soler, un que va transformar en el 4-2, i un altre que va fallar a manca de dos minuts pel descans. Ja en el darrer minut de la primera part, dos gols quasi consecutius de Salva Gutièrrez col·locaven en el marcador un contundent 6-2 que deixava el partit pràcticament sentenciat pel Cuatro Vientos.

Una segona part sense gaire història

El Cuatro Vientos volia deixar clar que a la segona part no hi havia lloc per les sorpreses. Així, als deu segons de la represa, una bona acció individual de Dani López va acabar amb la bola fregant el travesser de la porteria palafrugenca. A partir de llavors, els minuts van començar a passar amb llargues jugades dels locals -que fins i tot, van estar amonestats de passivitat en una ocasió-, acompanyats de la impotència que mostrava el Palafrugell a l'hora d’acostar-se a l’àrea contraria, cosa que només aconseguia mitjançant xuts llunyans.

A manca de deu minuts per la cloenda del partit, el Cuatro Vientos, segurament inspirat en el conductor del Papa-mòbil a Barcelona, va trepitjar una mica l’accelerador per enllestir aviat la feina. Ayats amb un potent xut des de fora de l’àrea va posar a prova a Burgos, per tot seguit marcar el 7-2. A continuació, Gutièrrez va fallar sol davant del porter, i Dani López no va poder culminar amb èxit una bona triangulació blanenca. La insistència va tenir el seu premi, i David Panadero aconseguia el 8-2 a manca de sis minuts i escaig pel final.

El Palafrugell va aprofitar la jugada de sacada de centre per marcar el seu estèril tercer gol, obra de Soler, que no va servir per més que tancar el marcador amb el definitiu 8-3, ja que en els sis minuts restants, el Cuatro Vientos es va limitar a adormir el joc fins que el partit es va anar esvaint sense cap més conseqüència.

SABIES QUE...?

... pocs minuts abans de l’inici del partit, el Cuatro Vientos només disposava de tres jugadors, i que la resta es van presentar amb el temps just de començar el partit.

... Quique Martín, el porter del FC Cuatro Vientos, que no porta número a la samarreta, va ser inscrit a l’acta del partit com l’altre porter de l’equip, Quico Salarich.

... al final del partit, com es costum en els partits de veterans, els jugadors dels dos equips van anar a sopar plegats.

... Eduard Recio, jugador-delegat del Cuatro Vientos, va arribar amb el temps just... d’anar a sopar.

A KOPS DE FLASH

Varietat de models i colors en les mitges dels jugadors del Palafrugell.

Magnífic aspecte de les graderies del Municipal de Blanes, que només presentaven un petit buit.

El àrbitre del partit va estar correcte i va passar força desapercebut... excepte per l’objectiu de la càmera.

Al final del partit, Joan Ayats, es va portar la porteria de record (jajajaja).

PODEU TROBAR UNA ÀMPLIA GALERIA D’IMATGES DEL PARTIT EN EL NOSTRE FACEBOOK (enllaç)

EL PROTAGONISTA:

Joan Ayats

El jugador torderenc del FC Cuatro Vientos no es que fes un partit per passar a la història, però va deixar pinzellades de la classe i determinació que mostrava quan jugava en la elit mundial de l’hoquei, demostrant allò de “quien tuvo, retuvo”. Va saber dosificar-se i va aparèixer quan el seu equip més ho necessitava, marcant el 4-1 quan el Palafrugell estava apretant als blanencs, i fent el 7-2 que obria el camí de la sentència definitiva.

EL KOP D’STICK:

Ja tenia ganes de tornar a fer la cobertura mediàtica d’un altre partit de veterans!... Però, noi... entre les hores a les que juguen, i que desxifrar el calendari de la Old League es cosa de criptògrafs... no hi havia manera!!

La injustament relegada Lliga de Veterans no es un conjunt de velles glòries jugant partits de costellada (tot i que molts partits acaben així)... La Lliga de Veterans es hoquei en estat pur: jugadors que encara mantenen viu el cuc de la competició, i demostren que encara que es van retirar de l’alta competició, no han oblidat la seva clase... on no arriba el físic, arriba la qualitat de “quien tuvo, retuvo”... gent que viu l’hoquei com una passió, i no entenen una vida sense posar-se uns patins i agafar un estic... Competir per competir, sense cap pressió... rivalitat a la pista i camaraderia fora (que prenguin nota les noves generacions)... joc directe, sense concessions... molt a guanyar i res a perdre...

La Old League es té que assaborir intensa però tranquil·lament, com si es tractés d’una creació de Ferran Adrià per a un selecte grup de privilegiats, ja que el dia que sigui majoritària, perdrà la seva màgia. I fins llavors (espero que no passi), em sento orgullós de ser l’únic que la gaudeix i la explica al món, com aquell trovador de la Edat Mitjana que explicava al poble les gestes dels cavallers en terres llunyanes (amb el permís de les webs pròpies d’alguns dels equips).