SUMA I SEGUEIX… (I JA VAN 12)
COMPETICIÓ: Lliga Veterans A, jornada 11.
LLOC/DIA/HORA: Palau Blaugrana, Barcelona. Dijous, 10 de
Febrer de 2011, 22:00h.
FC BETERANS (1+4): Martínez, Lluís Segarra, Rovira, Paüls,
Cairo –equip inicial-, Joan Torner i Xavi Segarra.
GIRONA CH A (2+2): Castro, Garangou, Soriano, Munsó, Martínez
–equip inicial-, Pastor i Nicolás.
GOLS
PRIMER TEMPS: 1-0 (10’) Cairo / 1-1 (13’) Martínez / 1-2 (20’) Nicolás.
SEGON TEMPS: 2-2 (30’) Rovira / 2-3 (34’) Martínez / 2-4 (35’) Martínez / 3-4 (40’) Cairo / 4-4 (44’) Cairo / 4-5 (46’) Lluís Segarra.
ÀRBITRE: J. Marcos
TARGETES: --
FALTES: FC Beterans: 6 // Girona CH A: 7
PÚBLIC: 3 espectadors.
INCIDÈNCIES:
- El partit mancava pendent de la 11ª jornada, que es devia jugar el 26
de gener.
- Tant el Barça com el Girona van patir diverses baixes de darrera hora
(com és habitual en aquests partits).
- Degut a que el porter del Girona va arribar tard, el partit va
començar amb 35 minuts de retard (com també és habitual en aquests partits).
- Aquest cop el Barça no va poder fer d’amfitrió de cap equip de base,
degut a que aquelles hores els nens ja estan dormint.
CRÒNICA:
El Palau Blaugrana va ser testimoni [mut] d’un partit en les altes
esferes de la Old League
entre dos dels millors equips de veterans. El Girona CH A es trobava molt ben
situat en la zona de privilegi de la classificació amb només dos derrotes en
deu partits i sent el segon màxim golejador de la categoria, darrera del Barça.
Els gironins, amb un equip relativament “jove” i format amb noms de prestigi,
es presentaven al Palau disposats a donar la campanada i arravatar-li al líder
i actual campió la seva condició d’invicte.
Finalment, els veterans del FC Barcelona es van fer amb els tres punts i
continuen intractables al capdavant de la classificació del grup A de la
Old League, al aconseguir la seva dotzena
victòria en dotze partits. Però aquest cop els blaugranes van tenir que patir
de valent davant d’un Girona CH A que els hi va passar per sobre en moltes
fases de l’enfrontament, i que es va arribar a posar amb un 2-4 favorable.
L’orgull ferit de Gaby Cairo va fer revifar al Barça en els darrers minuts, que
va capgirar el marcador de forma agònica. Els barcelonistes estan a una
victòria d’igualar el rècord de la categoria de tretze victòries consecutives
en la mateixa temporada, que està en el seu poder des de la temporada passada.
El Girona surt a per totes
L’endarreriment amb el que va començar el partit, provocat pel retard
amb que va arribar el porter del Girona, Carlus Castro, que substituïa a Aniol
Pagans en la convocatòria, va fer que es refredés l’ambient del Palau (també va
tenir a veure que ja feia estona que havien apagat la calefacció) i es
formessin tot una sèrie de “corrillos” entre els presents per explicar-se les
seves batalletes d’antany com bons “Abuelos Cebolleta”. En alguns cercles es va
començar a intuir que la absència de Castro era una estudiada estratègia
premeditada del Girona per desconcentrar als jugadors barcelonistes. Fos cert o
no, quasi ho aconsegueixen. Quan per fi va arribar el jugador, molts van
apostar per fer-li una rebuda amb un passadís i els estics en alt, més que res
per fer-los caure sobre el seu cap al seu pas, però al desvelar-se que en
Carlus va venir des de Puigcerdà només per jugar aquest partit, finalment es va
descartar la proposta i es va optar per començar el joc sense cap més preàmbul.
Amb la normalitat per fi restablerta, va donar inici l’enfrontament,
sent el Girona A l’equip que va prendre la iniciativa, mostrant les seves
intencions. Als tres minuts, el porter barcelonista Tino Martínez, va tenir que
intervenir davant d’una rematada d’Albert Martínez i d’una gran acció personal
de Marc Garangou. El Barça no havia trobat encara el seu lloc a la pista i el
Girona A s’havia fet amb el control del joc, posant en alerta als quadre local.
Fins als cinc minuts el Barça no va despertar. Va ser mitjançat un bon
contracop conduit per Gaby Cairo, que finalment no va portar cap conseqüència. A
partir de llavors es va entrar en una fase de joc més moguda, amb jugades
alternades en les dues porteries. Albert Martínez va estavellar una bola al pal
de la porteria blaugrana, i va fer intervenir en dos temps a Tino Martínez en
una altra perillosa jugada. En l’altra banda de la pista, Cairo també va posar
a prova Castro sortint a la contra.
El Barça s’avança, però marxa
al descans amb desavantatge.
Als deu minuts de partit va arribar el primer gol, obra de Gaby Cairo,
que de nou a la contra, va posar per davant al Barça. L’1-0 no va arronsar al
Girona A, conscient de que estava fent un bon partit, i va continuar amb el seu
assetjament sobre la porteria local. La insistència gironina va donar el seu fruit
només tres minuts més tard, quan Albert Martínez va convertir una internada
dins de l’àrea en l’1-1.
L’empat va tornar a esperonar als gironins, que s’anaven creixent encara
més al veure que el Barça no acabava de definir el seu joc. Així va arribar un
altre pal a la porteria local, i Albert Martínez es convertia en tot un malson
per la descentrada defensa blaugrana. El joc del Barça, llevat d’una rematada
de Joan Torner sol davant del porter que no va poder materialitzar, es limitava
a passar contínuament per darrera de la porteria de Castro sense cap idea clara
per construir alguna jugada de perill. I el que es preveia que passaria, va acabar
per passar: El Girona A va capgirar el marcador quan faltaven cinc minuts pel
descans, gràcies a una bona combinació col·lectiva que va culminar Jani
Nicolás. Poc abans d’arribar a la fi de la primera part, el Barça va tenir una
ocasió immillorable per empatar, però Joan Torner no va encertar en la rematada
a boca de canó a centrada de Toni Rovira, per el què el marcador no es va moure
de l’1-2 fins la represa.
Uns minuts mogudets.
Els minuts de descans van servir al Barça per asserenar-se, centrar-se i
redirigir el rumb del seu joc. Així ho va deixar clar, només va donar inici el
segon temps, Toni Rovira amb una ràpida internada dins de l’àrea rival que va
estar a punt de traduir-se en el gol de l’empat. El mateix Rovira va ser
l’autor del buscat gol de l’empat, cinc minuts més tard, al posar la cirereta
final en una bona jugada col·lectiva de l’equip blaugrana. Fins llavors, la
segona part, havia tingut al Barça com a clar dominador, no sense ensurts, ja
que abans del 2-2, el Girona A va estar a punt de fer l’1-3 des de el punt de
penal, però Jordi Martínez va estar esplèndid al refusar el fort xut de Marc
Garangou.
El 2-2 va despertar al Girona A, i el partit va tornar a obrir-se. Gaby
Cairo va enviar una bola al pal al rematar una bona centrada de Toni Rovira y
la rèplica va ser una excel·lent jugada de Garangou, passant entre mig de la
inexistent defensa blaugrana, però que un atent “Tino” Martínez va
desballestar. El Barça també va fer lluir a Carlus Castro amb una bona jugada
individual de Rovira i una rematada en dos temps de Cairo des de dins de
l’àrea.
Albert Martínez fa emmudir el
Palau.
Quan el públic assistent al Palau, majoritàriament blaugrana (2 contra
1), estava vibrant amb uns minuts de bon joc i molta emoció, va reaparèixer
Albert Martínez i va avançar al Girona amb dos golassos consecutius. El primer,
al minut 9 d’aquest segon temps, amb un fort xut creuat des de la mitja
distància que es va colar com un míssil per la escaire de la porteria del seu
homòleg Jordi. I el 2-4, un minut més tard, desprès d’una bonica acció
personal, creuant també la bola fora de l’abast del porter local.
El Barça havia millorat el seu joc, respecte al primer temps, però el 2-4
va caure com un gerro d’aigua freda i va posar costa amunt el partit als
blaugranes, molt fosos desprès del desgast físic al que estaven sotmesos per un
equip força més jove que ells, fent que comencés a planejar per sobre el Palau
els fantasmes de la primera ensopegada de la temporada.
Desperta Gabygol.
Si hi ha alguna cosa que encara mantenen intacta les estrelles
barcelonistes de la seva etapa professional, son les ganes ferotges de guanyar.
D’aquesta manera, Gaby Cairo, assegut a la banqueta amb els ulls fora d’òrbita
i renegant entre dents frases irreproduïbles aquí per si són llegides en horari
infantil, va saltar a la pista disposat a treure forces d’allà on fos per tal
de redreçar el rumb del partit. Ho va aconseguir amb dos gols en dos accions
personals en quatre minuts, els que van del 15 al 19 del segon temps.
L’esperançador 3-4 va arribar desprès d’aprofitar un rebuig, controlar la bola
i quasi des de terra enviar-la dins de la porteria gironina. I el 4-4 en una
jugada de contraatac on internant-se entre la defensa del Girona A va batre
Castro.
Amb el 3-4 al marcador, cal remarcar dues vitals intervencions
consecutives de Jordi Martínez, que van fer mantenir viu al seu equip en el
camí de la remuntada.
A sis minuts pel final del partit, la emoció tornava al Palau, perquè
cap equip donava per bo l’empat i van sortir en una lluita ferotge en busca de
la victòria. Quan només faltaven 4 minuts pel final, va arribar el 5-4 que
capgirava el marcador, provocant el deliri a la grada. Lluís Segarra va fer una
centrada-xut des de fora de l’àrea dirigida cap a Cairo, però aquest, tot i
aixecar l’estic, la va deixar passar, cosa que va despistar al porter gironí, que
l’únic que va poder fer és veure com la bola entrava dins de la porteria. El petit dels Segarra, com bon "casc blau" que és, va apareixer a ajudar als seus quan més falta feia.
El Girona A va demanar un temps mort per mirar de corregir la situació,
però no va sorgir efecte. La veterania dels jugadors barcelonistes va ser clau
a l’hora d’adormir el joc i deixar que el temps anés corrent al seu favor. En
aquest període va ser fonamental la actuació de Joan Torner, que es va multiplicar
per tallar les accions d’atac gironina i va mostrar el tremp necessari per
mantenir la bola i posar-la en joc sense precipitació i amb coherència. A poc
del final, una lesió fortuïta de Toni Rovira va posar l’esglai en el cor dels
presents, però desprès d’uns instants d’incertesa el jugador es va poder
aixecar per si sol sense la necessitat de que els serveis sanitaris actuessin
(estaria bo que haguessin fet falta!!!...). Finalment el marcador no es va
moure del 5-4, i el Barça pot continuar contant els seus partits per victòries.
SABIES QUE…?
...el primer en arribar al Palau va ser l’àrbitre, el sr. Marcos, però
com que encara estava tot tancat se’n va anar a escoltar el basquet.
...el porter del Girona CH A, Carlus Castro, va arribar tard perquè es
va equivocar de sortida i va entrar a la Meridiana.
...Ivan Tibau, actual Secretari d’Esports de la Generalitat i jugador
del Girona CH A, estava inscrit per jugar el partit, però al final no se’l va
veure ni per la pista ni per la llotja (es va comentar que el xofer oficial no
es sabia el camí).
...al acabar el partit, no es va fer el famós “tercer temps” entre els
jugadors dels dos equips.
EL PROTAGONISTA
Carlus Castro. En un partit on al final tot acaba dins de
la “normalitat” –victòria del Barça, “hat-trick” de Cairo, golet de Rovira...-,
tot allò que surt de la normalitat acaba per ser el més destacable. Així, el
comentat retard de Carlus Castro, que va fer endarrerir el partit 35 minuts, es
una de les coses que més despunten. En un principi, Castro va ser acusat pels
jugadors barcelonistes de arribar tard
voluntàriament a fi de desconcentrar-los, però bromes a part, el fet de què el
porter gironí sortís de treballar de Puigcerdà i es fotés la gran kilometrada
només per jugar el partit, mereix el seu reconeixement i tots els perdons, fent
totalment acceptable qualsevol espera.
A KOPS DE FLASH
Les guixetes del Palau
Blaugrana van penjar el cartell de “No hi ha entrades”
La llotja estava preparada per
acollir a totes les personalitats que no van venir.
Gaby Cairo fent malabars per
entretenir al públic durant el retard.
Joan Torner va fer la
transmissió del partit via telefònica.
La única foto del partit on
Gaby Cairo no surt amb la llengua fora.
Els dos Segarra donant canya a
en Garangou.
Ser àrbitre de veterans també
té el seu mèrit.
El Barça es va passar bona part
del primer temps passant per darrera de la porteria del Girona A.
El Palau Blaugrana presentava
un aspecte formidable... amb públic ja hauria estat la hòstia!
Lluís Segarra es va convertir
en l’heroi del partit. Els seu gol passarà a la història del club, com el de
Bakero al Kaisserlauten, com el gol que va mantenir viu un somni, aquest, el
del rècord de victòries consecutives (però sense guanyar ara al Palafrugell no
servirà de res).
Albert Martínez tindrà l'honor d'haver-li fet un "hat-trick" al Barça en el Palau, malgrat va resultar estèril.
Toni Rovira es va lesionar tot
sol, afortunadament sense conseqüències.
El marcador del Palau no va
poder reflectir un resultat històric (més que res, perquè estava apagat...)
L’acta oficial del partit. Com
es pot comprovar, qualsevol semblança a la realitat és pura coincidència.
El Girona va acabar perdent per què tenia un infiltrat entre els seus?
I dos coses típiques de tots
els partits de veterans:
L’àrbitre pel mig de la foto...
...i la foto de família al
final del partit.
EL KOP D’STICK:
Desprès de dos anys darrera, per fi vaig poder gaudir d’un partit dels
veterans del Barça en el Palau Blaugrana! Cal dir que la sensació es molt
difícil d’explicar. Veure a sobre la pista noms com Paüls, Torner, Cairo,
etc... i les grades del Palau Blaugrana, l’escenari on anys enrere eren
aclamats, completament buides és
totalment paradoxal. I jo, allà des de la banda, em volia imaginar un Palau ple
fins la bandera encoratjant als seus jugadors quan el resultat anava en contra,
vibrant amb la remuntada i esclatant d’eufòria amb el gol d’en Lluís Segarra...
com en les millors ocasions. El que es van perdre tots aquells set mil i escaig
espectadors que no hi eren!! (i a més gratis, tu!... el que no va és perquè no
vol...).
Gràcies de nou veterans, del Barça i rivals, per tornar-me a fer gaudir
de l’hoquei en estat pur, amb esportivitat, emoció i nostàlgia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada