NO APTE PER CARDÍACS
COMPETICIÓ: OK Lliga 2010-11, jornada 7.
LLOC/DIA/HORA: Palau Blaugrana, Barcelona. Dissabte,
13 de novembre de 2010, 20:00 h.
FC BARCELONA SORLI DISCAU
(1+1): Fernández,
Panadero, Torra, Borregán, Reinaldo –equip inicial-, Ordeig, Páez i Adroher.
Entrenador: Ferran Pujalte.
CH LLORET (1+0): Serra, Marc Tibau, Lladó, Rodri,
Crespo –equip inicial-, Gonzàlez, Cassalí i Martos.
Entrenador: Ivan Tibau.
GOLS:
PRIMER TEMPS:
1-0 (24’)
Ordeig, de jugada col·lectiva.
1-1 (25’)
Rodri, de contracop.
SEGON TEMPS:
2-1 (40’)
Reinaldo, de contracop.
À
RBITRES: Melero i De La Hera.
TARGETES BLAVES: Reinaldo (FC Barcelona) / Rodri (CH
Lloret)
FALTES: FC Barcelona:17 / CH Lloret: 15
PÚBLIC: Uns 1.500 espectadors.
INCIDÈNCIES:
- Al voltant de les instal·lacions del FC Barcelona hi havia una mica
més de dispositiu de seguritat del habitual, degut a la presència de la família
reial de Jordània en el partit de futbol del Camp Nou.
- El Barça patia la baixa per lesió de Carlos López, que va ser suplit
pel júnior Marc Julià, que finalment no va jugar.
- El jugadors de base de l’Sferic de Terrassa van ser els convidats del
FC Barcelona en aquesta ocasió. Els nois es van fer una foto amb els jugadors i
van oferir un partit d’exhibició durant el descans.
- En la llotja presidencial, juntament amb els directius del CH Lloret
hi havia l’Alcalde de la població.
CRÒNICA:
Ni el Barça,ni el Lloret, ni el públic van fallar, i en el Palau
Blaugrana es va viure un apassionant espectacle hoqueístic no apte per a malats
del cor, que va mantenir amb els nervis a flor de pell a tots els presents fins
al darrer segon de partit.
Tant el FC Barcelona i el CH Lloret necessitaven imperiosament els punts
per mantenir vius els seus interessos. Els locals, desprès d’un inici irregular
de campionat, no podien tornar a fallar, ja que podrien quedar despenjats perillosament
del cap de la classificació. I el Lloret, per la seva banda, que amb aquest
partit iniciava el seu “Tourmalet” particular contra els quatre “grans”, es
trobava en una compromesa posició en la part
baixa de la taula, per el que esgarrapar algun punt podria ser de vital
importància. Cap dels dos equips va defraudar, i tots dos van mostrar una
imatge molt millorada respecte a versions anteriors. Finalment, el millor
encert blaugrana es va imposar sobre el sacrifici i coratge lloretenc, i els
tres punts es van quedar a casa, davant d’un públic que, molt escalonadament,
va anar omplint les grades del Palau i, apart de no abandonar els seus seients
fins al final, no es va mostrar fred com altres vegades.
Les defenses s’imposen a
l’atac.
El Lloret ha sabut contrarestar perfectament la pressió inicial del
Barça gràcies a un sòlid plantejament defensiu i a una sortida a l’atac ben
coordinada sense prendre riscos innecessaris. Els blaugranes eren els que
portaven la batuta del joc, però el Lloret volia deixar clar des d’un bon
principi que no es sotmetria amb facilitat. Les jugades d’atac del Barça topaven
contínuament amb la tancada defensa rival, i aquelles ocasions que arribaven a
porteria les resolia eficientment Ferran Serra, que va quallar un magnífic
partit. Els barcelonistes, conscients del que s’estaven jugant, tampoc van
voler córrer riscos, i també es van saber tancar ràpidament davant dels atacs
lloretencs, que malgrat no eren gaires, estaven ben coordinats i creaven una
certa sensació de perill davant de Sergi Fernàndez, que debutava com a porter
titular davant de la seva afició.
La primera jugada clara de perill ha estat un fort xut de Panadero que
s’ha estavellat en el travesser de la porteria de Serra. Uns minuts més tard,
Borregán ha provat sort amb un llançament de penal, però el capità blaugrana no
ha pogut superar al porter lloretenc en el xut, ni en el posterior refús. Un
temps mort sol·licitat als volts del quart d’hora de joc ha servit als tècnics
per polir alguns aspectes del joc dels seus equips, cosa que s’ha notat a la
pista, ja que el joc s’ha obert una mica més, i les jugades d’atac arribaven
amb més freqüència a l’àrea rival.
Dos gols en el darrer
minut del primer temps.
Els dos porters han adquirit el protagonisme momentani del partit.
Ferran Serra ha tret de polleguera als jugadors del Barça, que ho han intentat
de totes les formes possibles i veien com el porter lloretenc també responia de
totes formes possibles. Sergi Fernandez no ha tingut tanta feina com el seu
homòleg, però ha estat atent i ha sabut respondre a les ocasions que mereixien
la seva intervenció. El públic que mica a mica anava poblant les graderies del
Palau s’ho anava passant d’allò més bé, i encomanats pel constants càntics dels
de Sang Culé, el seu suport va ser vital per que els jugadors blaugranes no
defallissin en un final de la primera part que es mostrava agònic.
Quan l’electrònic ja apuntava sense gols el camí dels vestidors, Mia
Ordeig ha culminat una jugada del Barça amb el primer gol de la nit. El 1-0
feia respirar tranquils a l’afició barcelonista, que vien com per fi s’havia aconseguit
obrir la llauna. Però només va donar temps a agafar una glopada d’aire, ja que
pocs segons desprès, Rodri feia emmudir al Palau al enviar la bola al fons de
la xarxa en una ràpida jugada de contracop lloretenca. El Lloret no es va
mostrar ni de lluny com a el rival feble
que molts esperaven, i amb un incert 1-1 s’arribava al descans.
Una segona part amb els
nervis a flor de pell.
El Barça va reprendre el partit amb la mateixa intensitat i pressió
sobre el rival amb la qual va acabar la primera part. El Lloret va engranar una
marxa més al seu joc i, esperonat pel magnífic treball defensiu que estaven
fent fins a les hores, van intentar amb més decisió sortir a l’atac. Els
primers minuts del segon temps van estar plens d’ocasions en les dues
porteries, però cap acabava per decantar el marcador cap a un costat o l’altre.
Reinaldo García i Marc Torra han tingut unes bones ocasions per fer el segon
gol blaugrana, però l’omnipressent Ferran Serra les ha desbaratat aquestes i
d’altres. Mentre el lloret també va poder fer mal mitjançant les ocasions de
Xavier Gonzàlez i Marc Tibau, entre d’altres.
Per intensificar la emoció, els dos equips han arribat a la desena
falta, però cap dels dos ha pogut aprofitar les sendes faltes directes que han
disposat al seu favor. Per part local Sergi Panadero ha fallat davant Serra, i
per part del Lloret, Víctor Crespo no ha pogut superar a Fernández.
Quan ja s’enfilaven els darrers deu minuts del partit, i a poca gent del
Palau els hi quedaven ungles. Reinaldo García ha aconseguit fer el 2-1, un
resultat que, tot i que a la postra va ser el final, avançava al Barça
momentàniament, ja que donat com anava el partit, no es podria considerar
definitiu.
Final de partit intens i
emocionant.
El 2-1 ha
intensificat més les emocions dins de la pista, ja que el Barça volia de totes
totes rematar la feina amb un tercer gol que els hi donés més tranquil·litat, i
el Lloret no es resignava a marxar de buit desprès de fer un gran partit. Els
dos equips continuaven sumant faltes i han tornat a completar un segon cicle.
Primer ha estat el Lloret el que ha pogut empatar amb la execució d’una falta
directa, però Rodri no ha pogut materialitzar-la. Instants més tard, Jordi
Adroher no ha pogut fer lo propi davant Serra.
En el darrer minut, fruit de la tensió regnat, una topada entre Rodri i
Reinaldo García va acabar en una picabaralla entre els jugadors dels dos
bàndols. El resultat: targeta blava a García i Rodri, i falta directa favorable
al Barça. Panadero no ha pogut fer el tercer gol, però el temps s’ha esvaït i
no ha donat temps per res més. Així, amb un agònic, per dir-ho d’alguna manera,
2-1, el Barça va sumar tres punts que el continuen mantenint penjat en les
primeres places de la classificació. Tenint en compte que els blaugranes encara
tene que jugar contra els seus rivals
directes, els cinc punts que l’allunyen del líder, poden veure’s
substancialment reduïts.
El Lloret s’enfonsa en les darreres posicions de la classificació
justament ara quan li arriba el calendari més complicat. Malgrat tot, el bon
joc mostrat pel lloretencs els hi ha de servir de guia pera afrontar les
properes jornades.
SABIES QUE…?
... entre el públic es trobaven el ex porter barcelonista Jordi
Martínez, i també el lessionat Carlos López. Aquest últim va baixar als
vestidors un cop acabat el partit, i es va tancar força estona amb els seus
companys.
... molts jugadors i membres de la expedició del Lloret es van quedar a
veure en directe des del Camp Nou el Barça-Villareal de futbol.
A KOPS DE FLASH
Abans del partit es va
produir un cordial i animat retrobament entre dos grans velles glòries de
l’hoquei: Quim Paüls, actual secretari tècnic del Barça, i Ivan Tibau, actual
entrenador del Lloret.
“Uuups!... m’han
enxampat!”
Una professió de risc:
Col·locador de publicitat en partits d’hoquei.
Parlant de publicitat...
el patrocinador del Barça estrenava nous cartells.
El Palau Blaugrana
presentava un ambient digne de les grans ocasions.
La gent de Sang Culé,
simplement: INCOMBUSTIBLES.
Sergi Fernández per fi va
debutar com a porter titular del Barça en el Palau.
Ferran Serra va tenir molta
feina i la va fer molt bé. Fins i tot netejar la seva àrea.
Els nois de l’Sfèric de
Tarrassa van tenir el seu moment de glòria.
El efecte enganya:
l’àrbitre no aplaudia el gol de Rodri.
Marc Julià es va quedar
sense nom i sense jugar.
Malgrat tot,
afortunadament, la orella de Rodri continua en el seu lloc.
El Barça encara conserva
el mural de l’equip de la temporada passada.
La zona mixta del Palau
estava força tranquil·la... es nota que la prioritat era el futbol.
Quan marxaven del Palau,
als jugadors del Barça els hi van fer un passadís.
EL PROTAGONISTA
Ferran Serra.
El porter del Lloret va tornar a demostrar que està travessant una etapa
molt dolça, i ho demostra jornada darrera jornada. En el partit contra el
Barça, la seva actuació va ser fonamental per mantenir vives les esperances de
puntuar del seu equip. Va aturar-ho quasi tot, xuts, penals, faltes directes,
mantenint al Lloret en el partit des del principi fins al darrer segon, i
convertint-se en un malson pels davanters blaugranes. Si finalment els
lloretencs van marxar de buit, de ben segur no va ser culpa seva.
EL KOP D’STICK:
Ni Barça ni Lloret estan tant malament com es podrien pensar alguns. El
Barça està travessant una etapa d’aquelles d’incertesa, on les coses no acaben
de rutllar del tot i es suma que la bola no vol entrar, el que encara embolica
més les coses. Però el Barça es un equip que genera moltes ocasions i fa
treballar de valent a les defenses i porters rivals (si no, que li preguntin
aquest cop a Serra). Estic segur que quan els barcelonistes entrin en la
dinàmica positiva, la qualitat dels seus homes, farà de l’equip una màquina
d’hoquei que causarà destralls allà on aparegui. Els cinc punts que li treu el
Liceo es poden convertir en cendra si el Barça agafa el bon camí abans de jugar
contra el Reus, Vic i el propi Liceo. I si no... us recordeu del final de la
passada temporada?
El Lloret no passa un bon moment, i la seva tràgica situació es pot
veure agreujada en els properes jornades, on te que enfrontar-se als “grans”.
Però jo voldria trencar una llança en favor dels lloretencs, sobretot veient el
gran partit que han jugat contra el
Barça. Molt disciplinats en defensa, i molt coherents en atac, m’han recordat a
aquell Lloret tant incòmode que va començar tant bé la passada temporada.
Aquest partit els hi ha de servir de referent per afrontar ara al Vic, i
desprès al Reus sense cap complex. I estic segur que si aconsegueixen mostrar
la mateixa versió i si, a més, poden sumar algun punt, afrontaran la resta del
campionat d’una altra manera, i tiraran amunt segur. Fusta no en falta, ara
toca treure-li partit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada