OK LLIGA 2011-12 (JORNADA 1): FC BARCELONA 7 - CP MONJOS 2 7

REGAL D’ANIVERSARI AL PALAU

No es va fer cap festa oficial per celebrar l’efemèride, però el Barça va voler obsequiar a la seva llar, el Palau Blaugrana, amb un regal pel seu 40é aniversari. Primer amb la ofrena del títol de Supercopa espanyola guanyat dos dies abans –curiosament contra el Reus, el mateix equip amb qui va inaugurar el Palau aquell remot 23 d’octubre de 1971-, i desprès, oferint un bon espectacle en la posada de llarg d’aquesta temporada davant la seva afició, en el partit de la primera jornada de la OK Lliga contra el CP Monjos.

El CP Monjos és un equip que ha arribat nou aquesta temporada a la OK Lliga, desprès d’un pas meteòric per les divisions inferiors. La seva plantilla està formada per jugadors veterans amb una dilatada experiència en l’hoquei d’elit, pel que resultava atractiu comprovar quina seria la seva resposta davant del nou repte que tenen que afrontar aquest any, el de tornar a enfrontar-se als millors jugadors del planeta, i a més, fent la estrena ni més ni menys contra el Barça, un equip que aquesta temporada presenta una de les millors plantilles que es recorden en la història de l’hoquei.

El partit va ser distés, amb bones jugades d’atac a les dues porteries, però la millor eficàcia del Barça va decantar clarament el resultat cap el seu bàndol, desprès de refer-se d’un matiner 1-1 i uns minuts posteriors de certa angoixa. La cirereta del pastís la va posar el jove del planter Marc Juliá, que va tancar la golejada amb el seu primer gol oficial amb la samarreta del primer equip del Barça. Tota una declaració d’intencions. El nou Barça de Gaby Cairo ja ha agafat velocitat de creuer i sembla disposat a portar-se per endavant a tot aquell que s’interfereixi en el seu camí.

FITXA DEL PARTIT

COMPETICIÓ: OK Lliga 2011-12, jornada 1.

LLOC/DIA/HORA: Palau Blaugrana, Barcelona. Diumenge 23 d’octubre de 2011, 13:00h.

FC  BARCELONA (3+4): Egurrola, Ordeig, Panadero (2), Torra, Reinaldo (2) –equip inicial-, Borregan, Gual (2) i Julià (1).

Entrenador: Gaby Cairo

CP MONJOS (1+1): De Moya, Brichs (1), Ros, Moreno (1), Càceres –equip inicial-, Martí i Ferrer.

Entrenador: Toni Aranda

GOLS

PRIMER TEMPS:

1-0 (3’) Panadero, rematant des de dins de l’àrea.

1-1 (5’) Moreno, de contraatac.

2-1 (14’) Gual, de contraatac.

3-1 (17’) Reinaldo, de falta directa

SEGON TEMPS:

4-1 (32’) Panadero, rematant un refús.

5-1 (36’) Reinaldo, de penal

6-1 (40’) Gual, de jugada col·lectiva.

6-2 (45’) Brichs, des de dins de l’àrea.

7-2 (50’) Julià, de jugada personal

ÀRBITRES: J. Gòmez i J. Molina

TARGETES BLAVES: Ferrer (CP Monjos)

FALTES: FC Barcelona: 11 / CP Monjos: 9

PÚBLIC: uns 1.000 espectadors

INCIDÈNCIES:

-Abans del partit, el Barça va fer l’oferiment a l’afició de la Supercopa espanyola guanyada dos dies abans contra el Reus D.

-El Barça va fer d’amfitrió del nenes i nenes de la base del CP Vilafranca, que es van fer una foto amb l’equip i van disputar un partidet d’exibició durant el descans del partit.

-Els jugadors del CP Monjos van fer el passadís d’honor als jugadors del Barça.

-El jugador del Barça Pablo Álvarez, amb molèsties, va estar a la banqueta, però al final no va jugar.

-El partit es va tenir que aturar diverses vegades degut a la caiguda a la pista d’algunes de les pancartes publicitaries.

CRÒNICA:

Toni Aranda va fer un plantejament atrevit per enfrontar-se al Barça en el Palau Blaugrana. Potser podia semblar una temeritat, o un sacrilegi,  veient el grapat d’estrelles que alineava Gaby Cairo en el que era el seu debut oficial en la banqueta d’un Palau que no gaire temps enrere lloava les seves proeses sobre la pista, però els veterans jugadors del Monjos van respondre a la perfecció i durant bona part del primer temps van tenir un aferrissat tu a tu amb els blaugranes. Els dos porters es van tenir que treure aviat la son de les orelles, ja que les ràpides anades i tornades constants a les dues porteries portaven un verí amagat. I com es feia preveure, el marcador es va inaugurar molt aviat, quan encara no s’havien complet els tres minuts de joc, Sergi Panadero rematava a boca de canó una bola col·locant-la fora de l’abast de De Moya per posar per endavant al Barça. 

Sergi Panadero va obrir el marcador

Ritme trepidant

El Barça no es trobaria un camí planer cap a la victòria, com a mínim durant el primer temps, i així, tant sols dos minuts desprès de l’1-0, un ràpid contracop del Monjos va significar el gol de l’empat. Sebas Moreno va fer història al ser l’autor del primer gol del CP Monjos en la OK Lliga. I no va quedar tot així, ja que en els minuts venidors, les intervencions d’Aitor Egurrola van resultar providencials per evitar que el Monjos es posés per endavant.  Però el Barça va tornar a carregar la artilleria i va dirigir la seva ofensiva cap a la porteria de Juanra De Moya, que als seus 40 anys encara mostra un estat de forma envejable, entrant el partit en uns minuts força animats. 

Amb decisió i insistència el Barça va aconseguir anar del possible 1-2 al real 2-1, gracies a una nova jugada de contracop, que va materialitzar Marc Gual al engaltar una passada enrere de Beto Borregán als 14 minuts. A continuació arribaria la jugada que acabaria determinat el rumb del partit, quan el visitant Borja Ferrer va estar amonestat amb una targeta blava, que va significar una falta directa favorable al Barça. Reinaldo García va ser l’encarregat de fer la execució, enganyant perfectament a De Moya, fent pujar el 3-1 al marcador. Abans d’acabar el primer temps, mentre el Monjos s’anava desgastant degut a la veterania i l’esforç realitzat  fins llavors, el Barça va disposar de diverses oportunitats per ampliar la diferència i marxar al descans amb una renda més tranquil·litzant, però un esplèndid De Moya va interposar-se en el camí.

Durant els primers minuts de la segona part, el Barça ho va intentar, però no va aconseguir  marcar un quart gol que pogués trencar definitivament el partit. Es més, va tenir un ensurt gros quan als cinc minuts, els àrbitres castigaven amb penal una càrrega de Marc Gual sobre David Ros dins de l’àrea barcelonista. Afortunadament pels interessos locals, Aitor Egurrola va tornar a estar providencial refusant el llançament de Xavi Brichs i la rematada posterior. 

Egurrola va estar brillant en dos temps davant de Brichs.

El Barça dicta sentència

Als set minuts de la represa, mentre els operaris del Palau intentaven subjectar per enèsima vegada una pancarta publicitària desenganxada, una gran acció individual de Marc Torra precedida d’una rapida triangulació de tots els jugadors del Barça, va derivar en una altra gran intervenció de De Moya, però amb tant mala fortuna pel Monjos, que la bola refusada va anar a parar a l’estic de Sergi Panadero, que no va perdonar i va fer el quart gol blaugrana, segon del seu compte particular. Tot i la diferència en el marcador, el Monjos no va resignar-se, i va continuar amb els seus atacs contra la porteria d’Egurrola, fent que el partit continués força entretingut de cara a l’espectador. Durant aquests intensos compassos, una topada fortuïta entre Marc Gual i David Ros ha acabat amb els dos jugadors per terra i una ferida a la cara del blaugrana. Afortunadament la cosa no va anar a més i tots dos van poder continuar jugant amb normalitat.

Una altra jugada a bola aturada, aquest cop un penal als onze minuts de la represa, va servir per que de nou Reinaldo García tornés a moure el caseller de gols locals, fent pujar un 5-1 que ja resultava pràcticament insalvable pel Monjos.

Reinaldo va estar inpecable a bola aturada

I si al Barça la fortuna li somreia en les jugades a bola aturada, tot el contrari li succeïa al Monjos, que en un marge de dos minuts va desaprofitar una falta directa picada per David Ros, i un penal xutat per Sebas Moreno. Entre mig de les dues accions, Marc Gual va culminar amb una bonica rematada una acció col·lectiva del Barça que va significar el 6-1 que ja deixava el partit completament sentenciat.

De nou Egurrola va estar infranquejable

Primer gol de Marc Julià

Amb el resultat clarament a favor i el rival sota control, el Barça va afluixar la marxa, cosa que va aprofitar el Monjos per fer uns darrers intents d’assetjament sobre la porteria blaugrana. D’aquesta manera, a manca de cinc minuts pel final del partit, va arribar el 6-2 amb una rematada de Xavi Brichs que es va colar per sota el cos d’Egurrola. El gol no va fer canviar els plans de Gaby Cairo, que estava donant les darreres instruccions al jove canterà Marc Julià abans d’entrar a pista a disputar els darrers minuts del partit. Julià, que ja va debutar amb el primer equip del Barça la temporada anterior, va saltar al parquet carregat d’energia i va intervenir molt activament en el joc de l’equip. Va disposar de dues bones oportunitats per marcar abans de que en el darrer minut, robés una bola a mitja pista i, en una ràpida cavalcada es plantés davant de De Moya per superar-lo i fer el 7-2 definitiu. El gol va ser el primer gol oficial de Julià amb el primer equip del Barça.

D'aquesta manera Marc Julià va tancar el marcador

EL PROTAGONISTA:

Marc Julià. El canterà ja va debutar amb el primer equip del Barça la temporada passada en un intranscendent partit de Lliga Europea contra el Blanes amb un “anònim” número 6 a la esquena –A KOPS D’STICK en va ser testimoni (enllaç)-. La seva bona actuació amb el filial i un nou cos tècnic que creu en la cantera, li han donat enguany la oportunitat de lluir el seu nom  a sobre del dorsal 5 del primer equip. Té qualitat de sobres per triomfar en el Barça i, de ben segur, aprofitarà al màxim les seves oportunitats per demostrar que la aposta per ell ha estat encertada. De moment ja ha aconseguit estrenar-se oficialment com a golejador, amb un gol de crack, contra un porter històric, Juanra De Moya, el dia del 40é aniversari del mític Palau Blaugrana. Haurem assistit a un moment històric?... el temps ho dirà.

A KOPS DE FLASH

Jordi “Tino” Martínez, en la seva nova faceta de delegat del Barça.

El Barça posant amb el trofeu de la Supercopa. Si, si... tapat per “el de los cuadros”.

Gaby Cairo, nerviós en el seu debut a casa.

Els nens i nenas del CP Vilafranca van gaudir del seu moment de glòria

Una de les novetats del “nou Barça”: tots fent una gran pinya abans de començar el partit. (De nou, “el de los cuadros” tampoc s’ho va perdre)

Una altra novetat al Barça: l’entrenador, impecablement vestit amb xandall.

I una de les coses que mai canvien a Can Barça: els incombustibles “Sang Culé”.

Aquesta és la banqueta amb la que el Barça va començar el partit. Sobren els comentaris.

David Càceres, un històric, ara a les files del CP Monjos.

Les lones publicitàries van estar donant pel sac en diversos moments del partit.

L’altre nou canterà del Barça, Xavi Barroso, descartat per aquest partit, s’ho va mirar des de la grada.

Un any més, Beto Borregán és el referent del Barça.

Un altre històric, el porter internacional Juanra De Moya, ex del Barça, als 40 anys viu una segona joventut en les files del CP Monjos.

El fitxatge estrella del Mojos aquesta temporada, Borja Ferrer, va estar molt sol·licitat entre els molts seguidors desplaçats fins a Barcelona.

Gaby Cairo no va parar quiet en cap moment del partit. (Que volia dir aquest gest?)

Una de les grans novetats del Barça d’enguany, Pablo Álvarez, es va quedar sense jugar.

Marc Gual ha tingut que canviar de marca de botes, però manté la personalització amb els colors blanc, vermell i negre. En record del Reus? O li tindrem que passar a dir Marc “Air” Gual?

Cairo va estar molt afectuós amb Marc Julià abans de donar-li la alternativa.

Marc Julià va acabar el partit amb un somriure de orella a orella.

PODEU TROBAR UNA ÀMPLIA GALERIAD’IMATGES DEL PARTIT EN AQUEST ENLLAÇ AL NOSTRE FACEBOOK

EL KOP D’STICK:

Algú es recorda de que l’hoquei va fer gran al Palau?

El mateix dia que el Barça i el Monjos inauguraven la temporada oficial d’hoquei a Can Barça, el Palau Blaugrana complia 40 anys, però sembla que ningú es va donar compte.

Al Barça, s’ha passat dels excessos desmesurats de la “era Laporta”, a la austeritat més absoluta. Massa absoluta. El Palau Blaugrana ha entrat en la “crisi dels 40” en mig de la més absoluta indiferència, i amb la tristor de saber que té els dies comptats, abans de que una nova instal·lació més gran i mes moderna el jubili prematurament. L'aniversari coincidia amb la presentació oficial davant de l'aficio de l'equip d'hoquei patins d'aquesta temporada, que a més, feia l'oferiment del primer títol de l'any. Hi havia motius de sobra per fer una petita celebració.

D’acord, estem en un temps de crisis i recessió econòmica, però tampoc crec que una festa pomposa com les de temps enrere fos necessària. Simplement alguna cosa més petita, més intima, més senzilla, càlida. Com és el Palau: petit, íntim, senzill i càlid. Virtuts que han servit per crear aquell sentiment conegut com “la màgia del Palau”. Un sentiment que intimida al rival quan surt a la pista, alhora que, quaranta anys desprès, encara enlluerna i fascina al visitant, ja sigui amic o enemic. Així dons, una imatge força comuna es la de àrbitres, jugadors i/o espectadors fotografiant-se amb el mític escenari blaugrana de fons, per poder explicar algun dia “jo he jugat, arbitrat, estat, en el Palau Blaugrana”.

Se’m  passen pel cap moltes petites coses que es podien haver fet per que aquesta data assenyalada no hagués caigut en l’oblit, sense tenir que gratar gaire en les malmeses (diuen) arques del club: Per què no convidar als nens que van assistir al partit a una xocolatada? I haver convidat a alguns dels mítics jugadors, d’hoquei i d’altres esports, que van escriure el seu nom a la història de l’esport vestits de blaugrana sobre el parquet del Palau? O, aprofitant que es jugava un partit d’hoquei, per que no penjar la samarreta d’algun dels mítics jugadors blaugranes de la secció? (Recordem que la secció d’hoquei patins, tot i que és la que més títols ha donat al Barça, no té encara cap representant en el lloc d’honor del Palau).

Tinc entès que en el partit de basquet que es va jugar després (televisat), si que es va fer algun petit acte per recordar l’efemèride, cosa que em fa pensar que ja ningú es recorda, o es vol recordar que en aquell remot 23 d’octubre de 1971, les vitrines del club no anaven gaire sobrades de títols, i aquell equip d’hoquei patins, de la mà del recordat Josep Llorente, amb noms mítics com Chèrcoles, Vila i Villacorta, va marxar triomfant a la conquesta d’Europa i el món fent del Palau Blaugrana el seu fortí inexpugnable. A ells els van seguir els Paüls, Folguera, Vilapuig, Torner, Ayats, Cairo, i un llarg etcètera, fins fer que l’hoquei patins fos la secció del Barça més llorejada, elevant fins l’estatus de “Temple de l’Esport” al Palau Blaugrana.

Per molts anys, Palau!!!