REFERENT A L'AFER DE LA COPA DEL REY 2012...

AIXÍ NO ANEM BÉ

Des d’aquestes línees no vull qüestionar les decisions de la RFEP, la Associació de Clubs, el CP Vic i totes les altres parts involucrades en el rocambolesc afer en torn a la celebració de la Copa del Rey d’hoquei patins que hem viscut en els darrers dies. Suposo que tots ells tenen suficients raons per haver pres les decisions pertinents. El que vull qüestionar és la forma com s’ha fet tot, i que ens ha deixat a només un mes vista sense tenir encara una seu on celebrar el que es considera la millor competició del món d’hoquei patins.

Ja resulta quasi de República Bananera el començar una temporada sense tenir clar les dates, horaris ni seus de les diferents competicions, deixant-ho tot a decidir sobre la marxa, creant confusió i fent tornar bojos als aficionats. Ara resulta que Clubs i Federació s’enfronten a darrera hora per una decisió que, fins ara resultava del tot normal per tothom: que l’organitzador de la Copa del Rey no sigui necessariament un dels 8 primers classificats de la primera volta de la OK Lliga.  La Copa s’ha disputat 13 vegades en el format de Final 8, i sis de les quals ha tingut com a amfitrió a un club no classificat entre els 8 primers de la lliga regular i això no ha afectat en res a l’espectacle ni al desenvolupament de la competició. Es més, ni tant sols mai s’ha qüestionat. Sense anar més lluny, l’any passat Blanes va ser designada com a seu per inaugurar la seva nova flamant Ciutat Esportiva i commemorar el suposat 50é aniversari del club, i l’equip va participar acabant 9é la primera volta. Enguany, la Copa de la Reina es celebrarà a Reus entre els 3 primers classificats de la OK Lliga Femenina i el Reus Deportiu, situat en les darrers posicions de la taula.

El Club Patí Vic, desprès de molts anys, no s’ha pogut guanyar esportivament la participació a la Copa, i veient la necessitat del club, per afició i per història, de competir sempre al més alt nivell, ha fet servir la seva darrera carta per ser-hi: sol·licitar la organització de la competició. No jutjarem les raons que van portar a la Federació Espanyola a concedir-li, però ho va fer. Ara m’agradaria saber d’algun que possés en dubte l’èxit d’una Copa del Rey celebrada a Vic, en unes instal·lacions com les del Pavelló del Castell d’en Planes (seu de la passada Copa Amèrica 2010), i una afició com la vigatana... Jo crec que tot el món hoqueístic va congratular-se amb la designació, independentment del lloc de l’equip a la taula. Que sigui ètic o no?... això ja és un altre debat. Però és un debat que clubs i Federació tenien que haver tingut abans de la temporada i no ara, amb el temps a sobre... i no serà per falta de temps, desprès d’un llarg estiu amb cinc(!!!) mesos sense hoquei (una altra de les coses surrealistes en un esport que vol reivindicar-s’hi).   

He estat present només a dos edicions de la Copa i us puc assegurar que és la experiència més brutal i intensa que es pot viure a l’hoquei patins. Sens dubte, és el millor aparador per reivindicar l’hoquei patins al món. Com jo, milers d’aficionats miren de combinar els seus calendaris amb antelació per poder ser-hi. Milers de persones sacrifiquen uns dies de les seves vacances, i alguns (molts) euros dels seus estalvis per poder gaudir en directe de la seva passió per l’hoquei al més alt nivell, moltes vegades a molts kilòmetres lluny de casa. I tot això, en temps de crisi com l’actual, té un mèrit extraordinari. Clubs i federacions ho tindrien que tenir en compte i no maltractar i menysprear la Copa d'aquesta manera (malgrat s'afanyin a dir tot el contrari voler vendre'ns que tot és fa pel bé de l'hoquei).

Tothom està d’acord, com a mínim de portes enfora, en dir que l’hoquei es té que promocionar, però a l’hora de la veritat, per cada passa endavant que es fa, resulta que amb decisions com aquesta tornem a retrocedir, posant-nos nosaltres mateixos les pedres en el camí. El pitjor enemic de l’hoquei, el temin nosaltres mateixos a dins de l’hoquei, i fins que això realment no canviï, mai anirem bé. Amb una organització més digna d’una comèdia de Monty Pyton que d’un esport d’elit, el poc que semblava que s’estava començant a guanyar en els darrers temps, s’acabarà per perdre per cansament i desinterès d’aficionats, administracions i públic, tornant a deixar a l’hoquei en l’ostracisme dels esports minoritaris i semi-exòtics.

Com a mínim, d’aquesta situació es pot treure quelcom de positiu, i que pot obrir una llum d’esperança de cara al futur: que la Associació de Clubs comença a agafar força davant d’una federació obsoleta i saturada, incapaç d’imposar-se i prendre decisions fermes. Veurem com acaba tot...