PRIMER COP A SOBRE LA TAULA
COMPETICIÓ: OK Lliga 2010-11,
jornada 9.
LLOC/DIA/HORA: Palau Blaugrana,
Barcelona. Divendres, 26 de novembre de 2010. 20:30h.
FC BARCELONA SORLI DISCAU (2+3):
Fernàndez, Ordeig, Panadero, Borregán, Reinaldo –equip inicial-, Torra, David
Paez i Adroher.
Entrenador: Ferran
Pujalte.
RONCATO CP VIC (1+0): Freixes,
Masoliver, Roca, Bancells, López –equip inicial-, Pla, Carbó i Ordóñez.
Entrenador: Quim
López
GOLS:
PRIMER TEMPS:
1-0 (2’) Reinaldo, de jugada
personal.
2-0 (8’) Reinaldo, a centrada de
Ordeig.
2-1 (13’) Pla, de xut llunyà.
SEGON TEMPS:
3-1 (34’) Panadero, de jugada
col·lectiva.
4-1 (36’) Borregán, a passada de
Paez.
5-1 (46’) Reinaldo, d’acció
personal.
ÀRBITRES: Galán i Prades
TARGETES: - /-
FALTES: FC Barcelona:17 / CP
Vic: 16
PÚBLIC: Uns 1.200 espectadors.
INCIDÈNCIES:
- El partit es va
tenir que avançar a divendres degut al overbooking d’horaris que pateix
el Palau blaugrana.
- Barça patia la baixa
per lesió de Carlitos López, substituït en la convocatòria pel júnior Marc
Julià, que finalment no va jugar.
- Aquest partit era
un dels escollits pel FC Barcelona per a que els seus socis més joves es
poguessin fer una foto amb l’equip d’hoquei patins. A més, el club va convidar
als jugadors de base del Col·legi Casp, que van oferir una petita exhibició
durant el descans del partit.
CRÒNICA:
El FC Barcelona va
donar un contundent primer cop sobre la taula al derrotar de forma inapel·lable
al CP Vic, volent dir que, malgrat el irregular inici de temporada que els ha
portat a estar a 10 punts del líder, encara no donen res per perdut i afronten
amb la màxima motivació aquest tram de campionat on tenen que enfrontar-se
entre si els teòrics aspirants al títol d’OK Lliga.
Espectacular inici de partit
No podia ser menys
entre dos equips als qui els hi agrada tenir la bola i practicar un joc ràpid i
directe, i l’inici de partit ha estat d’un ritme trepidant, amb bones
oportunitats alternades en ambdues porteries. El Vic ha intentat sorprendre al
Barça amb les seves mateixes armes, fent-se ràpidament amb la bola i infringint
una forta pressió davant de la porteria rival, però el Barça s’ha tret ràpid la
son de les orelles, i als dos minuts, Reinaldo García feia el 1-0 als enviar al
fons de la xarxa d’un fort xut creuat una bola que ell mateix va recuperar a
mitja pista.
Dins d’un vaivé
constant sense concessions, Titi Roca va estar a punt d’empatar, però la seva
rematada es va estavellar en el travesser de la porteria de Sergi Fernàndez,
que s’enfrontava per primer cop al seu antic equip. I del possible empat es va
passar al 2-0, quan de nou Reinaldo García culminava una jugada conduïda per
Mia Ordeig. El Barça aconseguia un avantatge substancial, però gens clar,
veient com anava el partit. 
Amb el 2-0 ha arribat el primer temps
mort del partit, i les primeres rotacions a les banquetes. La sortida a la
pista de Sergi Pla ha estat crucial pel Vic, ja que ell ha estat qui ha reduït
distàncies en el marcador, amb un xut des de lluny que s’ha colat en la
porteria d’un Sergi Fernàndez tapat per la defensa.
Amb un incert 2-1 s’arriba al descans
El 2-1 ha donat un punt més emoció
al partit. El Vic ha insistit en busca de l’empat, però un Barça molt serè i
ben posicionat a la pista s’ha anat fent mica en mica amb la possessió de la
bola. Dels estics dels jugadors blaugranes han arribat la gran part de les
ocasions abans del descans, però el Vic no es quedava enrere, i tot i que en
menor nombre, les seves ocasions estaven ben trenades i aconseguien arribar amb
molt perill a l’àrea rival. Han estat uns minuts on les actuacions dels dos
porters han esdevingut decisives pel interessos dels dos equips.
Mia Ordeig fallava
un penal favorable al Barça a pocs minuts d’arribar al descans, i Quim López
feia entrar a la pista en els darrers minuts a Lucas Ordóñez, en busca de que
una genialitat del jugador argentí del Vic, pogués desencallar el resultat.
Però els esforços dels dos equips van estar en va, i el marcador no es va
tornar a moure del 2-1 abans d’acabar el primer temps.
Panadero desencalla el marcador
La segona part ha
començat amb la incertesa de saber quines consignes haurien donat els dos entrenadors als seus homes, amb la
finalitat de decantar el partit cap el seu favor. Però de ben aviat s’ha pogut
veure que la estratègia a seguir era clar pels dos equips: atacar i atacar.
Així dons, l’inici de la represa ha estat una continuació de la tònica del
primer temps, amb ocasions constants en ambdues porteries. El públic que, d’una
forma esglaonada, va anar omplint les localitats del Palau, estava gaudint d’un
bon espectacle esportiu, molt digne dels dos grans equips que s’enfrontaven a
la pista.
Durant aquests
primers minuts de segon temps, els dos equips han arribat a la seva desena
falta, per el que han donat oportunitat a l’adversari de disposar d’una falta
directa. El primer en fer la execució ha estat el Barça, però Freixas ha
desbaratat el llançament de Panadero.
Pocs instant desprès li ha tocat el torn al Vic. En aquest cas, Lucas Ordóñez
ha pogut superar a Sergi Fernández, però la bola s’ha estavellat en el
travesser de la porteria, just abans de que el porter blaugrana allunyés
ràpidament el refús de la bola lluny de l’abast del jugador argentí.
No ha estat fins
als 9 minuts de la represa, que per fi s’ha mogut el marcador. Sergi Panadero
ha fet el 3-1 al culminar una bona triangulació dels jugadors del Barça. El gol
a obert la porta a uns minuts de total domini local, que s’han vist convertits
en una clara victòria.
El Vic va perdent pistonada i el Barça sentència
El 3-1 ha provocat uns moments
d’incertesa en el Vic, cosa que ha aprofitat a la perfecció el Barça per
liquidar el partit. Així dons, dos minuts desprès del gol de Panadero, Borregán
feia el 4-1, que donava la estocada definitiva als vigatans i feia respirar tranquil
al públic del Palau.
A partir d’aquí el
Vic s’ha anat desinflant, i les seves jugades d’atac cada cop eren més
precipitades i amb més poca pólvora. Tot i això, els vigatans haurien pogut
tornar a entrar dins del partit si haguessin materialitzat un nou llançament de
falta al seu favor, però Bancells va fallar davant Fernàndez. El Barça també
hauria pogut ampliar la diferència amb una altra falta directa, però en aquest
cas, Freixes va refusar amb encert el llançament directe de Borregán.
Els minuts anaven
caient i el Barça es feia clarament dominador del joc al llarg i ample de la
pista, amb un Vic completament entregat. Així, a falta de cuatre minuts per la
conclussió, Reinaldo García va posar la cirereta del pastís amb el 5-1,
rubricant alhora amb un gran gol un hat-trick
i una brillant actuació seva. El davanter argentí va fer un bon control
dins de l’àrea a una passada de Ordeig, per aixecar la bola per sobre del
porter. Amb tot dat i beneit, el cronòmetre va tocar a la fi amb el 5-1.
Els tres punts
serveixen al Barça per atrapar al Vic en la tercera posició de la taula, a la
espera dels partits contra el Reus i Liceo, que el precedeixen a set i deu
punts respectivament.
SABIES
QUE...?
...el primer en
arribar al Palau va ser el tècnic local, Ferran Pujalte, que ho va fer cap a
les sis de la tarda, dues hores i mitja abans del partit.
...el partit va ser
retransmès en directe via Twitter pel portal web OKcat.cat.
...entre el públic
assistent es podien veure forces cares conegudes, entre elles la dels ex
jugadors blaugranes Josep Enric Torner i Jordi Martínez, i l’ex jugador del
Blanes Quique Martín.
...els personatges
esmentats, casualitats de la vida, s’enfrontaran entre ells aquesta setmana en
el Palau en el partit de veterans entre el FC Barcelona i el FC Cuatro Vientos.
...Carlos López,
assegut a la graderia al costat de la porteria de Freixes, va cridar-li a
Reinaldo García “Levantala, levantala!” en la jugada de aquest del 5-1.
...amb aquest 5-1,
Mia Ordeig va guanyar la porra que va fer amb els altres ex jugadors vigatans
del Barça per a la web del FC Barcelona.
...amb les d’avui,
el Barça ja porta més de vint jugades a bola aturada fallades en el que va de
temporada.
...Dani Fernández,
el germà del porter del Barça, va ser l’autor de les fotos que il·lustren la
crònica del partit en la web del Vic.
A KOPS DE FLASH
Abans
del partit van aprofitar per canviar les piles del marcador del Palau...
...però
no ho devien fer correctament, ja que al final va donar dos gols a García i dos
més a Pla.
Els
socis més joves del Barça van tenir la ocasió de fer-se una foto amb el
jugadors.
Ambient
molt cordial entre les dues directives.
Sergi
Fernàndez per fi va poder enfrontar-se al seu antic equip.
M’ho
sembla només a mi, o cada cop Torra s’asembla més a Cristiano Ronaldo?
Incomprensiblement,
Lucas Ordóñez va gaudir de pocs minuts.
Els
joves jugadors del Col·legi Casp van gaudir el seu moment de glòria sobre la
pista del Palau Blaugrana.
El duel
argentí entre Reinaldo García i Lucas Ordóñez, aquest cop es va decantar
clarament cap el costat del blaugrana.
Quim
López no ho veia clar.
Carlos
López, lesionat, va donar suport als seus companys assegut amb la gent de
premsa del FC Barcelona.
Ernest Freixes aquesta vegada no va ser decisiu.
EL PROTAGONISTA:
Ferran Pujalte.
No ha de ser fàcil
entrenar a un equip com el FC Barcelona on, per pressupost i plantilla, es viu
amb la pressió de que guanyar sempre es converteix en una obligació. Ferran
Pujalte ha sabut mantenir-se ferm i fidel als seus principis quan ja estava en
el punt de mira de molts degut a la mala ratxa de resultats que acompanya
darrerament a l’equip, i ha plantejat el partit contra el Vic d’una forma
valenta i gens conservadora, com si es tractes d’una final. El tècnic ha mogut
la banqueta a la perfecció per mantenir a l’equip en tensió permanent durant
totes les fases partit, tant quan el resultat era més incert com quan ja estava
tot decidit, i ha corregit a temps les petites llacunes per acabar fent-se
l’amo i senyor del joc de forma inqüestionable, culminant tot en una brillant victòria.
EL KOP D’STICK:
El partit entre
Barça i Vic obria el tram final de la primera volta de la OK Lliga, unes jornades
que són una mena de purgatori per els teòrics candidats al títol final, ja que
en aquesta fase de campionat s’enfronten entre ells i així poden posar remei de
certa forma als pecats comesos durant la resta de la competició.
El Liceo arriba amb
una fulla de servei immaculada, líder i comptant tots els partits per victòries.
El Reus el segueix de molt a prop desprès d’una bona campanya, i de ben segur
un de tots dos acabarà la primera volta com a líder. El partit que els
enfrontarà a Reus serà decisiu per tots dos. Per la seva part, Barça i Vic, es
troben una mica més despenjats per culpa del seu irregular inici de temporada,
per el que aquest partit era una obligació guanyar-lo pels dos equips, si no
volien veure’s despenjats d’una forma molt compromesa del cap de la taula.
Finalment el Barça
no ha fallat, i ha guanyat de forma contundent el partit i el respecte que
havia perdut desprès d’unes ensopegades que havien fet aflorar tot tipus de
rumors i xiuxiuejos en voltant de jugadors i tècnic blaugranes. El Barça ha fet
saber que encara està viu i no dona res per perdut, i no es limitarà a fer
només de jutge d’una competició de la qual es l’actual campió. Si el Barça
contra el Vic ha retrobat la seva
essència de joc, i properament aconsegueix afinar la punteria a bola aturada,
viurem una segona volta apassionant.
1 comentari:
En Marc Julià no és junior, sinó juvenil de 1r any.
Publica un comentari a l'entrada