A KOPS D'STICK: ESPECIAL OLD STARS 2012

Àrbitres: Bruno Sosa (ESP/UK), Paul Williams (UK), Josep Dalmau (CAT)

Palmarès recent: 2010: FC Barcelona, 2008: Fiat Old Stars, 2006: Fiat Old Stars

CRÒNICA:

El cap de setmana del 21 i 22 d’abril, el “clàssic” de futbol entre el Barça i Real Madrid i el Gran Premi de Barehim de Formula 1 van veure eclipsat el seu protagonisme mediàtic per la celebració a la Ciutat Esportiva de Blanes de la 6ª edició del TORNEIG INTERNACIONAL OLD STARS d’hoquei patins de veterans.

Imatge de la final

El torneig, que es celebra de forma bianual, va acollir a quatre equips catalans i quatre de forans, que es van enfrontar en un sistema de creuaments que cal saber àlgebra avançada per entendre-ho, en tres sessions durant el dissabte i el diumenge. La final, que a diferència de la resta de partits, es va disputar a la Pista Vermella,la van jugar els dos favorits: el club organitzador, el FC Cuatro Vientos, i el campió de la passada edició, el FC Barcelona, que va acabar revalidant el títol.

Enric Buxaderas (CP Voltregà)

Els blaugranes es van imposar a la final per 5-3 en un partit de videoteca, dels millors que s’han vist darrerament a Blanes, ple d’emoció, intensitat i hoquei d’alt nivell per part dels dos equips, que va fer gaudir de valent al més que respectable nombre d’aficionats que sorprenentment van poblar la graderia. La resta de partits anteriors, jugats a la Pista Blava, en mig d’un gran ambient i un clima d’esportivitat i camaraderia, van deixar reguitzells de bon hoquei, jugat de forma molt directa i dinàmica –en els partits de veterans no s’atura el cronòmetre-, i servint de bona excusa per tornar a veure en acció a mites de l’hoquei com Gaby Cairo, Joan Ayats, Enric Buxaderas, Josep Enric Torner, Miquel Calero, etc.... Cal destacar també el bon paper fet per el CD Urdaneta, de Bilbao, i el CP Fuengirola de Màlaga, classificats 3er i 4rt respectivament, que van acabar causant una bona impressió.

ELS EQUIPS

FC CUATRO VIENTOS. Els amfitrions són un dels equips de veterans més temuts i respectats, per tal cosa partien com uns dels principals favorits a emportar-se un torneig que encara no han aconseguit guanyar mai. La seva principal arma recau en que té un equip molt conjuntat i equilibrat de jugadors molt competitius que ja porten temps jugant junts, cosa que els converteix en un bloc molt sòlid. Per aquest torneig comptaven amb el reforç d’un il·lustre: Miquel Calero.

Uniforme: Samarreta verd i lila amb pantalons negres

Plantilla:

X - Quique Martín (porter)

10- Quico Salarich (porter)

2- Eduard Recio

3- Jordi Munsó

5- Jordi Gutiérrez

8- Víctor Alonso

10- David Panadero

11- Salva Gutiérrez

14- Joan Ayats

17- Dani López

18- Miquel Calero

FC Cuatro Vientos

CD URDANETA. Els de Loiu (Bizkaia) es presenten al torneig amb diverses baixes a les seves files, per el que han tingut que recórrer a reforçar-se amb els malgratencs Xevi Marín i Joan Vélez. Tot i no partir com uns dels favorits, el superar el seu primer encreuament contra el Manchester pot afavorir-los per assolir una bona classificació.

Uniforme: Samarreta verda amb pantalons blancs

2on uniforme: Samarreta groga i taronja amb pantalons blancs

Plantilla:

10- Íker Díez (porter)

60- Mikel Prados (porter)

2- Íñigo Vallejo

4 (8)- Gorka Martínez

6- Lucho Cuchi

11- Joan Vélez

13 (12)- Xevi Martín

15 (5)- Kepa Arostegui

17 (7)- Toni Melero

*Entre parèntesi: Dorsals amb el 2on uniforme.

CD Urdaneta

CP FUENGIROLA. Malgrat la seva curta història recent, els malaguenys estan demostrant una progressió admirable, degut, sobretot, a les ganes i la il·lusió que hi posen. Arriben amb un combinat de jugadors dels seus dos equips, el Juventus i el Boliches, i amb moltes ganes de passar-ho bé i gaudir de la experiència. No tenen res a perdre i molt a guanyar.

Uniforme: Samarreta i pantalons blau marí

2on uniforme: Samarreta blanc-i-vermella amb pantalons blancs

Plantilla:

1- Alberto Domínguez (porter)

10- Pedro Lucas Robles (porter)

2- Javier Fernández

3- José Luís Oliva

4- Manuel Domínguez

5- Javier Monje

9- Javier Siles

12- Guillermo Ayuso

14- José Miguel Navas

16- Rafael Corral

CP Fuengirola

CP VOLTREGÀ. Són uns dels històrics de l’hoquei, i de la seva inesgotable cantera han sorgit grans estrelles, però el seu equip de veterans passa unes hores baixes, degut, entre altres coses, de la avançada edat dels seus membres. Això sí, no es poden menysprear perquè la experiència, també pot ser un grau. El seu primer enfrontament es contra el Cuatro Vientos, cosa que no els afavoreix gaire, però venen amb el més important per afrontar en condicions aquests tipus de tornejos: moltes ganes de passar-ho bé.

Uniforme: Samarreta blanc-i-blava amb pantalons blaus

Plantilla:

1- Josep Lluís Moraleda (porter)

3- Jimmy Jiménez

4- Kiku Anguita

5- Toni Vila

6- Gregori Vizcaino

8- Jordi Rodríguez

15- Enric Buxaderes

55- Xavier Sala

66- Carles Capdevila

69- Joan Torné

CP Voltregà

CE ARENYS DE MUNT. Els maresmencs tenen una de les plantilles mes “joves” del torneig, cosa que els fa molt competitius, tal i com van demostrar en el OLD STARS del 2010. Si no ensopeguen a la primera jornada, ho tenen força bé per estar entre els primers classificats.

Uniforme: Samarreta blau marí i vermell amb pantalons blau marí

2on uniforme: samarreta blau cel amb pantalons blau marí.

Plantilla:

X- Tino Catá (porter)

1- Joan Altarriba (porter)

2- Marc Cumalat

3- Josep Lluís Rodríguez

4- Sergi Roura (dia 21)

4- Gaspi Joseph (dia 22)

5- Josep Enric Ferrer

6- Joan Maria Dotras

7- Frede Andreu

8- Jordi Padrós

CE Arenys de Munt

FC BARCELONA. Des de que van irrompre en el món de l’hoquei de veterans, són l’equip a batre en qualsevol competició en la que participen. Només veure els noms il·lustres que formen l’equip, ja li hi entra cagalera a qualsevol rival. Són els vigents campions i, malgrat les diverses baixes que presenten, són clars favorits a revalidar el títol.

Uniforme: Samarreta blaugrana i pantalons blaus

2on uniforme: Samarreta i pantalons negres

Plantilla:

1- Jordi Martínez (porter)

3- Miquel Plaza

4- Toni Rovira

5- Pepe Serrano

7- Lluís Segarra

9- Josep Enric Torner

10- Gaby Cairo

FC Barcelona

CP LAS ROZAS. Els madrilenys repeteixen participació desprès de la del 2010 on van acabar en un meritori 4rt lloc. Es presenten pràcticament “amb lo posat” degut a les nombroses i importants baixes, però s’han reforçat per la ocasió amb dos ex-OK Lliga, Joan Roura i Cristian Cassola. El primer partit el tenen contra el Barça, el que els hi dona d’entrada poques opcions per aspirar alt.

Uniforme: Samarreta i pantalons blancs

2on uniforme: Samarreta i pantalons blaus

Plantilla:

1- Marcos Martín (porter)

3 (12)- Paulo Cosín

4- Carlos Sánchez

29 (15)- Joan Roura

31- Cristian Cassola

49- Enrique Alcalde

*Entre parèntesi: Dorsals amb el 2on uniforme.

CP Las Rozas

MANCHESTER RHC. També repetien participació en el torneig, desprès de quedar últims en 2010. La seva representació també es força reduïda, barrejant jugadors veterans, amb altres del primer equip, i dos reforços catalans: Jordi Casas i Joan Roig. Són la ventafocs de la competició, però té molt de mèrit desplaçar-se des del Regne Unit per jugar un torneig de veterans. Només per això ja mereixen tot el respecte.

Uniforme: Samarreta vermella amb pantalons negres

2on uniforme: Samarreta i pantalons negres.

Plantilla:

3 (12)- Russell Lloyd

4- Jean-Baptiste Delprat

7 (8)- Paul Williams

8 (6)- Darren Keung

9 (7)- Jordi Casas

(9)- Joan Roig

*Entre parèntesi: Dorsals amb el 2on uniforme.

Manchester RHC

ELS PARTITS

FASE PRÈVIA

PARTIT 1

CE ARENYS DE MUNT 1 – CP FUENGIROLA 2

EL FUENGIROLA FA SALTAR LA SORPRESA

LLOC/DIA/HORA: Pista Blava. Dissabte 21 d’abril, 9:00 h.

CE ARENYS DE MUNT (0+1+0): Joan Altarriba (p), Marc Cumalat (1), Sergi Roura, Joan Mª Dotras, Jordi Padrós -equip inicial-, Josep Ll. Rodríguez, J. Enric Ferrer, Frede Andreu.

CP FUENGIROLA (0+1+1): P. Lucas Robles (p), Javier Fernández, José L. Oliva, Lolo Domíngez, Javier Monje (1) -equip inicial-, Javier Siles (1), Guillermo Ayuso, J. Miguel Navas, Rafael Corral i Alberto Domínguez (p).

GOLS:

PRIMER TEMPS: -

SEGON TEMPS: 1-0 (33') Cumalat, de falta directa / 1-1 (39') Monje

RONDA DE PENALS: 1-2 Siles

ÀRBITRE: Dalmau

TARGETES: --

FALTES: CE Arenys de Munt: 10 / CP Fuengirola: 12

PÚBLIC: Uns 20 espectadors

INCIDÈNCIES:

- El partit va començar amb 10 minuts d’endarreriment sobre l’horari previst.

- El CE Arenys de Munt patia la baixa del porter Tino Catà i Gaspi Joseph.

- El CE Arenys de Munt jugava amb la seva segona equipació, de color blau cel, per motius que desconeixem.

- El partit va ser l’únic de la jornada de dissabte que es va jugar en dues parts de 20 minuts a temps corregut.

CRÒNICA:

Un partit d’hoquei de veterans a les 9 del matí, no sembla la millor opció per començar un dissabte, però els pocs afortunats que es van acostar a la Ciutat Esportiva de Blanes van poder encetar amb bon regust el OLD STARS 2012 gràcies a un partit emocionant, i que finalment va acabar amb sorpresa.

L’Arenys de Munt domina, però la primera part acaba sense gols

Ocasió de l'Arenys de Munt

El partit va costar una mica que despertés, i el joc durant els primers minuts de la primera part resultava una mica imprecís per part del dos equips. Mica en mica l’Arenys de Munt es va anar fent amb la batuta i va començar a assetjar cada cop amb més perill la porteria del Fuengirola, que va romandre imbatuda gràcies a la superba actuació del seu porter Pedro Robles, que va aturar amb mèrit tot el que li venia a sobre. Un xut al travesser als 13 minuts va ser la oportunitat més clara de l’Arenys de Munt en aquest primer temps.

Lolo Domínguez (CP Fuengirola)

Per la seva part, els malaguenys van entrar progressivament en la dinàmica del partit trenant jugades a la contra, que els hi permetien arribar fins a la porteria rival, tot i que no van donar més problemes que els necessaris al porter Joan Altarriba, que va passar una primera part força plàcida.

La segona part va començar amb un Arenys de Munt que no volia que el Fuengirola se li pugés a les barbes, i desprès d’uns primers compassos de control va tornar a la càrrega contra la porteria malaguenya, en aquest cas defensada per Alberto Domínguez. El primer avís seriós va arribar als cinc minuts amb un xut al travesser de Marc Cumalat. Un minut i mig més tard, els maresmencs van disposar d’un penal a favor picat per Jordi Padrós, que Alberto Domínguez va refusar brillantment en dos temps.

Alberto Domínguez va aturar un decisiu penal a Jordi Padrós

El Fuengirola s’ho creu, ho busca i ho troba

El Fuengirola ho intenta

Veure que estaven resistint contra els embats catalans, va fer que els jugadors del Fuengirola creguessin en la possibilitat de fer quelcom gran i es van envalentir agafant per sorpresa al rival. Així, van arribar de forma quasi consecutiva unes perilloses oportunitats de Guillermo Ayuso i Javier Siles, que Altarriba va desballestar amb encert. Poc desprès, Javier Monje no va poder rematar amb encert quan estava sol davant del porter batut una gran centrada de Javier Fernández, en una jugada originada d’un contraatac.

Però aquests instants d’intensitat van tenir el seu preu, i el Fuengirola va arribar a la fatal falta número deu, cosa que va permetre a l’Arenys de Munt picar una falta directa. L’encarregat d’executar-la va ser Marc Cumalat, que de forma precisa va poder superar per alt al porter i avançar als catalans en el marcador a manca de 7 minuts per la conclusió.

Marc Cumalat va avançar a l'Arenys de Munt al transformar una falta directa

El partit entrava a la recta final, i el resultat d’1-0 resultava massa curt. Així dons, els dos equips van anar a la busca d’un gol que afavorís els seus interessos. L’Arenys de Munt ho va tenir a tocar amb unes bones rematades de Marc Cumalat i Frede Andreu, que Alberto Domínguez va encertar a refusar. Quan faltaven dos minuts per la conclusió, va arribar la jugada polèmica del partit, quan el Fuengirola va reclamar gol en una bola que va quedar sota del porter i que l’àrbitre va entendre que no va traspassar la línea de gol -les imatges de televisió tampoc ho van deixar clar-.

Javier Monje fa l'empat a 1

Quan ja s’estava a punt d’entrar en el darrer minut, l’Arenys de Munt va cometre la seva desena falta d’equip, donant torn al Fuengirola a llançar una falta directa. Javier Monje va picar-la, i ho va fer de forma molt innocent i Altarriba va poder refusar-la, però de forma molt imprecisa de tal forma que la bola va quedar morta a l’abast de Monje, que aquest cop si va encertar a superar al porter, igualant el marcador. En el darrer minut, els maresmencs van provar a la desesperada el poder desfer l’empat, però no van tenir èxit i els 40 minuts van acabar amb un sorprenent empat a 1.

El partit es decideix als penals

Per decidir el guanyador de l’enfrontament es va passar a executar una ronda de penals a vida o mort, on el primer que encertés es duria la victòria.

La ronda va anar de la següent manera

1- Frede Andreu (Arenys de Munt): Falla

2- Lolo Domínguez (Fuengirola): Falla

3- Marc Cumalat (Arenys de Munt): Falla

4- Javier Siles (Fuengirola): Gol

El gol que va donar la victòria al Fuengirola

D’aquesta manera, l’Arenys de Munt pagava la seva falta d’encert i deixava contra pronòstic el pas a semifinals a un Fuengirola que veia premiada així la seva constància i fe en les seves possibilitats.

EL PROTAGONISTA:

Javier Siles. El jugador del Fuengirola va sortir des de la banqueta i va contribuir al gran treball que va fer el seu equip per mantenir a ratlla a un teòricament superior Arenys de Munt, però la seva actuació passarà a la història per transformar el segon llançament malagueny de la tanda de penals, significant per al seu equip una històrica classificació per les semifinals del torneig.

PARTIT 2

FC BARCELONA 7 – CP LAS ROZAS 2

REACCIÓ LETAL DEL BARÇA

LLOC/DIA/HORA: Pista Blava. Dissabte 21 d’abril, 9:45 h.

FC BARCELONA (1+6): Tino Martínez (p), Toni Rovira, Lluís Segarra, Josep Enric Torner, Gaby Cairo (4) –equip inicial-, Miquel Plaza (2) i Pepe Serrano (1).

CP LAS ROZAS (1+1): Marcos Martín (p), Carlos Sánchez (2), Joan Roura, Cristian Cassola, Enrique Alcalde –equip inicial-, Paulo Cosín.

GOLS:

PRIMER TEMPS: 0-1 (4’) Sánchez / 1-1 (11’) Cairo

SEGON TEMPS: 2-1 (20’) Cairo / 3-1 (24’) Cairo / 4-1 (25’) Cairo / 5-1 (26’) Plaza / 6-1 (33’) Serrano / 7-1 (34’) Plaza / 7-2 (36’) Sànchez.

ÀRBITRES: Dalmau i Sosa

TARGETES: --

FALTES: FC Barcelona: 6 / CP Las Rozas: 2

PÚBLIC: Uns 20 espectadors

INCIDÈNCIES:

- El partit va començar amb 22 minuts de retard sobre l’horari previst, i es va jugar en dues parts de 18 minuts a temps corregut.

- Els jugadors del CP Las Rozas Paulo Cosín i Carlos Sánchez van jugar amb el dorsal 4, en color negre el primer, i blanc-i-blau el segon, respectivament.

CRÒNICA:

L’atzar va voler que el mateix dia que el derbi de futbol entre el Barça i el Madrid copsava tota la actualitat esportiva, un altre derbi esportiu entre barcelonistes i madrilenys es dugués a terme. En aquest cas, d’hoquei patins de veterans. El Barça arribava amb nombroses baixes importants a les seves files, però no per això deixava de presentar un equip temible. Els madrilenys de Las Rozas es presentaven amb un equip mes “jove” que els barcelonistes, però també curt d’efectius, i reforçats amb dos jugadors ex-OK Lliga: Joan Roura i Cristian Cassola, que fins feia poc encara estaven competint a la 1ª Catalana.

Una primera part oberta

Cosín i Cassola celebren el 0-1

Sembla que fer matinar als veterans per anar a jugar no resulta gaire produent, ja que al igual que el partit anterior, els primers minuts d’aquest també van resultar un pèl espessos. Llevat d’una bona oportunitat de Cristian Cassola en un u a u contra el porter en el primer minut, i alguna arribada sense pólvora del Barça a la porteria contraria, que els dos equips deambulaven per la pista sense un rumb determinat, fins que als 4 minuts Carlos Sànchez va avançar als madrilenys culminant una jugada d’atac que va agafar amb la guàrdia baixa als blaugranes.

Intent de Plaza

La entrada a pista de Miquel Plaza va servir per donar espurna a l’atac barcelonista, i el triplet Plaza-Cairo-Rovira va començar a posar en seriosos compromisos la porteria de Marcos Martín, fins que als 11 minuts Gaby Cairo aconseguia l’empat a 1. A partir d’aquí, els dos equips van poder tornar a marcar, però els pals de les porteries es van encarregar d’impedir-ho, i amb l’1-1 es va arribar al descans.

Gaby Cairo trenca el partit

A la represa, el Barça va sortir com una exhalació, i al minut i quatre segons, Gaby Cairo marcava i avançava als barcelonistes en el marcador.

Gaby Cairo entre varis rivals

En mig del ferotge assetjament al que estava sotmesa la porteria de Martín, una mà providencial de Tino Martínez a una rematada de Joan Roura va impedir que els madrilenys tornessin a entrar en el partit. Per acabar de rematar-ho, dos gols més de Gaby Cairo posaven el 4-1 en el electrònic, i tot seguit, un de Miquel Plaza a manca de 10 minuts ja deixa el partit vist per sentència.

Oportunitat de J.E. Torner

Amb un clar 5-1 a favor i un rival exhaust, el Barça es va limitar a gestionar el seu avantatge, dosificant-s’hi, ja que en una hora i escaig tornava a jugar. En els darrers minuts, Pepe Serrano i Plaza van tancar a 7 el caseller blaugrana, i en el darrer minut, de nou Carlos Sànchez marcava per Las Rozas i deixava el definitiu 7-2 en el marcador. La primera semifinal del torneig ja quedava definida entre el CP Fuengirola i el FC Barcelona.

EL PROTAGONISTA:

Gaby Cairo. Desprès d’uns primers minuts feixucs del Barça, Gaby Cairo es va posar el vestit de Gabygol i va neutralitzar l’avantatge inicial dels madrilenys, permetent que el Barça arribés al descans amb un “tranquil·litzador” 1-1. Als inicis de la represa, Cairo va trencar el partit amb tres gols consecutius que feien esvair totes les esperances dels madrilenys i van permetre encaminar al Barça cap a una plàcida victòria.

PARTIT 3

CD URDANETA 3 – MANCHESTER RHC 1

ELS BASCOS S’ASSEGUREN UN DELS PRIMERS LLOCS

LLOC/DIA/HORA: Pista Blava. Dissabte 21 d'abril, 10:30 h.

CD URDANETA (1+2): Íker Díez (p), Gorka Martínez, Lucho Cuchi (1), Kepa Arostegui, Toni Melero –equip inicial-, Íñigo Vallejo, Joan Vélez, Xevi Martín (2) i Mikel Prados (p).

MANCHESTER RHC (1+0): Quique Martín (p), Jean-B. Delprat (1), Paul Williams, Joan Roig, Russell Lloyd –equip inicial-, Darren Keung i Jordi Casas.

GOLS:

PRIMER TEMPS: 0-1 (9’) Delprat / 1-1 (13’) X. Martín

SEGON TEMPS: 2-1 (23’) Cuchi / 3-1 (30’) X. Martín

ÀRBITRE: Dalmau i Sosa

TARGETES: --

FALTES: CD Urdaneta: 9 / Manchester RHC: 1

PÚBLIC: Uns 25 espectadors

INCIDÈNCIES:

- Quique Martín, cedit pel FC Cuatro Vientos, va tenir que fer de porter del Manchester RHC.

- El partit va començar amb 27 minuts de retard sobre l’horari previst i es va tenir que jugar en dues parts de 15 minuts a temps corregut per problemes d’horaris.

- El Manchester jugava amb la seva segona equipació, de color negre.

CRÒNICA:

Com acostuma a fer el CERH en les competicions europees per assegurar que el equips catalans no acaparin tots els llocs de les fases finals, aquí, amb l’enfrontament entre bascos i anglesos assegurava de bestreta un equip forà en les semifinals (tot i que el Fuengirola ja ho havia aconseguit amb la seva victòria sobre l’Arenys de munt). Finalment, en un partit molt obert però sense gaire història, el CD Urdaneta es va alçar amb la victòria.

La igualtat marca la primera part

A diferència dels anteriors, el partit va començar animat, amb anades i tornades a les dues porteries i molta feina pels dos porters. El Manchester va aconseguir avançar-se mitjançant el francès Jean-Baptiste Delprat als 9 minuts de partit. El 0-1 no va canviar la tònica del joc, i els dos equips continuaven treballant en busca del gol.

Delprat va avançar als anglesos als 9 minuts

El Urdaneta va prémer l’accelerador i a dos minuts per acabar el primer temps, una combinació entre Joan Vélez i Xevi Martín, els dos catalans infiltrats a les files basques, va fer arribar l’empat a 1, obra de Martín. I ja en els darrers segons de la primera part, una providencial intervenció del porter “anglès” Quique Henry Martín, va impedir que el Urdaneta capgirés el marcador abans del descans.

Jugada d'atac del Urdaneta

El Urdaneta té més encert i s’emporta el gat a l’aigua

El partit va estar molt disputat

La represa va començar també molt animada. Mikel Prados, el porter del Urdaneta en aquesta segona part, seguia la línea marcada pel seu antecessor Íker Díez i mantenia a ratlla els atacs rivals amb unes grans intervencions. Per la seva part, Quique Martín també es mostrava infranquejable sota els pals anglesos. Només un xut d’Iñigo Vallejo als 3 minuts que va estavellar-se al travesser va poder superar les guardes del porter català del Manchester.

Xevi Martín celebra el definitiu 3-1

Però aquesta situació d’igualtat va durar fins tot just l’equador d’aquest segon temps, quan Lucho Cuchi va trencar l’empat en favor del Urdaneta fent el 2-1. D’aquí fins al final va poder passar qualsevol cosa, ja que el Urdaneta, tot i l’avantatge, no va aconseguir acomodar-se davant d’un Manchester que continuava insistint i del que tenia que defensar-se a base de faltes. Els bascos van entrar a la recta final del partit amb nou faltes, el que va afegir emoció al joc, fins que trenta cinc segons per la conclusió van poder respirar tranquils quan Xevi Martín va establir el 3-1 definitiu.

ELS PROTAGONISTES:

Quique Martín

Els porters. Íker Díez i Mikel Prados, per part del CD Urdaneta, i Quique Martín, que va ser l’encarregat de defensar la porteria del Manchester RHC en aquest partit, van tenir una actuació destacada i amb les seves intervencions van ser els principals artífexs de que el partit és mantingués viu fins als darrers instants.

PARTIT 4

FC CUATRO VIENTOS 3 – CP VOLTREGÀ 2

EL VOLTREGÀ, A PUNT DE LA PROESSA

LLOC/DIA/HORA: Pista Blava. Dissabte 21 d’abril, 11:15 h.

FC CUATRO VIENTOS (0+3): Quico Salarich (p), Jordi Munsó, Jordi Gutiérrez (1), David Panadero, Miquel Calero –equip inicial-, Salva Gutiérrez (1), Joan Ayats i Dani López (1)

CP VOLTREGÀ (1+1): Quique Martín (p), Toni Vila (1), Enric Buxaderas (1), Cales Capdevila, Joan Torné –equip inicial-, Jimmy Jiménez, Kiku Anguita i Jordi Rodríguez.

GOLS:

PRIMER TEMPS: 0-1 (13’) Buxaderas

SEGON TEMPS: 1-1 (21’) J. Gutiérrez / 1-2 (22’) Vila / 2-2 (27’) S. Gutiérrez / 3-2 (27’) López.

ÀRBITRE: Dalmau i Sosa

TARGETES: --

FALTES: FC Cuatro Vientos: 4 / CP Voltregà: 0

PÚBLIC: Uns 30 espectadors

INCIDÈNCIES:

- El Voltregà patia la baixa de Gregori Vizcaino, Xavier Sala i del seu porter J.L. Moraleda, que va ser coberta per Quique Martín, cedit pel FC Cuatro Vientos.

- El FC Cuatro Vientos patia les baixes de Eduard Recio i Víctor Alonso.

- El partit va començar amb 21 minuts de retard sobre l’horari previst i es va tenir que jugar en dues parts de 15 minuts a temps corregut per problemes d’horaris.

CRÒNICA:

El quart semifinalista del torneig tenia que sortir del partit que enfrontava als amfitrions i el CP Voltregà. El partit, teòricament, resultava assequible pel Cuatro Vientos, ja que el seu rival, amb una mitjana d’edat força més alta, no estava passant pel seu millor moment, i ocupava un lloc a la zona baixa de la classificació de la Old League, tot el contrari que els de Blanes. Però l’hoquei de veterans sempre resulta imprevisible i moltes vegades en deixa sorpreses, i el FC Cuatro Vientos va tenir que patir i suar més del compte per doblegar als osonencs, curiosament per culpa –entre altres coses- de la gran actuació del porter Quique Martín, cedit pels blanencs al Voltregà sense aplicar la coneguda com a “clausura de la por”.

El Voltregà marxa amb avantatge al descans

El Cuatro Vientos va sortir molt endollat a la pista, fent-se des del primer moment amb el control del joc, tancant al Voltregà a la seva meitat de camp i atacant constantment la porteria del “agent doble” Quique Martín. David Panadero, Salva Gutiérrez i Miquel Calero, en diverses ocasions, van provar de profanar, sense èxit, la porteria defensada pel seu company.

Calero intenta controlar la bola dins de l'àrea del voltregà

Amb les primeres rotacions, el Voltregà va anar despertant i va començar a arribar amb perill a la porteria de Quico Salarich, fins que el joc es va equilibrar, entrant en una dinàmica d’anades i tornades d’una porteria a una altra. En una d’aquestes, quan faltaven dos minuts i escaig per la botzina, un contracop del Voltregà el culminava Enric Buxaderas en el 0-1 amb el que els osonencs marxaven per davant al descans.

Quico Salarich desfà una ocasió del Voltregà

Una segona part plena d’alternances

Moment de l'1-1, obra de J. Gutièrrez

La segona part no va distar gaire de com va acabar la primera en qüestió de joc, amb els dos equips anant i tornat d’un costat cap un altre i els porters Martín i Salarich demostrant el perquè són uns dels millors porters de la Lliga de Veterans. Als sis minuts de represa, Jordi Gutiérrez va aconseguir empatar el partit pels blanencs, però quaranta segons desprès, Toni Vila tornava a avançar al Voltregà.

El Cuatro Vientos es va tornar a posar a les piles i va agafar les regnes del partit, però no aconseguien reflectir el seu domini en el marcador. Miquel Calero i Joan Ayats van tenir bones oportunitats per marcar i tornar a equilibrar el resultat, però de nou Quique Martín es va interposar. El premi a la constància dels de Blanes no va arribar fins a manca de tres minuts i escaig pel final, quan en trenta segons escassos van poder capgirar el marcador gràcies a un gol de Salva Gutièrrez i un altre de Dani López.

El Cuatro Vientos va aconseguir capgirar el resultat

En els darrers minuts, el Voltrega estava pagant el cansament físic del ritme mantingut durant la resta del partit i quasi no va poder tornar a inquietar a Quico Salarich, mentre el Cuatro Vientos marcava el tempo alhora que intentava buscar un nou gol que els hi donés un punt de tranquil·litat. Dani López va tenir una bona oportunitat en el darrer minut, però el gol no va arribar i el partit va acabar amb l’ajustat 3-2, que permetia als amfitrions jugar la segona semifinal contra el CD Urdaneta.

EL PROTAGONISTA:

Miquel Calero. Va ser el reforç de luxe del FC Cuatro Vientos per cobrir les seves baixes. Segurament va acusar la seva inactivitat a nivell competitiu i no va destacar tant com s’esperava. Però conservant encara la seva tècnica i un estat de forma envejable, va contribuir molt activament en el joc del seu equip desplegant-se per tota la pista i no li van faltar ocasions per marcar. De totes formes, del que és un plaer és tornar a gaudir a sobre una pista d’un dels jugadors mítics de casa nostra.

A KOPS DE FLASH -1-

La vestimenta dels porters del CP Fuengirola no era precisament discreta.

Els jugadors del Fuengirola eren una pinya durant la tanda de penals contra l’Arenys de Munt.

Joan Roura (CP Las Rozas) durant el dissabte va estar quasi més estona per terra que patinant.

El xandall del barcelonista Pepe Serrano era digne d’un torneig de veterans.

Ja tenim un Messi a l’hoquei patins.

No hi ha res millor que un plàtan per reposar forces desprès del partit.

PODEU TROBAR UNA ÀMPLIA GALERIA D’IMATGES DE LA FASE PRÈVIA EN AQUEST ENLLAÇ AL NOSTRE FACEBOOK

FASE CLASSIFICATÒRIA

PARTIT 5

(Guanyador Partit 1 – Guanyador Partit 2)

CP FUENGIROLA 0 – FC BARCELONA 17

EL BARÇA FA BAIXAR DEL NÚVOL AL FUENGIROLA

LLOC/DIA/HORA: Pista Blava. Dissabte 21 d’abril, 12:00 h.

CP FUENGIROLA (0+0): P. Lucas Robles (p), Javier Fernández, Lolo Domíngez, Javier Monje, J. Miguel Navas -equip inicial-, José L. Oliva, Javier Siles (1), Guillermo Ayuso, Rafael Corral i Alberto Domínguez (p).

FC BARCELONA (8+9): Tino Martínez (p), Toni Rovira (5), Lluís Segarra, Josep Enric Torner (1), Gaby Cairo (3) –equip inicial-, Miquel Plaza (7) i Pepe Serrano (1).

GOLS:

PRIMER TEMPS: 0-1 (4’) Cairo / 0-2 (5’) J.E. Torner / 0-3 (6’) Cairo / 0-4 (15’) Plaza / 0-5 (15’) Plaza / 0-6 (16’) Plaza / 0-7 (17’) Plaza / 0-8 (18’) Plaza.

SEGON TEMPS: 0-9 (21’) Rovira / 0-10 (23’) Rovira / 0-11 (25’) Cairo / 0-12 (28’) Plaza / 0-13 (29’) Rovira / 0-14 (30’) Plaza / 0-15 (31’) Rovira / 0-16 (32’) Serrano / 0-17 (36’) Rovira

ÀRBITRES: Dalmau i Williams

TARGETES: --

FALTES: CP Fuengirola: 4 / FC Barcelona: 5

PÚBLIC: Uns 30 espectadors

INCIDÈNCIES:

- Degut a que alguns jugadors del Barça no podien assistir a la tarda, el partit es va avançar i es va jugar en la jornada matinal.

- El partit va començar amb 16 minuts de retard sobre l’horari previst i es va tenir que jugar en dues parts de 18 minuts a temps corregut per problemes d’horaris.

- El Barça i el Fuengirola van jugar amb la seva segona equipació degut a “motius higiènics”.

CRÒNICA:

El Fuengirola arribava a la semifinal com dins d’un núvol, il·lusionat desprès d’eliminar al Arenys de Munt i tenint que jugar-se el passi a la final contra el Barça de les estrelles. Mig en broma, mig en serio, els malaguenys no descartaven donar la sorpresa i eliminar també als barcelonistes, però aquests es van encarregar de fer-los baixar de cop a la terra amb un sever correctiu, que deixava clares les diferències de qui, ara per ara, talla el bacallà en qüestió de veterans i la resta.

De seguida queda clar qui mana

J.E Torner, autor del 0-2

El Barça només va deixar-li poc més de tres minuts al Fuengirola per que gaudís de la semifinal, fins que Gaby Cairo es va encarregar d’obrir el marcador. Menys d’un minut desprès, Josep Enric Torner feia el segon gol blaugrana, i a continuació, Gaby Cairo posava el 0-3 a l’electrònic. En poc més de dos minuts, el Barça ja havia desballestat al Fuengirola i s’havia obert el pas cap a la final.

Amb la situació totalment sota control, el Barça es va limitar a fer passar el temps per no humiliar a un rival completament sotmès. Aquesta consigna no la devia entendre Miquel Plaza, ja que poc abans d’arribar al descans va inaugurar el seu festival golejador particular i va endossar als malaguenys cinc gols en tres minuts que van fer que el marcador reflectís un contundent 0-8 a la mitja part.

Una de les poques vegades que Tino Martínez va tenir que intervenir

Gols, gols i més gols

La segona part va sobrar. El Barça, sense prémer l’accelerador campava al seu gust pel llarg i ample de la pista davant d’un rival completament deixat anar, que l’únic que buscava era un gol pel record. La millor ocasió del Fuengirola va arribar als quatre minuts de represa amb un llançament de penal que José Miguel Navas no va poder transformar. Poc abans, Toni Rovira es va sumar a la festa del gol fent el 0-9.

Aquest penal fallat va ser la millor ocasió del Fuengirola durant el partit

Quasi cada aproximació del Barça acabava amb la bola al fons de la porteria de Alberto Domínguez, que va substituir a Pedro Lucas Robles en aquesta segona part. Toni Rovira i Miquel Plaza es van alternar en les tasques golejadores fins a plantar el marcador en el 0-17 final. Entre mig, Gaby Cairo va marcar el seu tercer gol i Pepe Serrano també contribuïa fent el penúltim gol del partit.

Toni Rovira bat a Alberto Domínguez. Ho va fer en cinc ocasions.

D’aquesta forma tant contundent, el Barça es plantava a la final on tindria la oportunitat de defensar el seu títol vigent, aconseguit en la edició de 2010. per la seva part, el Fuengirola encara tindria una gran oportunitat per tancar la seva participació lluitant per una no menyspreable tercera posició.

EL PROTAGONISTA:

Miquel Plaza. Li va costar afinar la punteria, però quan ho va fer es va escabellar amb cinc gols en tres minuts, matant definitivament al Fuengirola i obrint així l’autèntic festival blaugrana. Va acabar el partit amb 7 gols en total, obrint amb el seu company Gaby Cairo una apassionant lluita pel “pichichi” del torneig.

PARTIT 6

(Perdedor Partit 1 – Perdedor Partit 2)

CE ARENYS DE MUNT 3 – CP LAS ROZAS 1

L’ARENYS DE MUNT FA LA SEVA FEINA I GUNAYA

LLOC/DIA/HORA: Pista Blava. Dissabte 21 d’abril, 17:30 h.

CE ARENYS DE MUNT (1+2): Joan Altarriba (p), Marc Cumalat (1), J. Enric Ferrer, Joan Mª Dotras, Jordi Padrós (1) -equip inicial-, Josep Ll. Rodríguez, Frede Andreu, Sergi Roura (1),

CP LAS ROZAS (0+1): Marcos Martín (p), Joan Roura, Paulo Cosín, Cristian Cassola (1), Enrique Alcalde –equip inicial-, Carlos Sánchez.

GOLS:

PRIMER TEMPS: 1-0 (10’) Cumalat

SEGON TEMPS: 2-0 (20’) S. Roura / 3-0 (24’) Padrós / 3-1 (32’) Cassola

ÀRBITRES: Dalmau i Sosa

TARGETES: --

FALTES: CE Arenys de Munt: 7 / CP Las Rozas: 3

PÚBLIC: Uns 15 espectadors

INCIDÈNCIES:

- El partit va començar amb 6 minuts de retard sobre l’horari previst i es va tenir que jugar en dues parts de 18 minuts a temps corregut per problemes d’horaris.

- El CP Las Rozas va jugar amb la seva segona equipació, de color blau.

- El CE Arenys de Munt patia la baixa del porter Tino Catà i Gaspi Joseph.

- Durant uns minuts el partit es va jugar amb part de la il·luminació del pavelló apagada.

CRÒNICA:

La jornada de la tarda de dissabte va començar amb un partit amb poca transcendència de cares al resultat final del torneig. L’Arenys de Munt i Las Rozas només es jugaven la possibilitat de poder lluitar per la “honorífica” cinquena plaça final o, el que és el mateix, no tenir que esperar al darrer partit per “salvar l’honor” i evitar l’últim lloc de la classificació. El xoc va resultar distès i entretingut, amb bones ocasions i alternances a les dues porteries, però el millor encert dels maresmencs en els moments claus i la falta de punteria dels madrilenys van marcar l’esdevenir final del partit.

L’Arenys de Munt marca i domina

Cosín busca un forat entre la defensa rival

La primera part va començar fosca, no pel joc, sinó perquè l’encarregat de la Ciutat Esportiva va encendre només la meitat dels focus de la pista –per fortuna, els organitzadors van reaccionar ràpidament i van aconseguir que es tornés a encendre la totalitat de l’enllumenat-. Mentrestant, sobre la pista, catalans i madrilenys estaven immersos en un tira i afluixa que els portava d’una porteria a una altra, amb cautela, sense preses però sense pauses.

Acció d'atac de l'Arenys de Munt

Als 10 minuts, l’Arenys de Munt es va avançar en el marcador amb un gol de Marc Cumalat, que va estar molt actiu durant tot el partit. L’1-0 va servir als maresmencs per deixar enrere les pors i envalentir-se, per acabar dominant la resta de la primera part. Malgrat això, no va arribar cap gol més i el primer període va acabar amb la mínima avantatge pels catalans.

Sergi Roura va fer el 2-0

La segona part va començar molt animada. Els de Las Rozas van sortir molt posats per intentar sorprendre a l’Arenys de Munt, i el triplet Roura-Casola-Cosín, al igual que en la primera part, va portar la batuta del joc madrileny i van disposar de bones oportunitats per marcar. Però van ser els del Maresme, que als dos minuts de la represa van tornar a veure porta mitjançant Sergi Roura.

Un minut i mig desprès del 2-0, els de Las Rozas van tenir una gran ocasió per retallar diferències i tornar a posar emoció al partit, gràcies a un penal comés a Joan Roura, però Cristian Cassola va fallar el llançament. I del possible 2-1 es va passar al 3-0 en menys d’un minut amb un gol de Jordi Padrós.

Joan Altarriba refusa un penal a Cristian Cassola

Els madrilenys paguen cara la seva falta d’encert

Joan Altarriba va estar infranquejable

Els tres gols de renda amb el partit encarant-se cap el seu tram final, tindria que haver donat tranquil·litat als d’Arenys de Munt, però no va ser així. Un temps mort sol·licitat just a l’equador d’aquest període va servir per capgirar de cop la truita, i els madrilenys van passar a fer-se amb el domini del joc. Diverses internades de Joan Roura i potents xuts exteriors de Cristian Cassola, podien haver fet canviar el signe del partit, però això no va passar gràcies a la gran actuació del porter Joan Altarriba. Els maresmencs, completament noquejats, van veure perillar el seu avantatge, i van estar amb l’ai al cos permanent fins al final del partit.

Las Rozas no va poder remuntar

A quatre minuts pel final, Cassola va retallar diferències fent el 3-1, cosa que va posar més pressió sobre l’Arenys de Munt. Per sort pels catalans, les ocasions dels de Las Rozas no aconseguien superar a un Altarriba que va tenir que treure mans i mànigues per intentar mantenir la seva porteria invicta durant aquests minuts de setge, i el partit va tocar a la fi amb aquest 3-1.

EL PROTAGONISTA:

Joan Altarriba. El porter de l’Arenys de Munt va mostrar-se molt segur durant els primers minuts d’igualtat fins que el seu equip es va fer amb el domini del partit, quan va passar a un segon pla. Però en els darrers minuts, amb els seus companys completament atordits per la pressió del rival, va erigir-se el salvador de l’equip amb les seves intervencions davant dels constants atacs madrilenys, cosa que va resultar fonamental per lligar la victòria.

PARTIT 7

(Perdedor Partit 3 – Perdedor Partit 4)

MANCHESTER RHC 1 - CP VOLTREGÀ 2

EL VOLTREGA EVITA EL POU EN UN PARTIT SOPORIFER

LLOC/DIA/HORA: Pista Blava. Dissabte 21 d'abril, 18:15 h.

MANCHESTER RHC (0+1): Quico Salarich (p), Jean B. Delprat, Darren Keung, Paul Williams, Russell Lloyd (1) –equip inicial-, Joan Roig i Jordi Casas

CP VOLTREGÀ (1+1): Quique Martín (p), Toni Vila, Enric Buxaderas, Xavier Sala (2), Joan Torné –equip inicial-, Jimmy Jiménez, Kiku Anguita i Gregori Vizcaino.

GOLS:

PRIMER TEMPS: 0-1 (5’) Sala

SEGON TEMPS: 0-2 (29’) Sala / 1-2 (30’) Lloyd

ÀRBITRES: Dalmau i Sosa

TARGETES: --

FALTES: Manchester RHC: 1 – CP Voltregà: 4

PÚBLIC: Uns 15 espectadors

INCIDÈNCIES:

- El partit va començar amb 11 minuts de retard sobre l’horari previst i es va tenir que jugar en dues parts de 15 minuts a temps corregut per problemes d’horaris.

- El Voltregà patia les baixes de Carles Capdevila, Jordi Rodríguez i del seu porter J.L. Moraleda, que va ser coberta per Quique Martín, cedit pel FC Cuatro Vientos.

- Quico Salarich, cedit pel FC Cuatro Vientos, va tenir que fer de porter del Manchester RHC.

- El Manchester jugava amb la seva segona vestimenta, de color negre.

CRÒNICA:

Com en el partit anterior entre l’Arenys de Munt i Las Rozas, els dos equips ja no es jugaven més que l’honor de no tenir que lluitar per l’últim lloc. Possiblement això va ser una de les causes que va fer que l’enfrontament transcorregués amb poca intensitat, a la que se li va ajuntar el joc apàtic dels dos equips, convertint-se en un dels partits més fluixos de la competició. Dos encerts puntuals de Xavier Sala van servir al Voltregà per condemnar als anglesos.

Un gol i poca cosa més

Moltes bones intencions, però poc joc

A veure... no es pot dir que els dos equips no hi van posar ganes des de bon inici, però, noi!... sembla que quan les coses no volen sortir, no surten. I aquesta va ser la tònica de tot el partit des del primer minut: anades i tornades sense cap rumb per tota la pista i una falta de lucidesa general a l’hora de culminar les jugades.

Quico Salarich no va tenir gaire feina

Als cinc minuts, Xavier Sala va culminar en gol una jugada del Voltregà, fent l’1-0, i poc desprès, Joan Torné estavellava un xut al travesser de porteria de Quico Salarich. I a partir d’aquí, para de comptar. La primera part va esvair-se al igual que va començar, amb més pena que glòria.

Semblava que la represa s’animaria una mica més respecte al primer temps, ja que per uns instants els dos porters van tenir que intervenir davant d’un grapadet de clares ocasions. Però la sang no va arribar al riu, i la intensitat del joc va anar en clara davallada a mida que passaven els minuts. Un temps mort sol·licitat a manca de cinc minuts de la conclusió tampoc va ajudar a canviar aquesta dinàmica.

A la segona part semblava que s'animaria una mica més el joc

Dos gols en els darrers instants maquillen el resultat

El partit ja tocava a la fi, i tal i com anaven les coses, una renda d’un gol resultava un tant arriscada pel Voltregà, ja que qualsevol acció de fortuna del Manchester els hi podia complicar la cosa. Els anglesos també pensaven que, davant la poca ineficàcia del seu rival, aconseguir empatar el partit els hi obria una porta de possibilitats. Així dons, els dos equips van donar la resta, i el joc va tornar a animar-se. Xavi Sala va tornar a marcar pel Voltregà a manca d’un minut i vint segons pel final, i amb el 2-0, els osonencs ja es van tancar i van deixar sentenciat el partit. Russell Lloyd va poder marcar el gol de l’honor pel Manchester quan ja no hi havia temps per res més.

Russell Lloyd va ser l'autor del gol de l'honor pel Manchester

EL PROTAGONISTA:

Xavier Sala. En un partit on la falta d'encert va estar a l'ordre del dia, un parell d'encerts puntuals de Xavier Sala van servir per decantar definitivament el partit cap el bàndol del Voltregà. Va obrir el marcador als cinc minuts, i davant de la ineficàcia del Manchester, els catalans van viure d'aquesta renda durant la resta del partit, fins que a manca d'un minut va acabar de rematar-ho.

PARTIT 8

(Guanyador Partit 3 – Guanyador Partit 4)

CD URDANETA 1 – FC CUATRO VIENTOS 3

ELS AMFITRIONS SUEN PER PASSAR A LA FINAL

LLOC/DIA/HORA: Pista Blava. Dissabte 21 d'abril, 19:00 h.

CD URDANETA (0+1): Iker Díez (p), Kepa Arostegui, Lucho Cuchi, Toni Melero, Gorka Martínez -equip inicial-, Íñigo Vallejo, Xevi Martín (1), Mikel Prados (p)

FC CUATRO VIENTOS (1+2): Quique Martín (p), Jordi Gutiérrez, Víctor Alonso (1), Salva Gutiérrez, Joan Ayats (2) -equip inicial-, David Panadero, Dani López i Quico Salarich (p).

GOLS:

PRIMER TEMPS: 0-1 (5') Alonso.

SEGON TEMPS: 0-2 (25') Ayats / 1-2 (29') X. Martín / 1-3 (29´) Ayats

ÀRBITRES: Dalmau i Sosa

TARGETES: --

FALTES: CD Urdaneta: 4 / FC Cuatro Vientos: 5

PÚBLIC: Uns 10 espectadors

INCIDÈNCIES:

- El partit va començar amb 6 minuts de retard sobre l’horari previst, i es tenia que jugar en dues parts de 15 minuts, però finalment la segona part es va allargar fins als 18 minuts.

- El CD Urdaneta patia la baixa de Joan Vélez.

- El FC Cuatro Vientos patia les baixes de Eduard Recio i Miquel Calero.

- El CD Urdaneta jugava amb la seva segona equipació, de color taronja i groc.

CRÒNICA:

El partit que tancava la jornada de dissabte tenia que servir per decidir al segon finalista del torneig. El FC Cuatro Vientos va ser qui va portar la veu cantant del joc en tot moment, però va tenir que esforçar-se i no baixar la guàrdia per a que un molt lluitador Urdaneta no els hi aigualís la festa. Finalment, els amfitrions van sortir airosos i es trobarien al Barça a la final del dia següent.

El Cuatro Vientos topa amb un rival dur

Conscients de que el CD Urdaneta els hi podia presentar problemes si se’ls hi deixava espais, el FC Cuatro Vientos va començar fort el partit, pressionant al seu rival i encerclant-lo dins de la seva meitat de pista. De seguida van arribar les primeres oportunitats clares dels blanencs, per part de Salva Gutièrrez i un molt actiu Víctor Alonso, que va ser qui va obrir el marcador als cinc minuts amb una ràpida acció personal.

Víctor Alonso va estar molt actiu durant els primers minuts de partit

Amb el 0-1 el Cuatro Vientos va continuar insistint, i Jordi Gutièrrez va estar a punt de fer el segon, però no va poder rematar amb encert quan estava sol davant del porter. Mica en mica, els bascos van anar redreçant i estirant les seves files, arribant així les primeres aproximacions amb cara i ulls a la porteria de Quique Martín, que va estar molt atent davant les ocasions de Íñigo Vallejo, Lucho Cuchi i Toni Melero. De totes formes, els blanencs eren qui portaven la veu cantant del joc, mantenint en alerta constant la porteria d’Iker Díez. Tot i les ocasions a les dues porteries, el marcador de la primera part no es va tornar a moure.

Ocasió del Cuatro Vientos

El segon temps també va començar amb un Cuatro Vientos molt endollat, disposat a sentenciar el partit el més aviat possible. David Panadero va embolicar-se al intentar resoldre una bona combinació amb Dani Lòpez i Jordi Gutièrrez, el mateix Gutièrrez va estavellar una bola al pal poc desprès. Dani Lòpez , Salva Gutierrez i de nou Panadero també van tenir grans oportunitats per marcar que no van arribar a bon port. En aquests primers minuts de represa, els blanencs van veure com també se’ls hi anul·lava un gol dubtós.

Joan Ayats apareix per sentenciar

Embolic en l'àrea del Cuatro Vientos

Al igual que va passar a la primera part, al Urdaneta li va costar entrar en joc. Un intent de contracop d’Íñigo Vallejo, ben tallat per Dani Lòpez, i un xut al pal de Lucho Cuchi van ser els primers avisos seriosos dels bascos sobre la porteria de Quico Salarich –que havia substituït a Quique Martín-, ja avançat el segon temps. Quan els blanencs més necessitaven incrementar la seva curta renda per no passar angúnies, va aparèixer Joan Ayats, que fins ara estava fent un gran partit creant i distribuint joc cap els seus companys, però amb escasses aparicions en atac, per treure-s’hi de la màniga un control magistral i superar a Mikel Prados –el porter del Urdaneta en aquesta segona part- fent el 0-2 a manca de vuit minuts pel final.

X. Martín va tornar a possar als bascos dins del partit

El Urdaneta no va defallir i va continuar insistint, veient-se recompensat el seu esforç a quatre minuts i escaig del final amb un gol del malgratenc Xevi Martín. Un gol, l’1-2, que podia haver pogut donar una nova dimensió al partit, si no hagués estat perquè, uns segons més tard, apareixia de nou Joan Ayats per fer l’1-3. Aquí ja va acabar el partit. El Cuatro Vientos va agafar fort el timó del joc i va conduir el partit cap al rumb que més li convenia, davant d’uns bascos que s’anaven trencant a mida que queien els minuts. Els amfitrions serien els que s’enfrontarien al Barça en la final de l’endemà.

EL PROTAGONISTA:

Joan Ayats. Tot i que sempre es va carregar l’equip a la esquena, sent l’eix del joc, va estar força imprecís de cara a porteria durant força part del partit. Però la seva determinació va arribar quan més falta feia, en el darrer tram de partit i amb un ajustat 1-0 en el marcador, quan amb dos gols seus van deixar l’encontre vist per sentència. Pel record quedarà una conversa que va mantenir el redactor d’A KOPS D’STICK amb un jugador del CD Urdaneta durant el descans:

-Oyes, ¿Quien es el 14 del Cuatro Vientos?

-El Joan Ayats

-¿El Joan Ayats-Joan Ayats?

-Si, el mismo

-¡Ay va, la hostia! Cuando lo explique no se lo van a creer...

A KOPS DE FLASH -2-

Quines pintes per anar a l’hoquei!!!

El jugador del CH Lloret Enric Torner va anar a veure com se les gasta encara el seu pare.

"Intens" escalfament previ de Gaby Cairo.

Desprès de perdre 0-17 contra el Barça, el Fuengirola va voler impugnar el partit: es veia massa que un dels arbitres estava comprat per Gaby Cairo.

El Fuengirola es va fer una foto amb l’enemic desprès de rebre una bona repassada. Això passa només als partits de veterans.

La segona samarreta del Fuengirola ha estat rècord de ventes... a Croàcia!

Foto de família-família del Arenys de Munt.

El jugadors de l’Arenys de Munt es van voler endur un record del seu pas per la Ciutat Esportiva de Blanes.

Que no falti el bon humor ni en els dorsals!!!

Aquest 2012 és un bon any per reivindicar l’olimpisme de l’hoquei patins 20 anys desprès.

El CD Urdaneta es va endur un record per part dels amfitrions.
(Hey! Toma... Y que no lo vea nadie...)

A això se li diu aprofitar el material al màxim

PODEU TROBAR UNA ÀMPLIA GALERIA D’IMATGES DE LA FASE CLASSIFICATÒRIA EN AQUEST ENLLAÇ AL NOSTRE FACEBOOK

FASE FINAL

7é / 8é LLOC

(Perdedor Partit 6 – Perdedor Partit 7)

CP LAS ROZAS 6 – MANCHESTER RHC 2

ELS MADRILENYS SALVEN L’HONOR

LLOC/DIA/HORA: Pista blava. Diumenge 22 d’abril, 9:00 h.

CP LAS ROZAS (3+3): Marcos Martín (p), Carlos Sánchez, Joan Roura (2), Cristian Cassola (4), Enrique Alcalde –equip inicial-, i Paulo Cosín.

MANCHESTER RHC (0+2): Quico Salarich (p), Jean B. Delpart, Darren Keung, Jordi Casas (1), Russell Lloyd –equip inicial-, i Paul Williams (1).

GOLS:

PRIMER TEMPS: 1-0 (16') Roura / 2-0 (17') Cassola / 3-0 (18') Cassola

SEGON TEMPS: 3-1 (22') Williams / 4-1 (26') Roura / 5-1 (34') Cassola / 6-1 (34') Cassola / 6-2 (36') Casas

ÀRBITRE: Sosa

TARGETES: --

FALTES: CP Las Rozas: 3 / Manchester RHC: 2

PÚBLIC: 3 espectadors

INCIDÈNCIES:

- Quico Salarich, cedit pel FC Cuatro Vientos, va tenir que fer de porter del Manchester RHC.

- El Manchester RHC patia la baixa de Joan Roig.

- El partit va començar amb 6 minuts de retard sobre l’horari previst, i es va jugar en dos temps de 20 minuts a temps corregut.

CRÒNICA:

La jornada de diumenge era la destinada a definir la classificació final del torneig. El Manchester i Las Rozas van ser els equips que no van guanyar cap dels seus dos partits de dissabte, pel que els va tocar repartir-s’hi les dues últimes posicions. Un cop va despertar el partit, els madrilenys van fer-se amb les regnes, i amb tres gols a finals de la primera part van deixar-lo a punt de caramel, per rematar-lo amb tres gols més en el segon temps.

Els catalans, protagonistes de la primera part

Els madrilenys assetjant als anglesos

Com era d’esperar un diumenge a les 9 del matí, el partit va començar espès per part dels dos equips. Però tampoc va trigar gaire en despertar, el temps que la “connexió catalana” de Las Rozas –Cassola & Roura- va trigar en treure’s la son de les orelles i van començar a trenar jugades d’atac en busca de la porteria de Quico Salarich, flamant porter del Manchester per la ocasió, que va tenir feina per donar i vendre. Paulo Cosín no va trigar en apuntar-s’hi a la festa, estavellant una bola al pal en una gran jugada de Cristian Cassola, i entre tots tres van portar de corcó als anglesos durant uns quants minuts.

Cassola va fer dos gols abans del descans

El Manchester va aconseguir establir-se sobre la pista, i sobretot gràcies a les accions de Jordi Casas, va poder crear cert perill davant la porteria de Marcos Martín, donant igualtat al joc durant aquests compassos centrals de primera part. Una igualtat que es va trencar de cop a manca de quatre minuts i mig pel descans, quan els madrilenys, en poc més de dos minuts van fer tres gols que ja deixaven el partit molt ben encarat. Joan Roura va fer el gol que obria el marcador, i poc desprès, Cristian Cassola, amb dos gols consecutius va establir el 3-0 amb el que es va arribar al descans.

El Manchester també va crear perill

Las Rozas va sortir confiat a la represa i el Manchester el va agafar per sorpresa. Paul Williams va fer el 3-1, i va estar a punt d’escurçar encara més les diferencies en una nova ocasió que Marcos Martín va poder refusar de forma providencial. Quan el joc estava en una etapa boja per part dels dos bàndols, va aparèixer Joan Roura, que portava tot el partit sense caure per terra, per fer el 4-1 i refredar la situació. Instants desprès, els madrilenys podien haver sentenciat amb el cinquè si hagués entrat un llançament de penal de Carlos Sànchez.

Quico Salarich refusa un penal llançat per Carlos Sánchez

Las Rozas remata la feina

El joc va anar baixant paulatinament de ritme, tot i que sorgien ocasions per veure algun golet més d’alguna de les parts, el que feia que, encara que la cosa pintava molt bé pels madrilenys, el partit no estigués del tot decidit. Quan faltaven sis minuts pel final, Cristian Cassola si que es va encarregar de sentenciar, amb dos gols consecutius per Las Rozas que deixaven el marcador en un ja insalvable 6-1. A quatre minuts pel final, Jordi Casas va fer el segon gol del Manchester, que no va servir per gaire més que maquillar el marcador amb el definitiu 6-2, ja que a partir d’ençà, el partit es va anar esvaint sense cap conseqüència a mida que baixava el cronòmetre.

Dos gols més de Cassola van sentenciar el partit per als madrilenys

El CP Las Rozas finalment va poder salvar una mica la seva participació amb una victòria en el darrer partit, a costa d’un Manchester que, tot i no haver guanyat cap partit, es tornava cap a Anglaterra més feliç que un gínjol per la gran experiència viscuda.

Joan Roura

ELS PROTAGONISTES:

CR6. La “connexió catalana” del CP Las Rozas, Cassola-Roura, va dominar i va portar on va voler el tempo del partit, i entre ells es van encarregar de fabricar i fer els 6 gols del seu equip. Si a Madrid de futbol poden fardar de CR7, a hoquei patins podran fardar de CR6.

5é / 6é LLOC

(Guanyador Partit 6 – Guanyador Partit 7)

CE ARENYS DE MUNT 1 – CP VOLTREGÀ 3

VAN SOBRAR TRES QUARTES PARTS DE PARTIT

LLOC/DIA/HORA: Pista blava. Diumenge 22 d’abril, 10:00 h.

CE ARENYS DE MUNT (0+1): Tino Catà (p), Josep Ll. Rodríguez, Gaspi Joseph, J. Enric Ferrer (1), Jordi Padrós -equip inicial-, Marc Cumalat, Joan Mª Dotras, i Joan Altarriba (p)

CP VOLTREGÀ (0+2): Josep Lluís Moraleda (p), Kiku Anguita, Gregori Vizcaino, Enric Buxaderas (1), Joan Torné (1) –equip inicial-, Jimmy Jiménez i Carles Capdevila (1)

GOLS:

PRIMER TEMPS: --

SEGON TEMPS: 1-0 (29’) Ferrer / 1-1 (30’) Torné / 1-2 (35’) Capdevila / 1-3 (40’) Buxaderas

ÀRBITRES: Sosa i Williams

TARGETES: --

FALTES: CE Arenys de Munt: 8 / CP Voltregà: 5

PÚBLIC: Uns 15 espectadors

INCIDÈNCIES:

- El CE Arenys de Munt patia les baixes de Frede Andreu i Sergi Roura.

- El CP Voltregà patia les baixes de Toni Vila, Jordi Rodríguez i Xavi Sala.

- El partit va començar amb 9 minuts de retard sobre l’horari previst, i es va jugar en dos temps de 20 minuts a temps corregut.

CRÒNICA:

Arenys de Munt i Voltregà van protagonitzar el partit amb menys interès de la competició, el que decidia al cinquè i sisè classificats, cosa que va ajudar a fer que el partit tampoc tingués gaire història. Durant tota la primera part i bona part de la segona, la poca intensitat i el joc defensiu van encarregar-se de fer avorrir al personal, i només a partir del gol dels maresmencs el partit va animar-se i va guanyar en emoció. Finalment, el Voltregà va estar més encertat i va poder capgirar el marcador i endur-se la victòria.

Un primer temps per tornar-se al llit

Torné intenta controlar davant de Dotras

Un contracop de l’Arenys de Munt i una jugada del Voltregà que va acabar en un xut al travesser de Joan Torné, en els primers compassos de joc, feia presagiar un partit animadet abans d’arribar als plats forts de la jornada. Però res més lluny, la cosa es va quedar aquí, i així va perdurar durant molts minuts, provocant que el poc públic assistent es replantegés el tornar-se al llit a continuar amb la becaina. Un temps mort sol·licitat ja molt avançada aquesta primera part tampoc va servir per fer canviar gaire la dinàmica d’un joc espès que semblava encomanar-se com una mala cosa entre els jugadors dels dos equips. Amb un insípid empat a 0 i més pena que glòria es va arribar al final dels primers vint minuts amb la esperança que la segona part tingués un altre caire.

Joc poc definit a l'inici de la represa

La segona part va començar sent tres quarts del mateix, amb un joc d’anades i tornades sense pólvora que no duien enlloc. Fins ben avançada la represa no es va començar a veure una mica de joc més definit, sobretot de part del Voltregà, que va tenir les primeres aproximacions amb perill sobre la porteria contrària, en la que Joan Altarriba havia pres el relleu de Tino Catà.

Dos gols en un minut canvien la cara del partit

J.E. Ferrer va obrir el marcador

Ja quan s’estava a punt d’arribar a l’equador d’aquesta segona part, l’Arenys de Munt va aconseguir trencar l’empat a 0 amb un gol de Josep Enric Ferrer, en una de les primeres aproximacions amb perill dels maresmencs. La resposta del Voltregà va ser fulminant, ja que ni un minut més tard Joan Torné feia l’1-1. A partir d’aquí la cara del partit va canviar per complet, igual que si sortís el sol desprès d’un dia nuvolat.

Les defenses van ser protagonistes

Els dos equips van posar tot el seu afany en intentar desfer la igualtat. Josep Lluís Moraleda, que en aquest partit si que va poder estar sota els pals del Voltregà, amb un parell de bones intervencions va evitar que el Arenys de Munt tornés a avançar-se, abans de que a manca de cinc minuts pel final Carles Capdevila capgirés el marcador en favor dels blanc-i-blaus. Amb l’1-2 el partit estava més viu que mai, i en les dues porteries van haver-hi ocasions per tornar a marcar. La millor va ser per part del Voltregà, amb un u contra u de Joan Torné amb Joan Altarriba, en la que la bola va acabar sortint per sobre del travesser de la porteria.

Joan Torné no va saber sentenciar sol davant del porter

A manca d’un parell de minuts per acabar, l’Arenys de Munt va començar a substituir al seu porter per un cinquè jugador de pista, en un intent de poder assolir l’empat, però els seus esforços van ser en va, i en el darrer segon Enric Buxaderes, a porta buida va establir el definitiu 1-3.

EL PROTAGONISTA:

Joan Torné. Resultava curiós veure com l’osonenc Joan Torné, que per edat podria ser el pare d’alguns dels presents sobre la pista, resultava el jugador més actiu del partit, fins i tot durant els minuts més grisos. Amb el seu coratge va ser el cor del seu equip i un gol seu va neutralitzar ràpidament l’avantatge de l’Arenys de Munt i va donar al Voltregà la espurna que li faltava per encendre’s i poder acabar enduent-se el partit.

3er / 4rt LLOC

(Perdedor Partit 5 – Perdedor Partit 8)

CP FUENGIROLA 3 – CD URDANETA 6

GRAN PARTIT DELS DOS EQUIPS REVELACIÓ

LLOC/DIA/HORA: Pista Blava. Diumenge 22 d’abril, 11:00 h.

CP FUENGIROLA (1+2): Pedro Lucas Robles (p), Javier Fernández, Lolo Domínguez (1), Javier Monje (2), José Miguel Navas –equip inicial-, José Luís Oliva, Javier Siles, Guillermo Ayuso, Rafael Corral i Alberto Domínguez (p)

CD URDANETA (2+4): Íker Díez (p), Íñigo Vallejo (1), Gorka Martínez (2), Lucho Cuchi, Kepa Arostegui –equip inicial-, Xevi Martín (3), Tony Melero i Mikel Prados (p).

GOLS:

PRIMER TEMPS: 1-0 (6’) L. Domínguez / 1-1 (10’) Martínez / 1-2 (20’) Martín

SEGON TEMPS: 1-3 (21’) Martín / 1-4 (24’) Martín / 2-4 (27’) Monje / 2-5 (28’) Martínez / 2-6 (29’) Vallejo / 3-6 (38’) Monje

ÀRBITRES: Sosa i Williams

TARGETES: --

FALTES: CP Fuengirola: 6 / CD Urdaneta: 11

PÚBLIC: Uns 30 espectadors

INCIDÈNCIES:

- El partit va començar amb 9 minuts de retard sobre l’horari previst, i es va jugar en dos temps de 20 minuts a temps corregut.

- El CD Urdaneta patia la baixa de Joan Vélez.

- El CP Fuengirola va jugar amb la seva segona equipació, de colors blanc i vermell.

- El jugador del CD Urdaneta Xevi Martín va arribar quan el partit ja estava en curs.

CRÒNICA:

El CP Fuengirola i el CD Urdaneta van ser els dos equips revelació del torneig, i per ells, només el fet de poder jugar la final de consolació ja resultava tot un premi a les seves aspiracions. Això va quedar reflectit a la pista, on andalusos i bascos van disputar un partit alegre i distés, en el que el Urdaneta va endur-se finalment el bronze de forma clara, però tots dos equips van deixar una bona impressió.

Moltes ganes d’agradar

Joc directe des del primer minut

Partit animadet des dels primers instants, on els dos equips van sortir amb molta decisió i de seguida van aparèixer les primeres jugades d’atac als dos bàndols. El Fuengirola va tenir la sort de cara als sis minuts, quan xut de Lolo Domínguez el refusava Íker Díez amb tant mala fortuna que la bola va acabar entrant dins de la porteria, significant l’1-0. Quatre minuts i algunes oportunitats més tard, el Urdaneta era el que aconseguia marcar, mitjançant Gorka Martínez, tornant la igualtat al marcador.

Pedro Lucas Robles no va poder impedir que l'Urdaneta empatés

Xevi Martín marca el camí al Urdaneta

Tot i les nombroses ocasions, algunes de molt clares, que s’anaven alternant a les dues porteries, l’1-1 va perdurar intacte pràcticament deu minuts, quan en una jugada a la contra, Xevi Martín desfeia la igualtat i avançava als bascos tot just abans del descans.

Els primers minuts de la represa també van tenir com a protagonista a Xevi Martín. El reforç malgratenc del Urdaneta va fer un parell de gols més consecutius que van posar las bascos amb un 1-4 per endavant, una renda suficient per no confiar-se, però per afrontar amb certa tranquil·litat la resta del partit.

Xevi Martín va ser un malson per la defensa malaguenya

El Urdaneta dicta sentència

Gorka Martínez, autor del 5é gol basc

Dos minuts i escaig desprès de l’1-4, el Fuengirola va poder reduir la diferència amb un gol de Javier Monje. Però l’intent de reacció va quedar en anècdota, ja que un minut desprès, Gorka Martínez feia el 2-5, i tot seguit Íñigo Vallejo feia el 2-6 que ja deixava pràcticament el partit vist per sentència.

Tercer gol del Fuengirola

A partir d’aquí, el Urdaneta va promulgar-s’hi més en contenir el joc que en la seva vesant atacant, i el Fuengirola, que va prendre la iniciativa, topava contínuament amb el bloc defensiu basc. Las insistència malaguenya va tenir el seu premi de consolació a manca d’un parell de minuts pel final, quan de nou Javier Monje batia a Mikel Prados i establia el definitiu 3-6. Un minut més tard, el mateix Monje va tenir la oportunitat de tornar a marcar, aquest cop mitjançant el llançament d’una falta directa, però Prados va estar molt encertat i va refusar la bola per dos temps.

Al final, tothom va quedar molt content, més enllà del resultat

Bascos i malaguenys, tercers i quarts respectivament, es tornaven cap a casa seva amb la satisfacció haver fet un bon paper i el bon record de la gran experiència viscuda.

EL PROTAGONISTA:

Xevi Martín. Va arribar tard, però va sortir com una moto i va aconseguir tres gols consecutius d’aquells que es diuen “psicològics”, que van trencar per complet el partit. El primer arribava tot just abans del descans, per trencar l’empat, i en els primers compassos de la represa va deixar al Fuengirola sense marge de reacció amb dos gols més, que encaminaven al Urdaneta cap a una meritòria 3ª plaça. Va acabar com a tercer màxim golejador del torneig.

FINAL

(Guanyador Partit 5 – Guanyador Partit 8)

FC BARCELONA 5 – FC CUATRO VIENTOS 3

EL BARÇA REVALIDA EL TÍTOL EN UN PARTIT D’UNA ALTRA GALAXIA

LLOC/DIA/HORA: Pista Vermella. Diumenge 22 d’abril, 12:30 h.

FC BARCELONA (1+2+2): Tino Martínez (p), Miquel Plaza (2), Lluís Segarra, Josep Enric Torner, Gaby Cairo (3) –equip inicial-, i Pepe Serrano.

FC CUATRO VIENTOS (0+3+0): Quique Martín (p), Eduard Recio (1), Jordi Munsó, Jordi Gutiérrez, Joan Ayats –equip inicial-, Salva Gutiérrez (2), Dani López i Quico Salarich (p).

GOLS:

PRIMER TEMPS: 1-0 (4’) Cairo

SEGON TEMPS: 2-0 (24’) Cairo / 2-1 (36’) S. Gutiérrez / 2-2 (37’) Recio / 3-2 (38’) Cairo / 3-3 (40’) S. Gutiérrez

PRÒRROGA: 4-3 (41’) Plaza / 5-3 (43’) Plaza, de falta directa

ÀRBITRES: Dalmau i Sosa

TARGETES: J. E. Torner (FC Barcelona)

FALTES: FC Barcelona: 5 / FC Cuatro Vientos: 11

PÚBLIC: Uns 100 espectadors

INCIDÈNCIES:

- Degut a que la Pista Blava quedava ocupada per un entrenament de patinatge artístic, el partit es va avançar d’horari i es va traslladar a la Pista Vermella, Tot i això, el partit es va iniciar amb 22 minuts de retard sobre l’horari previst, degut a que un partit d’hoquei base que es jugava abans va acabar amb retard.

- El partit es va jugar en dos temps de 20 minuts a temps corregut.

- El FC Barcelona patia la baixa de Toni Rovira.

- El FC Cuatro Vientos patia les baixes de David Panadero, Víctor Alonso i Miquel Calero.

- A la llotja no es trobava cap autoritat política, social ni esportiva presenciant el partit (tampoc se’ls esperava).

- El jugador del FC Cuatro Vientos Dani López va arribar quan el partit ja estava en curs.

CRÒNICA:

El públic present a la gran final del torneig es va tenir que fregar els ulls dues vegades per creure el que veia sobre la pista: La primera, abans del partit, per comprovar que tot l’elenc de figures que hi havia sobre la pista eren de carn i os i no un holograma, i la segona desprès del partit, per creure’s que el magnífic espectacle que havien presenciat era un partit de veterans.

I és que el Barça i el Cuatro Vientos -vigents campions contra amfitrions- van jugar un partit dels d’una altra època, emocionant, amb un joc intens, directe i ràpid, que en ocasions fregava l’hoquei espectacle, i on no va faltar de res per a que el públic quedés enganxat a les seves cadires. Els blaugranes van aconseguir revalidar el títol desprès d’un final de partit de pel·lícula èpica i una emocionant prorroga. Però tots dos equips van rebre una merescuda ovació per part dels presents.

El Barça colpeja primer

Cairo va obrir el marcador en favor del Barça

El partit va començar sense cap mena de concessió per part de cap dels dos equips. Cuatro Vientos i Barça van voler marcar territori i imposar la seva llei des de bon començament, conscients de la dificultat que presentava l’adversari, no en va els dos són dels millors equips actuals de veterans, fent que el joc resultés viu des del primer instant. D’aquesta manera, als tres minuts i quatre segons, Gaby Cairo avançava al Barça al batre a un Quique Martín que prèviament ja havia tingut que intervenir un parell de cops amb encert.

Els minuts passaven i les ocasions es succeïen de forma alternativa a les dues àrees, però l’1-0 restava inamovible a l’electrònic. Als 12 minuts, un temps mort va servir més per donar descans als jugadors desprès del trepidant inici de partit que per canviar algun aspecte de joc, perquè la represa va seguir amb la mateixa tònica. Els dos porters continuaven superbs, refusant tot allò que els hi arribava, ja fos un fort xut a distància o una internada fins a l’olla.

El Cuatro Vientos no aconsegueix empatar i acaba rebent el segon

Bruno Sosa expulsa a J.E. Torner

A dos minuts i pocs segons abans d’arribar al descans, el Cuatro Vientos va disposar d’una gran oportunitat per empatar en forma de falta directa. Eduard Recio –que durant la final va mostrar-se molt actiu desprès de perdre’s els partits de dissabte- va ser travat per Josep Enric Torner en una internada, i l’àrbitre anglo-canari Bruno Sosa va marcar la directa i va expulsar al jugador blaugrana amb una targeta blava. La pena la va executar el propi Recio, que va saber superar a Tino Martínez, però la bola va acabar per estavellar-se al pal de la porteria. El Barça va tenir que sobreviure amb un home menys quasi la resta de temps que quedava de primera part, en la que malgrat els intents dels dos bàndols, el marcador no es va moure de l’ajustat 1-0.

Eduard Recio va estar a punt d'empatar abans del descans

El segon temps també va començar fort, amb un bon contracop blanenc iniciat amb una recuperació de Recio i culminat per Joan Ayats amb la intervenció encertada de Tino Martínez. Tot seguit, el Barça va pujar una marxa més per ensenyar a Quico Salarich –el porter del Cuatro Vientos a la represa- com se les gastava. Fruit de la pressió barcelonista, als dos minuts i quinze segons va arribar el 2-0 obra de Gaby Cairo, amb un gol “marca de la casa” rematant des del segon pal una centrada de Miquel Plaza.

Gaby Cairo va fer el 2-0 al poc d'iniciar-se la segona part

Minuts frenètics amb traca final d’antologia

Just a continuació del 2-0, Pepe Serrano va tenir en el seu estic el 3-0 si Quico Salarich no ho hagués impedit amb una brillant intervenció. Això va donar pas a uns minuts d’hoquei total, sens dubte els millors de tot el torneig, en els que els dos equips, amb un joc ràpid i vertical, és plantaven constantment a l’àrea rival.

Tothom atacant i tothom defensant. El partit mai va baixar d'intensitat

El nombrós públic pressent va vibrar de valent amb el que semblava més aviat un partit de tenis que d’hoquei, ja que el cap s’anava d’un costat a l’altra amb gran velocitat, i no precisament per culpa de l’alcohol. Van ser també moments de lluïment dels dos porters, que van oferir tot un recital d’intervencions de mèrit davant del continuat afusellament descontrolat al que estaven sent sotmesos. A manca de quatre minuts i escaig per l’acabament, un contracop culminat per Salva Gutièrrez va ajustar el marcador en un 2-1 que donava pas a un final de partit que es preveia totalment obert, emocionant i imprevisible.

I ja que estem a Blanes, població entesa en castells de focs artificials per tradició, no podem evitar el símil del partit amb un espectacle pirotècnic, que va en crescendo fins emocionar a l’espectador, per acabar amb una gran traca final. I aquesta traca la va encendre Eduard Recio tot just quan faltaven tres minuts per a la fi, fent el 2-2 al batre a Tino Martínez amb una gran acció personal.

Recio a punt de fer la rematada de l'empat a 2

Només 40 segons va durar l’empat a 2 a l’electrònic, ja que Gaby Cairo va tornar a marcar pels blaugranes en una jugada a la contra. El Cuatro Vientos havia estat pencant de valent durant tot el partit fins aconseguir el més difícil, i ara, en el que menys pensava era que un mínim 3-2 en contra a manca de dos minuts pel final els hi fes la guitza i van deixar anar la resta en busca d’un nou gol. En els darrers segons, els blanencs van cremar tota la munició i van canviar al seu porter per un cinquè jugador de pista en un darrer intent agònic de forçar el desempat. I a 10 segons de la botzina va arribar el moment èpic del torneig, quan Salva Gutièrrez va fer l’empat a 3 amb un xut des de la frontal de l’àrea, fent esclatar el deliri entre la parròquia blanenca.

Amb aquesta rematada Salva Gutiérrez va fer el 3-3 que va forçar la pròrroga

El Barça decideix a la pròrroga

En un principi, s’havia previst que en cas d’empat el guanyador es decidís amb una ronda de llançaments de penals, però el clam popular, que volia continuar gaudint de la bona estona d’hoquei viscuda, va fer que la organització decidís aplicar una pròrroga de cinc minuts sense gol d’or. Els jugadors dels dos equips estaven defallits de l’esforç del partit, però van acceptar de bon grau “guanyar o morir amb els patins posats” que no en la loteria del punt fatídic.

El Barça va dominar la pròrroga

En el primer minut del temps afegit, Miquel Plaza va tornar a avançar al Barça amb un xut creuat des de fora l’àrea. Tant el Barça com el Cuatro Vientos van continuar amb la dinàmica del atac-i-gol del partit, però les forces ja començaven a fallar i la intensitat del joc ja anava en decaiguda. A dos minuts i escaig per a la fi, els blanencs van cometre la seva desena falta d’equip, i de nou Plaza va marcar aprofitant la falta directa. Era el 5-3, que ara ja si, deixava el partit vist per sentencia, permetent al Barça revalidar el títol aconseguit al 2010. Un any més, el Cuatro Vientos continua sense treure’s de sobre la malastrugança i es queda de nou a les portes de poder guanyar el seu torneig.

Amb aquesta falta directa Miquel Plaza va fer el 5-3 que sentenciava el partit

EL PROTAGONISTA:

L’hoquei espectacle. Seria molt complicat treure un protagonista individual d’un partit que va acabar amb el públic dempeus aplaudint als dos equips, cosa que feia molt de temps que no es veia a Blanes. I és que Barça i Cuatro Vientos van donar una lliçó de competitivitat, amb hoquei del bo, de debò, demostrant que són veterans, però “el que tuvo, retuvo” i encara tenen hoquei per estona.

A KOPS DE FLASH -3-

Va haver-hi temps de sobres per a la distensió.

Les tradicionals sandàlies amb mitjons no podien faltar en el uniforme oficial del Manchester per a la ocasió.

Detall de la taula oficial d’anotacions. Veterans, però amb esperit jove!!!

Un exemple de reciclatge de material.

El porter del Fuengirola Pedro Lucas Robles té que ser el jugador més esponsoritzat del món.

Teatro del bueno!!!

Bruno Sosa va tenir que consultar-ho amb Josep Dalmau abans de mostrar-li la blava a Josep Enric Torner.

En els partits de veterans no cal anar al vestidor durant el descans.

Jordi Gutièrrez va jugar la final amb la samarreta del Màlaga CF.

Les crosses no van impedir que Joan Torner s’acostés a veure als seus companys.

Taula de cronometradors de luxe.

Tothom volia acostar-se a la càmera d’A KOPS D’STICK per immortalitzar el seu pas pel torneig:

PODEU TROBAR UNA ÀMPLIA GALERIA D’IMATGES DE LA FASE FINAL EN AQUEST ENLLAÇ AL NOSTRE FACEBOOK

QUADRE D’HONOR

CAMPIÓ

FC Barcelona

MÀXIM GOLEJADOR

(Trofeu “A KOPS D'STICK”)

Miquel Plaza (FC Barcelona)

Amb 11 gols

PORTER MENYS GOLEJAT

(Trofeu “A KOPS D'STICK”)

Jordi Tino Martínez (FC Barcelona)

5 gols en 3 partits

CLASSIFICACIÓ FINAL

1er - FC Barcelona – PG: 3, PP: 0, GF: 29 , GC: 5

2on - FC Cuatro Vientos – PG: 2, PP: 1, GF: 9, GC: 8

3er – CD Urdaneta – PG: 2, PP: 1, GF 10: , GC: 7

4rt – CP Fuengirola – PG: 1, PP: 2, GF: 5, GC: 24

5è – CP Voltregà – PG: 2, PP: 1, GF: 7, GC: 5

6è – CH Arenys de Munt – PG: 1, PP: 2, GF: 5, GC: 6

7è – CP Las Rozas – PG: 1, PP: 2, GF: 9, GC: 12

8è – Manchester RHC – PG: 0, PP: 3, GF: 4, GC: 11

GOLEJADORS

11 gols:

Plaza (FC Barcelona)

10 gols:

Cairo (FC Barcelona)

6 gols:

X. Martín (CD Urdaneta)

5 gols:

Rovira (FC Barcelona), Cassola (CP Las Rozas)

3 gols:

S. Gutiérrez (FC Cuatro Vientos), Monje (CP Fuengirola)

2 gols:

Serrano (FC Barcelona), Ayats (FC Cuatro Vientos), Martínez (CD Urdaneta), Buxaderas i Sala (CP Voltregà), Cumalat (CE Arenys de Munt), J. Roura i Sànchez (CP Las Rozas)

1 gol:

J.E. Torner (FC Barcelona), Alonso, J. Gutiérrez, Lòpez i Recio (FC Cuatro Vientos), Cuchi i Vallejo (CD Urdaneta), M. Domínguez i Siles (CP Fuengirola), Capdevila, Torné i Vila (CP Voltregà), Ferrer, Padrós i S. Roura (CE Arenys de Munt), Casas, Delprat, Lloyd i Williams (Manchester RHC)

Miquel Plaza (FC Barcelona) 11 gols

LES DECLARACIONS

Aquestes van ser algunes de les declaracions més destacades d’alguns dels protagonistes durant el torneig:

Toni Rovira (FC Barcelona), abans del Barça-Las Rozas: “Això de tenir que jugar a quarts de deu del matí em fa sentir com un pre-benjamí”

Joan Roura (CP Las Rozas), Abans del partit contra el Barça: “Hem vingut de blanc per provocar”

Joaquim Tirado (Organització), a Quique Martín durant el descans del 4 Vientos-Voltregà: “Ei! Amb compte... ja saps... a veure si ara ens la “liarás”...”

Un jugador del CP Fuengirola per determinar, amb el 0-16 contra el Barça: “queden quatre minuts, encara tenim temps de remuntar.”

Jordi Gutíerrez (Organització), abans de començar la jornada del dissabte a la tarda: “escolta! i tu per què no has vingut a dinar al bar?”

Salva Gutíerrez (FC Cuatro Vientos), a la final, abans de la pròrroga: Quants gols em queden per ser Pichichi?”

Eduard Recio (FC Cuatro Vientos), desprès de la final: “Crec que a la meva vida he marcat un gol com aquest”

Miquel Plaza (FC Barcelona), màxim golejador del torneig, desprès de la final: “Tota la vida jugant a hoquei i he tingut que esperar a ser veterà per guanyar alga cosa!”

Mereix un apartat especial...

Bruno Sosa (Àrbitre). El col·legiat anglo-canari mereix un bloc apart gràcies a la gran quantitat de “perles” que va deixar per la posteritat:

-En el descans del Arenys de Munt-Las Rozas: “Hem anat a dinar al restaurant de Jordi (Gutièrrez) i ens ha començat a treure seitons, pernil, calamars, més seitons, pa amb tomàquet... i d’aquesta manera desprès no hi ha qui arbitri un partit!

-Desprès de la jornada de dissabte: “Això és molt maco! Llàstima que vingui tant poca gent. A Blanes tindrien que promocionar l’hoquei pel carrer, amb un cotxe amb altaveus.”

-Desprès de la segona part de la final: I dius que aquests paios estan retirats? En la meva vida he arbitrat un partit com aquest!”

-Quan he vist que tenia que treure-li la targeta blava a Josep Enric Torner m’he posat a tremolar. Per cert, has fet la foto? Ja me la passaràs, perquè quan ho expliqui a Anglaterra no s’ho creuran.

-Desprès de la final: “Ha sigut brutal! Encara tinc la pell de gallina”

SABIES QUE...?

...a diferència d’altres tornejos més importants, els organitzadors van poder arribar a un acord amb un hotel de Blanes per a que els jugadors que venien de fora es poguessin allotjar a la mateixa població.

...abans del torneig hi havia prevista una cerimònia d’inauguració dissenyada per la Fura dels Baus i amb els Pink Floyd en directe, però no va haver-hi suficient pressupost per fer-la.

...en el cartell original del torneig sortia el CP Arenys de Mar en lloc del CE Arenys de Munt.

...els jugadors del CD Urdaneta van arribar de Bilbao tant sols quatre hores abans del seu primer partit per culpa de l’endarreriment del seu vol.

...les segones equipacions del CP Fuengirola -quadriculada blanc i vermella- i el CD Urdaneta -groc i taronja- van causar furor entre els presents.

...el marcador electrònic de faltes només es va fer servir durant el primer partit.

...entre el públic que va passar per les graderies a presenciar algun partit es podien trobar a diversos jugadors que van jugar la edició 2010 del OLD STARS, com alguns jugadors del CP Sant Celoni o Franc Gonzàlez i Joan Torner, que ho van fer amb el Barça.

...els jugadors del Urdaneta es van fer una foto amb els jugadors del Barça entre els seus respectius partits de dissabte al matí.

...amb les presses, el Cuatro Vientos i el Voltregà no es van fer la tradicional foto conjunta al final del partit que els va enfrontar.

...el Barça va jugar els seus dos primers partits el dissabte al matí, ja que a la tarda, Gaby Cairo –com a entrenador- i Tino Martínez –com a delegat- tenien que ser al partit d’OK Lliga entre el Barça i el Blanes al Palau Blaugrana.

...entre el públic que va presenciar la jornada matinal de dissabte, va treure el nas Enric Torner, actual jugador del CH Lloret i fill del jugador del Barça Josep Enric Torner.

...el jugador del Barça Joan Torner es va perdre el torneig per culpa d’una lesió al peu que li va fer Tino Martínez durant un entrenament.

...el dissabte a la nit es va fer un sopar de germanor entre els participants en el conegut restaurant blanenc “En la esquinita te espero”.

...les forces de seguritat van poder impedir que Jimmy Jump saltés a la pista durant la final.

...els jugadors del Barça Gaby Cairo i Miquel Plaza van estar a punt d’arribar tard a la final perquè es van despistar i es van estar esperant a la Pista Blava en lloc de la Vermella.

...bona part del públic que va assistir a la final eren els pares i jugadors del partit anterior de benjamins, que en veure a algunes cares conegudes vestides del Barça van decidir quedar-se a veure de que anava allò.

...els pocs mitjans informatius que es van fer algo de ressò del torneig van fer servir l’article que va publicar A KOPS D’STICK.

...el FC Cuatro Vientos ha estat convidat per el Manchester RHC a anar a jugar un torneig a Anglaterra el pròxim 2013.

...aquest reportatge especial ha trigat tant en ser publicat perquè A KOPS D'STICK va perdre el pendrive on estava guardat i es va tenir que tornar a redactar tot de nou.

LES NOTES

MOLT DEFICIENT

- En totes les competicions d’aquest tipus resulta inevitable que apareguin brètols que, disfressats d’aficionats radicals dels seus equips, amb els seus actes incívics malmeten la imatge de l’esport. Aquí no es va donar el cas, per lo tant, no trobo res al que donar-li la pitjor qualificació del torneig (i si ho hi ha, em callo).

SUSPÉS

- Resulta ja una epidèmia inevitable que en tots aquests tipus de tornejos de veterans molts equips es presentin amb nombroses absències. Algunes anunciades, altres de darrera hora, totes amb menys o més justificació, però el cas és, que ni amb la bona predisposició de tota la resta de participants, això no deixa de donar una imatge poc seriosa de la competició.

A nivell individual si va haver-hi trofeu

- Una de les poques coses per les que la organització mereix una estirada d’orelles va ser per la manca de trofeus per als guanyadors. D’acord que estem en temps de crisi, però de ben segur es podia haver trobat algun patrocinador que hagués pogut posar uns eurillos per una copa i unes medalles.

- La celebració d’un torneig d’hoquei patins de veterans segur que l’importa a poca gent, però no hauria estat malament que, com a mínim per respecte al club organitzador, la premsa local hagués tret una mica el nas pel pavelló a veure com anava tot. Penso que la cosa no és “no s’informa perquè no interessa” sinó “no interessa perquè no s’informa”.

APROVAT

Els col·legiats Srs. Sosa i Williams

- Com sempre, una bona crònica no està completa si no es parla de l’arbitratge, així dons, no serem menys, i per tant, decidim donar un aprovat a les bones ganes que van posar els tres arbitres que es van repartir els 12 partits del torneig.

BÉ

- El nivell de joc va ser força variable, amb partits fluixos, altres acceptables i altres d’excel·lents, per el que el nivell global queda en un aprovat alt tenint en compte que estam parlant de categoria de veterans. Hem vist partits més feixucs a OK Lliga.

- Familiars i amics dels jugadors eren els qui formaven el gruix d’espectadors que van passar per les graderies al llarg del torneig. Si tenim en compte que no es va fer cap tipus de publicitat de l’esdeveniment, com a mínim van donar una mica de caliu a la típica graderia deserta dels partits de veterans.

Feia temps que a Blanes no hi havia tanta gent veient un partit d'hoquei

NOTABLE

- Les instal·lacions de la nova Ciutat esportiva de Blanes van ser un escenari de luxe pel torneig.

- Com en tots els partits i competicions de veterans, la esportivitat, el fair play i el bon ambient estan a l’ordre del dia, i al OLD STARS no podia ser menys. Competitivitat a dins de la pista i camaraderia fora, un exemple de com té que ser l’esport.

- Amb uns mitjans i pressupost auster, el poder organitzar i coordinar un torneig té que ser complicadíssim, però les ganes i la predisposició acaben per superar qualsevol obstacle. Però per molt bé que ho facin, a la organització d’un torneig d’aquest mai se li pot donar la nota més alta, perquè sempre tot és millorable, i aquesta és la millor manera de no estancar-se i superar-se en la propera vegada.

EXCEL·LENT

- La final d’aquest torneig mereix una menció a part per el gran espectacle esportiu que van oferir el Barça i el Cuatro Vientos. Un partit que podia haver estat una brillant mostra del que pot oferir l’hoquei de veterans, però que al final, com si fos un plat de Ferran Adrià, només van poder gaudir uns pocs privilegiats.

- El just guanyador d’un torneig quan ho ha fet de forma inapel·lable, mereix la més alta qualificació. Enhorabona al Barça!!!

LES ESTADÍSTIQUES DEL TORNEIG

Els 69 jugadors inscrits van acabar jugant algun minut.

Els dotze partits van durar 7h 57’ de temps real (sense el descans), jugant-se en total 7h 16’

El partit més llarg va ser el FC Barcelona-FC Cuatro Vientos, amb 51’

El partit més curt va ser el CD Urdaneta-Manchester RHC, amb 31’

Es van marcar 78 gols, un promig de 6,5 gols per partit.

Percentatge de gols:

23 gols (29,5%) en la primera part i 55 gols (70,5%) en la segona.

1ª meitat de la 1ª part: 9 gols (12%)

2ª meitat de la 1ª part: 14 gols (18%)

1ª meitat de la 2ª part: 22 gols (28%)

2ª meitat de la 2ª part: 30 gols (38%)

Temps afegit: 3 gols (4%)

Van marcar 34 jugadors diferents

Es van xutar 8 penals, dels quals es va fer 1 gol

Es van picar 5 faltes directes, de les quals van arribar 2 gols.

Es van fer 128 faltes, un promig de 10,7 per partit

Va mostrar-se 1 targeta blava

Quique Martín va jugar en 3 equips diferents un total de 125’ en 5 partits

Quico Salarich va jugar en 2 equips diferents un total de 142’ en 5 partits

Tino Martínez va jugar els 117’ del Barça i Marcos Martín els 112’ del CP Las Rozas.

Joan Roura (CP Las Rozas) va caure per terra 9 vegades en els 3 partits que va jugar, de les quals 4 vegades van ser en el primer, 5 en el segon i 0 en el tercer.

A KOPS D’STICK va fer 1.504 fotografies (6,07 GB) de les que va publicar 395 entre el Blog i el Facebook.