CLUB PATÍN FUENGIROLA
(Liga Sur)
Fora de les fronteres catalanes, el món es converteix en un territori
inhòspit per l’hoquei patins, llevat de petites “illes” que, aïllades com si
fossin el poblat d’Astèrix, sobreviuen com poden al enemic, en aquest cas, la
manca de suport i la indiferència. En els temps actuals, sotmesos a una forta
recessió econòmica, hem vist com molts dels clubs d’hoquei que sobrevivien fora
de Catalunya es veien obligats a plegar veles degut a la dificultat de trobar
els medis per tirar endavant. Però al sud de l’estat espanyol, en la Costa del Sol malaguenya, ha
sorgit un club d’hoquei on sembla que la vida transcorre a l’inrevés que la
resta...
El Club Patín Fuengirola va ser fundat al 1975, però va desaparèixer al
1999 amb la mort del seu mecenes i fundador, D. Manuel Domínguez, i la manca
d’interès general per continuar tirant endavant el club. L’any 2010, un grup
d’aficionats a l’hoquei i el patinatge, encapçalats pel fill del primer
fundador, Manuel Domínguez Jr. va decidir refundar el club. Amb molta il·lusió,
ganes de treballar i fer bé les coses, han fet que el club, com si fos l’Au
Fènix, ressorgís de les seves cendres amb més força que mai, aconseguint que en
poc més d’un any el club tingui dos equips jugant en la
Liga Sur: el CP Fuengirola Boliches i el CP
Fuengirola Juventus. Han aconseguit encomanar a les institucions i la gent el
seu entusiasme per intentar tornar a implantar l’hoquei en la població,
organitzant tornejos i acostant l’hoquei al públic general, fins al punt que
l’hoquei s’ha tornat l’esport de moda en Fuengirola.
 |
| Foto: Premsa local Fuengirola. |
La repercussió ha estat tal, que aquest any han inaugurat un nou i
modern pavelló poliesportiu, que porta el nom del seu fundador, i que ha servit
per fer possible el seu altre gran projecte: una escola d’hoquei, que ha
resultat un èxit aclaparador, ja que el club ha pogut completar equips per
competir en totes les categories. Amb aquests fonaments i aquesta energia, els
horitzons del CP Fuengirola semblen no tenir límits.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada