EL LLORET NO GUANYA, PERÒ COM A MÍNIM, TAMPOC PERD
COMPETICIÓ:OK Lliga 2010-11, jornada 15.
LLOC/DIA/HORA: Pavelló Municipal d’Esports, Lloret de Mar.
Dimarts, 18 de gener de 2011,21:00 h.
CH LLORET (1+0): Serra, Marc Tibau, Rodri, Casalí, Lladó –equip inicial-,
Xavi Gonzàlez, Martos i Crespo.
Entrenador: Manel
Barceló.
CP VILANOVA (0+1): Lluís Gil, Bartrés, Creus, Galan, Roca –equip
inicial-, Jordi Ferrer, Rocasalbas.
Entrenador: Josep
Lluís Delriu.
GOLS:
PRIMER TEMPS
1-0 (8’) Marc Tibau, de jugada personal.
SEGON TEMPS
1-1 (30’) Galan, de jugada
col·lectiva.
ÀRBITRES: Bifet i Gómez.
TARGETES BLAVES: CH Lloret: Casalí, Marc Tibau // CP Vilanova:
Rocasalbas.
FALTES: CH Lloret: 8 // CP Vilanova: 9
PÚBLIC: Uns 200 espectadors.
INCIDÈNCIES:
- El CP Vilanova
jugava amb la seva segona indumentària, de color negre, degut a la coincidència
de colors amb els locals.
CRÒNICA:
Tosc partit el viscut al Municipal de Lloret entre dos equips que s’han
mostrat grisos i, en estones fins i tot apàtics. Tot i què l’enfrontament va
tenir estones d’emoció, i tant el Lloret com el Vilanova van tenir diverses
oportunitats per endur-se el resultat al seu terreny, finalment el matx es va
saldar amb un just repartiment de punts.
El Lloret signa el seu segon empat consecutiu des de l’arribada de Manel
Barceló a la banqueta. Els lloretencs continuen sense retrobar-se amb la
victòria en lliga, però com a mínim, saben aguantar la pressió dels darrers
minuts del partit sense acabar sucumbint.
La primera part es pel Lloret.
El partit ha començat amb el ritme que marcaven el locals, molt ben
posicionats a la pista i movent la bola amb força criteri, malgrat no crear
gaire perill, davant d’un Vilanova força “perdut”. En el minut 8, Marc Tibau va
fer una internada entre la línea defensiva rival, i sortint del darrera de la
porteria va engaltar una potent mitja volta què va sorprendre a Lluís Gil, fent
pujar l’1-0 al marcador.
El Vilanova, què poc abans del gol ja havia mostrat algun tímid símptoma
de revifalla, va començar a despertar, i va fer de Roca el seu home més
perillós, posant a prova els reflexes de Ferran Serra, molt atent durant tot el
partit. El Lloret va prémer una mica més l’accelerador, i es va entrar en uns
compassos de joc força dinàmic.
Dos faltes directes desaprofitades
i poca cosa més.
Als 12 minuts, el local Quim Casalí va veure una rigorosa targeta blava
que va deixar al Lloret amb un home menys. Bartrés no va poder superar Serra en
la execució de la falta directa conseqüent, i el vilanova tampoc va poder aprofitar
la seva situació de Power Play.
Uns minuts més tard, ja amb la igualtat numèrica a la pista, va ser
Roger Rocasalbes el què era expulsat, també de forma un tant rigorosa, i donava
una opció immillorable al Lloret per marxar en el marcador. Però els locals
tampoc ho van saber aprofitar, ni amb la falta directa llançada per Crespo, ni
durant els dos minuts de superioritat.
Els minuts restants a la arribada de la mitja part van deixar poca cosa
destacable. Un parell de bones intervencions dels dos porters i una petita
picabaralla entre varis jugadors dels dos equips a rel d’una topada entre
Crespo i Creus, però què es va saldar sense cap conseqüència. Finalment amb
l’incert 1-0 es va arribar al descans.
El Vilanova surt a per totes.
La segona part va començar amb la dinàmica canviada en respecte a la
primera. Aquest cop el Vilanova era qui portava la veu cantant i el Lloret qui
no acabava de trobar el seu lloc a la pista. Els vilanovins han aconseguit
empatar als cinc minuts gràcies a una rematada a la mitja volta de Galán des de
la frontal de l’àrea.
Amb l’1-1, els nervis s’han apoderat dels locals, què no donaven una a
dretes.així, als 8 minuts, Marc Tibau era expulsat amb una targeta blava per
una entrada a destemps sobre Rocasalbes. Afortunadament pel Lloret, Ferrer no
ha pogut materialitzar la falta directa i, durant els dos minuts de Power Play,
el Vilanova no ha pogut traduir la seva forta pressió en resultats, enviant
Marc Roca dues boles consecutives al pal.
Cap equip sap definir.
Amb la tornada a la pista del quart home del Lloret, el partit s’ha
tornat a equilibrar i ha entrat en etapes de domini altern. Els minuts anaven
passant i cap equip mostrava una claredat d’idees determinat per endur-se els
tres punts. Serra i Gil no van tenir gaire feina, però les poques situacions
compromeses les van resoldre amb correcció, estant finalment els homes més
destacats de cada equip.
Xavi Lladó va estavellar una bola al pal en la oportunitat més clara del
Lloret, i pocs instants desprès, Jordi Ferrer va fer el mateix en la porteria
contrària. Qualsevol petit detall o cop de sort hauria pogut decantar el partit
en qualsevol dels dos bàndols, cosa què feia que la tensió es fes palesa a la
pista i la grada, malgrat que el partit no fos aparentment dur. A manca dec dos
minuts pel final, Rodri va tenir una bona ocasió per marcar, però Gil va estar
atent i la va desfer providencialment. Finalment l’1-1 va ser el resultat
definitiu, què no serveix de gaire a cap dels dos equips, però que acosta al
Lloret un punt més cap a la salvació, i el manté invicte desprès del canvi
d’entrenador.
SABIES QUÈ...?
...el nou entrenador del Lloret, Manel Barceló, a diferència del seu
antecessor i de la resta del cos tècnic, no creua pel mig de la pista per fer
el camí entre el vestidor i la banqueta, sinó que dona la volta per l’exterior
de la pista, ¿supersticio?.
A KOPS DE FLASH
Aquesta estranya facilitat que
tenen els àrbitres per espatllar les fotos...
Manel Barceló es va passar el
partit prenent notes, encara té molt per corregir...
Lluís Gil pot treure pit, va
ser el millor del Vilanova.
I Ferran Serra el millor del
Lloret.
Impressionant decoració la del
casc de Lluís Gil.
EL PROTAGONISTA:
Manel Barceló. La arribada de Barceló a la banqueta del
Lloret no ha estat espectacular, però si esperançadora. Els lloretencs encara
no han guanyat, però tampoc han perdut. Han aconseguit lligar dos empats, què
no els serveixen de gaire per fer un salt important en la classificació, però
si per revifar una moral molt malmesa darrerament. I el què es més important,
Barceló ha sabut inculcar las seus homes el temperament necessari per afrontar
sense defallir els moments complicats del partit i no deixar-se superar en els
darrers instants. Encara queda feina per fer, però el camí sembla el correcte.
EL KOP D’STICK:
El Lloret és el cuer de la classificació amb una sola victòria –en la ja
llunyana 3ª jornada, contra l’Alcoy-, tres empats –curiosament tots 1-1-, i
onze derrotes.
Analitzem aquests resultats:
La derrota més clara i inqüestionable ha estat el 4-1 a la pista del Reus.
La resta de derrotes, quatre per dos gols de diferència, i sis per la
mínima, incloent els 2-1, 2-3 i 1-2 contra el Barça, Vic i Liceo,
respectivament.
Dos dels tres empats han esta cedits desprès d’anar pel davant bona part
del partit (Vilanova i GEiEG).
En quatre de les derrotes, el Lloret s’ha avançat primer en el marcador
(Vilanova, Blanes, Vic i Voltregà).
En quatre de la resta de derrotes, el Lloret havia aconseguit empatar el
resultat abans de caure vençut (Noia, Barça, Tenerife i Voltregà).
El Lloret sempre ha marcat en els partits oficials d’aquesta temporada.
Analitzant els resultats, en comparació a altres equips què han patit
humiliants derrotes i golejades, i què van per les pistes sense jugar ni deixar
jugar, i amb una actitud de garapinyaria en busca de puntuar al preu què sigui,
em pregunto... no és massa càstig pel Lloret estar cuer?... què està fallant?...
Amb Barceló a la banqueta no s’han vist gaires canvis en el joc del
Lloret, que malgrat no es tant brillant com la passada temporada, sí què es
seriós i ordenat. On s’han vist els canvis ha estat en la mentalitat de
l’equip: el Lloret ha après a estrènyer les dents quan van mal dades, treballar
i no donar el seu braç a tòrcer. En dos jornades ho ha demostrat traient un
valuós empat a la pista del Vendrell, l’equip revelació de la temporada, i no cedint
davant d’un Vilanova què el tenia contra les cordes desprès de neutralitzar el
resultat advers, com ja havia succeït alguna que altra vegada aquesta
temporada.
La OK lliga d’enguany es curta i ja queda poc,
però encara hi ha marge de maniobra. Les noves condicions conviden a
l’optimisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada