10 de febr. 2013

ELS NOSTRES PROTAGONISTES 2012: ROGER I ORIOL PERARNAU



ORIOL I ROGER PERARNAU
(Educadors de la Escola del CH Lloret)

La nominació dels germans Roger i Oriol Perarnau és sens dubte la aposta més personal meva per aquesta edició del PROTAGONISTA “A KOPS D’STICK” 2012, si més no, degut a la vinculació directa que he tingut amb ells aquests darrers mesos.

Només quan ets pare d’una criatura valores realment el treball d’uns “valents” que tenen que posar-s’hi a “batallar” durant unes hores contra un exercit d’infants indomables d’entre 3 i 6 anys, i que mai saps amb quin estat d’ànim sortiran del cole o amb què t’acabaran sorprenent. Aquest és el cas d’en Roger i l’Oriol, que formen part de la plantilla del primer equip del CH Lloret –tot i que no gaudeixen de gaires minuts de joc- i ho compaginen amb la tasca d’encarregar-se de la escola del club, una tasca difícil, important i poc reconeguda.

Qualificar-los com a “entrenadors” considero que no seria del tot correcte, trobo que la paraula que més els defineix seria “educadors”, perquè la seva feina va més enllà d’ensenyar als nens a fer les seves primeres patinades, a agafar bé l’estic o a anar tots junts a marcar a la mateixa porteria. Tenen que inculcar als nens el que significa l’esport, els valors com el companyerisme o l’esforç que costa assolir un objectiu i la satisfacció d’aconseguir-ho. Valors que no només els hi ajudaran a l’esport, sinó que també a la seva vida. I tot això amb la dificultat de fer-ho entendre de forma amena i divertida, per a que els nens ho entenguin, ho captin i ho vulguin posar en pràctica. Quan veus la dedicació que hi posen en Roger i l’Oriol durant els entrenaments, la paciència i la tendresa que posen amb els menuts, i el punt de fermesa just per a que ningú els hi perdi el respecte, te n’adones de que creuen i els hi agrada el que fan, i això els nens ho noten. Anar a guanyar partidets els dissabtes no significa res en aquestes edats, nomès quan veus que un nen surt de l’escola i es mor de ganes d’anar cap a entreno, que posa als seus entrenadors com a exemple, es quan te n’adones que les coses s’estan fent bé. En aquest sentit, els nens no menteixen.

Vull que aquesta menció cap a en Roger i l’Oriol Perarnau serveixi també com a reconeixement a tota la resta d’entrenadors de les escoles de tots els clubs. Una feina obscura, devaluada i poc reconeguda, en la que no pots engalanar el currículum amb victòries i títols, però que et deixa la gran satisfacció de saber que has contribuït a crear als futurs jugadors i a formar-los com a persones. Personalment, no sé si el camí de la Mireia a l’hoquei serà llarg o curt, planer o tortuós, i acabarà amb més o menys èxit, però el que sé segur és que van ser en Roger i l’Oriol els qui li van acompanyar a fer les primeres passes, li van indicar la direcció que prendre i li van ensenyar com superar els primers obstacles.  

Els integrants de la Escola del CH lloret 2012-13