1ª DIVISIÓ ESTATAL (JORNADA 4): GEIEG 3 - CP VILAFRANCA 4

VÀZQUEZ GRAN RESERVA, D.O. PENEDÈS

GEiEG i Caixa Penedès CP Vilafranca protagonitzaven un dels partits més atractius de la quarta jornada de la Primera Divisió espanyola. Els dos equips, amb clares aspiracions d’ascendir a la OK Lliga, arribaven al xoc amb un balanç igual de dues victòries i una derrota, i situats en els llocs preferents de la taula. Coneixedors de la resta de resultats de la jornada, una victòria resultava molt prolífica per qualsevol dels dos conjunts, ja que els hi permetria superar a equips com el Tordera i l’Alcobendas, teòrics rivals directes per l’ascens, i mantenir-se enganxats a les primeres posicions, ocupades pel Lloret i el Sant Feliu de Codines, que amb 10 punts encara estan invictes.

El GEiEG va sorprendre al Vilafranca amb un gol molt matiner, que els penedesencs no van poder contrarestar fins ben entrada la primera part. Però en la represa, un inspirat Joan Vàzquez, que va ser l’autor dels quatre gols del seu equip, i les decisives intervencions de Xus Fernàndez van catapultar al Vilafranca cap a una molt treballada i patida victòria. Els vilafranquins van acabar per sumar tres punts que els situen en el tercer lloc de la classificació, mentre que el GEiEG continua sense sumar cap punt a casa, cosa que tindrà que corregir abans de que es faci massa tard, si vol continuar mantenint com a objectiu l’ascens de categoria.

FITXA DEL PARTIT

COMPETICIÓ: Lliga 1ª Divisió estatal, jornada 4

LLOC/DIA/HORA: Pavelló Lluís Bachs, Complex Esportiu Sant Narcís, Girona. Diumenge 30 d’octubre de 2011, 12:30 h.

GEIEG (1+2): Luzón, Sànchez (1), Vives, Casadevall (1), Lladó (1) –equip inicial-, Da Silva, F. Garcia i Rosa.

Entrenador: Israel Umbert

CAIXA PENEDÈS CP VILAFRANCA (1+3): Fernàndez, Palau, Vergés, Vàzquez (4), Aguarón –equip inicial-, i J. Garcia.

Entrenador: Jordi Garcia.

GOLS

PRIMER TEMPS:

1-0 (1’) Lladó, de xut creuat

1-1 (18’) Vàzquez, de jugada col·lectiva.  

SEGON TEMPS:

1-2 (32’) Vàzquez, en el refús d’una falta directa

1-3 (42’) Vàzquez, de falta directa.

2-3 (45’) Sànchez, de rebot.

2-4 (46’) Vàzquez, de contratac

3-4 (50’) Casadevall, de jugada col·lectiva

ÀRBITRES: M. Soler i C.J. Bifet

TARGETES: --

FALTES: GEiEG: 17 / CP Vilafranca: 11

PÚBLIC: Uns 120 espectadors

INCIDÈNCIES:

- El CP Vilafranca no va poder comptar amb els lesionats Brandon Carrara i Roger Riba, tot i que aquest últim si va estar present a la banqueta.

CRÒNICA:

Nou segons de partit només havien transcorregut quan Xavi Lladó, amb un ajustat xut des de la cantonada de l’àrea, avançava al GEiEG en el marcador. El matiner 1-0 va agafar “en calces” al Vilafranca, que va trigar una bona estona en refer-se i assentar-se sobre la pista. Mentrestant, els grupistes no van saber aprofitar els instants d’estaborniment del rival per distanciar-se en el marcador, i poca cosa més van fer que moure la bola i defensar-se dels intents d’atac dels penedesencs.

El Vilafranca estava incisiu, però mostrava poca lucidesa a l’hora de concretar les jugades. La entrada a la pista de l’entrenador-jugador Jordi Garcia va donar un punt de vitalitat al joc vilafranquí, que va començar a posar en alerta la porteria de Luzón amb bones oportunitats de Joan Vàzquez i algun xut llunya del propi Garcia. El GEiEG també es va treure la son de les orelles, i va començar a assetjar amb intensitat la porteria de Fernàndez. L’angoleny Humberto Da Silva va aportar molta intensitat al joc del grupistes, i Miquel Àngel Sànchez i Ferran Garcia van tenir molt a prop el segon gol del seu equip. El partit havia entrat en uns minuts d’incertesa força entretinguts.

Comença el festival de Joan Vazquez

Als 18 minuts el GEiEG va veure com s’esvaïa el seu mínim avantatge, quan Joan Vàzquez rematava venint des del darrera una passada d’Oriol Palau, significant el gol que empatava a 1 el marcador.

Joan Vàzquez celebra el primer dels seus quatre gols.

L’1-1 no va tallar la espiral d’intensitat en la que estava immers el partit. Tot al contrari, ja que aquesta es va incrementar encara més, i les anades i vingudes d’una àrea a una altra eren constants. Els porters Luzón i Fernàndez van estar especialment decisius amb les seves intervencions davant els intents dels davanters rivals. Veient el gran nombre d’oportunitats a les dues porteries, tot feia preveure que l’equilibri en el marcador no duraria gaire estona, però no va ser així, i amb l’1-1 es va arribar a la fi de la primera part.

Una bona oportunitat de Da Silva

La segona part s’ha iniciat amb una ràpida i perillosa internada de Xavi Lladò que ha acabat sense conseqüències, i que ha estat corresposta de seguit a l’altra àrea amb un xut de Joan Vàzquez que ha sortit fregant el pal de la porteria. Tot indicava que continuaria la mateixa tònica amb la que havia acabat el primer temps.

Luzòn refusant la falta directa

La intensitat de joc ha provocat que s’arribés aviat a la desena de faltes d’equip. El primer en fer-ho ha estat el GEiEG, als 7 minuts de la represa, cosa que ha donat la oportunitat al Vilafranca de picar una falta directa. Linu Luzón ha encertat molt bé les intencions de Pablo Aguarón, refusant el xut, però amb tant mala fortuna que Joan Vázquez ha aprofitat la jugada conseqüent per anotar el seu segon gol i capgirar el marcador cap el costat del visitant. Un avantatge que els penedesencs ja no deixarien anar durant la resta del partit.

El GEiEG queda tocat i el Vilafranca se n’aprofita

Bona ocasió de Casadevall

L’1-2 va deixar força estabornit al GEiEG, que va perdre el rumb del partit i el Vilafranca va aprofitar per fer-se amb el control del joc. Els grupistes van veure impotents com Xus Fernàndez refusava unes bones ocasions de Ferran Rosa i Marçal Casadevall, i un xut de Lladó marxava fregant el travesser de la porteria. Per la seva part, el Vilafranca movia pacientment la bola, treballant les jugades en busca d’un forat per on poder tornar a fer mal en la ferida grupista. Per sort pels locals, Luzón estava molt atent i va evitar constantment un 1-3 que semblava més proper que l’empat a 2.

Els nervis van poder amb el GEiEG i ràpidament va completar el seu segon cicle de faltes acumulatives. Luzón aquest cop no va poder interposar-s’hi en el llançament de falta directa i es va veure superat de nou per Joan Vàzquez, que feia d’aquesta manera el tercer gol del Vilafranca i tercer del seu compte particular. Veient com anaven les coses, i amb un 1-3 a manca de vuit minuts pel final, molt tenien que canviar les coses per que el signe del partit variés.

La falta directa que va significar l'1-3

El GEiEG respon, però sense la contundència necessària

L’1-3 va despertar als grupistes, que van posar cos i ànima per intentar refer el desmanegat en els pocs minuts que encara els hi quedaven. Miquel Àngel Sànchez va posar una mica d’emoció quan a manca de cinc minuts va escurçar el marcador posant-lo en un ajustat 2-3. La fortuna no va estar de cara del Vilafranca en el gol, ja que el patí de Jordi Garcia va desviar la rematada de Sànchez enganyant al porter. 

M. A. Sànchez, amb la col·laboració involuntària de Jordi Garcia, va fer el 2-3

Amb fortuna o sense, el gol tornava a fer entrar als gironins en el partit, però escassament uns segons desprès, va arribar l’acció que acabaria per sentenciar el partit en favor del Vilafranca: Jordi Garcia cometia una falta sobre Marçal Casadevall que significava la desena dels vilafranquins. Amb la falta directa conseqüent, el GEiEG disposava d’una ocasió immillorable per empatar el resultat i donar-li una nou guió als minuts finals de partit, però Humberto Da Silva es va embolicar massa en la execució i va acabar per perdre la bola i la oportunitat de marcar.

Pòquer de Vàzquez

El Vilafranca si que va reaccionar ràpidament  fent-se amb la bola perduda dels gironins i fabricant una ràpida jugada de contracop que conclouria l’home del dia, Joan Vàzquez, fent el 2-4 que ja deixava coll avall el partit pels del Penedès. Vàzquez tancava amb un pòquer la seva estel·lar i decisiva actuació.

Xus Fernàndez va rebre un cop a la cella

En tot, el GEiEG no es va donar per vençut i va posar-se a assetjar de valent la porteria de Xus Fernàndez, que fins i tot va acabar rebent un fort cop a l’ull amb un estic. A mida que s’exhauria el temps, els atacs ja eren més amb el cor i coratge que amb el cap, fins que finalment, en el darrer minut, Casadevall va poder establir el definitiu 3-4.

SABIES QUE…?

...el nostre “espia infiltrat” en el CP Vilafranca, Raimon Mascaró, que s’encarrega de redactar i fer-nos arribar les cròniques dels partits del Vilafranca a diversos mitjans de comunicació, va arribar tard degut a un embús de tràfic.

...el gol de Miquel Àngel Sànchez va ser el primer gol oficial del jugador amb el GEiEG, desprès d’arribar al club a mitjans de temporada passada.

...Joan Vàzquez es fill del president del CP Vilafranca.

...el partit va ser retransmès en directe per Ràdio Vilafranca, amb la locució de Josep Gumà.

EL PROTAGONISTA:

Joan Vàzquez. Parlant de Vilafranca, podríem comparar la trajectòria de Joan Vàzquez com la de la elaboració d’un bon vi, que amb una bona base i una bona maduració, s’obtenen uns resultats exquisits. El jove jugador, ara fa 20 anys, va ser recol·lectat a Vilafranca, una terra amb una ferma tradició vinícola i hoqueística. Va fer la seva primera fermentació a casa on, amb paciència i bon fer, es va polir i va adquirir les virtuts necesaries per esdevenir en un gran caldo. Va anar a fer la maduració a les bodegues del Barça B, on es va madurar al costat d’altres “bons caldos”  (Barroso, Julià, Aceituno...) fins la passada temporada, quan va arribar al seu punt òptim de criança fent una gran campanya, cosa que el va posar en la agenda de molts grans consumidors de primer nivell. Malgrat tot, Vàzquez va triar el poder continuar madurant com a jugador en l’equip de casa seva, en una competició tant exigent com la 1ª Divisió espanyola. La seva maduració ha resultat ràpida i fructosa, ja que en pocs mesos, amb els seus gols, s’ha convertit en una de les peces clau del nou projecte dels vilafranquins per assolir l’ascens a la OK Lliga. La seva actuació contra el GEiEG va anar més enllà que els seus quatre gols, els quatre de l’equip, i va ser un constant maldecap per la defensa gironina. El seu bouquet ens deixa traces de rapidesa, amb un alt grau de tècnica i tocs de classe exquisida, el seu color, com el seu futur: brillant. Tot indica de que si es conserva bé i no es contamina, acabarà envellint en alguna bodega de renom, d'on sortirà un Gran Reserva.

A KOPS DE FLASH

En les botes de Joan Vàzquez es poden apreciar els vestigis del seu passat blaugrana.

Pere Anton Martínez va estar encoratjant en tot moment a Xus Fernàndez.

Les curioses genolleres e l’angoleny Humberto Da Silva.

Avantatges de tenir un jugador-entrenador: no cal anar fins la banqueta per fer un temps mort.

Els reflexes, o la xiripa, de Lino Luzón, aturant una bola amb la aixella.

Dos històrics de la OK Lliga, ara enfrontats a la 1ª Divisió: Jordi Garcia i Miquel Àngel Sànchez.

El partit també va tenir moments de duresa.

El clàssic que no podia faltar: l’àrbitre al mig de la foto.

PODEU TROBAR UNA ÀMPLIA GALERIAD’IMATGES DEL PARTIT EN AQUEST ENLLAÇ AL NOSTRE FACEBOOK

EL KOP D’STICK:

L’afició té que estar a les dures i les madures

L’any passat vaig alabar diverses vegades a la sorollosa afició del GEiEG, tant a casa com a fora, que acompanyaven i animaven a l’equip de forma incondicional, moltes vegades fins i tot, d’una forma massa radical i tot. En el partit contra el Vilafranca, aquesta afició va brillar per la seva absència.

El partit presentava força atractius: un rival d’entitat -aspirant com el GEiEG a un dels llocs d’ascens a la Ok Lliga-, i un partit programat al ben mig de les festes de Sant Narcís en un horari molt assequible, amb entrada gratuïta. Combinat a que el GEiEG ha elaborat una més que interessant plantilla de bons jugadors,tot convidava a acostar-se en família al Lluís Bachs a gaudir d’una bona jornada hoqueística. No va ser així, el públic va anar arribant en comptagotes amb el partit ja començat, i majoritàriament va prestar-s’hi més a escridassar als àrbitres que a recolzar als seus jugadors.

En una competició tant dura i ajustada com la 1ª Divisió, els ser forts a casa es determinat. El GEiEG ha perdut els dos partits que ha jugat enguany a casa. Si els grupistes no volen perdre el tren a la OK Lliga abans d’hora, tenen que corregir ja aquesta situació, i per fer-ho, el recolzament de la afició es necessari.