9 de des. 2011

PROTAGONISTES "A KOPS D'STICK" 2011


BERTA TARRIDA 
(OK Lliga Femenina)

Fins ara, la presència de l’hoquei femení en A KOPS D’STICK és quasi nul·la –aquesta temporada procurarem esmenar-ho-, però això no vol dir que no ho seguim. Tot al contrari. Sempre intentem mantenir-nos al dia de les evolucions de les nostres noies, conscients de que si l’hoquei patins masculí ja resulta un esport molt descuidat pels mitjans informatius, el femení encara pateix una situació més marginal. Malgrat tot, l’hoquei patins femení té els seus personatges i les seves històries, que no per ser més o menys conegudes deixen de ser més emotives, interessants, boniques, gracioses... que qualsevol altra d’un esport d’elit. Per això, encara que no la hem conegut personalment, una de les històries que enguany ens ha commogut més és la de Berta Tarrida, la actual jugadora internacional del Reus Deportiu.

La història de Berta Tarrida, filla de l’ex-jugador Ton Tarrida, és una història de superació constant des de que va néixer a Sant Sadurní d’Anoia, ara fa quasi 20 anys. Des de llavors, una sordària de naixement li ha fet viure envoltada de silenci. Com no ha escoltat mai la veu humana, tampoc pot reproduir-la. En la societat actual, plena d’avenços i tecnologies, la seva discapacitat no resulta un gran problema per portar una vida més o menys normal dins de les seves difucultats, però per practicar qualsevol esport al més alt nivell cal tenir plenitud de facultats, i la manca d’un dels sentits es converteix en un gran impediment per a molts. Aquest no ha estat el cas de la Berta, que des de que als quatre anys es va iniciar a la pràctica de l’hoquei, ha tingut que afinar al màxim la resta dels sentits, i desenvolupar el més ocult de tots, el de la intuïció, per anar salvant obstacles i pujant esgraons fins arribar a lo que s’ha convertit avui en dia: una de les millors jugadores del món.

Tarrida va debutar molt jove, amb 13 anys, en la màxima competició, lluint els colors del Noia Freixenet, i també molt aviat, als 15, va debutar en les seleccions espanyola i catalana absolutes. Aquest any 2011 ha resultat el de la seva gran eclosió, al convertir-se en una de les peces fonamentals del triomf de la selecció espanyola en el europeu de Wuppertal, i de la Copa Amèrica aconseguida per Catalunya al Brasil, on ha marcat en les dues finals. També ha estat protagonista del fitxatge estrella d’aquesta temporada a la OK Lliga femenina, amb el seu traspàs del CP Vilanova al Reus Deportiu. Però aquest any de llums per Berta, es va veure enfosquit aquest estiu, poques hores desprès de tancar la temporada amb el CP Vilanova, amb la mort prematura de la seva mare, Esmeralda Calduch, víctima d’una cruel malaltia. Berta vivia amb la seva mare a Igualada, i feia pocs dies que li va dedicar un dels seus darrers gols amb el Vilanova a les Casernes abans de que el desenvolupament de la seva malaltia li impedís assistir com de costum als partits.

En una edat on es comença a enfilar el camí cap a la vida adulta, la pèrdua d’un referent patern resulta un cop molt fort per qualsevol jove (parlo amb experiència), però Tarrida es va refer de forma admirable i ha iniciat de forma immillorable la present temporada, cosa que li ha valgut els elogis de la premsa i la societat. No li agrada que es parli més de ella pel seu impediment físic que per la seva qualitat amb els patins i l’estic, però el seu exemple es un mirall on es tindrien que mirar tots els joves que s’enfonsen davant de les dificultats, tant en l’esport com en la vida.  


Totes les fotos: Perfil Facebook Berta Tarrida Calduch.