SI ENS AIXEQUEM AVIAT I
PENQUEM, SOM IMPARABLES
La lliga de la Primera Divisió
estatal va donar el seu tret de sortida, i com a plat fort de la jornada, ens
deparava un interessant CH Lloret - Lleida Llista Blava, dos dels equips que, a
priori, més números tenen per assolir una plaça d’ascens a OK lliga aquesta
temporada.
El partit, tot i que va estar deslluït en algun moment per culpa de les
imprecisions arbitrals, no va decebre a ningú. Va ser intens, amb alternatives
de joc i resultat, amb moments d’emoció i , sobretot, molt bon joc de part dels
dos equips, molt conscients de l’important que resultava començar el campionat
amb bon peu, i més contra un suposat rival directe. El Lloret va acabar lligant
la victòria, no sense tenir que capgirar un marcador advers i sentir l’alè del
rival enganxat al clatell durant bona part del segon temps, fins que un gol en
el darrer minut va sentenciar el partit.
Per part del Lloret va causar molt bona sensació el triplet
Torner-Crespo-Gonzàlez, una societat que segur que donarà molt a parlar aquesta
temporada amb el seu joc ràpid i directe. I per part del Lleida, cal destacar a
un Lluís Rodero recuperat de les lesions que li van amargar la temporada
passada, i que va ser el referent en atac de l’equip, recordant al jugador que
va ser decisiu les temporades anteriors en les files de l’Alcoy.
FITXA DEL PARTIT
COMPETICIÓ: Lliga
Primera Divisió estatal, jornada 1
LLOC/DIA/HORA: Pavello Municipal d’Esports, Lloret de Mar (La Selva). Dissabte 8 d’octubre
de 2011, 19:30 h
Entrenador: Manel Barceló
Entrenador: Albert Folguera
GOLS
PRIMER TEMPS: 1-0 (7’) Gonzàlez / 1-1 (10’) Busquets / 1-2 (12’) Povedano / 1-3 (12’) Rodero / 2-3 (24’) Rodri / 3-3 (25’) Guimerà.
SEGON TEMPS: 4-3 (30’) Torner, de penal / 5-3 (32’) Rodri / 5-4 (33’) Soler / 6-4 (39’) Gonzàlez / 6-5 (47’) Rodero, de falta directa /
7-5 (49’)
Gòmez.
ÀRBITRES: A. Pasahei i G. Gorina
TARGETES: Rodri (CH Lloret)
FALTES: CH Lloret: 13 / Lleida Llista: 14
PÚBLIC: Uns 100 espectadors
INCIDÈNCIES:
-El porter suplent del Lloret, Oriol Perernau, portava el dorsal 80 en
lloc del 00 com estava inscrit.
-Tot i que va estar a la banqueta, el jugador del Lleida Carles Trilla,
no va jugar degut a que encara s’està recuperant d’una operació al genoll
esquerre.
CRÒNICA:
A l’ambient ja es respiraven moltes ganes de tornar a la competició, i
es tenien moltes il·lusions posades en el nou projecte, pensat i construït per
tornar el més aviat possible a la OK Lliga. I
no només per la part de la parròquia local, sinó també per les sensacions que
es desprenien de la expedició lleidatana traslladada fins a terres costaneres.
Començar la lliga guanyant a un teòric rival directe resultava vital anímica i
esportivament parlant, per dos equips que ja havien deixat bones sensacions
durant la pretemporada.
El Lleida capgira el resultat
en dos minuts
El partit va començar molt disputat des dels primers instants, amb
constants jugades d’atac per part dels dos equips, que havien sortit amb una
alineació clarament ofensiva. La primera bona oportunitat va arribar amb una
bona acció de Víctor Crespo dins de l’àrea lleidatana, que no van trigar en
respondre els visitants amb un parell de perilloses internades de Lluís Rodero.
Als 7 minuts de joc, una bona rematada de Xavier Gonzàlez va inaugurar el
marcador, posant un 1-0 favorable al Lloret.
La reacció lleidatana no és va fer esperar gaire, i dos minuts i escaig
desprès, David Busquets restablia la igualtat al marcador. el gol també va
significar la amonestació amb targeta blava al local Jordi Rodríguez Rodri, que va deixar al Lloret amb un
home menys durant dos minuts. El Lloret va saber aguantar bé la seva situació
d’inferioritat, però quan estaven a punt de complir-se els dos minuts
d’exclusió va arribar el 1-2, obra de Marc Povedano, que va caure com un gerro
d’aigua freda en el bàndol local. Sense temps a recuperar-se, només uns segons
més tard, una ràpida internada de Lluís Rodero acabava amb la bola dins de la
xarxa fen pujar el 1-3 a
l’electrònic.
 |
| L'1-3, de Lluís Rodero |
El Lloret empata instants abans
del descans
 |
| Marc Gòmez |
El tècnic local, Manel Barceló va demanar immediatament un temps mort
per intentar redreçar el rumb de la situació. Amb la entrada a la pista de Marc
Gòmez, el Lloret va guanyar en consistència defensiva, mantenint a ratlla els
atacs dels lleidatans, i va treballar amb més cura els seus intents d’atac. El
partit va entrar en una etapa on no hi havia un dominador clar, amb un Lleida
ben assentat defensant el seu avantatge, sense escatimar la oportunitat
d’ampliar-ho, i un Lloret que pacientment buscava la seva oportunitat de
retallar diferències abans d’arribar al descans.
 |
| Enric Torner |
En la recta final d’aquesta primera part, Ferran Guimerà va donar un cop
d’aire fresc a l’atac local, i les seves ràpides combinacions amb Torner van
crear molt de perill davant de la porteria de Lluís Tomás. A manca d’un minut i
vint segons pel descans, Enric Torner va intentar sorprendre a la defensa
lleidatana amb un inesperat i potent xut des de pràcticament la frontal de
l’àrea pròpia, però va ser un subtil toc de Rodri
desviant la bola el que va fer pujar el 2-3 al marcador. trenta segons desprès,
Ferran Guimerà va tornar a sorprendre al Lleida, igualant el partit a 3 poc
abans d’acabar la primera part.
El Lloret marxa en el marcador
Amb l’empat quasi in extremis al marcador, la segona part adquiria una
nova dimensió, i més, tenint en compte que el Lloret només havia comés una sola
falta durant el primer temps, mentre que el Lleida ja tenia vuit al seu
caseller d’equip. El partit es va reprendre amb igual dinàmica que durant la
primera part, amb els dos equips practicant un bon joc amb clares pretensions
ofensives. La primera gran oportunitat de tornar a moure l’electrònic va
arribar als dos minuts, a través d’un penal favorable al Lloret, que el porter
lleidatà Lluís Tomàs va saber resoldre perfectament, tant en el llançament, com
en l’acció posterior d’Enric Torner.
 |
| Enric Torner va fer el 4-3 de penal |
Uns minuts més tard, de nou es va repetir la mateixa situació amb els
mateixos protagonistes, però aquest cop Enric Torner no va fallar el llançament
de pena màxima i va tornar a posar al Lloret per davant en el marcador. Tot seguit,
Xavier Gonzàlez va fallar una falta directa que podia haver significat el cinquè
gol lloretenc, però uns segons més tard, Rodri
va esmenar l’error i va fer el 5-3 amb un fort xut creuat des del lateral de
l’àrea.
 |
| Lluís Tomàs desballestar una falta directa a Xavier Gonzàlez |
Reacció lleidatana i emoció
fins al final
No va tenir temps la parròquia lloretenca de gaudir dels
tranquil·litzadors dos gols d’avantatge, ja que uns segons desprès Marc Soler
agafava desprevinguda a la defensa local i ajustava el marcador en un 5-4. El
partit es va tornar més viu que mai, amb constants jugades en les dues meitats
de la pista, que deixaven entreveure que la mínima diferència que mostrava
l’electrònic era només un miratge que podia alterar-se en qualsevol moment.
Ferran Serra i Lluís Tomàs van tenir que intervenir amb encert davant de les
constants ocasions dels rivals.
 |
| Lluís Tomàs es va tenir que lluir varies vegades |
En aquestes, el Lleida va saber frenar el seu balanç de faltes comenses,
i en canvi, el Lloret era el que mica en mica s’acostava perillosament a la
seva desena falta d’equip. Quan més pressionava el Lleida, una bona jugada
trenada pels lloretencs la va culminar Xavier Gonzàlez, posant al seu equip de
nou dos gols amunt, quan ja el partit enfilava la recta final.
Amb el 6-4, i 10 minuts per endavant, el Lleida es va veure obligat a
obrir les seves files a la busca de la porteria contraria. Això va deixar uns
espais idonis per a que el triplet format per Enric Torner, Victòr Crespo i
Xavi Gonzàlez causés estralls amb el seu joc ràpid i directe. Només les
providencials intervencions del porter Lluís Tomàs i la manca d’encert final
dels davanters locals van impedir que el partit quedés resolt en aquests
compassos. Mentrestant, a manca de quasi quatre minuts per la conclusió, Lluis
Rodero anotava la falta directa que castigava al Lloret per les seves deu
faltes d’equip, fent el resultat es tornés a ajustar perillosament.
Els tècnics van demanar als seus homes un darrer esforç en els minuts
finals. El partit estava completament
desbocat i les continues imprecisions arbitrals encenien l’ambient i
augmentaven l’estat de nerviosisme. Una ràpida acció del Lloret va agafar a
contrapeu a la defensa lleidatana i va permetre a Marc Gòmez fer el 7-5 que
resultaria definitiu. En el minut i escaig que quedava de partit, encara va haver-hi
temps de veure dos bones oportunitats de Busquets per part de Lleida i una de
Torner per part del Lloret, però finalment el marcador només es va moure per
arribar al fi del temps reglamentari, adjudicant al Lloret els tres primers
punts de la temporada.
 |
| Marc Gòmez fa el definitiu 7-5 |
SABIES QUE…?
...el jugador del Lleida Lluís Rodero, és un dels socis de la marca
Replic, proveïdora de material esportiu del club.
...a la grada es trobava, amb la seva família, el mític exjugador Josep
Enric Torner, pare del jugador del Lloret Enric Torner.
...aquesta temporada es podran seguir els partits en directe i consultar
les actes des de la web de la
RFEP.
...en la seva pàgina web, la
RFEP va invertir la autoria del segon i tercer gol del
Lleida, cosa que va provocar que molts altres medis publiquessin també errònia
la dada.
EL PROTAGONISTA:
Lluís Rodero. Unes inoportunes lesions i les seves
infortunades recuperacions van deixar-lo bona part de la passada temporada en
el dic sec amb l’Alcoy, tallant la seva carrera que l’havia convertit en un
dels referents de l’equip alacantí. Aquesta temporada va decidir tornar al club
de casa seva per ajudar a l’equip a tornar a la màxima categoria de l’hoquei
estatal. Completament recuperat de les seves dolències, ha fet una gran
pretemporada, tornant-se a retrobar amb la seva facilitat de cara a gol, i s’ha
convertit en un dels puntals del nou projecte del Lleida-Llista Blava. Desitgem
que la progressió continuï en augment i molt aviat retrobem al Lluís Rodero
dels millors temps.
A KOPS DE FLASH
Canvi d’speaker en el Lloret
Lluís Tomàs encara porta
l’escut de l’Igualada a la genollera
Amb tot el respecte del món,
però: amb la samarreta a ratlles blaves horitzontals, i d’aquesta guisa,
semblava que els jugadors del Lleida cantaven una habanera en lloc de celebrar
un gol.
Que no es digui que els
jugadors del Lloret no van lluitar per totes les boles.
El descontrol arbitral final,
va provocar que ni la taula tingués clar quantes faltes va fer al final cada
equip.
EL KOP D’STICK:
M’he permès la llibertat de fer servir una frase d’en Pep Guardiola, i
que s’ha convertit en una de les frases més populars darrerament, per donar
títol a la crònica del partit. I es que la expressió és perfectament aplicable
a qualsevol dels dos equips, Lloret i Lleida, i al bon partit que van oferir. Recordem
que aquesta només va ser la primera jornada de la lliga, i com sempre es diu,
queda molta competició per endavant, però Lloret i Lleida van deixar clar que
aquest estiu no han deixat els deures per darrera hora, i el seu màxim objectiu
es tornar a la OK Lliga
el més aviat possible. Per assolir-ho, es té que començar a treballar des del
primer partit. I no només això. És té que començar a treballar bé, perquè la
supervivència ala Primera Divisió és sempre molt dura, i els errors s’acaben
pagant. Al final, la sort... l’encert... les circumstàncies, van donar la
victòria al Lloret i la decepció va marxar cap a Lleida. Però tant d’aquesta
manera, com si al final hagués estat al reves, la sensació és la mateixa.
Lloret i Lleida han pencat de valent des de molt aviat, i així seran
imparables. De ben segur que aquesta temporada estaran allà dalt, lluitant fins
al final pels llocs que els hi retornin al màxim nivell (amb el permís de molts
altres que també han començat a pencar aviat...)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada