OK LLIGA 2012-13 (JORN. 2): BARÇA 10 - ST FELIU DE CODINES 2

EL BARÇA NO TÉ PIETAT DEL SANT FELIU DE CODINES

Ja va advertir Gaby Cairo que el Barça es trobaria amb un Sant Feliu de Codines que els hi faria treballar molt. I així va ser durant els primers vint-i-cinc minuts, on el Barça només va poder marxar amb un ajustat 3-2 a favor. La segona part va resultar totalment diferent, ja que els blaugranes van fer una sortida avassalladora i van trencar el partit amb tres gols matiners. A partir de llavors, el partit ja es va convertir en un festival golejador dels locals, que sumen així la segona victòria en dues jornades d’OK Lliga. 

FITXA DEL PARTIT

COMPETICIÓ:  OK Lliga 2012-13, jornada 2

LLOC/DIA/HORA: Palau Blaugrana, Barcelona. Diumenge 14 d’octubre de 2012, 12:00 h.

FC BARCELONA (3+7): Sergi Fernàndez (p), Josep Mª Mia Ordeig, Sergi Panadero (2), Marc Torra (2), Reinaldo García (1) –equip inicial-, Marc Gual (1), Sergi Miras (1), Jordi Gabarra (1) i Marc Julià (2).

Entrenador: Gaby Cairo

CH FERGO AISA SANT FELIU DE CODINES (2+0): Pere Turon (p), Marc Vila, Tirso Gòmez (1), Josep Ramon Altayó, Roger Valls –equip inicial-,  Marc Fajas, Xavier Rubio (1), Jordi Cassabayó i Jassel Oller.

Entrenador: Paco González

GOLS

PRIMER TEMPS: 1-0 (6’) Panadero / 1-1 (20’) Gòmez, de penal / 2-1 (21’) Miras / 3-1 (21’) Julià / 3-2 (23’) Rubio.

SEGON TEMPS: 4-2 (26’) Gabarra / 5-2 (29’) Torra, de penal / 6-2 (32’) Gual / 7-2 (35’) Torra, de falta directa / 8-2 (43’) Julià / 9-2 (48’) Panadero / 10-2 (48’) Reinaldo.

ÀRBITRES: Josep Antoni Ribò i Joan Molina.

TARGETES BLAVES: Reinaldo García (FC Barcelona)

FALTES: FC Barcelona: 14 // CP St. Feliu de Codines: 18

PÚBLIC: Uns 1.500 espectadors

INCIDÈNCIES:

-El Barça patia la baixa per lesió de Pablo Álvarez. En el seu lloc va estar convocat Jordi Gabarra del filial.

-Els nois i noies de la escola del CH Lloret van ser els convidats pel FC Barcelona a fotografiar-se amb l’equip i fer un partidet d’exhibició durant el descans.

- Els dos equips portaven tapat a la seva samarreta el logotip de la ACHP.

- El partit va començar amb quatre minuts de retard.

CRÒNICA:

El Sant Feliu de Codines arribava al Palau Blaugrana molt carregat d’il·lusió i amb un significatiu seguici de seguidors, que es van passar tot el partit animant als seus jugadors, fins i tot en els moments més feixucs. No en va, els codinencs s’havien pres aquesta visita a un dels temples mundials de l’hoquei com un premi al haver assolit aquesta temporada l’ascens a OK Lliga per primer cop a la seva història. Malgrat l’ambient festiu i la teòrica diferència entre els dos conjunts, els visitants tampoc volien fer un paper d’espàrring, i estaven disposats a plantar cara al totpoderós Barça i marxar oferint una bona imatge.

El Sant Feliu planta cara

Panadero intenta eludir la defensa rival

Encara que el resultat ho pugui donar a entendre, el Barça no es va trobar un rival gens fàcil, al menys durant la primera part. Els de Paco Gonzàlez van oferir una forta resistència des del primer minut i no van deixar que els blaugranes es sentissin còmodes sobre la pista en cap moment. Panadero, amb un bon xut creuat, va avançar al Barça en el minut 6, però durant molts minuts, la tònica continuava sent la mateixa, i les rotacions de Gaby Cairo no aconseguien trobar un forat per desmuntar el bloc codinenc.

Als 18 minuts, Reinaldo García va veure una targeta blava i va deixar al Barça temporalment amb un home menys i una falta directa en contra, que Marc Fajas no va saber aprofitar per empatar. Un empat que si que va arribar dos minuts desprès, ja amb la igualtat numèrica restablerta, quan Tirso Gòmez va materialitzar un penal favorable al Sant Feliu de Codines.

Tirso Gòmez fa l'1-1

L'1-1 va servir de toc d’atenció al Barça, que va posar-se les piles i un minut més tard va poder avançar-se 3-1 amb dos gols consecutius. El primer de Sergi Miras des del punt de penal, i pocs segons desprès,  per part de Marc Julià. Aquesta reacció blaugrana podia donar a entendre que a partir d’ara el partit seria de flors i violes per el Barça, però el Sant Feliu encara no havia dit la seva darrera paraula, i a dos minuts per arribar a la mitja part, Xavier Rubio, amb un gran xut creuat des de la cantonada de l’àrea ajustava el resultat en un 3-2.  A continuació Marc Gual va desaprofitar una falta directa favorable al Barça que podia haver servit per arribar al descans amb una renda més folgada, així que el 3-2 deixava en incògnita el que ens podia oferir la segona part.

Jugada en la porteria del Barça

Reacció fulminat del Barça a la represa

El Barça no s’havia trobat amb les millors condicions per desenvolupar el seu joc durant tota la primera part, així que la consigna de cara a la represa era clara: es tenia que fer canviar la dinàmica del joc el més aviat possible per impedir que el Sant Feliu s’envalentís i la situació pogués esdevenir en complicada. A més es tenia que tenir en compte que el Barça ja estava en nou faltes, i una nova podia deixar als codinencs en condicions de tornar a empatar.

El primer minut de la segona part va resultar clau per l’esdevenir final del partit. Als vint-i-cinc segons, Jordi Gabarra aconseguia fer el 4-2, i instants desprès Tirso Gòmez fallava la falta directa per acumulació favorable al Sant Feliu. A partir de llavors, el partit va entrar en una fase més pausada, on el Barça, amb un avantatge més tranquil·litzador va començar a portar el joc cap a la seva conveniència.

Josep Ramon Altayó

Així, als quatre minuts de represa, els locals van aconseguir treure un nou penal a favor, que Marc Torra va convertir en el 5-2. I tres minuts més tard, amb un Barça ja llançat, Marc Gual feia el 6-2 que trencava definitivament el partit i esvaïa ja qualsevol somni de proesa del Sant Feliu de Codines.

Festival golejador blaugrana

Amb un Sant Feliu de Codines fos degut a l’esforç acumulat dels intensos primers vint-i-cinc minuts del partit, i un resultat clarament favorable, el Barça va estendre còmodament el seu domini al llarg i ample de la pista i les ocasions s’anaven succeint a la porteria de Pere Turon, que veia impotent com anaven caient els gols.

Marc Torra fent el 7-2

Davant de l’allau d’atacs barcelonistes, al Sant Feliu de Codines no li va quedar més remei que defensar-se, i defensar-se comporta cometre faltes, per el que no es va trigar gaire en completar el segon cicle acumulatiu. Marc Torra va transformar la falta directa en el 7-2, i uns minuts més tard, Marc Julià repetia i establia el 8-2. Entre els dos gols, Jassel Oller va fallar una falta directa pels visitants.

Panadero en l'acció del 9-2

Amb tot vist per sentència, el partit ja va anar de baixada camí de la finalització. Amb un Barça relaxat i amb la situació sota control, el sant Feliu de Codines va esprémer les seves darrers forces en busca de sorprendre a Sergi Fernàndez per intentar maquillar una mica el resultat, però no va tenir èxit. A manca de dos minuts per l’acabament, Sergi Panadero i Reinaldo García van establir el definitiu 10-2.

Amb aquest resultat el Barça continua en el grup capdavanter de la classificació, en el qual ja només queden quatre equips que compten els seus partits per victòries, i amb la sortida de la propera jornada a Alcoi té una bona oportunitat de continuar sumant. Per part seva, el Sant Feliu de Codines, es manté enfonsat en la darrera posició de la taula amb 0 punts, però amb l’avantatge de que les dues derrotes han estat contra els “peixos grossos” Liceo i Barça, per tant, ara pot començar la “seva lliga” amb via lliure. La propera jornada, en la que rebrà a l’Igualada, serà una bona oportunitat per començar a sumar.     

EL PROTAGONISTA:

Jordi Gabarra. Tothom podria pensar que el jugador del filial triat per Cairo per suplir a Reinaldo García tindria la funció de completar la banqueta i només gaudiria d’alguns “minuts escombreria” en cas de que el partit es possés molt de cara. No va ser així, i el tècnic blaugrana va fer servir a Gabarra –que ja havia debutat amb el primer equip fa un parell de temporades- com a revulsiu en l’inici de la segona part amb el ajustat 3-2 en el marcador. I Gabarra va respondre amb un gol en la primera jugada, que va servir per canviar la dinàmica del partit i obrir-li al Barça el camí d’una victòria que va acabar per resultar plàcida. Cal dir de pas que aquest  no va ser el primer gol de Gabarra amb el primer equip del Barça en partit oficial, ja va marcar fa dues temporades en un partit de Lliga europea, però si que ha estat el primer a la OK Lliga.

SABIES QUE…?

...aquesta va ser la primera vegada que Barça i Sant Feliu de Codines s’enfronten de forma oficial.

...Marc Julià i Jordi Gabarra, del Barça, també van marcar el dia anterior en el partit del Barça B contra el Tordera.

...aquest resultat és la golejada més àmplia del Barça amb Gaby Cairo com a  entrenador.

...l’àrbitre va fer constar a l’acta que el partit va començar amb mitja hora de retard quan no va ser així.

A KOPS DE FLASH

La penya Sang Culé cada cop més reivindicativa

Marc Julià tenia tantes ganes de porteria que una mica més i se la menja.

Els més menuts del CH Lloret en el seu moment de glòria sobre el parquet del Palau.

PODEU TROBAR UNA ÀMPLIA GALERIA D’IMATGES DEL PARTIT EN AQUEST ENLLAÇ AL NOSTRE FACEBOOK

EL KOP D’STICK:

Un cap de setmana sense futbol

Sembla que l’esser humà ha arribat a un punt de la seva evolució en el que queda totalment perdut quan arriba un cap de setmana i no hi ha futbol, i ho podem comprovar en certs comportaments que, en un altre cas, trobaríem rars.

Aquest cap de setmana sense “la millor lliga del món” de futbol, esportivament, quasi tot el ressò mediatic ha a anat a parar a tot el que envoltava el salt estratosfèric de Felix Baumgartner, fins a tal punt, que milions de persones a l’estat espanyol es van quedar embovats veient durant  quasi tres hores a un paio immòbil, encastat dins d’una càpsula mentre un globus l’enlairava, per acabar amb 15 minuts de salt, del qual vam veure la major part de la estona un puntet blanc sobre un fons negre: T’ho pares a pensar... Tot un totxo, vaja!... Però, ei! amb això no vull treure mèrit a la gesta de Baumgartner, tot al contrari, ho considero una proesa només assumible per autèntics “superhumans”. El que vull remarcar és fins on pot arribar qualsevol cosa amb un bon aparell publicitari al darrera. Un bon exemple per a que els esports poc mediàtics prenguin nota. Dit queda...

I per acabar, volia agrair de part dels membres de la escola del CH Lloret al FC Barcelona el haver-nos pogut permetre gaudir d’una jornada tant màgica amb la visita al Palau, i en especial a Jordi Martínez per haver-ho fet possible i a Paco Martínez per la seva paciència i l’exquisit tracte ofert a nens i pares.