EL JOC DELS DESPROPÒSITS
COMPETICIÓ: OK Lliga 2010-11, jornada 25.
LLOC/DIA/HORA: Pavelló Lluís Bachs, Complex Esportiu Sant
Narcís, Girona. Diumenge, 8 de maig de 2011. 12:30 h.
GEIEG (0+1): Gascón, Gaspar, Vives, Casadevall, Sànchez
–equip inicial-, Farrés, Ros i García.
Entrenador: Israel Umbert
CH LLORET (0+0): Serra, Rodri, González, Casalí, Martos
–equip inicial-, Marc Tibau, Lladó i Crespo.
Entrenador: Manel Barceló.
GOLS
1-0 (32’)
Casadevall, des de dins de l’àrea.
ÀRBITRES: Martínez i De la Hera
TARGETES BLAVES: Rodri (2) (CH Lloret)
FALTES: GEiEG: 14 // CH Lloret: 17
PÚBLIC: Uns 100 espectadors
INCIDÈNCIES:
- Les grades albergaven un significatiu percentatge de seguidors del
Lloret.
CRÒNICA:
GEiEG i Lloret van disputar un derbi gironí que la propera temporada es
reeditarà a la Primera Divisió
estatal, degut a que els dos equips ja han consumat matemàticament el descens
de categoria. El partit tenia com a únic al·licient el determinar quin equip
ocuparia finalment el darrer lloc de la classificació, i desprès de cinquanta
minuts plens d’anades i tornades amb poca coherència, i molt desencert, un
solitari gol del local Marçal Casadevall va condemnar al Lloret a acabar la
temporada com a cuer de la OK Lliga.
Ara cap a dalt... ara cap a baix...
Sense res a guanyar i sense res a perdre, el partit entre el GEiEG i el
Lloret no va donar peu al joc conservador, i ja des del primer instant, els dos
equips van posar-se a l’atac en busca d’una victòria motivats pel propòsit de
no abandonar la categoria com a cuers de la classificació. Però en
contrapartida, el joc ofensiu no va tenir gaire lucidesa, i tot i que les
ocasions s’alternaven en les dues meitats de camp, cap arribava a tenir la
suficient espurna per transformar-se en una ocasió de perill manifest.
En els primers compassos de partit semblava que els grupistes eren qui
portaven la batuta del joc, i van disposar de la primera ocasió clara al minut
cinc, quan Oriol Vives va estavellar un llançament al pal de la porteria de
Serra. El Lloret va anar despertant i progressivament anava guanyant metres
rumb a la porteria rival, arribant les seves primeres oportunitats.
Amb els primers moviments a les banquetes el partit es va animar una
mica, però els davanters continuaven sense estar fins de cara a barraca, i els
dos porters van resoldre amb solvència la poca feina que van tenir, per el que,
sense gaires trasbalsos, la primera part va acabar amb un empat a cero que feia
presagiar que, si no canviaven molt les coses, el partit s’acabaria decidint per
qualsevol petit detall.
Un solitari gol és suficient
per decidir el partit
La represa va seguir el mateix guió que s’estava interpretant fins a les
hores: igualtat, anades i tornades d’una porteria a una altra, però joc molt
apàtic. Ala set minuts, una jugada dins de l’àrea lloretenca, la va aprofitar
Marçal Casadevall per inaugurar el marcador en favor dels locals. Era l’1-0 que
a la postra seria el resultat definitiu.
A mida que els minuts anaven passant, el joc va guanyar en intensitat,
però la falta d’encert es va anar traduint en una ansietat i nerviosisme que
van derivar en una duresa innecessària, per el que els dos equips es van carregar
de faltes. El primer en arribar a la desena falta va ser el Lloret, però Miquel
Àngel Sànchez no va poder aprofitar el llançament de falta directa per ampliar
l’avantatge del GEiEG, davant d’un Ferran Serra que va estar superb refusant
per dos vegades la ocasió.
Sense encert
Els lloretencs van tenir una doble oportunitat per empatar, primer amb
una falta directa que Xavier Gonzàlez no va tenir l’encert de materialitzar, i
després amb un llançament de penal llançat per Quim Casalí i que Ramon Gascón
va refusar en una primera ocasió i en l’acció posterior.
En el tram final de partit, mentre els dos equips continuaven fent gala
del seu joc anàrquic i de la seva falta d’encert, van arribar tres ocasions més
a bola aturada favorables al GEiEG que no van acabar en gol. El visitant Rodri
va veure una targeta blava, i David Ros va enviar alt el llançament de la falta
directa corresponent. Els grupistes tampoc van aprofitar el seus dos minuts de
superioritat numèrica. El mateix Rodri tornaria a rebre una nova amonestació
pocs instants abans del final del partit, amb una nova falta directa, aquest
cop picada per Sànchez, que també va acabar sense conseqüències en el marcador.
En aquest interval, el grupista Oriol
Vives, va desaprofitar la falta directa que va castigar al Lloret per la seva
quinzena falta d’equip.
Així dons, el raquític 1-0 va servir al GEiEG per acomiadar-se de la
seva afició amb una victòria desprès d’una nefasta temporada i evitar abandonar
la categoria com a cuer de la classificació, posició que ocuparà finalment el
Lloret.
SABIES QUE…?
...amb les dues targetes blaves d’aquest partit, Rodri és en solitari el
jugador més amonestat d’aquesta temporada d’OK Lliga, amb 8 targetes.
...els darrers rumors apunten a que si al final s’amplia la
OK Lliga a 16 equips, baixarien dos equips
i pujarien quatre, en lloc d’un i tres com es comentava fins ara, cosa que
deixaria definitivament sense esperances de miracle al GEiEG.
...si la OK Lliga
finalment es quedés igual que ara, el més que probable descens de categoria del
CP Tenerife es tornaria en una patata calenta a les mans de la RFEP, ja que suposaria amb quasi
tota seguritat la desaparició de l’equip, o en cas contrari, la renuncia
d’altres equips a competir a Primera Divisió al no poder cobrir les despeses
del desplaçament a les Canàries.
EL PROTAGONISTA:
El desencert. GEiEG i Lloret van seguir amb la tònica de
joc apàtic i poc encert que els hi ha acompanyat durat tota la temporada, fent
d’aquest partit un monument als despropòsits. Ni més ni menys que cinc faltes
directes i un penal desaprofitats, per no parlar de la falta de lucidesa en els
metres finals, en un partit on les defenses i les actuacions dels porters
(sense treure’ls tampoc cap mèrit) tampoc van ser protagonistes destacats.
A KOPS DE FLASH
Sense ser els grans
protagonistes, els porters van tenir una actuació força correcta.
Llevat de moments puntuals, el
partit va transcórrer amb molta esportivitat i camaraderia.
No va ser un partit complicat
pels àrbitres.
Miquel Àngel Sànchez no passa
per una bona etapa en el GEiEG.
Al final del partit el joc es
va endurir innecessariament
Rodri va veure dues targetes
blaves
Mil i una formes de fallar una
falta directa...
EL KOP D’STICK:
GEiEG i Lloret van mostrar sense pudor les seves “vergonyes”, que els han
portat finalment a l’abisme del descens a Primera Divisió, on jugaran la
propera temporada, llevat d’algun miracle extraesportiu. I es que els dos
equips no és que juguin malament, però durant la temporada han mantingut un
greu problema d’encert i mentalitat que els ha acabat per passar factura en una
competició on els errors es paguen amb sang.
Preveia un partit plàcid i distés en el Lluís Bachs, alhora que un
emotiu acomiadament del GEiEG amb la seva fidel afició, que l’ha seguit
incondicionalment durant aquestes dues darreres temporades a la
OK Lliga. Res d’això... el partit va ser
tosc i dur de pair, sense brillantor ni espurna. I no va ser perquè els dos
equips no hi posessin ganes. Crec que tots van donar de si el que van poder per
intentar que el partit semblés, amb tot el bon sentit, una patxangueta per
acomiadar una temporada nefasta amb un bon regust de boca. Malauradament no va
ser així, i el resultat va ser tot un cúmul de despropòsits i desencerts que va
acabar per minar la moral de tothom, públic i jugadors. En lo que es refereix
al públic, vaig quedar completament decebut al veure el pobre aspecte que
presentaven les graderies i el fred ambient regnant. Decebedor comiat a un
equip, que malgrat ha perdut la categoria, ha estat durant dos temporades
competint amb modèstia i il·lusió contra els equips més gran del hoquei
mundial, deixant en el record partits èpics que quedaran gravats en la quasi centenària
història de la entitat esportiva.
1 comentari:
Miquel ànims!!!
Publica un comentari a l'entrada