10 d’oct. 2012

OK LLIGA 2012-13 (JORN.1) LLORET 5 - BLANES 5

EMPAT IN EXTREMIS 

La OK Lliga 2012-13 obria la paradeta amb un suculent plat com a entrant, el derbi de La Selva marítima entre el Lloret i el Blanes, un partit que la temporada passada no es va poder disputar, ja que el Lloret la va passar a la Primera Divisió.


Sobre el paper, els dos equips arribaven al xoc en condicions diferents. Mentre el Blanes s’ha consolidat com un dels equips forts de la OK Lliga, el Lloret ha mantingut pràcticament tot el bloc que tant bon resultat li va donar la temporada passada a 1ª Divisió més un parell d’interessants incorporacions, però el seu rendiment d’enguany a la màxima categoria encara és una incògnita. Però tot això és només especular sobre el paper, ja que com acostuma a ser habitual en aquests tipus de derbis de màxima rivalitat, sobre la pista pot passar qualsevol cosa.

Durant el partit, el Lloret va sorprendre per dos cops al Blanes. Una en els primers minuts, quan va avançar-se 2-0 gràcies a dos penals, i l’altra en els darrers minuts, quan els blanencs, desprès de capgirar el marcador, gaudien d’una renda de dos gols d’avantatge i els lloretencs van aconseguir neutralitzar-la per deixar el marcador en el 5-5 final. Un resultat que feia justícia al vist en un Municipal de Lloret que presentava una més que acceptable entrada. Enric Torner, del Lloret, i Ferran Formatjé, del Blanes, van acabar amb un hat-trick cadascun.

FITXA DEL PARTIT

COMPETICIÓ:  OK lliga 2012-13, jornada 1.

LLOC/DIA/HORA: Pavelló Municipal d’Esports, Lloret de Mar (La Selva). Dissabte 6 d’octubre de 2012, 19:30 h.

CH LLORET (3+2): Ferran Serra (p), Jordi Rodríguez Rodri, Xavier Gonzàlez, Víctor Crespo, Enric Torner (3) –equip inicial-, Raül Pelícano, Marc Gòmez (1) i Dani Rodríguez (1).
Entrenador: Manel Barceló

MURALLA ÒPTICA BLANES HCF (4+1): Jaume Llaverola (p), Ferran Formatjé (3), Joan Manel Grasas, Kimi Ridaura, Francesc Bargalló (1) –equip inicial-, Lluís Teixidó (1) i Àlex Ridaura.
Entrenador: Ramon Benito 

GOLS

PRIMER TEMPS:
1-0 (6’) Torner, de penal.
2-0 (7’) Torner, de penal.
2-1 (9’) Formatjé, aprofitant un rebot
2-2 (13’) Bargalló, de xut exterior
2-3 (14’) Formatjé, d’acció individual
3-3 (20’) D. Rodríguez, de rebot
3-4 (22’) Formatjé, d’acció individual
SEGON TEMPS:
3-5 (29’) Teixidó, de contraatac
4-5 (43’) Torner, de penal
5-5 (50’) Gòmez, a centrada de Torner

ÀRBITRES: Ignacio Garmendia i Alberto Garrote

TARGETES: --

FALTES: CH Lloret: 19 // Blanes HCF: 12

PÚBLIC: Uns 300 espectadors

INCIDÈNCIES:

- El partit va donar inici amb 5 minuts de retard sobre l’horari previst.

CRÒNICA:

El Lloret va començar el partit com una exhalació. Millor dit, Enric Torner va començar el partit com una exhalació, i en la primera jugada, als 10 segons de joc, una ràpida internada seva va estar a punt de costar-li el primer disgust a Jaume Llaverola. Amb els blanencs encara desubicats per la pista, els locals van aprofitar les ràpides incursions de Torner, ben escudat per Víctor Crespo, per intentar fer mal.

Dos penals propicien un 2-0 pel Lloret

El Blanes es va veure obligat a tancar files i defensar-se dels atacs lloretencs, i conseqüència d’això, als 6 minuts va arribar el primer penal favorable al Lloret. Enric Torner va fer el llançament i el va convertir en l’1-0, no sense un toc d’intriga, ja que la bola va quedar amagada pel cos del porter abans de traspassar la línea de gol.


Xut de penal que Enric Torner va transformar en l'1-0

Amb el Lloret exercint una forta pressió sobre el quadre blanenc, un minut més tard va arribar un nou penal. De nou Torner, aquest cop enganyant Llaverola, el va transformar fent pujar el 2-0 al marcador.

Formatjé i Bargalló artífexs de la reacció visitant

Oportunitat de Torner a punt d'acabar en gol
El tècnic visitant Ramon Benito va tenir que sol·licitar un temps mort per fer reaccionar als seus homes i provar de redreçar el rumb que estava agafant el partit abans de que fos massa tard. Tot just desprès de la aturada tècnica, dues noves ocasions d’Enric Torner van estar a punt d’incrementar l’avantatge local.

Però als 9 minuts, una jugada de fortuna pels blanencs va significar el punt d’inflexió del partit. Un fort xut de Francesc Bargalló des de la mitja pista va impactar en el patí de Rodri, desviant la trajectòria de la bola fins a la posició d’un oportunista Ferran Formatjé, que no va tenir gaires complicacions en fer el 2-1. A partir de llavors, el Blanes va semblar despertar i va començar a crear perill sobre la porteria de Ferran Serra.


Francesc Bargalló observa com d'un xut seu Formatjé fa el 2-1

Uns minuts més tard, tot just a tocar l’equador d’aquest primer temps, un nou fort xut de Bargalló arribava al fons de la porteria local, igualant el marcador a 2. Quasi a continuació, Ferran Formatjé va capgirar el marcador amb una bona acció individual.

Instants d’igualtat  

Raül Pelícano
El Blanes havia aconseguit donar la volta al resultat i a la dinàmica del partit, però el Lloret no va perdre el cap, va reordenar les files i va tornar a sortir a la càrrega sobre la porteria de Llaverola, entrant el partit en una etapa d’igualtat amb diverses oportunitats succeint-se en ambdós costats. Als 20 minuts, la fortuna aquest cop es va aliar amb els locals, quan una rematada de Dani Rodríguez va rebotar en un jugador blanenc i va acabar entrant a gol, igualant el resultat a 3.

Bargalló intenta marxar de Dani rodríguez
La igualtat al marcador no va durar ni dos minuts, quan una nova acció individual de Formatjé va tornar a avançar al Blanes amb un 3-4 amb el que es va acabar per arribar al descans. Tal va ser la intensitat amb la que van jugar els dos equips en aquesta primera part, que el marcador de faltes ja indicava un 9-8. La segona part quedava completament oberta a qualsevol esdeveniment.

El Blanes marxa en el marcador

Serra refusa la directa a Pelícano
La segona part va començar amb la mateixa intensitat que va acabar la primera. Als tres minuts el Lloret va cometre la seva desena falta. Ferran Formatjé no va poder superar a Serra en la falta directa, però en la jugada següent, Lluís Teixidó va fer-se amb la bola i va sortir en estampida cap a la porteria lloretenca, batent a Serra i fent pujar el 3-5 al marcador.

Lluís Teixidó en el moment de fer el 3-5

Un parell de minuts més tard, va ser el Lloret qui va tenir el seu torn de picar una falta directa per la acumulació del rival. Dani Rodríguez va prendre la iniciativa, però no va poder superar a Llaverola, desaprofitant una gran ocasió per reduir diferències.

Remuntada de fe del Lloret

Dani Rodríguez desaprofita una falta directa
Durant una bona estona, el Blanes va aguantar la seva renda de dos gols favorables, però sense cap comoditat, ja que el Lloret en cap moment va sortir del partit, i amb les seves ocasions no deixava de donar senyals de perill. A falta de nou minuts per la conclusió, van arribar vuitanta segons que van ser determinats per a la resolució final del partit. El Lloret va completar el seu segon cicle de faltes i donava la opció al Blanes de tornar a picar una nova directa. Francesc Bargalló va encarregar-se de fer-la efectiva, però ho va fer amb una horrorosa execució, fins arribar a perdre la possessió de la bola sense ni tant sols tenir la opció d’intentar superar a Ferran Serra, desaprofitant una oportunitat d’or per haver deixat el partit pràcticament ferit de mort. Tot seguit, una jugada d’atac dels locals va acabar en penal. Enric Torner va tornar a provar sort, i va tornar a superar a Llaverola per tercera vegada, ajustant el marcador en un 4-5 amb set minuts encara per endavant. 

Enric Torner supera Llaverola per tercera vegada des del punt de penal

Esperonat per la seva afició, el Lloret va tirar de coratge per acabar de revertir la situació negativa i poder treure algun resultat positiu. Els lloretencs van intentar de totes les maneres possibles trobar un forat en el blindatge amb el que el Blanes intentava salvaguardar el resultat favorable, però el temps anava transcorrent implacable sense cap èxit. A tres minuts pel final, Ferran Serra va tenir una intervenció providencial al tallar un perillós contraatac de Lluís Teixidó que podia haver resultat fatal. I, finalment, la insistència i la fe dels locals va tenir el seu premi a només 24 segons per la botzina. Rodri va recuperar una bola en defensa, que va posar en joc ràpidament cap a Raül Pelícano. Aquest li va servir a Enric Torner, i aquest va enviar una gran passada en profunditat cap a Marc Gòmez que s’havia lliurat del marcatge i estava sol davant Llaverola, aconseguint rematar i superar al porter blanenc, establint el definitiu 5-5. Un resultat que premiava la constància i insistència del Lloret i feia justícia amb el viscut sobre la pista, prova d’això és que desprès del partit tots dos equips van valorar com a positiu el punt obtingut en aquest inici d’OK Lliga.


Els jugadors del Lloret celebren l'agònic gol de l'empat a 5

La propera jornada, el Lloret tindrà una complicada sortida dissabte a la pista del Noia, mentre que el Blanes avançarà a dijous el seu partit a casa contra el Calafell.

EL PROTAGONISTA:

Enric Torner. Un altre partit antològic del jugador torderenc amb la samarreta del Lloret. Va multiplicar-se sobre la pista per defensar, crear, repartir i atacar, convertint-se en tot un maldecap per la defensa blanenca. Va estar infalible des del punt de penal, del que podrà fardar que va ser capaç de fer-li tres gols de tres intents a tot un Llaverola que devia acabar somiant amb ell. A més, del seu estic va sortir una genial passada que va acabar en el gol de l’empat final. Estem davant d’un jugador cridat a ser un dels referents de l’hoquei mundial dels propers anys, si no, temps al temps....
      
SABIES QUE…?

...el CH Lloret tenia previst fer-se la foto oficial de l’equip abans del partit, però ho va tenir que posposar degut a l’absència de la fisioterapeuta Imma Badosa, i a que Manel Barceló no tenia l’uniforme oficial.
...la fisioterapeuta del Lloret Imma Badosa tenia permís del club per absentar-se al partit i poder assistir al concert de Lady Gaga a Barcelona.
...els àrbitres van fer cobrir els piercings dels jugadors abans del partit, cosa obligatòria, però que s’acostuma poc a fer.
   
A KOPS DE FLASH

El porter suplent del Lloret, Oriol Peranau, lluint un patrocinador personal a les seves guardes.

Darrers retocs abans del partit.

El new-look del lloretenc Raül Pelícano.

Jaume Llaverola va protestar molt als àrbitres sobre els dos penals assenyalats en els primers minuts.

Bon aspecte de les graderies del pavelló.

Temporada nova, però vells costums... els àrbitres al mig de la foto.

La banqueta del Lloret lamenta la desena falta de l’equip.

De lluny i desenfocat, la execució del gol de l’empat a 5 va ser tant ràpida que ens va agafar amb la guàrdia baixa.


EL KOP D’STICK:

El braçalet d’en Benito.

En aquests temps històrics de gran fervor independentista que està vivint Catalunya, els símbols nacionalistes estan adquirint un alt grau de protagonisme i veneració en tots els àmbits de la societat. Com a prova, fa pocs dies vam rebre la notícia de que el CP Vic lluirà la estelada a la samarreta aquesta temporada. En referència a això –i aprofito que un dels protagonistes d’aquesta crònica és el Blanes-, m’ha vingut a la memòria que aquesta iniciativa no resulta pas pionera, ja que fa uns anys, en la seva etapa com a jugador, Ramon Benito ja va passejar la estelada per arreu de l’estat espanyol i Europa enganxada en el seu braçalet de capità, i quasi ningú es va fer ressò del detall. Avui en dia, aquests petits detalls es magnifiquen, i acaben per resultar notícia.

L’hoquei patins, com a esport fortament arrelat a Catalunya, i del que som la gran potencia mundial, i com a tal volem que se’ns reconegui de forma lliure, tindria que aprofitar aquesta oportunitat històrica per fer més força que mai per lluitar també per la causa pròpia, alhora implicant-s’hi, amb valentia i sense amagar-se, en la causa comú. D’acord que diuen que no és bo barrejar esport i política, però en aquest cas, si anem tots junts tirant del carro a la mateixa direcció –societat, política, cultura, esport...- tothom sortirà guanyant.

Ah! I ja posats, en referència a l’escrit aquí, aprofito la ben entesa per preguntar-m’hi el motiu de que, des de la marxa de l’Ivan Tibau, el capità del Lloret no acostuma a lluir cap braçalet, ni amb Senyera ni sense...