CAU EL LÍDER
La vuitena jornada de la 1ª Divisió estatal ens deparava un gran partit.
El líder invicte de la categoria, el CH Lloret amb 17 punts, es tenia que
desplaçar a la històricament complicada pista del CP Tordera, fins a les hores
el cinquè classificat, 4 punts per sota dels selvatans, i ferm candidat a
l’ascens a OK Lliga.
El partit no va decebre a ningú en qüestió d’espectacle hoqueístic, amb
un joc molt ràpid i directe per part dels dos equips. Desprès d’una primera
part molt disputada i igualada, però que va acabar amb un 2-0, el Tordera va
poder refer-se d’una represa on els lloretencs van ajustar el resultat. Els
locals van poder agafar les regnes del joc amb una lliçó tàctica magistral de
Jordi Camps, que va aconseguir que els seus homes infringissin una pressió
asfixiant sobre el Lloret, per acabar sentenciant el partit amb 2 gols més.
Amb la derrota i la combinació de la resta de resultats de la jornada,
el Lloret cau fins la tercera posició i perd la imbatibilitat i el liderat de
la taula en benefici del Sant Feliu de Codines, que suma ara 19 punts. El
Tordera puja una plaça i amb 16 punts entra dins de les posicions d’ascens.
Desprès d’aquesta jornada, la lliga de la 1ª Divisió adquireix un grau
d’emoció, al situar a 8 equips separats per sis punts en les primeres posicions
de la classificació.
FITXA DEL PARTIT
COMPETICIÓ: Lliga
1ª Divisió estatal, jornada 8.
LLOC/DIA/HORA: Pavelló Poliesportiu Parroquial, Tordera
(Maresme). Dissabte 26 de novembre de 2011, 18:00 h.
Entrenador: Jordi Camps.
Entrenador: Manel Barceló.
GOLS
PRIMER TEMPS:
1-0 (14’)
J.Martos, de jugada individual.
2-0 (23’)
Bolcato, des de fora de l’àrea.
SEGON TEMPS:
2-1 (38’)
Torner, de penal.
3-1 (40’)
Garcia, de jugada col·lectiva
4-1 (48’)
Valverde, de contracop.
ÀRBITRES: C.J. Bifet i J.A. Sanz
TARGETES BLAVES: Crespo (CH Lloret)
FALTES: CP Tordera: 12 / CH Lloret: 17
PÚBLIC: Uns 200 espectadors
INCIDÈNCIES:
- A la mitja part del partit, es va fer un concurs entre els nens
assistents al pavelló, que consistia en marcar un gol des de mitja pista.
CRÒNICA:
Ambient de luxe i una entrada més que bona en el Parroquial de Tordera
per viure un dels partits més interessants de la temporada. Tant el CP Tordera
com el CH Lloret mostren clares aspiracions a l’ascens de categoria, i els tres
punts en joc, malgrat la temporada encara no ha cobert el seu primer terç,
resultaven molt importants pels interessos de cada un dels equips: per part
dels locals resultaven molt necessaris per mantenir-se enganxats a les
posicions de privilegi, i per la part visitant resultaven claus per continuar
com a líders destacats i de pas, posar terra de per mig en la distància amb un
dels seus teòrics rivals directes. Tordera i Lloret es trobaven separats per
quatre punts fins aquesta jornada.
El Tordera colpeja primer
El partit va començar amb molta intensitat, però alhora, amb els dos
equips mostrant-se molt de respecte mutu, conscients de la perillositat del
rival que tenien al davant. Durant els primers minuts, tant el Tordera com el
Lloret van intentar sorprendre buscant el xut exterior, ja que les ordenades
defenses no deixaven que els davanters rivals s’acostessin a les àrees amb
facilitat. Quan ja s’havia sobrepassat el primer quart de partit, el torderenc
José Martos, que fins la temporada passada jugava al Lloret, va fer-se amb la
bola a mitja pista, va tantejar la línea defensiva del Lloret fins trobar un
forat per on colar-s’hi i va batre a Serra, inaugurant així el marcador.
 |
| Moment de l'1-0, obra de José Martos |
Com acostuma a passar en aquests casos, el primer gol ajuda a obrir un
partit massa encallat. I així, a partir del 1-0 el joc es va fer més viu per
part dels dos equips. El Lloret va obrir-se per buscar un gol que tornés a
equilibrar el resultat, i el Tordera ho va aprofitar per buscar forats i provar
de fer mal a la porteria lloretenca. Les bones intervencions dels dos porters,
Gerard Camps i Ferran Serra, van resultar rellevants en aquests compassos. Quan
ja quedava poca estona per arribar al descans, Andrea Bolcato va sorprendre a
la defensa i porter lloretencs traient-s’hi de l’estic un fort xut col·locat
des de una de les cantonades de l’àrea que va fer pujar al marcador el segon
gol local. Amb el 2-0 es va arribar a la fi de la primera part, però malgrat la
claredat del resultat i el marcador de faltes del Lloret, que ja marcava la
novena, el vist a la pista convidava més a la cautela que a la eufòria dels
locals.
 |
| Amb aquest xut Bolcato va fer el 2-0 |
El Lloret aguanta i aconsegueix
ajustar el resultat
La segona part va començar molt entravessada pel Lloret, ja que quan
encara no s’avien jugat els dos primers minuts, Víctor Crespo va veure una
cartolina blava que l’obligava a marxar temporalment de la pista i donava al
Tordera una falta directa a favor. La pena la va picar Ricardo Valverde, que no
va poder superar a Serra. Els selvatans van aguantar bé els seus dos minuts
d’inferioritat, però quan s’acabaven de restablir els hi va arribar el segon
pal, al cometre la seva desena falta d’equip i ser castigats amb una nova falta
directa en contra. Aquest cop va ser Sergi Parra qui va intentar
transformar-la, Però Ferran Serra va encertar a refusar amb la guarda el xut
quasi directe del torderenc.
Al igual que en els primers compassos de la primera part, el partit
estava viu, però s’havia quedat encallat, amb la diferència que el temps corria
ara a favor del Tordera. El tècnic visitant Manel Barceló va buscar un revulsiu
fent entrar a la pista a Roger Perarnau, un jugador que no acostuma a jugar
gaire sovint, però tampoc li va donar resultat. I de nou, al igual que en el
primer temps, fins al poc de sobrepassar l’equador del període, no es va tornar
a moure el marcador. aquest cop, però, va ser des del punt de penal i en favor
del Lloret. El ex-jugador del Tordera Enric Torner va ser l’encarregat
d’ajustar el resultat en un 2-1.
 |
| Enric Torner va fer el gol del Lloret des del punt de penal. |
Vendaval de joc del Tordera.
 |
| Parra ens tapa la visió del 3-1 |
El 2-1 podria haver donat emoció als minuts finals de partit, i més
encara si el mateix Torner hagués aconseguit marcar un minut més tard en una
jugada personal sortint des del darrera de la porteria, que Gerad Camps va
encertar a desballestar, però no va ser així, i un parell de minuts desprès del
2-1, Berna Garcia va fer el 3-1 culminant amb un xut creuat una jugada de
combinació dels torderencs.
 |
| Torner intentant batre a Camps |
La renda de dos gols, amb 10 minuts pel davant, tampoc resultava gaire
tranquil·litzadora pel Tordera, tenint en compte que a qui tenien al davant era
el CH Lloret, el líder invicte i ferm de la classificació. L’objectiu dels
locals era clar: es tenia que rematar el partit. Però la missió no resultava
gens fàcil, ja que el Lloret no mostrava cap signe de debilitat, sinó tot el
contrari, ja que tres accions consecutives: una jugada de Torner i dos
rematades exteriors de Rodri i Crespo, van posar en alerta a tota la parròquia
torderenca.
 |
| Jordi Camps donant les darreres instruccions |
A manca de set minuts per l’acabament del partit, un temps mort va
servir a Jordi Camps per reorganitzar el sistema dels seus homes. La acció va
donar els seus fruits, ja que amb un esforç titànic, els locals van poder
frenar els embats del Lloret, infringint alhora una forta pressió que va acabar
per asfixiar i desdibuixar per complet al rival. Una falta directa que Gerard
Camps va aconseguir refusar a Xavi Gonzàlez encara va encoratjar més al
Tordera, que poc desprès aconseguia el definitiu 4-1 que sentenciava el partit.
En les acaballes, el Tordera encara va disposar d’una falta directa a favor que
Ferran Serra va refusar en dos temps a Sergi Parra.
 |
| Valverde va fer el definitiu 4-1 |
Per la propera jornada, tant el Tordera com el Lloret, també tenen dos
complicats partits contra equips amb altes aspiracions. Mentre que els
torderencs es desplaçaran fins a Mataró a disputar el derbi meresmenc, el
Lloret rebrà al sempre incòmode Alcobendas. Dos partits que depenent dels
resultats, poden deixar força definida la
part alta de la classificació en vistes de la classificació per poder
disputar la Copa
del Príncep.
SABIES QUE…?
 |
| El jove equip de Ràdio Tordera |
...el partit va ser retransmès en directe per Ràdio Tordera.
...entre el públic assistent es trobaven tres històrics ex jugadors del
CP Tordera, curiosament tots tres amb un passat o present vinculat al Barça en
diferents èpoques: Josep Enric Torner, Ramon Benito i Marc Torra.
...a més, Marc Torra, també va ser en el seu dia jugador del CH Lloret.
...Roger Perarnau va jugar en aquest partit els seus primers minuts de
la temporada.
...tot just desprès del partit, es va jugar un partit de benjamins entre
el CP Tordera i el C Vilassar H que va
acabar amb empat a 2.
EL PROTAGONISTA:
Jordi Camps. El tècnic torderenc va fer un plantejament
molt seriós i poc arriscat del partit, que li va servir per mantenir a ratlla
en tot moment al rival. Va dissenyar un exhaustiu marcatge a un dels homes més
determinats del Lloret, Enric Torner –a qui coneix sobradament pel seu passat
en les categories inferiors del CP Tordera-, i amb una sòlida defensa va
obligar als lloretencs a recórrer en excés del xut exterior. Però en el tram final de l’enfrontament, quan
el Lloret va començar a estrènyer de valent i tot apuntava a que es mantindria
la emoció fins al final, es va treure de la màniga un canvi tàctic que va
agafar per sorpresa al Lloret, ofegant-lo quasi fins la extenuació, que va
permetre al Tordera sentenciar el partit i lligar tres punts que poden resultar
molt importants a final de temporada.
A KOPS DE FLASH
Arqueologia esportiva: el
pavelló del Tordera encara manté vestigis del seu passat històric, com el
suport de l’antic marcador amb la publicitat de la extinta Caixa de Barcelona.
Malgrat aquest cop eren pocs,
semblaven tot un exercit... no van parar en tot el partit!!!
Les graderies del Parroquial
presentaven un esplèndid aspecte.
José Martos s’enfrontava al seu antic equip.
Enric Torner no va trobar
facilitats per desplegar el seu joc.
Tres ex torderencs il·lustres a
la grada:
Marc Torra, actual jugador del
FC Barcelona...
... Ramon Benito, ex jugador
internacional i actual tècnic del Blanes...
...i Josep Enric Torner, un
dels millors jugadors d’hoquei de tots
els temps.
Tot a punt pel “Xut des de
mitja pista”:
El guanyador, al primer intent.
Víctor Crespo, expulsat, s’ho
mira.
Enric Torner s’enfrontava a
l’equip on es va iniciar.
Roger Perarnau va jugar els
seus primers minuts d’aquesta temporada.
Els futurs cracks.
EL KOP D’STICK:
I es va fer la llum!!!
L’ull humà es l’aparell òptic més perfecte que hi ha (també el més
delicat). El nostre complex sistema visual ens permet adaptar-nos a les
condicions de llum més extremes, tant per excés com per mancança, i es capaç
“d’enganyar” al nostre cervell a l’hora de processar les imatges i corregir les
diferents tonalitats de llum que alteren els colors del que estem mirant.
I a que ve tot això?... molt senzill: l’espectador “d’a peu” que va a
veure qualsevol partit d’hoquei, s’asseu a la grada i acaba veient el partit
com si res, sense cap dificultat. Però hi ha un altre espectador, el que veu el
partit a través de l’objectiu d’una càmera fotogràfica, i que acaba veient el
partit en una realitat força diferent a la resta d’espectadors.
La llum és qui dona vida a la fotografia. Sense llum, la fotografia, no
tindria cap raó de ser. I per als fotògrafs esportius aficionats –a no ser de
que disposis d’una càmera professional d’altes prestacions-, la llum es la
nostra millor aliada. Durant aquestes temporades, A KOPS D’STICK ha visitat
moltes i molt variades pistes, en les que hem patit mil i una “trampes” a
l’hora de fer les nostres fotos (cal dir que disposem d’un equip fotogràfic
força modest). Encara que no ho sembli, la nova i moderna Ciutat Esportiva de
Blanes, té una il·luminació, apart de molt justeta i mal orientada, que fa
tornar boig al balanç de blancs de les nostres càmeres. El Palau Blaugrana, amb
el seu parquet tant lluent, té la tendència de tenyir les fotos d’un to
groguenc... per no parlar del vell pavelló de la
UE Horta, o del pavelló de La Maurina de Terrassa, amb
una il·luminació quasi bé tercermundista. Però tots aquests detalls, asseguts a
la grada, no s’acaben apreciant. Suposo que si hi ha algun aficionat a la
fotografia llegint això sabrà de que parlo.
Per això, arribar a un pavelló com el de Tordera, amb els seus 36 focus
nets, lluent amb una llum blanca immaculada, és una delícia per qualsevol
aficionat a la fotografia. No cal dir que és un dels meus pavellons favorits.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada