AIXÍ NO ANEM BÉ
Des d’aquestes línees no vull qüestionar les decisions de la RFEP, la Associació de Clubs, el
CP Vic i totes les altres parts involucrades en el rocambolesc afer en torn a
la celebració de la Copa
del Rey d’hoquei patins que hem viscut en els darrers dies. Suposo que tots
ells tenen suficients raons per haver pres les decisions pertinents. El que
vull qüestionar és la forma com s’ha fet tot, i que ens ha deixat a només un
mes vista sense tenir encara una seu on celebrar el que es considera la millor
competició del món d’hoquei patins.
Ja resulta quasi de República Bananera el començar una temporada sense
tenir clar les dates, horaris ni seus de les diferents competicions, deixant-ho
tot a decidir sobre la marxa, creant confusió i fent tornar bojos als
aficionats. Ara resulta que Clubs i Federació s’enfronten a darrera hora per
una decisió que, fins ara resultava del tot normal per tothom: que
l’organitzador de la Copa
del Rey no sigui necessariament un dels 8 primers classificats de la primera
volta de la OK Lliga.
La Copa s’ha disputat 13 vegades en el format de
Final 8, i sis de les quals ha tingut com a amfitrió a un club no classificat
entre els 8 primers de la lliga regular i això no ha afectat en res a
l’espectacle ni al desenvolupament de la competició. Es més, ni tant sols mai
s’ha qüestionat. Sense anar més lluny, l’any passat Blanes va ser designada com
a seu per inaugurar la seva nova flamant Ciutat Esportiva i commemorar el
suposat 50é aniversari del club, i l’equip va participar acabant 9é la primera
volta. Enguany, la Copa
de la Reina es
celebrarà a Reus entre els 3 primers classificats de la
OK Lliga Femenina i el Reus Deportiu,
situat en les darrers posicions de la taula.
El Club Patí Vic, desprès de molts anys, no s’ha pogut guanyar
esportivament la participació a la
Copa, i veient la necessitat del club, per afició i per
història, de competir sempre al més alt nivell, ha fet servir la seva darrera
carta per ser-hi: sol·licitar la organització de la competició. No jutjarem les
raons que van portar a la Federació
Espanyola a concedir-li, però ho va fer. Ara m’agradaria
saber d’algun que possés en dubte l’èxit d’una Copa del Rey celebrada a Vic, en
unes instal·lacions com les del Pavelló del Castell d’en Planes (seu de la
passada Copa Amèrica 2010), i una afició com la vigatana... Jo crec que tot el
món hoqueístic va congratular-se amb la designació, independentment del lloc de
l’equip a la taula. Que sigui ètic o no?... això ja és un altre debat. Però és
un debat que clubs i Federació tenien que haver tingut abans de la temporada i
no ara, amb el temps a sobre... i no serà per falta de temps, desprès d’un
llarg estiu amb cinc(!!!) mesos sense hoquei (una altra de les coses
surrealistes en un esport que vol reivindicar-s’hi).
He estat present només a dos edicions de la Copa i us puc assegurar que
és la experiència més brutal i intensa que es pot viure a l’hoquei patins. Sens
dubte, és el millor aparador per reivindicar l’hoquei patins al món. Com jo,
milers d’aficionats miren de combinar els seus calendaris amb antelació per
poder ser-hi. Milers de persones sacrifiquen uns dies de les seves vacances, i
alguns (molts) euros dels seus estalvis per poder gaudir en directe de la seva
passió per l’hoquei al més alt nivell, moltes vegades a molts kilòmetres lluny
de casa. I tot això, en temps de crisi com l’actual, té un mèrit extraordinari.
Clubs i federacions ho tindrien que tenir en compte i no maltractar i menysprear la Copa d'aquesta manera (malgrat s'afanyin a dir tot el contrari voler vendre'ns que tot és fa pel bé de l'hoquei).
Tothom està d’acord, com a mínim de portes enfora, en dir que l’hoquei
es té que promocionar, però a l’hora de la veritat, per cada passa endavant que
es fa, resulta que amb decisions com aquesta tornem a retrocedir, posant-nos
nosaltres mateixos les pedres en el camí. El pitjor enemic de l’hoquei, el
temin nosaltres mateixos a dins de l’hoquei, i fins que això realment no
canviï, mai anirem bé. Amb una organització més digna d’una comèdia de Monty
Pyton que d’un esport d’elit, el poc que semblava que s’estava començant a
guanyar en els darrers temps, s’acabarà per perdre per cansament i desinterès
d’aficionats, administracions i públic, tornant a deixar a l’hoquei en
l’ostracisme dels esports minoritaris i semi-exòtics.
Com a mínim, d’aquesta situació es pot treure quelcom de positiu, i que
pot obrir una llum d’esperança de cara al futur: que la Associació de Clubs
comença a agafar força davant d’una federació obsoleta i saturada, incapaç
d’imposar-se i prendre decisions fermes. Veurem com acaba tot...
1 comentari:
La veritat que els clubs també s'han de posar les piles per intentar promocionar l'hoquei
Publica un comentari a l'entrada