EL BARÇA NO TÉ PIETAT DEL SANT FELIU DE CODINES
Ja va advertir Gaby Cairo que el Barça es trobaria amb un Sant Feliu de Codines que els hi faria treballar molt. I així va ser durant els primers vint-i-cinc minuts, on el Barça només va poder marxar amb un ajustat 3-2 a favor. La segona part va resultar totalment diferent, ja que els blaugranes van fer una sortida avassalladora i van trencar el partit amb tres gols matiners. A partir de llavors, el partit ja es va convertir en un festival golejador dels locals, que sumen així la segona victòria en dues jornades d’OK Lliga.
FITXA DEL PARTIT
COMPETICIÓ: OK Lliga 2012-13, jornada 2
LLOC/DIA/HORA: Palau Blaugrana, Barcelona.
Diumenge 14 d’octubre de 2012, 12:00 h.
FC BARCELONA
(3+7): Sergi
Fernàndez (p), Josep Mª Mia Ordeig,
Sergi Panadero (2), Marc Torra (2), Reinaldo García (1) –equip inicial-, Marc
Gual (1), Sergi Miras (1), Jordi Gabarra (1) i Marc Julià (2).
Entrenador: Gaby Cairo
CH FERGO AISA
SANT FELIU DE CODINES (2+0): Pere
Turon (p), Marc Vila, Tirso Gòmez (1), Josep Ramon Altayó, Roger Valls –equip
inicial-, Marc Fajas, Xavier Rubio (1),
Jordi Cassabayó i Jassel Oller.
Entrenador: Paco González
PRIMER TEMPS: 1-0 (6’) Panadero / 1-1
(20’) Gòmez, de penal / 2-1 (21’)
Miras / 3-1 (21’) Julià / 3-2 (23’) Rubio.
SEGON TEMPS: 4-2 (26’) Gabarra / 5-2
(29’) Torra, de penal / 6-2 (32’)
Gual / 7-2 (35’) Torra, de falta
directa / 8-2 (43’) Julià / 9-2 (48’) Panadero / 10-2 (48’) Reinaldo.
ÀRBITRES: Josep Antoni Ribò i Joan
Molina.
TARGETES BLAVES: Reinaldo García (FC
Barcelona)
FALTES: FC Barcelona: 14 // CP St.
Feliu de Codines: 18
PÚBLIC: Uns 1.500 espectadors
INCIDÈNCIES:
-El Barça patia la baixa per lesió de Pablo Álvarez. En
el seu lloc va estar convocat Jordi Gabarra del filial.
-Els nois i noies de la escola del CH Lloret van ser els
convidats pel FC Barcelona a fotografiar-se amb l’equip i fer un partidet
d’exhibició durant el descans.
- Els dos equips portaven tapat a la seva samarreta el
logotip de la ACHP.
- El partit va començar amb quatre minuts de retard.
CRÒNICA:
El Sant Feliu de Codines arribava al Palau Blaugrana molt
carregat d’il·lusió i amb un significatiu seguici de seguidors, que es van
passar tot el partit animant als seus jugadors, fins i tot en els moments més
feixucs. No en va, els codinencs s’havien pres aquesta visita a un dels temples
mundials de l’hoquei com un premi al haver assolit aquesta temporada l’ascens a
OK Lliga per primer cop a la seva història. Malgrat l’ambient festiu i la
teòrica diferència entre els dos conjunts, els visitants tampoc volien fer un
paper d’espàrring, i estaven disposats a plantar cara al totpoderós Barça i
marxar oferint una bona imatge.
El Sant Feliu planta cara
Panadero intenta eludir la defensa rival |
Encara que el resultat ho pugui donar a entendre, el
Barça no es va trobar un rival gens fàcil, al menys durant la primera part. Els
de Paco Gonzàlez van oferir una forta resistència des del primer minut i no van
deixar que els blaugranes es sentissin còmodes sobre la pista en cap moment.
Panadero, amb un bon xut creuat, va avançar al Barça en el minut 6, però durant
molts minuts, la tònica continuava sent la mateixa, i les rotacions de Gaby
Cairo no aconseguien trobar un forat per desmuntar el bloc codinenc.
Als 18 minuts, Reinaldo García va veure una targeta blava
i va deixar al Barça temporalment amb un home menys i una falta directa en
contra, que Marc Fajas no va saber aprofitar per empatar. Un empat que si que
va arribar dos minuts desprès, ja amb la igualtat numèrica restablerta, quan
Tirso Gòmez va materialitzar un penal favorable al Sant Feliu de Codines.
Tirso Gòmez fa l'1-1 |
L'1-1 va servir de toc d’atenció al Barça, que va
posar-se les piles i un minut més tard va poder avançar-se 3-1 amb dos gols
consecutius. El primer de Sergi Miras des del punt de penal, i pocs segons
desprès, per part de Marc Julià. Aquesta
reacció blaugrana podia donar a entendre que a partir d’ara el partit seria de
flors i violes per el Barça, però el Sant Feliu encara no havia dit la seva
darrera paraula, i a dos minuts per arribar a la mitja part, Xavier Rubio, amb
un gran xut creuat des de la cantonada de l’àrea ajustava el resultat en un
3-2. A continuació Marc Gual va
desaprofitar una falta directa favorable al Barça que podia haver servit per
arribar al descans amb una renda més folgada, així que el 3-2 deixava en incògnita
el que ens podia oferir la segona part.
Jugada en la porteria del Barça |
Reacció fulminat del Barça a la
represa
El Barça no s’havia trobat amb les millors condicions per
desenvolupar el seu joc durant tota la primera part, així que la consigna de
cara a la represa era clara: es tenia que fer canviar la dinàmica del joc el
més aviat possible per impedir que el Sant Feliu s’envalentís i la situació
pogués esdevenir en complicada. A més es tenia que tenir en compte que el Barça
ja estava en nou faltes, i una nova podia deixar als codinencs en condicions de
tornar a empatar.
El primer minut de la segona part va resultar clau per l’esdevenir
final del partit. Als vint-i-cinc segons, Jordi Gabarra aconseguia fer el 4-2,
i instants desprès Tirso Gòmez fallava la falta directa per acumulació
favorable al Sant Feliu. A partir de llavors, el partit va entrar en una fase
més pausada, on el Barça, amb un avantatge més tranquil·litzador va començar a
portar el joc cap a la seva conveniència.
Josep Ramon Altayó |
Festival golejador blaugrana
Amb un Sant Feliu de Codines fos degut a l’esforç
acumulat dels intensos primers vint-i-cinc minuts del partit, i un resultat
clarament favorable, el Barça va estendre còmodament el seu domini al llarg i
ample de la pista i les ocasions s’anaven succeint a la porteria de Pere Turon,
que veia impotent com anaven caient els gols.
Marc Torra fent el 7-2 |
Panadero en l'acció del 9-2 |
Amb aquest resultat el Barça continua en el grup capdavanter
de la classificació, en el qual ja només queden quatre equips que compten els
seus partits per victòries, i amb la sortida de la propera jornada a Alcoi té
una bona oportunitat de continuar sumant. Per part seva, el Sant Feliu de Codines,
es manté enfonsat en la darrera posició de la taula amb 0 punts, però amb l’avantatge
de que les dues derrotes han estat contra els “peixos grossos” Liceo i Barça,
per tant, ara pot començar la “seva lliga” amb via lliure. La propera jornada,
en la que rebrà a l’Igualada, serà una bona oportunitat per començar a sumar.
EL PROTAGONISTA:
Jordi Gabarra. Tothom podria pensar que el jugador
del filial triat per Cairo per suplir a Reinaldo García tindria la funció de
completar la banqueta i només gaudiria d’alguns “minuts escombreria” en cas de
que el partit es possés molt de cara. No va ser així, i el tècnic blaugrana va
fer servir a Gabarra –que ja havia debutat amb el primer equip fa un parell de
temporades- com a revulsiu en l’inici de la segona part amb el ajustat 3-2 en
el marcador. I Gabarra va respondre amb un gol en la primera jugada, que va
servir per canviar la dinàmica del partit i obrir-li al Barça el camí d’una
victòria que va acabar per resultar plàcida. Cal dir de pas que aquest no va ser
el primer gol de Gabarra amb el primer equip del Barça en partit oficial, ja va marcar fa dues temporades en un partit de Lliga europea, però si que ha estat el primer a la OK Lliga.
SABIES QUE…?
...aquesta va ser la primera vegada que Barça i Sant
Feliu de Codines s’enfronten de forma oficial.
...Marc Julià i Jordi Gabarra, del Barça, també van
marcar el dia anterior en el partit del Barça B contra el Tordera.
...aquest resultat és la golejada més àmplia del Barça
amb Gaby Cairo com a entrenador.
...l’àrbitre va fer constar a l’acta que el partit va
començar amb mitja hora de retard quan no va ser així.
A KOPS DE FLASH
EL KOP D’STICK:
Un cap de
setmana sense futbol
Sembla que l’esser humà ha arribat a un punt de la seva
evolució en el que queda totalment perdut quan arriba un cap de setmana i no hi
ha futbol, i ho podem comprovar en certs comportaments que, en un altre cas, trobaríem
rars.
Aquest cap de setmana sense “la millor lliga del món” de
futbol, esportivament, quasi tot el ressò mediatic ha a anat a parar a tot el
que envoltava el salt estratosfèric de Felix Baumgartner, fins a tal punt, que
milions de persones a l’estat espanyol es van quedar embovats veient
durant quasi tres hores a un paio immòbil,
encastat dins d’una càpsula mentre un globus l’enlairava, per acabar amb 15
minuts de salt, del qual vam veure la major part de la estona un puntet blanc
sobre un fons negre: T’ho pares a pensar... Tot un totxo, vaja!... Però, ei!
amb això no vull treure mèrit a la gesta de Baumgartner, tot al contrari, ho
considero una proesa només assumible per autèntics “superhumans”. El que vull
remarcar és fins on pot arribar qualsevol cosa amb un bon aparell publicitari
al darrera. Un bon exemple per a que els esports poc mediàtics prenguin nota. Dit
queda...
I per acabar, volia agrair de part dels membres de la escola
del CH Lloret al FC Barcelona el haver-nos pogut permetre gaudir d’una jornada
tant màgica amb la visita al Palau, i en especial a Jordi Martínez per haver-ho
fet possible i a Paco Martínez per la seva paciència i l’exquisit tracte ofert
a nens i pares.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada