A KOPS D'STICK: 1ª DIVISIÓ ESTATAL (JORNADA 4): CP TORDERA 3

REPARTIMENT DE PUNTS

El CP Tordera i el CP Alcobendas, dos dels dos equips que enguany aspiren a l’ascens, s’enfrontaven en aquesta 4ª jornada de la Primera Divisió estatal. Tot i quedar encara molta lliga per endavant, en una competició tant disputada com aquesta, el partit resultava important pels dos equips, ja que podia significar el començar a marcar territori davant d’un suposat rival directe, i més si tenim en compte que tant els catalans com els madrilenys arribaven al matx amb igualats a la classificació amb dues victòries i una derrota.

El partit va resultar molt intens, i en certs compassos una mica dur. El Tordera va poder igualar el 0-1 de l’Alcobendas abans del descans, però a la represa, els madrilenys van marxar amb un 1-3. Ricardo Valverde, autor dels tres gols dels locals, va tornar a equilibrar el resultat i va disposar d’una bona oportunitat per capgirar-lo en el darrer segon. Finalment, amb el repartiment de punts, Tordera i Alcobendas continuen igualats a la zona alta de la classificació, però veient incrementada la seva distància amb els líders, Lloret i Sant Feliu de Codines.

FITXA DEL PARTIT

COMPETICIÓ: Lliga 1ª Divisió estatal, jornada 4.

LLOC/DIA/HORA: Pavelló Poliesportiu Parroquial, Tordera (Maresme). Dissabte 29 d’octubre de 2011, 17:30 h.

CP TORDERA (1+2): Camps, Bolcato, Serra, Valverde (3), Martos –equip inicial-, Garcia i Parra.

Entrenador: Jordi Camps

CP ALCOBENDAS (1+2): Rodríguez, Lipión, Jiménez (1), M. Martínez (1), Cortijo (1) –equip inicial-, A. Martínez i Escudero.

Entrenador: Alexis Castro

GOLS

PRIMER TEMPS:

0-1 (12’) Cortijo, de contraatac

1-1 (24’) Valverde, de falta directa.

SEGON TEMPS:

1-2 (33’) Jimenez, de jugada col·lectiva

1-3 (38’) M. Martínez, de contraatac.

2-3 (44’) Valverde, de penal.

3-3 (45’) Valverde, de falta directa

ÀRBITRES: M. Díaz i A. López

TARGETES BLAVES: Cortijo i A. Martínez (CP Alcobendas)

FALTES: CP Tordera: 13 / CP Alcobendas: 13

PÚBLIC: Uns 100 espectadors

INCIDÈNCIES:

- Durant la mitja part, els nens i nenes de la base del CP Tordera van oferir un partidet d’exhibició.

CRÒNICA:

El partit va resultar intens des de ben començament. Prova d’això va ser que el visitant Óscar Lipión va rebre una dura entrada en el minut 2 que el va obligar a marxar de la pista i no va tornar a jugar fins la segona part. Malgrat no es van cometre un nombre excessiu de faltes, el joc va ser molt físic provocant que el partit fos força dur. Durant aquest primers minuts del xoc, les anades i vingudes cap a un costat i un altre de la pista van ser una constant, tot i que als dos equips els hi va faltar precisió en la pegada final per poder materialitzar les ocasions i avançar-se en el marcador. El joc era imprecís i cap dels dos equips destacava per sobre del rival.

L’Alcobendas s’avança, però arriba l’empat abans del descans

No va ser fins als 12 minuts, quan Carlos Cortijo va superar hàbilment a Gerad Camps en un ràpid contraatac, que no es va desencallar el marcador, decantant-se cap al costat visitant. Tant sols un minut més tard, el propi Cortijo va ser amonestat amb una targeta blava, deixant a l’Alcobendas amb un home menys i una falta directa en contra. El Tordera no va aprofitar la oportunitat de igualar el resultat, ni amb el llançament de falta directa -que Sergi Parra va executar de forma massa innocent i Carlos Rodríguez va refusar sense problemes-, ni amb els dos minuts de superioritat numèrica.

Els minuts anaven passat, el joc s’anava endurint, les jugades s’alternaven i el partit guanyava en emoció. El curt avantatge donava un punt de serenor als madrilenys, que de nou amb els quatre jugadors de camp sobre la pista, van passar a controlar el joc. Malgrat tot, la tranquil·litat dels visitants era relativa, ja que el Tordera, amb més o menys ordre en les seves jugades, continuava insistint i creant perill sobre la porteria de Rodríguez. Van ser uns minuts on les bones intervencions dels dos porters van resultar claus per mantenir el marcador inalterat.

Quan la primera part ja tocava a la fi, una nova targeta blava pels madrilenys, deixava una nova falta directa a favor del Tordera. Aquest cop l’encarregat d’executar-la va ser Ricardo Valverde, que aconseguint marejar al porter, va tornar la igualtat al resultat pocs instants abans del descans.

Els madrilenys es tornen a posar per davant

Durant els primers minuts de la represa, el Tordera va aprofitar per estrènyer, no deixant que el rival trobés el seu lloc i es sentís còmode sobre la pista. Rodríguez va tornar a tenir un parell d’intervencions cabdals per evitar que els locals capgiressin el resultat. Però l’Alcobendas es va anar refent, i als vuit minuts va tornar a posar-se per davant, quan Víctor Jimenez feia l’1-2 amb una ajustada rematada des de la frontal de l’àrea. El gol va arribar acompanyat d’un caseller de faltes igualat a 9, cosa que no deixava respirar tranquil a cap dels dos equips, ja que amb una falta més s’arribaria a una directa i el marcador podria tornar-se a alterar.

El Tordera va ser el primer en cometre la desena i es va trobar amb una falta directa en contra que no anava gens bé pels seus interessos. Per fortuna, Gerard Camps va saber tapar molt bé el forat a Carlos Cortijo i el tràmit es va saldar mantenint l’ajustat 1-2 al marcador. però no va durar gaire la glopada d’aire als torderencs, ja que uns minuts desprès Mario Martínez culminava una jugada a la contra i posava als madrilenys dos gols amunt a manca de dotze minuts pel final.

El Tordera iguala l’1-3 i està a punt de capgirar-ho

La cosa no pintava gaire bé pels locals, ja que l’Alcobendas semblava saber administrar molt bé la seva renda, controlant el joc i sense fer faltes per evitar caure en la desena. Però la insistència dels locals, molt esperonats pel seu públic, va obtenir els seus fruits, i quan faltaven sis minuts per la conclusió, els àrbitres van assenyalar un penal –força rigorós- en contra dels madrilenys. Ricardo Valverde va transformar-lo en el 2-3.

Sense temps a pair la nova situació, l’Alcobendas va acabar cometen la seva desena falta d’equip, i va veure com una nova falta directa en contra feia perillar el seu avantatge. Valverde va prendre de nou la responsabilitat de fer el llançament, i va encertar. La seva impecable execució va significar el tercer gol del seu compte particular, donant l’empat al seu equip i obrint una nova perspectiva als cinc minuts que quedaven encara de partit.

La tensió era palpable a la pista, a les banquetes i la graderia. I és que l’empat a 3 regnant havia convertit al Parroquial en una autèntica olla a pressió. Cada falta era protestada als àrbitres –amb una actuació molt qüestionada per part dels dos bàndols-, i a mida que passaven els minuts el joc es tornava més tosc i menys cerebral. Quan sols faltaven cinc segons per acabar el partit, el Tordera va disposar d’una falta a favor en la seva meitat de pista. Jordi Camps va demanar un temps mort amb la intenció de treure-li tot el suc possible a la darrera oportunitat del partit. Quasi li surt bé, ja que els torderencs van treure la falta, i amb una ràpida triangulació va arribar la bola a Valverde que estava sol davant del porter rival. Una providencial mà de Rodríguez quan sonava la botzina va evitar “in extremis” que els tres punts es quedessin finalment a Tordera, i que Valverde posés un llaç d’or a la seva magnifica actuació.

El repartiment de punts final va significar una decepció pels madrilenys i un respir pels locals, malgrat que tots dos equips s’haurien pogut emportar justament la victòria. Torderencs i madrilenys van coincidir en assenyalar la nefasta actuació arbitral com a causant dels seus mals, però com acostuma a passar moltes vegades, els àrbitres van estar malament a l’hora de xiular pels dos bàndols. Tordera i Alcobendas continuen igualats apuntant cap a la zona alta de la classificació.

EL PROTAGONISTA:

Ricardo Valverde. Autor dels tres gols locals, es va convertir en l’heroi del Tordera en un partit tant dur i complicat com aquest. Va assumir la responsabilitat d’executar les jugades a bola aturada i en va treure petroli pel seu equip, al materialitzar-les totes i ajudar a aconsseguir lligar un punt que, contra un teòric rival directe, pot ser molt important a final de temporada. la seva actuació no va quedar només aquí, ja que va ser un constant corcoll per la defensa madrilenya, malgrat la sort no el va acabar d'acompanyar a l'hora de culminar les jugades d'equip. Si arriba a marcar en la jugada del darrer segon, segurament hauria sortit “a hombros” del Parroquial.

A KOPS DE FLASH