LLIÇÓ DE COM CAPGIRAR LA
TRUITA A L’ESTIL ARGENTÍ
COMPETICIÓ: OK Lliga 2010-11, jornada 8.
LLOC/DIA/HORA: Pavelló Municipal d’Esports, Lloret
de Mar. Dimarts, 16 de novembre, 21:00 h.
CH LLORET (2+0): Serra, Marc Tibau, Lladó, Rodri,
Crespo –equip inicial-, Gonzàlez, Cassalí i Martos.
Entrenador: Ivan Tibau.
RONCATO CP VIC (0+3): Freixes, Borja Lòpez, Carbó, Titi
Roca, Bancells –equip inicial-, Masoliver, Pla i Ordóñez.
Entrenador: Quim López.
GOLS:
PRIMER TEMPS:
1-0 (3’)
Marc Tibau, de penal.
2-0 (4’)
Crespo, de falta directa.
SEGON TEMPS:
2-1 (36’)
Ordóñez, de falta directa.
2-2 (39’)
Ordóñez, de penal.
2-3 (43’)
Carbó, de contraatac.
ÀRBITRES: A. López i G. Sandoval.
TARGETES BLAVES: Rodri (CH Lloret) / Roca (CP Vic)
FALTES: CH Lloret: 14 / CP Vic: 14
PÚBLIC: Uns 300 espectadors.
INCIDÈNCIES:
- El partit va començar sense cap directiu del CH Lloret presidint la
llotja. El director tècnic , Manel Domènec, del CP Vic va veure el partit situat al costat de la
banqueta.
CRÒNICA:
El CD amb l’himne del Lloret ja ho va preveure encallant-se mentre
sonava quan els jugadors sortien a la pista. I es que el Lloret va deixar
escapar de nou tres punts quan es va
quedar encallat en un matiner 2-0, i no va saber rematar el partit quan tenia
el resultat de cara i al Vic mig estabornit. L’argentí Lucas Ordóñez, que va
revolucionar el partit en el segon temps amb dos gols i una assistència, i
Ernest Freixes, amb unes providencials intervencions quan el Lloret més
pressionava, van ser claus per que els punts marxessin cap a Vic.
Dos gols matiners a bola
aturada donen avantatge al Lloret.
El Lloret va sortir a la pista amb moltes ganes de fer-ho bé des d’un
bon principi. Es va fer amb les regnes del joc, i ja en el primer minut va
posar en alerta a Freixes amb un perillós xut des de la frontal de l’àrea. Els lloretencs anaven per feina i no hi havia lloc per les especulacions. Poc
desprès, als vols del minut tres, Marc Tibau feia el 1-0 al materialitzar un
llançament de penal comés sobre Rodri.
Sense que els vigatans encara haguessin trobat el seu lloc a la pista,
Víctor Crespo feia pujar el segon gol local al marcador. El jove jugador
lloretenc va optar per el llançament directe a l’hora d’executar una falta
directa, sorprenent a Freixes. Només es portaven quatre minuts de partit i la
afició lloretenca veia possible una victòria de prestigi, després de quatre
derrotes consecutives i desprès de la bona imatge oferta feia tres dies contra
el Barça. La vintena d’aficionats vigatans, en canvi, van veure aparèixer els
fantasmes de la severa derrota passada contra el Blanes.
El Lloret no acaba de
rematar a un Vic que va despertant.
El 2-0 va fer revifar momentàniament al Vic, que va tenir un parell de
bones ocasions de la mà de Titi Roca per reduir diferències, però Ferran Serra
va estar atent en la resposta als xuts del capità vigatà. El Lloret va tornar a
recuperar el domini del joc i va continuar assetjant la porteria osonenca en
busca d’un tercer gol, però Ernest Freixes va transformar-se en un mur
infranquejable. Era el pròleg d’una gran actuació del porter del Vic,que va
tenir el seu punt àlgid en el tram final del partit.
La entrada a la pista de Lucas Ordóñez va donar un altre aire al joc del
Vic, provocant que el partit s’obrís notablement, i les ocasions s’alternaven
en les dues porteries. Ni Rodri, Tibau, Crespo, Cassalí i González... el Lloret
ho intentava i no podia. El Vic tampoc es quedava enrere, i no trobava la
fórmula per foradar la blindada defensa local, amb la esquena ben coberta per
un Ferran Serra molt inspirat en les seves intervencions. Ni la situació de
Power Play provocada per la expulsió temporal de Rodri, va servir per que els
vigatans poguessin inaugurar el seu caseller abans del descans. Així, amb el
2-0 regnant des dels primers minuts, es va arribar a la fi del primer temps.
Ordóñez revoluciona el
partit
No va canviar gaire la dinàmica del partit en l’inici del segon temps. Rodri
va fallar un clar un a un davant de Freixes, abans d’estavellar una pilota al
pal. Martos ho va intentar de lluny, i Crespo i Tibau tampoc aconseguien
superar Freixes. En l’altra porteria, Serra treia mans impossibles per refusar
el perill en les ocasions del Vic, que venien sobre tot mitjançat llançaments
des de mitja distància.
Als deu minuts de la represa, el Lloret va cometre la seva desena falta
d’equip, el que donava el dret al Vic a disposar d’un llançament de falta
directa. Lucas Ordóñez va ser l’encarregat de executar-la, i ho va fer
magistralmet posant la bola fora de l’abast de Serra, fent que el Vic reduís la
diferencia en el marcador.
La fortuna es va aliar amb el Vic, i pocs minuts desprès del 2-1, es van
trobar amb un penal favorable. De nou Ordóñez va fer el llançament, i de nou va
superar a Serra. El Vic havia aconseguit empatar el partit, i passava així la
patata calenta al Lloret quan només quedaven deu minuts i escaig pel final.
Freixes s’encarrega
d’acabar la feina.
Al final del partit, la decepció era visiblement apreciable en la parròquia lloretenca, que havia viscut de nou una cruel derrota desprès de jugar un bon partit, cosa que enfonsa a l’equip en la cua de la classificació amb només tres punts, tan sols per sobre del Tenerife amb un punt. En canvi, el Vic es refà de la contundent derrota contra el Blanes i continua enganxat al tren de la lliga, recuperant la tercera posició de la classificació, tot i que el Liceo marxa inparable set punts per davant.
Ara els dos equips desconnectaran momentàniament de la
OK Lliga per centrar-se en els seus
compromisos europeus d’aquest cap de setmana.
SABIES QUE…?
... l’entrenador del Lloret, Ivan Tibau, es presenta a les properes
eleccions al Parlament com a primer suplent de la llista de CiU per Girona.
... entre el públic es trobava l’ex-jugador internacional Joan Ayats.
... el president del Lloret va arribar al partit amb la segona part ja
en joc.
A KOPS DE FLASH
EL PROTAGONISTA
Lucas Ordóñez.
EL KOP D’STICK:
Al final del partit contra el Barça, li vaig dir a l’Ivan Tibau: “Bon
partit”. Ell em va respondre amb cara de resignació: “Si, però cero punts”.
Aquest cop no vaig gosar poder dir-li res, per que el cúmul de sensació de
resignació, estupor, decepció, ràbia i d’altres, era tant gran que les cares
parlaven per si soles. Tant sols desitjo, i crec que serà aviat, que el Lloret
trobi aquell punt d’inflexió necessari per donar un tomb definitiu a la
dinàmica negativa, i que comenci a tirar cap amunt. No ha fet mèrits per rebre
tants càstigs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada