La OK Lliga 2012-13 obria la paradeta amb un suculent plat com a entrant, el derbi de La Selva marítima entre el Lloret i el Blanes, un partit que la temporada passada no es va poder disputar, ja que el Lloret la va passar a la Primera Divisió.
Sobre el paper, els dos equips arribaven al xoc en
condicions diferents. Mentre el Blanes s’ha consolidat com un dels equips forts
de la OK Lliga, el
Lloret ha mantingut pràcticament tot el bloc que tant bon resultat li va donar
la temporada passada a 1ª Divisió més un parell d’interessants incorporacions,
però el seu rendiment d’enguany a la màxima categoria encara és una incògnita.
Però tot això és només especular sobre el paper, ja que com acostuma a ser
habitual en aquests tipus de derbis de màxima rivalitat, sobre la pista pot
passar qualsevol cosa.
Durant el partit, el Lloret va sorprendre per dos cops al
Blanes. Una en els primers minuts, quan va avançar-se 2-0 gràcies a dos penals,
i l’altra en els darrers minuts, quan els blanencs, desprès de capgirar el
marcador, gaudien d’una renda de dos gols d’avantatge i els lloretencs van
aconseguir neutralitzar-la per deixar el marcador en el 5-5 final. Un resultat
que feia justícia al vist en un Municipal de Lloret que presentava una més que
acceptable entrada. Enric Torner, del Lloret, i Ferran Formatjé, del Blanes,
van acabar amb un hat-trick cadascun.
FITXA DEL PARTIT
COMPETICIÓ: OK lliga 2012-13, jornada 1.
LLOC/DIA/HORA: Pavelló Municipal d’Esports,
Lloret de Mar (La Selva).
Dissabte 6 d’octubre de 2012, 19:30 h.
CH LLORET (3+2): Ferran Serra (p), Jordi
Rodríguez Rodri, Xavier Gonzàlez,
Víctor Crespo, Enric Torner (3) –equip inicial-, Raül Pelícano, Marc Gòmez (1)
i Dani Rodríguez (1).
Entrenador: Manel Barceló
MURALLA ÒPTICA
BLANES HCF (4+1):
Jaume Llaverola (p), Ferran Formatjé (3), Joan Manel Grasas, Kimi Ridaura,
Francesc Bargalló (1) –equip inicial-, Lluís Teixidó (1) i Àlex Ridaura.
Entrenador: Ramon Benito
GOLS
1-0 (6’) Torner, de penal.
2-0 (7’) Torner, de penal.
2-1 (9’) Formatjé, aprofitant un
rebot
2-2 (13’) Bargalló, de xut exterior
2-3 (14’) Formatjé, d’acció
individual
3-3 (20’) D. Rodríguez, de rebot
3-4 (22’) Formatjé, d’acció
individual
SEGON TEMPS:
3-5 (29’) Teixidó, de contraatac
4-5 (43’) Torner, de penal
5-5 (50’) Gòmez, a centrada de
Torner
ÀRBITRES: Ignacio Garmendia i Alberto
Garrote
TARGETES: --
FALTES: CH Lloret: 19 // Blanes HCF:
12
PÚBLIC: Uns 300 espectadors
INCIDÈNCIES:
- El partit va donar inici amb 5 minuts de retard sobre
l’horari previst.
CRÒNICA:
El Lloret va començar el partit com una exhalació. Millor
dit, Enric Torner va començar el partit com una exhalació, i en la primera
jugada, als 10 segons de joc, una ràpida internada seva va estar a punt de
costar-li el primer disgust a Jaume Llaverola. Amb els blanencs encara
desubicats per la pista, els locals van aprofitar les ràpides incursions de
Torner, ben escudat per Víctor Crespo, per intentar fer mal.
Dos penals propicien un 2-0 pel Lloret
El Blanes es va veure obligat a tancar files i
defensar-se dels atacs lloretencs, i conseqüència d’això, als 6 minuts va
arribar el primer penal favorable al Lloret. Enric Torner va fer el llançament
i el va convertir en l’1-0, no sense un toc d’intriga, ja que la bola va quedar
amagada pel cos del porter abans de traspassar la línea de gol.
Amb el Lloret exercint una forta pressió sobre el quadre
blanenc, un minut més tard va arribar un nou penal. De nou Torner, aquest cop
enganyant Llaverola, el va transformar fent pujar el 2-0 al marcador.
Formatjé i Bargalló artífexs de la
reacció visitant
Oportunitat de Torner a punt d'acabar en gol |
Però als 9 minuts, una jugada de fortuna pels blanencs va
significar el punt d’inflexió del partit. Un fort xut de Francesc Bargalló des
de la mitja pista va impactar en el patí de Rodri, desviant la
trajectòria de la bola fins a la posició d’un oportunista Ferran Formatjé, que
no va tenir gaires complicacions en fer el 2-1. A partir de llavors, el
Blanes va semblar despertar i va començar a crear perill sobre la porteria de
Ferran Serra.
Uns minuts més tard, tot just a tocar l’equador d’aquest
primer temps, un nou fort xut de Bargalló arribava al fons de la porteria
local, igualant el marcador a 2. Quasi a continuació, Ferran Formatjé va
capgirar el marcador amb una bona acció individual.
Instants d’igualtat
Raül Pelícano |
Bargalló intenta marxar de Dani rodríguez |
El Blanes marxa en el marcador
Serra refusa la directa a Pelícano |
Un parell de minuts més tard, va ser el Lloret qui va
tenir el seu torn de picar una falta directa per la acumulació del rival. Dani
Rodríguez va prendre la iniciativa, però no va poder superar a Llaverola,
desaprofitant una gran ocasió per reduir diferències.
Remuntada de fe del Lloret
Dani Rodríguez desaprofita una falta directa |
Esperonat per la seva afició, el Lloret va tirar de
coratge per acabar de revertir la situació negativa i poder treure algun
resultat positiu. Els lloretencs van intentar de totes les maneres possibles
trobar un forat en el blindatge amb el que el Blanes intentava salvaguardar el
resultat favorable, però el temps anava transcorrent implacable sense cap èxit.
A tres minuts pel final, Ferran Serra va tenir una intervenció providencial al
tallar un perillós contraatac de Lluís Teixidó que podia haver resultat fatal.
I, finalment, la insistència i la fe dels locals va tenir el seu premi a només
24 segons per la botzina. Rodri va recuperar una bola en defensa, que va
posar en joc ràpidament cap a Raül Pelícano. Aquest li va servir a Enric
Torner, i aquest va enviar una gran passada en profunditat cap a Marc Gòmez que
s’havia lliurat del marcatge i estava sol davant Llaverola, aconseguint rematar
i superar al porter blanenc, establint el definitiu 5-5. Un resultat que
premiava la constància i insistència del Lloret i feia justícia amb el viscut
sobre la pista, prova d’això és que desprès del partit tots dos equips van
valorar com a positiu el punt obtingut en aquest inici d’OK Lliga.
La propera jornada, el Lloret tindrà una complicada sortida
dissabte a la pista del Noia, mentre que el Blanes avançarà a dijous el seu
partit a casa contra el Calafell.
EL PROTAGONISTA:
Enric Torner. Un altre partit antològic del jugador
torderenc amb la samarreta del Lloret. Va multiplicar-se sobre la pista per
defensar, crear, repartir i atacar, convertint-se en tot un maldecap per la
defensa blanenca. Va estar infalible des del punt de penal, del que podrà
fardar que va ser capaç de fer-li tres gols de tres intents a tot un Llaverola
que devia acabar somiant amb ell. A més, del seu estic va sortir una genial
passada que va acabar en el gol de l’empat final. Estem davant d’un jugador
cridat a ser un dels referents de l’hoquei mundial dels propers anys, si no,
temps al temps....
SABIES QUE…?
...el CH Lloret tenia previst fer-se la foto oficial de
l’equip abans del partit, però ho va tenir que posposar degut a l’absència de
la fisioterapeuta Imma Badosa, i a que Manel Barceló no tenia l’uniforme
oficial.
...la fisioterapeuta del Lloret Imma Badosa tenia permís
del club per absentar-se al partit i poder assistir al concert de Lady Gaga a
Barcelona.
...els àrbitres van fer cobrir els piercings dels jugadors abans del partit, cosa obligatòria, però
que s’acostuma poc a fer.
A KOPS DE FLASH
Jaume Llaverola
va protestar molt als àrbitres sobre els dos penals assenyalats en els primers
minuts.
De lluny i
desenfocat, la execució del gol de l’empat a 5 va ser tant ràpida que ens va
agafar amb la guàrdia baixa.
EL KOP D’STICK:
El braçalet d’en
Benito.
En aquests temps històrics de gran fervor independentista
que està vivint Catalunya, els símbols nacionalistes estan adquirint un alt
grau de protagonisme i veneració en tots els àmbits de la societat. Com a
prova, fa pocs dies vam rebre la notícia de que el CP Vic lluirà la estelada a
la samarreta aquesta temporada. En referència a això –i aprofito que un dels
protagonistes d’aquesta crònica és el Blanes-, m’ha vingut a la memòria que
aquesta iniciativa no resulta pas pionera, ja que fa uns anys, en la seva etapa
com a jugador, Ramon Benito ja va passejar la estelada per arreu de l’estat
espanyol i Europa enganxada en el seu braçalet de capità, i quasi ningú es va fer
ressò del detall. Avui en dia, aquests petits detalls es magnifiquen, i acaben
per resultar notícia.
L’hoquei patins, com a esport fortament arrelat a
Catalunya, i del que som la gran potencia mundial, i com a tal volem que se’ns
reconegui de forma lliure, tindria que aprofitar aquesta oportunitat històrica
per fer més força que mai per lluitar també per la causa pròpia, alhora implicant-s’hi,
amb valentia i sense amagar-se, en la causa comú. D’acord que diuen que no és
bo barrejar esport i política, però en aquest cas, si anem tots junts tirant
del carro a la mateixa direcció –societat, política, cultura, esport...- tothom
sortirà guanyant.
Ah! I ja posats, en referència a l’escrit aquí, aprofito la
ben entesa per preguntar-m’hi el motiu de que, des de la marxa de l’Ivan Tibau,
el capità del Lloret no acostuma a lluir cap braçalet, ni amb Senyera ni
sense...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada