PROTAGONISTES "A KOPS D'STICK" 2011

QUIM PAÜLS 
(FC Barcelona)

Això són paraules majors!... I és què per parlar de Quim Paüls tindríem abans que netejar-nos la boca amb sabó, vestir-nos de gala i fer algun tipus de cerimònia litúrgica, perquè estem mencionant a una de les màximes i més reconegudes institucions de l’hoquei patins mundial. Però si ell ens veiés fent quelcom semblant, segurament fugiria com si veiés al diable, perquè en Quim no és cap Deu, ni s’ho creu... és ben humà, i diria jo, més humà que molts altres.

Aquí no estic per jutjar la qualitat i trajectòria de Quim Paüls, ni a nivell de jugador, ni a nivell de tècnic, la qual es tant extensa com de sobra coneguda per tothom, i ja n’hi ha altres distincions més importants per donar-li el reconeixement que mereix. Aquí vull destacar la part més humana d’en Quim, la que per qui ha tingut el plaer de tractar-lo, enlluerna més que tota la seva col·lecció de trofeus fregada amb “Netol”.

Tot va començar un bon dia, quan jo cobria un partit del Barça al Palau Blaugrana i algú em va dir “En Quim Paüls pregunta per tu.” Em vaig posar a tremolar, ja que la darrera vegada que havia escoltat quelcom semblant la cosa va acabar com el rosari de l’Aurora. No va ser així, sinó tot el contrari, en Paüls em va felicitar pel bloc. Des de llavors sempre que hem coincidit, ja sigui en els partits del Barça, dels veterans, etc..., li ha faltat temps per venir a saludar-me i intercanviar quatre paraules. I no ha estat per obligació, ja que no m’ha calgut mai anar a buscar-lo, ni tant sols amb la mirada, ja que moltes vegades, al arribar a un partit i abans de que em donés temps a situar-me, ja el tenia al davant, estrenyent-m’hi la mà i dedicant-me un ampli somriure. Semblarà una tonteria, però tinc molt gravada aquella vegada a Lloret que en Quim va deixar pràcticament amb la paraula a la boca al seu interlocutor per creuar tota la pista i venir a saludar-me amb una abraçada. Això, i més venint de qui ve, diu molt d’una persona, sobretot en un “mundillo” on molta gent que no li arriba a l’alçada de la sabata a en Paüls, tira d’actitud superba per fer-se el despistat i evitar fer-me una salutació (la veritat, tampoc m’importa).

Aquest 2011 potser no ha estat el millor any per en Quim Paüls. Esportivament, es va veure obligat a presentar la seva dimissió al capdavant de la secretaria tècnica del FC Barcelona, desprès de que la directiva prengués una sèrie de decisions a la seva esquena, en una temporada força trasbalsada pel club blaugrana. Va tenir que marxar per la porta del darrera, sense fer soroll, del club al que va dedicar molts anys de la seva vida i on, ja sigui des de la pista o la banqueta, va escriure moltes de les pàgines més daurades de la seva història hoqueística. En el aspecte personal, també va tenir que patir la tràgica pèrdua d’un esser proper. Malgrat tot el que ha tingut que viure, mai l’he pogut veure enfadat, amb una mala cara, o amb algun gest despectiu cap algú. Tot al contrari, si en l’hoquei patins hi hagués només un senyor, aquest seria en Quim Paüls. En "King" Paüls, com molt encertadament el va batejar en Gaby cairo.

Ara per ara, es treia el “mono” de l’hoquei agafant l’estic amb els veterans del Cerdanyola, i recentment ha estat nominat seleccionador espanyol júnior. Des de A Kops d’Stick desitgem a en Quim Paüls tota la sort del món, i alhora, desitgem als seus seleccionats que valorin la sort que tenen de poder treballar al seu costat.