OK LLIGA 2012-13 (JORN. 15): VENDRELL 6 - LLORET 2

LA MAFIA RUSSA, ELS ÀRBITRES I UN VENDRELL INSPIRAT DEIXEN AL LLORET SENSE COPA.

El Lloret no podrà estar finalment a la Copa al perdre contra el Vendrell i cedir la vuitena posició que ocupava fins aquesta jornada, en un partit que els lloretencs no van afrontar en el millor estat mental possible desprès dels fets extra-esportius escaiguts unes hores abans d’iniciar el desplaçament cap a El Vendrell. Un partit que per cert, els àrbitres van acabar de demolir amb la seva penosa actuació i en el que el Vendrell va saber aprofitar a la perfecció les seves ocasions per guanyar merescudament. 
 

FITXA DEL PARTIT

COMPETICIÓ: OK Lliga 2012-13, jornada 15. 

LLOC/DIA/HORA: Pavelló del CE Vendrell, El Vendrell (Baix Penedès). Dissabte, 26 de gener de 2013, 20:00 h.

MORITZ CE VENDRELL (3+3): Roger Molina (p), Josep Mª Jepi Selva, Xavi Costa, Eloi Albesa, Xavi Barroso –equip inicial-, Óscar Ruiz, Lluís Ferrer, Àngel Rodríguez i Jordi Aragonès.

Entrenador: Guillem Cabestany

CH LLORET (2+0): Ferran Serra (p), Raúl Pelicano, Jordi Rodríguez Rodri, Daniel Rodríguez, Enric Torner –equip inicial-, Marc Gómez, Xavier González i Víctor Crespo.

Entrenador: Manel Barceló.

GOLS

PRIMER TEMPS:

1-0 (9’) Costa, de contraatac.

2-0 (9’) Albesa, de falta directa.

3-0 (11’) Costa, aixecant la bola per sobre el porter.

3-1 (13’) D. Rodríguez, a passada de Gonzàlez.

3-2 (22’) Crespo, des de dins de l’àrea.

SEGON TEMPS:

4-2 (35’) Costa, aprofitant el refús d’un penal.    

5-2 (42’) Barroso, aprofitant el refús d’un penal.

6-2 (47’) Costa, a centrada de Selva.

ÀRBITRES: Alberto Lopez i Antonio Gómez

TARGETES BLAVES: Ruiz i Costa (CE Vendrell) i Torner (3), D. Rodríguez, J. Rodríguez i Pelicano (CH Lloret).

TARGETES VERMELLES: Torner, per acumulació, i Pelicano, directa (CH Lloret)

FALTES: CE Vendrell: 14 / CH Lloret: 15

PÚBLIC: Uns 300 espectadors

INCIDÈNCIES:

- El CH Lloret va patir les baixes de darrera hora de Roger i Oriol Perarnau i de la delegada Mercé Riera, pel que va tenir que convocar al porter júnior Ferran Corbera i va jugar sense presentar delegat.

- Al final del partit va caldre la intervenció de les forces d’ordre públic per controlar la marxa dels aficionats radicals locals.

CRÒNICA:

En una darrera jornada de la primera volta en la que la Federació va unificar els horaris degut a que molts equips tenien diferents interessos de cara a la classificació per la Copa, Vendrell i Lloret van jugar-se tres punts que podien significar el anar cap a Oviedo com a cap de sèrie per la part dels vendrellessos, o bé el fer-se amb la última plaça lliure per la banda dels lloretencs.

Moments abans de pujar a l’autocar direcció a terres tarragonines, els jugadors del Lloret van assabentar-se que la policia va endur-se detingut al seu president Joan Lluís Perarnau, com a presumpte implicat en una operació contra la màfia russa que s’està duent a terme a la població i on el club s’ha vist esquitxat. El trasbals i la incertesa de la sobtada situació ha estat un cop dur per la expedició lloretenca i ha afectat notablement l’estat d’ànim dels jugadors, que no han pogut afrontar el compromís contra el Vendrell amb l’estat mental més òptim, cosa que els hi ha passat factura sobre la pista en els moments claus del partit.

En un tres i no res el Vendrell trenca un inici igualat

El partit va començar amb intensitat per part dels dos bàndols, que van anar en busca de la porteria contrària sense complexos. El Lloret va intentar sorprendre a les primeres de canvi, amb un xut llunyà que va passar fregant la porteria local. El Vendrell va plantar una sòlida defensa que impedia que el Lloret arribés amb garanties davant de Roger Molina, alhora que en els seus atacs també topava amb el sistema defensiu lloretenc, cosa que va obligar als locals buscar sorprendre amb xuts exteriors. Els intents d’Eloi Albesa i Xavi Barroso van ser ben resolts per un atent Ferran Serra, que també va estar brillant en una rematada a boca de canó de Xavi Costa.

Gran definició de Costa en el 3-0

Als 9 minuts, un ràpid contraatac portat per Xavi Costa va inaugurar el marcador en favor del Vendrell. Tot seguit, Enric Torner va ser amonestat amb una targeta blava i el Lloret castigat amb una falta directa en contra. Eloi Albesa va superar a Serra en la execució i va fer pujar el 2-0 a l’electrònic. I dos minuts desprès, en plena fase d’inspiració local, Xavi Costa va anotar el 3-0 amb una bonica definició encarant al porter i aixecant la bola per sobre.

El Lloret no es deixa passar per sobre.

Semblava que el partit es convertiria en un recital local, però res més lluny, ja que en la primera oportunitat que va tenir, el Lloret va retallar diferències amb una bona transició culminada per Dani Rodríguez. El joc va entrar en una fase molt viva, amb moltes oportunitats en els dos costats, i dos porters inspiradíssims davant tot els que els hi arribava. El Vendrell va desaprofitar una bona ocasió per ampliar la diferència al fallar Eloi Albesa una falta directa.

Albesa no va poder ampliar la renda del Vendrell a la primera part al desaprofitar aquesta falta directa

El Lloret s’anava creixent i cada cop es trobava més còmode sobre la pista, entrant el partit en una fase molt intensa. A partir de llavors també va començar a forjar-se el que acabaria per ser una de les més lamentables actuacions arbitrals que un servidor recorda darrerament a la OK Lliga. Els col·legiats, amb la seva falta d’un criteri comú i la disparitat a l’hora d’assenyalar les faltes, van començar a encendre els ànims dels jugadors i aficions dels dos equips, sobretot la local més radical, que es va acarnissar durament amb ells durant la resta de la primera part. El Vendrell va disposar d’una falta directa a favor que Eloi Albesa no va encertar per fer el quart gol, i tampoc va ser capaç de treure profit als dos minuts de superioritat numèrica que va tenir per la expulsió del visitant Dani Rodríguez per protestar. En aquestes, els locals es van trobar amb 9 faltes en el seu caseller a manca de encara vuit minuts pel descans, i un Lloret que cada cop empenyia més fort.

Àngel Rodríguez intenta marxar de la pressió de Marc Gòmez

Al minut 22 els lloretencs van aconseguir ajustar el resultat amb el seu segon gol, quan Víctor Crespo va sorprendre a Roger Molina amb una magnifica rematada dins de l’àrea. Això va deixar estabornits als jugadors del Vendrell, que van quedar a mercè d’un Lloret completament crescut i que va tenir ocasions suficients per empatar i fins i tot capgirar el marcador en els tres minuts i escaig que encara quedaven de primer temps. Rodri no va arribar a temps a rematar una bona passada enrere de Torner. Trenta segons desprès, al mateix Torner se li va anar un pèl llarg el darrer control quan es va desfer dels defensors rivals i va encarar tot sol al porter. Crespo no va encertar a superar Molina en un ràpid contracop i Xavi Gonzàlez va fallar la falta directa conseqüent de la desena falta del Vendrell. En les darreres bategades d’aquesta primera part, els locals, esperonats pel constant suport de la seva afició, van reaccionar i van intentar a la desesperada aixecar-se i sorprendre a Serra, però el marcador no es va tornar a moure del 3-2 abans del descans.

Víctor Crespo va sorprendre a tothom amb aquesta rematada i va fer el 3-2

Es manté la incertesa del 3-2 regnant.

Els deu primers minuts de la segona part van ser d’intensitat i emoció màxima, amb els dos equips bolcats a l’atac i els dos porters resistint a ser batuts amb tot un bon repertori de bones intervencions. Als cinc minuts, el Lloret va tornar a desaprofitar una nova falta directa a favor, xutada per Raül Pelicano, que podia haver significat l’empat a 3. Un minut desprès, els lloretencs van cometre la seva desena falta, però Xavi Barroso tampoc va encertar a transformar la execució de la directa i distànciar al Vendrell en el marcador. Un Vendrell que va tenir que jugar dos minuts en minoria per la expulsió de Xavi Costa als set minuts. L’ajustat 3-2 va continuar inalterat durant els primers deu minuts de la represa.

Els primers minuts de la segona part van ser intensament disputats.

Els àrbitres trenquen el partit

Els arbitres intenten possar-se d'acord

Als nou minuts i quatre segons d’aquest segon temps va arribar la jugada clau que va marcar l’esdevenir final del partit. Una jugada d’atac del Vendrell va acabar amb Xavi Costa -que s’acabava de reincorporar desprès de la seva expulsió- per terra dins de l’àrea lloretenca. Mentre un dels àrbitres va donar continuïtat al joc, l’altre va xiular penal. Veure als dos col·legiats discutint entre ells envoltats dels jugadors del Lloret resultava una situació dantesca, que va acabar amb l’assenyalament del penal favorable al Vendrell. El mateix Costa va encarregar-se de fer el llançament, que va refusar Ferran Serra, però el rebot el va recuperar de nou Costa i va acabar fent el 4-2.

Quart gol del Vendrell, tercer del compte particular de Xavi Costa

Aquesta acció va posar de manifest la manca de coordinació i enteniment entre la parella arbitral, que també va deixar-se intimidar per la forta pressió a la que estaven sotmesos des de la grada i van entrar en una dinàmica de despropòsits que els hi va fer perdre l’atenció i el control del partit.

El Vendrell sentencia

Ferran Serra

El Lloret va intentar evitar que el Vendrell s’allunyés en el marcador i va tornar a lla càrrega contra la porteria de Molina, fins i tot va disposar d’una falta directa picada per Enric Torner, amb dos minuts de superioritat degut a la expulsió del local Òscar Ruiz, però els seus intents van ser infructífers, i de mica en mica els lloretencs es van anar esvaint del partit. Amb una renda favorable de dos gols, el Vendrell va anar a la busca de la sentència, però unes encertades intervencions del porter visitant Serra va fer que aquesta es resistís a arribar.

El gol de Barroso va deixar decidit el partit

A falta de poc més de vuit minuts per la conclusió, una jugada d’atac del Vendrell va acabar amb Òscar Ruiz per terra. L’acció va estar castigada amb penal contra el Lloret i les seves protestes li van costar una targeta blava a Rodri. El penal el va xutar Xavi Barroso i Serra, com anteriorment amb Costa, va refusar el llançament, però amb tant mala fortuna que el rebot va tornar de nou a Barroso, que va poder fer el 5-2.

Torner veu la seva 3ª targeta blava

La tensió del moment i la pressió del ambient del pavelló vendrellenc, conjuntament a que no estaven amb les condicions òptimes mentals per afrontar el partit, va acabar per passar factura als jugadors lloretencs, que van perdre el partit de vista. L’actuació arbitral, lluny de calmar la situació, va contribuir a encendre més la tensió ambiental que es vivia. A manca de quatre minuts, Enric Torner, a qui s’acabava d’invalidar un gol, va veure la seva segona targeta blava per protestar al àrbitre. Un cop fora de la pista, Fruit de la ràbia, Torner va llançar el seu estic, que va rebotar i va anar a parar a la grada, el que li va costar veure una nova blava, la tercera, que significava targeta vermella i la expulsió definitiva. Ell locals van aprofitar la seva superioritat numèrica per rematar la feina amb el 6-2, obra de Xavi Costa, rematant una centrada a l’olla de Jepi Selva. 
  

        

I encara més marro...

A tres minuts de la conclusió, el partit ja estava vist per sentència. El Vendrell amb quatre gols d’avantatge tenia dominat a plaer el joc davant d’un Lloret completament sotmès i inofensiu. I quan el més fàcil era deixar passar el temps i que tot arribés a la fi de forma natural, els àrbitres encara van voler complicar-se més la vida i van mostrar una targeta blava a Raül Pelicano per protestar la que era la quinzena falta del Lloret. Les reiterades protestes del jugador li van acabar costant una targeta vermella directa per desconsideració al àrbitre, cosa que va servir per donar peu a la afició local més radical a que deixés de banda els càntics de suport al seu equip per passar a remetre contra els visitants, fent que els dos minuts i escaig restants es tinguessin que jugar en mig d’un ambient de crispació totalment innecessari. Jepi Selva va fallar la falta directa favorable al Vendrell, i el partit va donar les seves darreres cuetades amb el 6-2.

Ferran Serra va evitar que Jepi Selva fes el 7-2 en els darrers instants.

El Vendrell serà cap de sèrie a la Copa.

Aquesta jornada ja ha deixat definits als vuit equips que anirà a Oviedo a jugar la Copa. Als Liceo, Barça, Vendrell, Vic, Reus, Lleida i Vilanova, què ja tenien assegurada la plaça des de jornades anteriors, ara se’ls hi sumarà l’Igualada, que ha assolit la vuitena posició desprès de la seva sorprenent victòria al Palau Blaugrana contra el Barça, coincidint amb la derrota del Lloret i l’empat del Voltregà. Amb la victòria contra el Lloret, el Vendrell manté el seu tercer lloc a la classificació, el que li dona dret a ser cap de sèrie en el sorteig dels creuaments de la Copa, evitant així a un teòric rival superior en els primer enfrontament.

El Lloret, esvaïda la possibilitat de jugar la Copa, centrarà ara totes les seves prioritats en assegurar-se la permanència el més aviat possible, pel que res millor que intentar sortir amb un resultat positiu de la seva visita a Blanes, en els seu primer partit de la segona volta, el proper divendres. Per aquests partit, els lloretencs no podran comptar amb dos dels seus principals efectius: Enric Torner i Raül Pelicano, que tindran que complir sanció per les seves targetes vermelles. Per la seva part, el Vendrell tindrà una bona oportunitat per reafirmar la seva gran temporada, amb el derbi comarcal contra el Calafell a casa el proper dissabte.     

EL PROTAGONISTA:

L’arbitratge. Nefast, horrible, calamitós, esperpèntic, lamentable... hi haurien molts adjectius per descriure l’arbitratge patit a la pista vendrellenca, però definitivament em quedo amb el de penós, perquè era això el que va acabar per fer, pena. Veure en un partit vital pels interessos dels dos equips, a una parella arbitral completament descoordinada entre ells i la taula de cronometratge, amb discussió inclosa sobre la pista, i a més deixant-se intimidar per la pressió del públic, per acabar perdent el control del partit i la situació, no dona cap bona imatge de cara a del que és diu ser la millor lliga d’hoquei del món. Cal posar remei urgent a aquestes coses si volem que l’hoquei arribi a algun lloc que no sigui un precipici.

  

SABIES QUE…?

...el mateix dia al migdia també es van enfrontar els equips juvenils del Vendrell i el Lloret i el partit també va acabar amb el resultat de 6-2.

 ...a diferència del que s’ha dit en els mitjans informatius, el president del Lloret, Joan Lluís Perarnau, no va ser detingut moments abans de pujar a l’autocar, sinó que tres hores abans, cap a la una del migdia, i sense la presencia encara del equip a les instal·lacions esportives.

...el partit va ser retransmès en directe per la web de la RFEP.

...la expedició lloretenca va quedar encantada amb el tracte rebut pels agents de la policia local de El Vendrell que els hi van facilitar l’accés de l’autocar fins al pavelló.

La "doble" banqueta del Lloret

...a la mitja part, els responsables de manteniment del pavelló van tenir que suplementar la protecció de la banqueta del Lloret per resguardar als seus ocupants de la afició radical local, situada just al darrera.

...al presentar-se sense delegat, el Lloret no va poder demanar cap temps mort durant el partit i desprès no va poder protestar l’acta.

...el porter suplent del Lloret per l’ocasió, Ferran Corbera, portava la samarreta de l’habitual, Oriol Perarnau, amb el nom d’Oriol sobre el dorsal.

...a la mitja part del partit és van sortejar entre els aficionats col·laboradors del Vendrell dos menús a la Cerveseria Moritz de Barcelona.
...de les nou targetes mostrades, nomès una va ser per joc dur.

...la targeta blava que va veure el jugador del Lloret Jordi Rodríguez no va ser registrada a l’acta electrònica del partit.

...al final del partit Raül Pelicano va anar a demanar disculpes als àrbitres per la seva reacció que el va portar a la expulsió.

...i que també al final del partit, un dels àrbitres va anar a excusar-se als jugadors del Lloret per la nefasta actuació arbitral.

A KOPS DE FLASH

Una hora abans del partit els infantils del vendrell van derrotar al Sant Ramon de Vilafranca.

Ferran Corbera va debutar a la convocatòria del primer equip.

Dani Rodríguez ens vol fer la competència amb “A Kops de Martell amb l’Estic”.

Joan Colet, el responsable de que cada jornada ens arribin les cròniques del Vendrell, en plena feina. Gràcies Joan!!!

El Lloret també va tenir suport “radical” des de la grada.

La penya Orgull Roig i Negre va contribuir a que el pavelló fos una olla a pressió.

Els jugadors del Lloret ja es prenien com a broma algunes decisions arbitrals.

PODEU TROBAR UNA ÀMPLIA GALERIA D’IMATGES DEL PARTIT EN AQUEST ENLLAÇ AL NOSTRE FACEBOOK

EL KOP D’STICK:

La “Operació Clotilde” i el CH Lloret.

Vaig acompanyar a la expedició del Lloret cap a el Vendrell, i en el mateix autocar em vaig assabentar de la detenció del president del club poques hores abans com a presumpte implicat en la “”Operació Clotilde” (per qui encara no estigui al corrent, es tracta d’una operació policial contra la màfia russa i el blanqueig de diners que s’està duent a terme a Lloret de Mar). L’ambient era d’estupor i d’incertesa, i vaig viure en primera persona com l’angoixa i la preocupació anaven fent mèlla entre els presents a mida que passava el temps i no es tenia cap notícia clara del que estava passant. Tot eren rumors i hipòtesis, algunes barbàriques, i des del club hem van demanar prudència a l’hora de publicar qualsevol cosa. Així ho he fet, al bloc i amb el munt de missatges i trucades que he rebut aquests dies de gent coneixedora de la meva proximitat amb el CH Hoquei Lloret i que em demanaven si sabia alguna cosa sobre el tema. Ho sento per tothom, jo no sabia res més del que es deia per els mitjans informatius, i com que no ho tenia gens clar, no he volgut pronunciar-me al respecte.

Ara que han passat uns dies i ja tothom ha dit i especulat el que ha volgut, penso que pot ser el moment de donar el meu parer.

Perarnau durant la festa de Nadal de la escola del CH Lloret

Des de bon principi, vaig quedar copsat. No m’ho podia creure. De tots els presidents d’hoquei que conec, un dels que menys perfil té de corrupte és en Joan Lluís Peranau. La vida m’ha ensenyat que avui en dia no es pot posar la mà al foc per ningú, però la veritat, per en Joan Lluís, com a mínim l’acostaria. Per l’amor de Deu! una persona que es posa un barret de Papà Noël i amb la seva dona i fills es posa a preparar entrepans de Nocilla per la colla de nens de la escoleta del seu club, no pot estar vinculat a una màfia russa!... tinguem seny!... al menys, més seny que la policia que va venir a detenir-lo en una intervenció “de pel·lícula americana”, encaputxats i emportant-se’l pres entre la estupor de tots els nens i pares congregats en el pavelló per gaudir d’un partit d’hoquei de base. Que esperaven? Que en Joan Lluís es esperés atrinxerat en les oficines del club armat amb un Kalashnikov? On està la dignitat de la persona? N’estic segur que en Juan Lluís Perarnau, i el CH Lloret, no són cap culpable de res d’això del que alguns mitjans els acusen. Són víctimes. Víctimes d’un monstre que hem creat i alimentat nosaltres mateixos amb la nostra fam de cobdícia, i que ha estès els seus tentacles cap els sectors més dèbils de la nostra societat actual, emportant-se per davant víctimes innocents; soldats de palla, situats a la línea de foc per cobrir la reraguarda de qui realment en treu benefici de tot això. Estic segur que aviat sortirà la veritat i tornaran les coses al seu lloc (com mínim, així ho espero...).  

El president Perarnau col·laborant amb A KOPS D'STICK fent lliurament a Enric Torner del trofeu com a millor jugador de la 1ª Divisió 2011-12

Fins que tot és resolgui, des d’A KOPS D’STICK envio públicament el meu suport cap a el CH Lloret, en Joan Lluís Perarnau, pel qui demano que es respecti el seu dret de presumpció d’innocència, i cap a la seva família. Una família que com moltes altres, dediquen bona part del seu temps lliure en benefici d’aquest esport que a tots en apassiona. Pel bé de l’hoquei desitjo que tothom em segueixi amb l’exemple, i pel bé de tothom, desitjo que tot això acabi amb un final feliç i el temps ho deixi com una anècdota. Fins a les hores, més val no pensar-hi, aplicar aquell dit que diu “del que et diguin, no creguis res, i del que vegis, creu només la meitat”, i esperar a que la Justícia ho esclari tot. Ànims Joan Lluís, Mercè, Roger i Oriol!!!