BUSQUEM AL MVP DE 1ª DIVISIÓ 2011-12

AJUDEU-NOS A TRIAR AL MILLOR JUGADOR DE LA CATEGORIA DE PLATA

Ja fa uns dies que anem rebent propostes per a que organitzem una tria per escollir al millor jugador de la 1ª Divisió 2011-12, una categoria plena de molt talent i qualitat i que aquesta temporada hem pogut seguir especialment des del nostre Bloc.

I com que ens ha agradat la proposta, ens hem posat mans a l’obra, vam analitzar les nostres cròniques, i donat que en la categoria hi ha molts jugadors d’altíssim nivell, vam tenir que confeccionar una llarga llista d’aspirants. Desprès de consultar a diversos amics i col·laboradors, vam retallar la llista a 6 candidats, per a que els seguidors d’A KOPS D’STICK ens ajudeu a escollir al MVP DE 1ª DIVISIÓ 2011-12 mitjançant una enquesta que hem penjat a la barra lateral del Bloc.

Els candidats són els següents:

ENRIC TORNER (CH Lloret). Va arribar aquesta temporada al Lloret provinent de l’Igualada en busca de minuts per poder mostrar tota la classe i la categoria que porta als gens (és fill del mític Josep Enric Torner), i ajudar a l’equip a tornar de nou a la OK Lliga. Un cop es va adaptar a la dinàmica del nou grup, de seguida va convertir-se en peça fonamental i un dels referents de l’equip. Jugador molt versàtil i amb molts recursos, posseïdor d’una tècnica i talent innats, es capaç de carregar-se l’equip a l’esquena quan les coses es torcen o d’aparèixer per capgirar una situació negativa amb una mostra de genialitat. Gràcies a les seves espectaculars accions ha aconseguit posar dempeus a l’afició lloretenca, que ha trobat en ell un nou ídol. Ha acabat la temporada amb la gens menyspreable xifra de 38 gols, i la seva gran temporada li ha servit per ser preconvocat per la selecció espanyola absoluta per jugar l’europeu d’aquest estiu. La seva joventut (21 anys) i la seva projecció l’han posat en el punt de mira de molts equips, i si la propera temporada, a la OK Lliga, segueix mostrant les seves bones aptituds, no serà d’estranyar que acabi recalant en un dels grans.

MIQUEL ÀNGEL SÀNCHEZ (GEiEG). El veterà ex-internacional torderenc (38 anys) és tot un rodamóns de l’hoquei. Va arribar al GEiEG a mitjans de la temporada 2010-11 amb la missió d’ajudar a l’equip grupista a mantenir-se a OK Lliga. No ho va ser possible, i a més, Sànchez va rebre nombroses crítiques que ja el donaven per acabat al no aconseguir fer cap gol en la mitja temporada que va jugar. Malgrat tot, per aquesta passada temporada, el tècnic va mantenir la seva confiança en ell per tornar a l’equip a la màxima categoria, i Sánchez va respondre amb el que millor sap fer: gols. Es va reivindicar i va convertir-se en el referent en atac dels grupistes demostrant que manté intacte el seu olfacte golejador i ha estat peça clau per a que el GEiEG assolís l’ascens a la OK Lliga. En el darrer partit va aconseguir un rècord fent 9 gols en menys de 7 minuts, marca que li va permetre tancar la temporada amb 44 gols i convertir-se en el màxim golejador de la categoria. La sobtada renúncia del GEiEG a jugar la OK Lliga, combinat amb la seva veterania, l’han deixat en una situació molt delicada per aconseguir un equip de nivell on jugar la propera temporada.

LLUÍS RODERO (CE Lleida-Llista Blava). A l’igual que en Sànchez, Rodero és un altre jugador il·lustre de categoria contrastada que ha tingut que buscar-s’hi la vida a la 1ª Divisió. En aquest cas, el de les Borges Blanques va fer un retorn a casa i és va convertir en la peça angular de l’ambiciós projecte del Lleida per tornar a la OK Lliga. Depredador de l’àrea per naturalesa, des del primer moment es va convertir en un dels referents de l’equip i els seus 40 gols han resultat fonamentals per portar al Lleida de nou a la OK Lliga. Rodero s’ha convertit en un especialista en ascensos, ja que amb aquest ha aconseguit 6: 2 amb el Lleida, i 1 amb el Vila-seca, Trissino (ITA), Oviedo i Alcoi.

JOAN VÀZQUEZ (CP Vilafranca). De Joan Vàzquez vam escriure en el seu dia: “Parlant de Vilafranca, podríem comparar la trajectòria de Joan Vàzquez com la de la elaboració d’un bon cava, que amb una bona base i una bona maduració, s’obtenen uns resultats exquisits. El jove jugador, ara fa 20 anys, va ser recol·lectat a Vilafranca, una terra amb una ferma tradició vinícola i hoqueística. Va fer la seva primera fermentació a casa on, amb paciència i bon fer, es va polir i va adquirir les virtuts d’un bon vi base. Va anar a fer el  tiratge a les bodegues del Barça B, on es deixar va madurar al costat d’altres “bons caves”  (Barroso, Julià, Aceituno...) fins la passada temporada, quan va arribar al seu punt òptim de criança, fent una gran campanya, cosa que el va posar en la agenda de molts grans consumidors de primer nivell. Malgrat tot, Vàzquez va triar el poder continuar madurant com a jugador en l’equip de casa seva, en una competició tant exigent com la 1ª Divisió espanyola. La seva maduració ha resultat ràpida i fructosa, ja que en pocs mesos, amb els seus gols, s’ha convertit en una de les peces clau del nou projecte dels vilafranquins per assolir l’ascens a la OK Lliga. El seu bouquet ens deixa traces de rapidesa, amb un alt grau de tècnica i tocs de classe exquisida. Tot indica de que si es conserva bé i no es contamina, d’aquí sortirà un Gran Reserva”. I un cop vista la temporada, no ens vam equivocar gaire. El Vilafranca no ha pogut aconseguir l’ascens, però Vàzquez s’ha consolidat com un dels jugadors nacionals amb més projecció, i de ben segur molt aviat gaudirem del seu joc entre l’èlit.

GERARD CAMPS (CP Tordera). Al igual que a l’Enric Torner, la carrera esportiva d’en Gerard Camps s’ha vist molt condicionada pel pes del seu cognom. Moltes mirades ha tingut a sobre per ser fill de qui és a la espera de poder recriminar-li qualsevol error, però això demostra la fortalesa mental d’aquest tipus de jugadors, que a més de aprendre a fer oïdes sords, s’han tingut que sobresforçar per deixar veure la seva qualitat. En el cas de Camps, malgrat la seva joventut, 18 anys, aquesta temporada se li va donar la responsabilitat de ser el porter titular del CP Tordera, i a les poques jornades ja va deixar completament esvaït qualsevol dubte que hagués pogut generar gràcies a les seves superbes actuacions. Ha estat una peça clau per a que el Tordera estigués durant moltes jornades situat en les primeres posicions de la classificació –de fet, la davallada de l’equip va arribar justament coincidint amb una lesió de Camps que el va tenir de baixa unes quantes jornades-. S’ha guanyat els elogis de molts davanters consagrats a qui els ha amargat la tarda amb les seves intervencions. Jove, però amb molt temperament sobre la pista; amb molta sang freda en les jugades a bola aturada o quan s’encara tot sol davant d’un davanter; sempre atent i amb bons reflexes; i un estil molt vistós i espectacular, són algunes de les virtuts que li han servit, malgrat que el Tordera no ha assolit l’ascens, per obrir-se les portes de la OK Lliga per la propera temporada, en aquests cas, a les files del CE Vendrell.    

JAUME ARCHÉ (CPP Raspeig). Que dels 84 gols que ha fet un equip, quasi el 50% (40) els hagi fet un sol jugador, diu molt del pes i la responsabilitat que carrega sobre ell. Si a més, aquest equip (el CPP Raspeig), s’ha passat tota la temporada fregant el descens, encara dona més valor a la figura de Jaume Arché dins de l’equip, ja que un acaba per preguntar-s’hi el que seria de l’equip sense Arché, i que seria capaç de fer Arché en un altre equip amb més potencial. La qüestió és que Arché, tot i militar en un equip modest, s’ha passat tota la temporada encapçalant la taula de golejadors al costat dels davanters de referència dels equips més importants de la categoria. I això no ha sigut només enguany, sinó que ja porta repetint-se durant les darreres temporades. Jaume Arche és, sens dubte, un d’aquells grans jugadors que el no poder mostrar-ho en un gran equip fa que no gaudeixi del reconeixement que mereix.